Druab agrocarburants-icea-24 nov

Els biocombustibles:
Agro
Preus agraris i situació a
Jordi Rosell
Espanya
Lourdes Viladomiu
Grup de Recerca en Desenvolupament Rural (DRUAB)
Universitat Autònoma de Barcelona

Institució Catalana d’Estudis Agraris,
24 de Novembre de 2008

combustibles Agrocombustibles i preus dels productes agraris - Universitat Autònoma de Barcelona

Índex
• Dinàmica dels preus agraris
• Biocombustibles versus
agrocombustibles
• Els agrocombustibles i els preus
dels aliments
• Alguns dubtes sobre la idoneïtat
dels agrocombustibles
• La producció d’agrocombustibles
a Catalunya i Espanya
• Conclusions i recomanacions

Els biocombustibles..... - Universitat Autònoma de Barcelona Autònoma de Barcelona
Agrocombustibles i preus dels productes agraris - Universitat

1
Dinàmica dels
preus agraris
El final dels aliments barats?
Existeixen precedents?

Agrocombustibles i preus dels productes agraris - Universitat Autònoma de Barcelona

Dinàmica dels preus agraris 1
Evolució dels preus
als mercats mundials (2000=100)

300

Alimentos

Cereales

Oleaginosas
200
Azúcar

Carne

Lácteos

100
2005 2006 2007 gen-08 feb-08 març-08 abr-08 maig-08 juny-08


Evolució dels preus
als mercats mundials (1960-2007) US$/ton

2000

Maíz
Trigo
Arroz
1500
Aceite de palma
Soja

1000

500

0
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

FUENTE: World Bank data base (2008)



Què va passar als anys 70?
Clima poc
favorable:
collites
EUA: dolentes Increment de
retirada de
la renda
terres de la mundial
producció

EUA: Increment de
restricció a les la població
exportacions mundial
∆ Preu dels
aliments

Aparició de la
Pujada del
URSS com a
preu del
comprador
petroli
rel·levant

Especulació
amb matèries Dòlar
primes depreciat
agrícoles



Què va passar
posteriorment?
Els preus van cedir gràcies a:
• Fi dels processos especulatius
• Recuperació del dòlar
• Canvis en les polítiques agràries, estimulant la
producció;
• Nous exportadors, especialment Amèrica
Llatina;
• Reducció preus del petroli
Entre 1983-85 la situació mundial és de recuperació de les
existències i d’aparició d’excedents en alguns productes


Consum
i producció mundial
Creixement del consum i de la producció dels principals
productes agraris: taxes anuals de promig, 1997-2007 (en %)
Consumo Producción

6.0%

5.0%

4.0%

3.0%

2.0%

1.0%

0.0%

s
z

ar
a
o

z
es

as

ja

le
ro
aí

lz
g

uc
so

ta
al

os
tri

co
ar
m

az
re

ge
n
ce

gi

ve
ea

s
ol

te
ei
ac


Dinàmica dels preus agraris 1. a
Augment ràpid
del consum alimentari

• Una població mundial que creix:
75 milions de nous habitants cada
any;
• uns canvis d’hàbits de consum
(carns, làctics,...) especialment en
alguns dels països més poblats del
món gràcies a l’augment de la renda
(Xina, India,...);


Dinàmica dels preus agraris 1. b
Augment lent
de la producció

• Polítiques de limitació de l’oferta (UE, EEUU,…).
• Abandonament de polítiques d’“autoabastiment” i
poca inversió en el sector agrari
• Esgotament de les millores tecnològiques de la
Revolució Verda i falta d’incorporació d’innovacions
que millorin significativament els rendiments.
• Pressió sobre el sòl agrari: urbanització,
conservació de la biodiversitat i progressiu
esgotament de la frontera agrària.


Dinàmica dels preus agraris 1. c
Altres factors

• Climatologia adversa
• Feblesa del dolar
• Tancament de les exportacions en alguns països
amb superàvit
• Especulació
i
• Producció d’agrocombustibles


Dinàmica dels preus agraris 1. c
En conseqüència
Reducció de les reserves mundials ™
Evolución de las reservas mundiales (millones de Tm.)

