Pensat a Barcelona 1

585 views

Published on

Pensat a Barcelona és coneixement i ciutat. Són idees fetes realitat en forma de producte, servei o procés, que s’han dissenyat aquí i que sovint trobem per tot el món. És innovació aplicada i amb marca Barcelona. Tot un catàleg de productes i serveis que ens han de permetre veure com Barcelona també està al mapa de la innovació a través de tot allò que s’hi pensa. Una innovació que cal promoure i difondre a fora, però també entre nosaltres per donar-li el valor que té en la construcció d'un major dinamisme econòmic per a la nostra ciutat, per a la creació de més i millor ocupació, per seguir construint futur.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
585
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
17
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pensat a Barcelona 1

  1. 1. Entre totes les ciutats possibles, hi ha una Barcelona que crea, una Barcelona queemprèn, una Barcelona que fa realitat idees innovadores, una Barcelona que pensaproductes i serveis que sedueixen al món, una Barcelona, en definitiva, innovadora.Una Barcelona que sorprèn als propis barcelonins, que descobreixen, com faranels qui fullegin aquest llibre, que a prop de casa es contribueix a dissenyar el cotxedel futur, unes catifes que quasi volen, nines amb l’expressió dels nostres amics,llums que il.luminen grans aeroports i edificis de referència, caramels de perfum odiagnòstics mèdics a l’instant per pacients que estan a Suècia o Anglaterra.Són uns pocs exemples que ens mostren com Barcelona ha sabut reinventar-se ipassar del paradigma de ciutat industrial tradicional a ser una ciutat que apostapel talent, que crea, inventa i dóna al món nous productes, noves solucions, nousprocessos que al capdavall ens fan la vida més fàcil i millor. Aquest és el mana-ment del disseny modern: imaginació al servei de les persones, i Barcelona l’om-ple amb escreix.Els barcelonins i les barcelonines hem demostrat al llarg de la nostra història sergent curiosa, oberta, creativa, emprenedora, amb un cert component de risc iatenta al que passa arreu del món. Aquestes qualitats que la ciutat promou són elsingredients bàsics que els nous temps reclamen.I són, no ens enganyem, les quali-tats que lideren els processos econòmics –la riquesa– de les ciutats que competei-xen en el món global; una riquesa sense la qual la ciutat no podria esforçar-se enels seus objectius de cohesió social, de convivència, d’integració de tots els fluxos,tangibles i intangibles, que li arriben.La suma d’aquestes petites i grans coses que s’han pensat darrerament aBarcelona, i que aquest llibre us presenta, és el que ens permet enfocar els reptesde la societat del coneixement. Sent conscients, això sí, que per ser creatius caldotar-nos de les millors infrastructures, connectar-nos al món, obrir les finestres,ser tolerants, assumir riscos, crear, atraure talent i, en definitiva, treballar fort,perquè, com deia Picasso –que va viure a Barcelona la seva formació, entre avant-guardes i somnis parisencs– la inspiració potser no existeix, però si arriba, ens hade trobar treballant.Jordi Hereu Alcalde de Barcelona
  2. 2. Pensat a Barcelona és coneixement i ciutat. Són idees fetes realitat en forma deproducte, servei o procés, que s’han dissenyat aquí i que sovint trobem per tot elmón. És innovació aplicada i amb marca Barcelona. Tot un catàleg de productesi serveis que ens han de permetre veure com Barcelona també està al mapa dela innovació a través de tot allò que s’hi pensa. Una innovació que cal promoure idifondre a fora, però també entre nosaltres per donar-li el valor que té en la cons-trucció d’un major dinamisme econòmic per a la nostra ciutat, per a la creació demés i millor ocupació, per seguir construint futur.En un món cada cop més global on tot ens sembla igual, sovint ens preguntem quèens diferencia i què diferencia els territoris. I més enllà de la cultura, la geografia,el clima, o el tarannà, la innovació emergeix com