SlideShare a Scribd company logo
1 of 15
Download to read offline
UNE-EN ISO 16283-1
Eduard Puig Solé, epuigs@gencat.cat
Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica
Direcció General de Qualitat Ambiental
Barcelona, 4 d’abril de 2016
UNE-EN ISO 16283-1
2
Principals novetats de la ISO UNE-EN 16283-1
• Substitueix a la UNE-EN ISO 140-4.
• Incorpora una mètode addicional, per valorar l’aïllament en el rang de
les baixes freqüències (50, 63 i 80 Hz).
• No cal assegurar camp difós.
• Permet diferents tipus de mostreig (posicions fixes, moviments
automatitzats o escombrats manuals).
• Les diferències Lp1-Lp2 es realitzen punt a punt, obtenint : (DnT1,
DnT2,...,DnT5) i realitzant la mitjana energètica dels DnT per obtenir el valor
en freqüència de la partició.
• Incorpora en els annexes, recomanacions pel mostreig de situacions
especials (UNE EN ISO 140-14).
• Per calcular la incertesa, remet a la norma (UNE-EN ISO 12999-1).
UNE-EN ISO 16283-1
No sempre caldrà mesurar BF !! 3
Mètode addicional de baixa freqüència
• S’utilitzarà per volums inferiors a 25 m3 (<10 m2 , espais petits)
• Mesurant freqüències en 1/3 octava a 50, 63 i 80 Hz.
• Posicions mesurades en les cantonades,
4 cantonades, evitant les afectades per la font.
• Posició altaveu, les mateixes que pel
procediment per defecte.
• Temps de 15 sg mínim.
• Al final s’obté un valor d’aïllament global , on el valor de la cantonada té
un determinat pes en el càlcul:
• El TR, pel procediment de baixa freqüència, s’utilitza la banda d’octava
a 63 Hz, per a les bandes de 50, 63 i 80 Hz.
UNE-EN ISO 16283-1
EFECTES
4
Quina norma utilitzar 140 – 16283 ?
La UNE-EN ISO 16283 anul.la i substitueix la UNE-EN ISO 140.
Es pot entendre, jurídicament, que la ISO-140-4 tot i que figuri als
documents legislatius /normatius, ja no pot ser utilitzat, ja que aquesta
norma (140-4) de fet ja no existeix !!
UNE-EN ISO 16283-1
5
Què diuen les ordenances ?
Ordenances elaborades a partir de l’ordenança model :
Vilanovaila
Geltrú
Badalona
UNE-EN ISO 16283-1
6
Què diuen les ordenances ?
Cas particular és l’ordenança de Barcelona :
En cas de dubte, contactar amb els serveis tècnics de l’ajuntament.
UNE-EN ISO 16283-1
El CTE, demana mesuraments > 100 Hz, tot i que el DB-HR parla de les
normes de mesurament (annex H), i treballa amb la sèrie de normes 140 i
717.
7
I el CTE ?
En tot cas és una norma de rang estatal (RD 1371/2007 i RD 1675/2008)
i depèn que de que el Ministeri de Foment es posicioni.
UNE-EN ISO 16283-1
Alguns estudis realitzats mostren diferències significatives en les bandes
<100 Hz (baixa freqüència), respecte mesures realitzades amb la ISO 140
8
Diferències resultats
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
90,0
50
63
80
100
125
160
200
250
315
400
500
630
800
1000
1250
1600
2000
2500
3150
4000
5000
DnT[dB]
Freq. [Hz]
DnT ISO 16283
DnT ISO 140-4
Procediment de BF,
(ISO 16283) els
resultats són
inferiors
Font:AUREAACÚSTICA
UNE-EN ISO 16283-1
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
90,0
50
63
80
100
125
160
200
250
315
400
500
630
800
1000
1250
1600
2000
2500
3150
4000
5000
DnT[dB]
Freq. [Hz]
ISO 16283
30
40
50
60
70
80
90
50
63
80
100
125
160
200
250
315
400
500
630
800
1000
1250
1600
2000
2500
3150
4000
5000
DnT[dB]
Freq. [Hz]
ISO 140-4
La repetibilitat dels mesuraments es bona, tot i pensar inicialment que
