1. Quim Fàbregas és un guia i coordinador de
viatges al Senegal, Gambia i Mali. Va néixer a
Calella (Maresme). També es dedica a la
fotografia i en aquest àmbit ha guanyat
diferents premis. Enamorat del Senegal i de la
seva gent. Actualment, organitza viatges cap
allà on la solidaritat n’és el paper més
important.
Primer de tot, com va començar tot
aquest projecte que estàs fent?
La meva professió és fotògraf i el 2001 vaig
tenir la sort de conèixer Senegal amb un
projecte d’una Associació de Calella, el meu
poble. Feia pocs mesos que havia estat a l’Índia
d’en Vicenç Ferrer, allà va ser quan vaig
decidir,o més ben dit, somiar en ser fotògraf de
viatges. Al conèixer Àfrica em va atrapar d’una
manera molt especial. I al 2009 vaig marxar a
Senegal i Gambia amb la idea de fer viatges
responsables i solidaris. Recordo que alguna
cosa interior em va decidir a tancar el negoci,
un Estudi Fotogràfic, i marxa a l’Àfrica a fer una ruta fora de la part convencional. El
que volia era centrar-me en els pobles rurals,per tal de fer petits projectes, sempre
amb la filosofia de no ser ONG, ni Fundació, amb tots els respectes. El que intentem
amb el grup humà que m’està ajudant és seguir unes pautes sense burocràcia.
Algú et va inspirar a fer-lo? Si és així, què en vas treure de positiu
d'aquesta persona i què et va transmetre?
Si, va ser en Vicenç Ferrer, vaig tenir la sort de conèixer-lo al 2001. Un grup de
fotògrafs de Calella anaven a fer un projecte a la Fundació, jo estava en els meus inicis
de la fotografia i em vaig apuntar. Mai havia sortit de casa, per dir-ho d’una manera,
mai havia anat amb avió. Tenia 23 anys i la meva vida estava en un rumb que no sabia
quin camí seria el millor per mi. I el viatge em va obrir els ulls, i, sobretot conèixer una
persona que ha fet tant per la humanitat d’una manera senzilla i humil.
Has fet algun curs per ser voluntari?
Mai he fet cap curs, ni tampoc tinc cap títol de res, ni de estudis superiors, ni de
fotografia. He estat molt autodidacta i he cregut molt en mi mateix, he estat molt fort
en moments molts durs de la vida però tenia clar els meus objectius: poder arribar al
moment de la vida de ser feliç i tenir coses que em motiven i em donen molta pau
interior.
Per què has escollit fer un voluntariat internacional i no nacional ara
que estem en una greu crisis?
Una pregunta molt interessant i que es podria publicar un llibre. En resum, des de que
vaig començar a viatjar en altres indrets com la India, com Àfrica ,també he estat a
Xile o Argentina fent reportatges humanitaris, em vaig donar compte que hi havia una
altre manera de veure la vida, començant per valors i deixant de banda el capitalisme,
que és on ens a portat fins ara com estem a la societat. Al 2008 vaig tancar el negoci,
perquè veia que jugaven amb nosaltres, que no era cert el que era la vida.

2. Vaig ser visionari i no em vaig equivocar. Àfrica és un continent que li diuen pobre
aquí, i es mentida, hi ha molta riquesa i per molta gent d’aquí,hi ha molta ignorància.
Àfrica em dona el que vull: un somriure, una abraçada i molta pau.
A on has anat a fer un voluntariat?
Mai he fet un voluntariat, el que faig en breu és el primer que realitzo.
Quin lloc et va captivar més?
Senegal, des de sempre. Recordo que el primer viatge, ja en porto 24, em va captivar
d’una manera que em vaig dir a mi mateix: algun dia faré alguna cosa...Dit i fet! Per
sort he complert molts somnis a la vida, un ha estat aquest de fer projectes a Senegal.
Actualment, a qui estàs ajudant i quin és el teu propòsit a fer?
Estem ajudant, perquè per sort som molta gent, sobre tot viatgers,s’han unit al que
vaig iniciar i vull parlar en plural. Estem ajudant sobre tot a l’Aldea Caparan on tenim
una escola de futbol, donem formació a la gent adulta i aquest any arreglem el
dispensari hospitalari. Hem recaptat ja més de 2000 € fent subhastes solidàries, venen
fotos meves i empreses que han vist el nostre projecte i que ens donen un cop de mà.