el valor diferencial del segle x xi,ja que, per marcar la diferència, cal innovar.En aquest context, les empreses competeixen i els territoris també, i és aquí on calreforçar el valor d’allò local, la seva denominació d’origen, la seva marca, com aforma d’identificació i de garantia de qualitat, que beneficia l’economia local i ensenriqueix globalment.Les empreses competitives fan competitius els territoris, però són les personesinnovadores les que fan competitives les empreses. Persones innovadores i empre-nedores que tenen idees que posen en pràctica amb èxit. I de persones innova-dores i emprenedores, Barcelona en té bones mostres. Aquest llibre recull unaselecció d’aquesta innovació amb marca Barcelona, que té forma d’idees, produc-tes i serveis, tots ells d’empreses que treballen, i sobretot pensen, des de la nostraciutat mirant al món.Hi ha productes d’àmbits ben diversos, des del disseny fins als serveis jurídics,alguns més coneguts que altres, d’empreses petites i grans. Alguns són productesnous, que senzillament no existien; altres, han innovat en la forma de produir ocomercialitzar una oferta ja creada. Totes les innovacions tenen però una cosa encomú: han trencat esquemes en el seu mercat, obtenint el reconeixement del seusector, sovint a nivell internacional.Pensat a Barcelona és doncs una mostra ben variada que pretén posar en valoraquestes iniciatives, per apropar més la innovació a la ciutat, i fer-la créixer.Endavant, estem innovant…Maravillas Rojo Regidora d’Ocupació i Innovació i presidenta de Barcelona Activa
  3. 3. Innovació és fer nous productes i oferir nousserveis, o dotar d’un nou valor afegit aquells que jaexisteixen. La innovació és la darrera baula de lacadena de la recerca i el desenvolupament. Tambéés reinventar les coses, mirar-les des d’un altrepunt de vista o, senzillament, fer la feina ambesperit creatiu per arribar a resultats satisfactoris idiferenciats.Entenem la innovació en un sentit ampli, en unsentit que engloba diversos sectors de la indústriai el comerç. De vegades es tracta d’un sistema degestió, altres cops d’un disseny objectual, i en alguncas la innovació no rau en el propi producte, sinó enla manera com aquest és comercialitzat.És propòsit d’aquest llibre mostrar un panorama,mai exhaustiu, d’algunes de les innovacions quepodem trobar aquests dies a la ciutat de Barcelona ila seva àrea metropolitana.
  4. 4. En aquests temps de globalització, de treball engrans equips multidisciplinars, d’hibridacions i demulticulturalitat podria resultar agosarat centrarun tema com les innovacions en un punt geogràficconcret. Cada vegada més els productes i els serveiss’assemblen més arreu del món, fruit d’inputs varis,sorgeixen de treballs en xarxa que es ramifiquenarreu del món. Allò que en el camp científic és benevident comença a passar ja en altres sectors.
  5. 5. D’altra banda, veiem com els ‘cool hunters’ es posi-cionen a les terrasses del Born, miren, observen,i envien fotos dels nostres joves lluent xancletesamb americanes ‘customitzades’. Els colors de laciutat són motiu de discussió a fòrums de disseny.La ciutat de color ‘plata’ inspira a tots, incloent-hi, per exemple, dissenyadors de Volvo, un petiti dinàmic ‘concept lab’ de la danesa LEgo®, ol’omnipresent Yahoo. El model d’urbanisme del’àrea metropolitana mereix les consideracions deldegà de Harvard i els arquitectes de fama inter-nacional no consideren complet el seu currículumfins que no tenen un edifici singular a la ciutat.Quelcom té d’atractiu perquè el talent d’altrescontrades s’instal·li aquí, i decideixi tirar enda-vant projectes a priori agosarats. La ciutat i el seuentorn resulten acollidors, generadors i inspira-dors. Les pròpies dinàmiques culturals i socialsdels barcelonins, de tots ells, són a la vegada einesfacilitadores per a la creativitat.—Pez de Plata. Ciutat / Creació / Color. 006. Iniciativa BMW per a la innovació.—ROWE, Peter G.: Building Barcelona. A second renaixença. 006. Ed. Barcelona Regional / ACTAR.