la incertesa en BF serà més gran i es podrien tenir dispersions més
grans:
9
Diferències resultats
Font:AUREAACÚSTICA
UNE-EN ISO 16283-1
En general els valors globals amb les correccions son lleugerament inferiors
entre les dues normes:
10
Diferències resultats
Font:AUREAACÚSTICA
Aquest fet serà més evident en sales petites i on hi hagin model propis
(diferències entre 1 i 4 dB) i pels globals (BF) amb la correcció Ctr.
UNE-EN ISO 16283-1
11
Diferències resultats
Font: AUDIOTEC
Els possibles diferents mètodes de mostreig,
generen poques diferències, 1-2 dB
Els valors globals mesurats entre ISO 140-4 i ISO 16283, no
difereixen
Els valors globals mesurats entre els marges 100-3150 o 50-3150
Hz, disminueix uns 3 dB, igual que entre 100-5000 o 50-5000 Hz,
tenir en compte la BF, disminueix els índex globals
UNE-EN ISO 16283-1 12
Equips utilitzats
La norma fa menció als criteris que han de complir els equips i
instrumentació utilitzada:
• Verificació sonòmetre i calibrador anyalment: metrologia legal.
• Verificació de la resposta d’incidència aleatòria. Fins ara els equips es
verificaven per camp lliure i s’haurà d’obtenir algun tipus de certificat de
calibratge per camp difús.
• Calibració calibrador cada any.
• Calibració sonòmetre (IEC 61672-1) i conjunt de filtres (IEC-61260),
màxim cada dos anys.
• Verificació de la directivitat de la font, màxim cada dos anys.
RECOMANACIONS
NOVETAT
IT-200B
5 anys
IT-200B
Definit per
entitat
IT-200B
1 any
UNE-EN ISO 16283-1
 La metodologia del procediment per defecte i si s’ha de mesurar el
procediment de baixa freqüència, allarga l’assaig (estimat +/- en un 50 %).
 El procediment és un pel més complexes, però continua essent molt
sistemàtic, únic que cal és tenir-lo clar i posar-se a mesurar. Cal que les
entitats adeqüin els procediments a la norma UNE-EN ISO 16283-1.
 Les diferents alternatives de mostreig (automàtic/manual, fixes/en
moviment), no sembla afectar de manera important. Pel mostreig manual,
caldria assegurar que els moviments de l’operari no generen sorolls que
afectin al mesurament.
 El que sembla evident, és que el fet de mesurar per sota 100 Hz, en tots
els casos i especialment en sales petites i amb l’existència de modes
propis, pot arribar a reduir els índex globals d’aïllament (DnTA, DnTw,...) entre
1 i 4 dB.
Conclusions - 1
13
UNE-EN ISO 16283-1
 El fet de mesurar en la zona de baixa freqüència, on la incertesa és més
gran, afectarà a la incertesa global dels resultats i pot arribar a ser superior
a les incerteses actuals calculades a partir de la ISO 140-4.
 La norma 12999-1, és la referència per la determinació de la incertesa
en les mesures d’aïllament acústic. La norma estableix incerteses típiques,
però recomana el càlcul d’aquesta a partir de l’obtenció de dades de
reproducibilitat entre laboratoris.
 Pel que fa als equips, hi ha nous requisits que s'hauran de complir.
Caldrà modificar la IT-200-B.
 El problema principal, és el fet que hi ha valors límit d’aïllament (aeri,
impacte, façana), calculats a partir de la sèrie ISO 140 i que es demostra
que si es prenen valors de BF, els nivells d’aïllament global poden reduir-
se, essent més probable l'incompliment tot i els 3 dB de tolerància.
Conclusions - 2
14
Eduard Puig Solé, epuigs@gencat.cat
Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica
Direcció General de Qualitat Ambiental
Gràcies per la vostra atenció