Però el més impressionant és que no hem demanat mai res a ningú, ni un cèntim.
Qui ho organitza?
Vaig iniciar el projecte jo fa tres anys. Ara som un equip de 8 persones, totes
viatgeres. Tenim la filosofia de fer les coses ben fetes, petites i reals.
Com es pot fer arribar informació o comunicar-se amb els països
subdesenvolupats perquè aquests puguin rebre ajudes?
Et parlo des de el nostre projecte. He fet diferents viatges de prospecció, no només a
Senegal, també a Mali. Aquests viatges es basen en fer una ruta sense conèixer el
país, amb una motxilla i alguna persona de confiança. Vas veient quin són els llocs que
necessiten més coses i a partir d’aquí comencem a treballar. Per desgràcia Mali no es
pot ajudar, és una pena, però estic convençut que algun dia farem coses allà.
Qui paga el viatge cap allà?
Com he comentat abans no és una ONG. El que estem fent avui en dia és un viatge
que es ven a una agencia de viatges i a partir d’aquí fem l’ajuda humanitària. Però ara
comencem a fer viatges de voluntariat, per poder fer coses als pobles rurals i a un
preu més barat. A la primera quinzena de Juliol farem el primer viatge de voluntariat,
amb moltes ganes i sobretot per aprendre.
Com arriben els materials? I qui els paga?
Cada viatge que realitzem portem material humanitari, com medicines, roba, material
escolar, material esportiu. Per sort vivim en una societat molt solidària, ens arriben
caixes de totes les parts de la península. I els portem a Senegal amb avió sense tenir
cap cost, amb la companyia que viatgem tenim dos embalums per persona: una és per
la motxilla del viatger i l’altre l’aprofitem pel material humanitari.
Quines són les necessitats més importants del país?
Sobretot la sanitat, tenir millors infraestructures. El pròxim projecte que iniciem aquest
agost és arreglar un dispensari hospitalari.

3. De quina manera es reparteixen les ajudes?
Ara iniciem amb aquest tema d’ajudes, com he dit abans hem recaptat uns diners fent
subhastes solidaries, venent fotos i empreses que col·laboren.
Aquestes persones que reben l'ajut, són conscients i valoren tot el
treball que hi ha al darrere?
Si, per sort estem col·laborant amb una ètnia que són els Diola. Són molt
responsables, treballen en comunitat i a més aprens molt d’ells. Col·laborem en un
projecte d’un hort on cultiven tot tipus de verdures i fruites. A cada viatge els
ensenyem als viatgers i es dóna’n compte de la harmonia que tenen entre ells.
Creus que la gent està preparada per ser voluntari? Tothom ho pot ser?
Tot depèn de com és interiorment. Però crec que molta gent que penses que és
insensible o que veus que no té un perfil per ser voluntari et sorprèn.
En traieu algun benefici o és purament solidari?
Jo trec part del meu sou, com he dit abans el meu treball és fer de guia i a més
ajudem a persones. I lo important que es transparent. Em dedico això al 100 % i no
només són 8 hores al dia de feina, en són moltes més.
Per tu és una feina o s'ha convertit en hobby?
Una mica de tot, tinc molta responsabilitat, perquè al portar grups de persones a
l’Àfrica ets el responsable. Has d’estar molt atent a moltes coses i ser seriós en tota la
tasca i projectes. Però em sento feliç, molt feliç.
Ets un gran fotògraf i suposo que les teves fotos també serveixen per
arribar més a la gent. És així?
La fotografia em va canviar la vida, va ser trobar una professió que estimo, que puc
ser creatiu, amb molta sensibilitat, no sé, per mi és fàcil, i mai he estudiat fotografia.
És innat i he tingut la sort de trobar el que em dóna tanta vida. I m’agrada que la gent
vegi la meva obra perquè faig les fotos per poder ensenyar-les.
Utilitzes la fotografia per explicar els viatges que fas?
Si, així és. Vaig conèixer Àfrica per la fotografia.
Finalment, què podria animar a la gent perquè formes part del teu o
d'altres voluntariats?
Si tenen inquietuds, volen aprendre, volen sentir i tenir unes sensacions indescriptibles,
un viatge a l’Àfrica té tots aquest requisits.