  6. 6. En aquest llibre trobem grans infraestructurespossibilitadores dinnovació, petites ‘piruletes-guiños-plantes’ per a un nou model de test per als‘compromisos’, nines a mida del consumidor/a,‘advocats accessibles’ a peu de carrer, moda deles joves passarel·les internacionals, complexossistemes de software, una carmanyola ‘glamourosa’líder de vendes, etc...Totes elles sorgeixen a Barcelona, han estat‘pensades’ aquí. Des del nostre punt de vista capinnovació seria més important que una altra, pera nosaltres l’important és el que s’aprecia quan lesveus totes juntes, el que ens agrada és el ‘mesclum’.Intencionadament, el que ensenyem al llibre sónels ‘productes’, entenent aquesta paraula en unsentit ampli, però no podem oblidar aquí la granimportància de les persones, tant dels ‘creadors’com dels seus clients. Són elles les que ‘viuen’ i ‘fan’l’ambient de la ciutat.
  7. 7. Una de les conclusions que podem extreure d’aquestabreu recerca és remarcar la importància que hauràde tenir en el futur el sector terciari per a la ciutat. Enuna època marcada clarament per les deslocalitzacionsestratègiques de les empreses cap a d’altres contrades,els barcelonins hauran de trobar en el sector serveis‘nous’ productes, ‘noves’ maneres d’oferir els mateixosproductes de sempre. El talent ja s’ha convertit en unactiu molt més important que el sòl industrial o laforça de treball. Hem de ser capaços d’identificar eltalent, retenir-lo amb nosaltres i captar-lo de fora sical. A partir d’ara el ‘valor’ es trobarà en l’intangible ihem de fer tots els esforços, tots plegats, perquè aquestno se’ns escapi de les mans.
  8. 8. azúamoliné, un equip innovador i de prestigiEl Sistema Simplex ha estat dissenyat per l’equip que for-men els dissenyadors Martín Ruiz de Azúa (Premi Ciutatde Barcelona 2000) i Gerard Moliné (premi medalla ADI-FAD 2002).Ells mateixos defineixen la seva manera de treballard’aquesta manera: “Tots dos compartim un treball de dis-seny experimental i conceptual que nodreix el nostre tre-ball més comercial; per a nosaltres, és important la inno-vació i aquesta no acostuma a sorgir de la forma sinó deles noves prestacions. Ens agrada reflexionar sobre situ-acions quotidianes que mostren una carència, problemao oportunitat de millora. Els objectes són un detonant derelacions entre les persones, de manera que un producteben dissenyat ha de generar comportaments positius. Ensagrada pensar que l’usuari/ària és còmplice de les nostresidees i que en última instància és qui donarà sentit alnostre treball”.Gràcies a la moderna i innovadoratècnica del rotomodelat,els elements del Simplex espresenten amb acabats arrodonits,senzills i càlids, sense perdrela resistència del plàstic
  9. 9. l’escassetat de metges especialistes causa Els serveis de diagnosiproblemes en la prestació de serveis sanitaris. Telemedicine Clinic proporciona serveis deAixí mateix, es cobreixen les necessitats a diagnosi especialitzada en radiologia a travésllarg termini per a un major nivell d’especia­ de la telemedicina. Actualment, és el majorlització i de millorar la distribució de recursos centre de telemedicina i de diagnosi en resso­mèdics especialitzats en el sector sanitari. nància magnètica de la Unió Europea, amb 55 especialistes en set països europeus.La diagnosi a distància, factor d’innovació i I quan es parla de diagnosis amb un alt valorcompetitivitat afegit, es refereix al fet que els serveis deSens dubte, el fet d’articular un servei de diag­ diagnòstic inclouen doble lectura de tot elnosi a distància que permeti poder comptar material, segona opinió i suport en la implan­amb els millors especialistes allà on siguin, tació de noves metodologies de diagnosi. Enés la clau de l’èxit. Com explica David Bäcks­ radiologia, la seva especialitat, Telemedicinetröm, “quan Telemedicine Clinic va començar, Clinic ofereix serveis en