More Related Content

More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsMedi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...
Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...
Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 

More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)

L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
 
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
 
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
 
Canvi climàtic
Canvi climàticCanvi climàtic
Canvi climàtic
 
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
 
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes EmissionsConvocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
 
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes EmissionsRegulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
 
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològicsExperiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
 
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes BarcelonaZona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
 
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a EspanyaContaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
 
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
 
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
 
Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...
Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...
Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...
 
Exposició invisibles i ocultes.
Exposició invisibles i ocultes. Exposició invisibles i ocultes.
Exposició invisibles i ocultes.
 
Autoritats UB amb perspectiva de gènere.
Autoritats UB amb perspectiva de gènere. Autoritats UB amb perspectiva de gènere.
Autoritats UB amb perspectiva de gènere.
 
Exploratori dels Recursos de la Natura.
Exploratori dels Recursos de la Natura. Exploratori dels Recursos de la Natura.
Exploratori dels Recursos de la Natura.
 
Novetats de la xarxa catalana DocAmbCat.
Novetats de la xarxa catalana DocAmbCat.  Novetats de la xarxa catalana DocAmbCat.
Novetats de la xarxa catalana DocAmbCat.
 

UNE-EN ISO 16283-1

  • 1. UNE-EN ISO 16283-1 Eduard Puig Solé, epuigs@gencat.cat Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica Direcció General de Qualitat Ambiental Barcelona, 4 d’abril de 2016
  • 2. UNE-EN ISO 16283-1 2 Principals novetats de la ISO UNE-EN 16283-1 • Substitueix a la UNE-EN ISO 140-4. • Incorpora una mètode addicional, per valorar l’aïllament en el rang de les baixes freqüències (50, 63 i 80 Hz). • No cal assegurar camp difós. • Permet diferents tipus de mostreig (posicions fixes, moviments automatitzats o escombrats manuals). • Les diferències Lp1-Lp2 es realitzen punt a punt, obtenint : (DnT1, DnT2,...,DnT5) i realitzant la mitjana energètica dels DnT per obtenir el valor en freqüència de la partició. • Incorpora en els annexes, recomanacions pel mostreig de situacions especials (UNE EN ISO 140-14). • Per calcular la incertesa, remet a la norma (UNE-EN ISO 12999-1).
  • 3. UNE-EN ISO 16283-1 No sempre caldrà mesurar BF !! 3 Mètode addicional de baixa freqüència • S’utilitzarà per volums inferiors a 25 m3 (<10 m2 , espais petits) • Mesurant freqüències en 1/3 octava a 50, 63 i 80 Hz. • Posicions mesurades en les cantonades, 4 cantonades, evitant les afectades per la font. • Posició altaveu, les mateixes que pel procediment per defecte. • Temps de 15 sg mínim. • Al final s’obté un valor d’aïllament global , on el valor de la cantonada té un determinat pes en el càlcul: • El TR, pel procediment de baixa freqüència, s’utilitza la banda d’octava a 63 Hz, per a les bandes de 50, 63 i 80 Hz.
  • 4. UNE-EN ISO 16283-1 EFECTES 4 Quina norma utilitzar 140 – 16283 ? La UNE-EN ISO 16283 anul.la i substitueix la UNE-EN ISO 140. Es pot entendre, jurídicament, que la ISO-140-4 tot i que figuri als documents legislatius /normatius, ja no pot ser utilitzat, ja que aquesta norma (140-4) de fet ja no existeix !!
  • 5. UNE-EN ISO 16283-1 5 Què diuen les ordenances ? Ordenances elaborades a partir de l’ordenança model : Vilanovaila Geltrú Badalona
  • 6. UNE-EN ISO 16283-1 6 Què diuen les ordenances ? Cas particular és l’ordenança de Barcelona : En cas de dubte, contactar amb els serveis tècnics de l’ajuntament.
  • 7. UNE-EN ISO 16283-1 El CTE, demana mesuraments > 100 Hz, tot i que el DB-HR parla de les normes de mesurament (annex H), i treballa amb la sèrie de normes 140 i 717. 7 I el CTE ? En tot cas és una norma de rang estatal (RD 1371/2007 i RD 1675/2008) i depèn que de que el Ministeri de Foment es posicioni.