250

200

150 Trigo
Maíz
Arroz
100 Soja
Colza
Azúcar
50 Aceites v egetales

0
8

0
7

9

1

2

3

8
4
6

5

07
5

6
/9

/0

/0

/0

/0

/0
/9

/9

/9

/9

/0

/0

/0
/
96

97

98

99

00

01

02

03

07
94

95

04

05

06
19

20

20

20
19
19

19

19

19

20

20

20

20

20


2
Biocombustibles
versus
agrocombustibles
La quasi totalitat dels 87.300
milions de litres de biocombustibles
líquids produïts en 2008 provenen
de productes agraris d’ús alimentari


Biocombustibles versus agrocombustibles 2
La producció de
biocombustibles en 2008
cereals canya de sucre olis vegetals

122,6 milions de TM 268 milions de TM 13,4 milions de TM

Etanol Biodiesel
74.1 mil milions de litres 13.2 mil milions de litres

0,3% del consum mundial d’energia
0,7% del consum mundial de petroli
1,8% del consum mundial
de combustibles pel transport


Un creixement extraordinari en els últims anys:
- x 2,5 la producció d’etanol en els últims 4 anys

Producció mundial d’etanol (mil milions de litres)

100

90

80

70 Canadá
60 China
India
50
Europa
40 Brasil
30 EEUU

20

10

0
99

04

09

12
97

98

00

01

02

03

05

06

07

08

10

11
19

20

20

20
19

19

20

20

20

20

20

20

20

20

20

20


Un creixement extraordinari en els últims anys:
- x 7,5 la producció de biodiesel en els últims 4 anys

Producció mundial de biodiesel (mil milions de litres)

20.0

18.0

16.0

14.0 Indonesia
12.0 Argentina
Brasil
10.0
Canadá
8.0 EEUU

6.0 Europa

4.0

2.0

0.0
97

98

99

00

01

02

03

04

05

06

07

08

10

11

12
09
19

19

19

20

20

20

20

20

20

20

20

20

20

20

20

20


Consum de matèries primes
per biocombustibles: =>
agrocombustibles
Més de 120 milions de Tm de cereals es
dediquen a produir etanol:
• x 5 en 5 anys
• 6% Milions de consum% mundial de cereals
del Tm. cereals total consum mundial

140 7.0%

120 6.0%

100 5.0%

80 4.0%

60 3.0%

40 2.0%

20 1.0%

0 0.0%
1 2 3 4 5 6 7 8 9
-0 -0 -0 -0 -0 -0 -0 -0 -0
00 01 02 03 04 05 06 07 08
20 20 20 20 20 20 20 20 20


La demanda de blat de moro per produir
etanol als EUA: una nova i dinàmica font de demanda

Consum per Etanol com a % prod. mundial
Consum per Etanol com a % prod. dels EEUU

35%

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0%
01

2

3
-0
0-

4
-0
01
0

-0

5
02
20

6
-0
03
20

-0

07
04
20

8
05
20

6-

-0

9
20

-0
20

0

07
20

08
20

20


Biocombustibles versus agrocombustibles

La producció d’etanol explica una part molt
important dels augments dels consums de cereals
en general i del blat de moro en particular
Augment del consum mundial de blat de moro,
2000-2008
Augment del consum mundial de cereals, 2000-
2008

Fabricació Fabricació
Altres
d'etanol , d'etanol ,
consums,
37.70% 49.00%
51.00%

Altres
consums,
62.30%


La demanda de blat de moro per produir
etanol als EUA: una nova i dinàmica font de demanda

• Des de l’any Consum de blat de moro per etanol i exportació
2006, el als EUA (milions de Tm)

consum per Consum per etanol Exportacions
etanol ja 110

supera les 100

exportacions 90

de blat de moro 80

als EEUU. Al 70

2008 doblarà 60

les 50

exportacions 40

(EUA suposa el 30

60% de les 20

exportacions 10
2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09
mundials)


Biocombustibles versus agrocombustibles

La producció de biodiesel explica una part molt
important dels augments dels consums d’olis
vegetals
Augment del consum d'olis vegetals al Món, 2000-
2008 Fabricació
de
biodiesel,
24.80%

Augment del consum d'olis vegetals a la Unió
Europea, 2000-2008
Altres
consums,
75.2%
Altres
consums,
9.2%