Ressonància Magnè­a Anglaterra hi havia un seriós problema tica (RM), Tomografia Axial Computaritzadaamb la sanitat pública a causa de les llistes (TAC) i radiologia convencional.d’espera, sobretot en casos de diagnosis moltespecialitzades i per a les quals molts hospi­tals universitaris públics tenen pocs mitjans”.Per pal·liar aquest problema, Bäckström vapensar que, aprofitant les possibilitats de lestelecomunicacions, Barcelona seria un bonlloc per oferir un servei de diagnosi a distànciai amb alt valor afegit. Avui, Telemedicine Clinicés líder en el seu sector i ofereix una diagnosial moment, acurada, i duta a terme pels millorsespecialistes. Es tracta senzillament d’en­viar les imatges des de l’hospital on hi ha elpacient i on s’ha pogut realitzar la radiografia, Telemedicine Clinic nofins al centre de diagnosi de Telemedicine deBarcelona. Aquesta transferència d’informació només ofereix un serveial moment és possible gràcies a les noves tec­ de diagnosi a distància,nologies de la comunicació (concretament, lesimatges s’envien a través d’una solució VON sinó que, a més a més,segura). A partir d’aquest moment, els metges és una forma d’establirespecialitzats interpreten les imatges i, poste­riorment, es transfereix la informació al metge una manera més eficientque duu el pacient personalment, de manera d’utilització i assignacióque aquest pot actuar amb rapidesa garantintla millor atenció al malalt. de recursos mèdics
  10. 10. L’espai prèn el caràcter en base a la sevadistribució en aules, però amb l’objectiu decrear petits paraïsos que participen de lasensació de pertànyer a un gran espaiors, els quals no es poden deslligar les quals, de fet, ajuden a imprimirni del propi concepte d’hotel, ni un aire chic i elegant a una estètica ide l’edifici ni de l’animat i històric organització de l’espai que també tébarri on s’ha ubicat. un punt de minimalista.Es tracta d’un edifici de més de cent L’espai, organitzat al voltant delanys, amb un sostre que s’aixeca més gran vestíbul i la seva escala deenllà dels 7 metres i un gran vestíbul marbre, pren el caràcter en base a laque, després de la intervenció de seva distribució en aules però ambClaramunt, està decorat amb cor- l’objectiu, com expressa el propitines de colors als passadissos. Ja a Claramunt, “de crear petits paraïsosdins de cada habitació s’hi troba una que participen de la sensació de per-dutxa de vidre al mig de l’espai i un tànyer a un gran espai. El truc buscasistema de llums per pintar les seves despertar la sensació que s’està en unblanquíssimes parets segons l’estat espai major, un reducte d’intimitatd’ànim que es tingui. També ofereix en una suposada gran estança. I totuna zona comuna amb música on això per aconseguir una nova expe-relaxar-se entre coixins, a la butaca riència… per sentir-se una mica comde massatges o bé al White Bar, ja una princesa antiga…”.avui un dels locals de referència de lanit barcelonina. Una cadena d’establimentsL’equip de Xavier Claramunt ha estat Chic Basic no és només un hotel,guardonat amb el premi d’arquitec- és un concepte d’allotjament quetura i disseny Contractworld 2007 ja va més enllà de l’establimentper aquest projecte. del Born. Ja s’ha convertit en una cadena d’hotels i apartaments mar-repensar l’espai, respectar la cada pel concepte de bed breakfasthistòria amb estil.Es tractava de crear un espai diferent Avui, Chic Basic també té altresi que possibilités una experiència pensions, una a Madrid i l’altre alsingular, que permetés sentir-se carrer Tallers de Barcelona, i unaprínceps i princeses a aquells que xarxa d’apartaments a Barcelonahi passin la nit. En la remodelació mateix. I, tot, sense apartar-sede l’edifici, s’han conservat expres- del concepte chic, urbà, còmode isament detalls de la seva anterior assequible que s’ha aplicat a l’hoteldecoració com volutes o cornises, del Born.