  • 8. UNE-EN ISO 16283-1 Alguns estudis realitzats mostren diferències significatives en les bandes <100 Hz (baixa freqüència), respecte mesures realitzades amb la ISO 140 8 Diferències resultats 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 80,0 90,0 50 63 80 100 125 160 200 250 315 400 500 630 800 1000 1250 1600 2000 2500 3150 4000 5000 DnT[dB] Freq. [Hz] DnT ISO 16283 DnT ISO 140-4 Procediment de BF, (ISO 16283) els resultats són inferiors Font:AUREAACÚSTICA
  • 9. UNE-EN ISO 16283-1 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 80,0 90,0 50 63 80 100 125 160 200 250 315 400 500 630 800 1000 1250 1600 2000 2500 3150 4000 5000 DnT[dB] Freq. [Hz] ISO 16283 30 40 50 60 70 80 90 50 63 80 100 125 160 200 250 315 400 500 630 800 1000 1250 1600 2000 2500 3150 4000 5000 DnT[dB] Freq. [Hz] ISO 140-4 La repetibilitat dels mesuraments es bona, tot i pensar inicialment que la incertesa en BF serà més gran i es podrien tenir dispersions més grans: 9 Diferències resultats Font:AUREAACÚSTICA
  • 10. UNE-EN ISO 16283-1 En general els valors globals amb les correccions son lleugerament inferiors entre les dues normes: 10 Diferències resultats Font:AUREAACÚSTICA Aquest fet serà més evident en sales petites i on hi hagin model propis (diferències entre 1 i 4 dB) i pels globals (BF) amb la correcció Ctr.
  • 11. UNE-EN ISO 16283-1 11 Diferències resultats Font: AUDIOTEC Els possibles diferents mètodes de mostreig, generen poques diferències, 1-2 dB Els valors globals mesurats entre ISO 140-4 i ISO 16283, no difereixen Els valors globals mesurats entre els marges 100-3150 o 50-3150 Hz, disminueix uns 3 dB, igual que entre 100-5000 o 50-5000 Hz, tenir en compte la BF, disminueix els índex globals
  • 12. UNE-EN ISO 16283-1 12 Equips utilitzats La norma fa menció als criteris que han de complir els equips i instrumentació utilitzada: • Verificació sonòmetre i calibrador anyalment: metrologia legal. • Verificació de la resposta d’incidència aleatòria. Fins ara els equips es verificaven per camp lliure i s’haurà d’obtenir algun tipus de certificat de calibratge per camp difús. • Calibració calibrador cada any. • Calibració sonòmetre (IEC 61672-1) i conjunt de filtres (IEC-61260), màxim cada dos anys. • Verificació de la directivitat de la font, màxim cada dos anys. RECOMANACIONS NOVETAT IT-200B 5 anys IT-200B Definit per entitat IT-200B 1 any
  • 13. UNE-EN ISO 16283-1  La metodologia del procediment per defecte i si s’ha de mesurar el procediment de baixa freqüència, allarga l’assaig (estimat +/- en un 50 %).  El procediment és un pel més complexes, però continua essent molt sistemàtic, únic que cal és tenir-lo clar i posar-se a mesurar. Cal que les entitats adeqüin els procediments a la norma UNE-EN ISO 16283-1.  Les diferents alternatives de mostreig (automàtic/manual, fixes/en moviment), no sembla afectar de manera important. Pel mostreig manual, caldria assegurar que els moviments de l’operari no generen sorolls que afectin al mesurament.  El que sembla evident, és que el fet de mesurar per sota 100 Hz, en tots els casos i especialment en sales petites i amb l’existència de modes propis, pot arribar a reduir els índex globals d’aïllament (DnTA, DnTw,...) entre 1 i 4 dB. Conclusions - 1 13
  • 14. UNE-EN ISO 16283-1  El fet de mesurar en la zona de baixa freqüència, on la incertesa és més gran, afectarà a la incertesa global dels resultats i pot arribar a ser superior a les incerteses actuals calculades a partir de la ISO 140-4.  La norma 12999-1, és la referència per la determinació de la incertesa en les mesures d’aïllament acústic. La norma estableix incerteses típiques, però recomana el càlcul d’aquesta a partir de l’obtenció de dades de reproducibilitat entre laboratoris.  Pel que fa als equips, hi ha nous requisits que s'hauran de complir. Caldrà modificar la IT-200-B.  El problema principal, és el fet que hi ha valors límit d’aïllament (aeri, impacte, façana), calculats a partir de la sèrie ISO 140 i que es demostra que si es prenen valors de BF, els nivells d’aïllament global poden reduir- se, essent més probable l'incompliment tot i els 3 dB de tolerància. Conclusions - 2 14
  • 15. Eduard Puig Solé, epuigs@gencat.cat Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica Direcció General de Qualitat Ambiental Gràcies per la vostra atenció