Fabricació
de
biodiesel,
90.8%


La demanda dels olis vegetals
per produir biodiesel a l’Unió Europea =>
una influència creixent en els mercats dels olis
vegetals
Consum olis vegetals per fabricar biodiesel a la UE
% del consum d'olis vegetals a la UE

9 25.0

8

7 20.0

6
15.0
5

4
10.0
3

2 5.0
1

0 0.0
1 2 3 4 5 6 7 8 9
0 -0 -0 -0 -0 -0 -0 -0 -0 -0
0 01 0 2 0 3 04 0 5 0 6 0 7 08
20 20 20 20 20 20 20 20 20


La producció d’etanol a Brasil a través del
sucre -> sense impacte apreciable en els preus

Producció per a etanol (Tm.) Producció per a sucre (Tm.)
Superficie cultivada (hectàrees)

350 8.5

8
300 7.5
Milions de Tm.

Milions de Ha.
7
250
6.5

6
200
5.5

150 5

4.5

100 4
3
1

2

4

6
5

7

8

9
-0

-0

-0

-0

/0

/0

/0

/0

/0
05
00

01

02

03

04

06

07

08
20
20

20

20

20

20

20

20

20

3
Els agrocombustibles i
els preus dels
aliments
• Consens general sobre la
influència dels agrocombustibles
en els preus
• Discrepància en la
quantificació de l’impacte


Els agrocombustibles i els preus dels aliments 3
L’ impacte de la producció d’agrocombustibles
sobre els preus: algunes estimacions

Donald Mitchell, responsable
d’anàlisis dels mercats agraris del
“informe confidencial” del Banco Mundial
Banco Mundial el 65% de les pujades de preus
l’auge dels biocombustibles dels productes agraris poden
explicaría el 75% de l’augment atribuir-se directament a la
dels preus dels aliments (Juliol política de biocarburants
2008) (Febrer 2008)

Joachim von Braun, Director del
International Food Policy
Richard K. Perrin de la Research Institute (IFPRI)
Universidad de Nebraska un 30% de l’augment dels preus
entre 30-40% de l’augment dels de cereals i oleaginoses (Febrer
preus dels grans en els últims 18 2008)
mesos. (Abril 2008)


Els agrocombustibles i els preus dels aliments 3
Una estreta relació entre els preus del
petroli i del blat de moro
Evolució dels preus del petroli ($/barril) i del blat de
moro ($/TM) en els mercats mundials (Setembre 2007 =
100)
Blat de moro Petroli
210

190

170

150

130

110

90

70

Novembre
Desembre
Novembre
Setembre

Setembre

Octubre
Octobre

Agost
Gener

Febrer

Abril

Juliol
Juny
Maig
Mars

2007 2007 2007 2007 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008


4
Alguns dubtes
sobre la idoneïtat dels
agrocombustibles
Una producció fortament
subsidiada….
…i dubtes raonables sobre els seus
efectes.


Alguns dubtes sobre la idoneïtat dels agrocombustibles 4
recolzada…
Justificacions:
• L’ Unió Europea justifica la intervenció principalment
en termes ambientals com a mecanisme per disminuir
les emissions de diòxid de carboni (C02) i complir amb
el Protocol de Kioto sobre el canvi climàtic.
• Als EEUU es fa èmfasi en la independència
energètica i en el suport als agricultors i al món
rural.
• L'Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura
i l’Alimentació (FAO), en els informes anteriors a la
crisi de preus, insistia en l’impacte favorable en el
desenvolupament rural, especialment en els països
en vies de desenvolupament.


recolzada…
Mitjans:

• Els mandats o objetius d’incorporació establerts a mig
termini pels principals països consumidors han estat la
principal mesura per incentivar la producció i han contribuit
en els processos especulatius registrats en els mercats de
cereals i oleaginoses.
• L’exempció fiscal dels impostos dels carburants és en
quasi tots els països la majoria que representa un cost
econòmic més elevat.
• Les ajudes a fons perdut a les inversions en plantes
productives
• El diferent tractament arancelari està generan tensions
entre els països productors que s’acusen de pràctiques de
dumping al tenir diferents sistemes de suport.
• En els mesos más recents algunes mesures de suport
s’estan retallant, no obstant, els grans mandats o objetius
no han estat revisats.