  11. 11. de la simulació cosmològica a la genera-ció de nous medicamentsEntre les moltes aplicacions innovadoresprovinents de les àrees de l’e-Ciència exe-cutades fins ara pel Mare Nostrum, s’hitroben diversos exemples dels denominatsGrand Challenge (grans reptes), és a dir,aplicacions que es caracteritzen pel seuespecial interès científic i per uns reque-riments de recursos de supercomputacióexcepcionals. Aplicacions com la simulaciócosmològica de la formació de l’estructurade l’Univers, la simulació de turbulènciesper a l’estudi de l’aerodinàmica d’avions ivaixells, la predicció de la qualitat de l’airei l’entrada de pols sahariana a Europa i lainteracció de proteïnes per a la generacióde nous medicaments, entre d’altres, hanaconseguit resultats mai abans obtingutsen cap altre centre d’investigació en l’àmbitmundial.La missió del BSC ésinvestigar, desenvolupari administrar latecnologia disponibleper fer avançar laciència
  12. 12. L’espai de la capella un espai enterrat, de planta qua-El Mare Nostrum és una cosa espe- drada, en el qual s’hi ha instal·latcial. I per això també està ubicat en els aparells de refrigeració, el grupun espai molt particular. Combi- electrogen i els transformadorsnant la modernitat dels raks i altres d’energia.elements tecnològics amb la serenor En el tercer nucli, ubicat en un delsd’un espai destinat a la meditació laterals de la capella, s’hi ha instal-i el pensament, el superordinador lat els espais per als quadres detreballa sense parar a la capella de control elèctric, sistemes de detec-la Torre Girona, un espai utilitzat ció i extinció d’incendis, sistemesanteriorment també com a auditori. d’alimentació ininterrompuda iLa instal·lació està integrada per punts de connexió a la xarxa cien-tres nuclis: un primer espai al cen- tífica de comunicacions, a través detre de la capella, on hi ha el super- l’anell científic.ordinador col·locat en una gran La resta d’espais de la capella s’hanurna de vidre de 9 x 18 x 5 metres, habilitat com a zona de visites ien forma de cub rectangular. Per a d’intercanvi d’informació amb elsla seva construcció s’han utilitzat visitants, per tal de poder comuni-més de 19 tones de vidre i 26 tones car a la societat les investigacionsde ferro. que es desenvolupen amb l’ajudaEl segon nucli de la instal·lació està d’aquesta singular i potent eina dea la zona del jardí. Consisteix en càlcul i ordenació d’informació.La memòria principal del Mare Nostrumequival a 18.000 ordinadors domèstics!
  13. 13. És clar que sobre el paper l’esquema pot semblar simple, però dur a terme Els mètodes creatiusaquest procés amb la voluntat d’observar i guiar-lo des d’un punt de vista inno- La seqüència del procés creatiu i innovador a El Bulli Taller sembla fàcil, peròvador i creatiu és la clau que possibilita a El Bulli oferir sempre quelcom de nou és clar que el secret, el cop de geni, rau en el punt de vista, en la capacitati diferent. Amb aquest objectiu, a El Bulli Taller, s’obren les línies generals, es per imaginar les coses des d’una possibilitat diferent, potser nova. El que ésfan proves sobre punts que tenen interès, s’anoten resultats, es fotografien i es important, doncs, és l’actitud d’obrir la perspectiva a l’hora d’utilitzar qualsevolfilmen, i tot això s’escriu en uns quadrants i uns panells que, posteriorment, seran mètode culinari (o no culinari) conegut (o no conegut) per jugar i crear amb elels que conduiran el restaurant a l’hora d’acabar els plats. menjar. Per això, la pregunta és obligada: quins son els mètodes utlitzats a ElFerran Adrià reflexiona entorn d’uns nivells més o menys fonamentals a l’hora de Bulli Taller?plantejar-se el “grau” de creativitat que volem abordar. Serien: 1) La reproducció Al llarg dels darrers vint anys, a El Bulli s’han utilitzat diferents mètodes culinarisd’una recepta existent, on la creativitat s’expressa únicament segons l’estima i que continuen vigents actualment, encara que revisats i reinventats fins a donarla professionalitat que aplica el cuiner. 