1. EL CONEIXEMENT
DOGMATISME: estan segursde conèixer, pressuposen la capacitat de les
facultats cognoscitives.
- AUTORS: Plató, Sant Tomàs, Descartes.
PERSPECTIVISME: es pot conèixer conjugant diferents perspectives,
perquè cadascú de nosaltres i cada generació històrica te una visió
diferent de la realitat.
- AUTORS: J.Ortega y Gasset.
CRITICISME: el coneixement és possible sempre que aclarimfins a on
arriben les nostres facultats de conèixer.
- AUTOR: I.Kant (Criticisme).
O bé que contrastemcríticament els nostres coneixements amb la
realitat.
- AUTOR: Karl Popper (Racionalisme crític).
RELATIVISME: el coneixement i la veritat depèn de la persona, de
l’època històrica, de la situació geogràfica, del nivell econòmic i social,
del substrat cultural, etc... La veritat està relacionada amb les
circumstàncies concretes d’on sorgeix el coneixement. El que és
vertader per a uns no ho és per a uns altres.
- AUTORS: Protàgores “L’home és la mesura de totes les coses, de les que
són, perquè són, de les que no són, perquè no són”.
PRAGMATISME: identifica el que és veritableamb el que és útil.
SUBJECTIVISME: no és possible de conèixer ja que el coneixement depèn
de cada subjecte.
ESCEPTICISME: nega fins i tot l’existència de la veritat. El coneixement
segur de la realitat és impossible. Si no es pot saber res amb seguretat, el
millor que es pot fer és no dir res. Si fos cert que el coneixement no és
possible, llavorstampoc no podríemsaber que el coneixement no és
possible. O bé, si podem dubtar de tot perquè no hi ha cap
coneixement segur, aleshorestambé podremdubtar que es pot dubtar
de tot.
- AUTORS: Gòrgies, Francisco Sánchez.