…però amb dubtes
raonables
• Si tenim en consideració el cicle de vida complet de la
producció de biocombustibles, la reducció dels gasos
de l’ efecte hivernacle pot ser molt limitada.
• El balanç energètic dels agrocombustibles tampoc té
resultats satisfactoris si per produir les matèries primes
s’utilitzen tècniques intensives i es requereixen transports
llargs.
• Els agrocombustibles utilitzen sòl agrari en la seva
producció. Per no pressionar sobre els preus dels
aliments es requereix posar en cultiu terres actualment
fora de producció, que comporta obligadament pèrdua
de biodiversitat.



però amb dubtes raonables
• La producció intensiva de matèries primes per
agrocombustibles, a més de pressionar sobre la demanda
de terres, comporta també importants requeriments d’aigua i
té un impacte ambiental negatiu degut a l’ús de
fertilitzants.
• Per afrontar els impactes ambientals de la producció de
biocombustibles s’han proposat criteris de sostenibilitat i
sistemes de certificació ambiental. Alguns autors senyalen la
dificultat de d’aquests criteris i la complexitat dels sistemes
de certificació.
 Els biocombustibles de segona generació han de donar
lloc a una major eficiència en termes ambientals i energètics
i evitar pressionar sobre els preus dels aliments, utilitzant la
part no útil dels productes agraris. De la informació
disponible es dedueix que les possibilitats d'utilització a curt
termini són limitades.


5
El sector
d’agrocombustibles
a Espanya
De confirmar-se las previsions ,
Espanya disposaria de la segona
major capacitat productiva
de l’Unió Europea


El sector d’agrocombustibles a Espanya 5
Un sector en ràpida expansió
Capacitat productiva d’agrocombustibles a Espanya

Construídas En construcción En proyecto TOTAL

Plantas Capacidad Plantas Capacidad Plantas Capacidad Plantas Capacidad
™ ™ ™ ™
Biodiesel 23 921. 000 26 2.96 1.000 24 2.69 2.000 73 6.57 4.000

Bioetanol 4 441. 000 3 381. 000 3 341. 000 10 1.16 3.000

TOTAL 27 1.36 2.000 29 3.34 2.000 27 3.03 3.000 83 7.73 7.000

• 4 plantes d’etanol (importància d’Abengoa
amb tres plantes)
• Gran diversitat de grups empresarials en la
producció de biodiesel
• Poca importància de capital estranger i de les
grans comercialitzadores de cereals i
oleaginoses


Un fort suport públic al sector

• Subvencions a fons perdut per la inversió en
plantes productives (Incentius Regionals-
FEDER; pla d’estalvi i eficiència energètica; plà
reestructuració remolatxa, altres fons de les
Comunitats Autònomes,…)
• Avantatges atorgades pels Ajuntaments
(terrenys, accessos, serveis,...)
• S’estima que la subvenció suposa el 50% de
la inversió més altres beneficis indirectes
(requalificació de terrenys, infraestructures,
…)


Un fort suport públic al sector

• Incentius fiscals del Pla d’Energías Renovables (tipus
zero de l’impost d’hidrocarburs). El cost per l’erari
públic d’aquesta mesura serà de quasi 3.000
milions d’euros en el període 2005-2010
• Directiva 2003/03/EC sobre el foment
d’agrocombustibles pel transport i Llei 12/2007
establint l’obligació de la utilització d’agrocarburants a
partir de 2009
• Ajuda de la PAC pels cultius energètics i possibilitat
de plantar en terres retirades de la producció


La matèria primera

Dependència de les importacions de matèries primes
donat el dèficit estructural espanyol de cereals i
oleaginoses;
• Cereals: una tercera part dels cereals consumits a
Espanya s’importa. Només Holanda y Bèlgica tenen un
dèficit de cereals per càpita superior a l’espanyol. Els
preus dels cereals a Espanya són superiors als dels
països de la UE degut als costos de transport i a la
necessitat d’importar. Els rendiments molt baixos.
• Oleaginoses: Espanya no produeix soja i la
producció de colza és molt limitada (10.000 ha. conreu
difícil). Cal importar gira-sol. L’oli de gira-sol destinat
consum alimentari.
 Espanya no presenta condicions apropiades per la
producció d’agrocombustibles en base a cereals i
oleaginoses autòctones.