2) La versió d’una recepta existent, on sentit a un estil propi. Aquestes línies de treball, les quals podríem considerarel cuiner ja aplicarà la seva particular manera d’entendre la recepta i, per tant, com a línies de gènesi de la inspiració (o d’investigació i innovació), són aquestes:ens trobarem davant d’un resultat “reconeixible” però amb un estil i intencióconcrets. 3) La creació d’una recepta nova, on ja hi ha voluntat de crear quelcom 1. El que és autòcton com a estil. Es tracta, bàsicament, de revisar el perquè ded’inexistent. Es tracta de basar-se en la tradició per oferir una cosa nova. 4) La determinats ingredients de la “cistella de la compra”, així com d’observar elscreació de tècniques i conceptes nous. Aquest és el grau màxim de creativitat mètodes tradicionals de cuinar per trobar-ne noves utilitzacions.i, per tant, d’innovació. Hem d’entendre el grau 3 com la possibilitat de donar 2. Influències d’altres cuines. Evidentment, aquesta és una constant de la cuinalloc a una recepta magnífica però única; en canvi, el grau 4 dóna lloc a futurs al llarg de la història. Avui, s’ha passat de l’intercanvi a la fusió.desenvolupaments distints, de manera que significa un salt qualitatiu de primerordre. “El cuiner que va inventar la mousse o el flam, o la cocció al papillote, va 3. Recerca tècnico-conceptual. Aquest concepte és fàcil d’entendre prenenttransmetre a tots els que el van seguir conceptes nous que han permès variaci- com a exemple els nous raviolis. Segons la definició tradicional, un ravioli és unaons infinites”. preparació formada per dos elements: un envoltori de pasta i un contingut o far- cit, que pot estar constituït per diferents ingredients. Avui, un nou ravioli és una preparació formada per dos elements: un envoltori que ja no ha de ser de pasta fresca, i un contingut o farcit que ja no és convencional i, fins i tot, pot ser líquid.La finalitat de El Bulli Taller és principalment 4. Els sentits com a punt de partida per crear. No és cap secret que la gastrono-cercar noves tècniques i conceptes, així com les mia és l’activitat humana, la percepció de la qual apel·la a un major nombre delínies mestres per a la temporada següent sentits. Tots han de ser tinguts en compte a l’hora de crear un nou plat o recepta.
  14. 14. En la nova cuina creativa, l’estil plàstic i visual d’un plat ha pres una importància 11. La deconstrucció. La deconstrucció, terme extensament associat a la cuinarellevant. de Ferran Adrià, consisteix en utilitzar una referència gastronòmica ja coneguda, concretada en un plat o una elaboració, i transformar tots els seus ingredients o5. El sisè sentit: la raó. Cal tenir en compte el paper de la raó en l’acte de menjar. part d’aquests modificant les seves textures, la seva forma i/o temperatura. Per-En aquest sentit, prèn cada dia més força en la cuina creativa tot allò que, en un què aquest joc tingui efecte, és necessari que el comensal tingui certa memòriaplat, fa reflexionar el comensal i li fa sentir el plaer de trobar-se amb una experi- i/o cultura gastronòmica, ja que la manca de referència convertiria el concepteència singular. de deconstrucció en una “construcció” a partir del no-res.6. Simbiosi món dolç / món salat. Un dels mètodes creatius de la cuina d’avant- 12. Minimalisme. Es pot abordar des de quatre punts de vista diferents: minima-guarda és la simbiosi entre aquests dos móns, ja sigui mitjançant la utilització de lisme del mos, minimalisme del plat, la declinació o minimalisme de producte,les tècniques d’un dels dos móns, però traslladades a l’altre. que consisteix en centrar la proposta d’un plat a un únic producte, i el pluralisme7. Productes i elaboracions comercials en l’alta cuina. La cuina clàssica s’ha com a derivació