3. Discs dur IDE
El disc ide, és un dispositiu electromecànic que s'encarrega d'emmagatzemar i llegir grans
volums d'informació a altes velocitats per mitjà de petits electroimants (també anomenades
caps de lectura i escriptura), sobre un disc ceràmic recobert de llimadura magnètica. Els
discos ceràmics vénen muntats sobre un eix que gira a altes velocitats. L'interior del
dispositiu està totalment lliure d'aire i de pols, per evitar xocs entre partícules i per tant,
pèrdua de dades, el disc està girant tot el temps que es troba encès. Va ser desenvolupat i
presentat per l'empresa IBM ® en l'any de 1956.
Un poc d’historia
La primera interfaz ATA(IDE), la va deserrolar la companyia Western Digital amb la colaboració
de Controlador Data Corporation i Compac Computer.
Al principi els controladors ATA anavem com els busos, i les marques que les produien eren
IMB, Dell o commodore.
Tipus de conexio als dispositius
Mestre:Es el “primer” i es el que rep la mayoria de informació. Si domes hi ha un disc dur al
ordenador sempre es posara com a mestre.
Esclau: Solen ser els altres discs durs dins els ordenadors que funcionen amb els mestres.
Es denomina cada disc dur depenguent la seva configuració de jumpers:
Solen ser Mestres Limita la capacitat del disc
Configuració com esclau
El mestre sera el que estigui conectat al extrem del cable i l’esclau el que estigui enmig