Anàlisi per CC.AA.: Balanç cereals,
2006 (Tm.)
Consum Producció Saldo

Andalucía 4.011.023 1.921.112 -2.089.910

Aragón 2.591.555 2.139.091 -452.464

Asturias 604.850 2.867 -601.983

Islas Balears 234.811 98.798 -136.012

Canarias 355.074 2.375 -352.698

Cantabria 415.166 4.361 -410.805

Castilla-la Mancha 1.881.011 2.881.632 1.000.621

Castilla y León 4.051.480 7.329.150 3.277.670

Catalunya 5.752.846 1.012.835 -4.740.011
C. Valenciana 2.085.953 63.710 -2.022.242

Extremadura 2.413.877 1.419.427 -994.449

Galicia 2.503.166 257.993 -2.245.173

La Rioja 275.138 316.237 41.099

Madrid 1.017.360 272.955 -744.405

Múrcia 1.229.287 58.706 -1.170.580

Navarra 775.004 1.223.580 448.576

País Vasco 582.398 315.158 -267.240

España 30.780.000 19.319.997 -11.460.003


Problemàtica del sector
• Una baixíssima utilització de la capacitat productiva
per falta de matèria prima al 2007 i primer semestre del
2008.
• Els augment dels preus de cereals i oleaginoses va
generar greus dificultats econòmiques a les
empreses productores
• Competència de les importacions d’etanol i biodiesel,
especialment dels EEUU. Més barates.
• Una UE dividida entre països productors (Alemanya,
França, Espanya) i països importadors (Regne Unit,
Holanda, països nòrdics)
• Conflicte bioetanol/ productors de gasolina. UE té excés
en producció de gasolina. El subsector de l’etanol es el
que té un futur més conflictiu.


6
Conclusions
i recomanacions


Conclusions i recomanacions 6
Conclusions (1)
• Biocombustibles avui equival a agrocombustibles. La
producció actual dels biocombustibles comporten un ús
d’aliments com matèria prima per produir energia.

• Una producció elevada d’energia a partir de biocombustibles
exigiria grans quantitats de productes agraris. Durant l’any
2008, els agrocombustibles tan sols van aportar el 0,3% de
l’energia mundial i el 1,8% dels combustibles líquids
utilitzats en el transport.

• La producció d’agrocombustibles i les expectatives de
desenvolupaments futurs influeixen en els preus dels
cereals i les oleaginoses i els seus substituts.

• El model actual té un cost molt elevat pel Sector Públic


Conclusions (2)

Els preus alts de les matèries primes agràries tenen:

Efectes negatius per:
• els països amb dèficit de matèries primes agràries;
• la població amb menor nivell de renda;
• els ramaders intensius; i
• la indústria alimentària que no pugui repercutir
l’increment dels costos, etc.
Efectes positius per:
• els grans exportadors mundials; i
• els agricultors de cereals i oleaginoses


Conclusions (i 3)

• Les repercussions més problemàtiques es donen en els
82 països amb ingressos baixos i dependència alimentària
i en les poblacions urbanes de renda baixa dels països
menys desenvolupats.

• Espanya/Catalunya, com a país deficitari en cereals i
oleaginoses té interès en preus baixos per les matèries
primeres agràries ja que experimenta una degradació de
la balança comercial agrària i un encariment dels
costos dels aliments per la ramaderia intensiva.


Recomenacions

• Necessitat de revisar i matisar els mandats
d’incorporació de biocombustibles (en la línia
de l’acord recent del Parlament Europeu) i tota la
política de suport.
• Aposta decidida pel desenvolupament de
biocombustibles de segona generació que no
competeixin amb l’alimentació
• Revalorització de les polítiques d’autosuficiència
alimentària en els països en vies de
desenvolupament, és a dir, no oblidar el caràcter
prioritari de l’agricultura.
• Necessitat d’una coordinació de les polítiques
energètica, agrària i ambientals en el marc
d’una orientació alimentària


Druab agrocarburants-icea-24 nov

Recommended

Recommended

More Related Content

More from miquelv

More from miquelv (6)

Druab agrocarburants-icea-24 nov