del minimalisme de producte.caracteritzat per recórrer a productes als quals la tradició havia conferit un 13. Sinèrgia. En tot procés creatiu, la capacitat per no deixar cap porta tancadacert prestigi gastronòmic, però des de fa poc més d’una dècada s’ha produït és també molt important.la incorporació de productes i elaboracions que no pertanyen al món de l’altagastronomia.8. Canvis en l’estructura dels plats. Aquest mètode es caracteritza per replante- algunes aportacions de Ferran adriàjar la jerarquia clàssica de producte, guarnició i salsa. La nouvelle-cuisine ja va Moltes vegades, trobar un concepte nou significa també trobar la tècnica queiniciar aquesta proposta, però actualment s’ha pogut fer un salt qualitatiu encara el propicia. Per exemple, fins al 1998, als restaurants les úniques gelatines quemés important amb l’aparició de gelats i sorbets salats, escumes, etc., els quals se servien eren fredes. Per elaborar un concepte prèviament buscat i desitjat,han permès trascendir les disposicions caracterísitiques dels modes clàssics i la gelatina calenta, a El Bulli es va haver de trobar la tècnica específica, aixíobliga a repensar l’estructura dels plats. com el producte que podria propiciar-la. Aquesta substància va ser en primera instància l’agaragar, un derivat de les algues (actualment existeixen productes9. Associació. Tan senzill com fer llistes de productes, d’elaboracions, guarnici-ons, tècniques de cocció, salses, etc., i associar els diferents elements entre ells.10. Inspiració. La cuina com una obra d’art per emular-la o utilitzar-la com a El secret, el cop de geni, rau en el punt de vista,referència extraculinària. en la capacitat per imaginar les coses des d’una possibilitat diferent
  15. 15. gelificants que permeten aconseguir-les). Des d’aleshores, les gelatines calentesestan a la disposició de molts cuiners que les han elaborades.Una altra tècnica emblemàtica és la de les escumes, les quals potser són lesmés cèlebres de El Bulli. Les escumes són un bon exemple de la recerca d’unatècnica que permeti dur a terme un concepte ja imaginat, un desig del cuiner.L’invent de les escumes es va produir el 1994. Però el 1998 es va donar un pasendavant amb aquest concepte i tècnica i, d’una forma potser un punt temerària,es van començar a elaborar les escumes calentes… I és que, per descomptat, enalgunes ocasions l’atreviment i l’audàcia són també part fonamental del procésd’innovació.En qualsevol cas, El Bulli és un exemple singular i amb una veu pròpia internacio-nal en el camp dels cuiners que s’han dedicat i es dediquen a crear nous concep-tes i tècniques. Aquí, la recerca tècnicoconceptual es revela com un mètode percrear, ja que incideix justament en la voluntat de trobar sistemàticament aquestsconceptes i tècniques.Trobar un concepte nou significa també trobarla tècnica que el propicia
  16. 16. A l’inici d’aquest llibre hem definit la innovaciódes de diversos punts de vista. Després, ho hem vista través de projectes reals, productes i serveis queavui trobem al mercat.Arribats a aquest punt, no volem tancar l’últimapàgina sense afegir que innovar també és saberpensar el futur, imaginar les coses que podenesdevenir algun dia i projectar-les com a exerciciintuïtiu i de creativitat.Això és el que sovint mou el dissenyador XavierClaramunt, que ens fa una proposta innovadora,futurista i suggerent: ‘Galactic Suite’, l’hotelespacial. Quan els viatges a l’espai ja no siguinquelcom fora del comú, algú ja hi haurà pensat…
  17. 17. Agraïm la tasca de totes les persones i tots els equips que amb el seu treballimaginatiu fan de Barcelona una ciutat innovadora. El propòsit d’aquestes pàginesha estat el de mostrar la feina d’alguns d’ells a través dels seus projectesi productes, i esperem, en el futur, tenir ocasió de poder-ne fer emergir tantsd’altres que han quedat al calaix i que cada dia són més.

×