2. Al 1955, Severo Ochoa (Premi Nobel 1959) i Grunberg-Manago van usar l'enzim polinucelòtid fosforilasa que pot sintetitzar ARNm sense necessitat de cap model i a partir de qualsevol nucleòtid que hi hagi al medi. Es a dir, en un medi on només hi ha UDP (uridina difosfat) es sintetitza ARNm anomenat poli-U (UUUUUU...) format per UMP
3.
4. Observà que nomès apareixia un polipèptid radioactiu al tub on s'hi havia col·locat l'aa fenilalanina. Repetí el procès amb un RNAm poli-C i trobà la prolina ( col·linearitat )
6. 4 1 =4 ; 4 2 =16 ; 4 3 =64 la col·linearitat té lloc entre triplets de nucleòtids per als aa, però fixem-nos en, es formen 64 triplets de nucleòtids per a 20 aa, això implicarà que hi hauran més triplets que aa, i per tant, més d'un triplet codificarà per 1 aa, el codi genètic és DEGENERAT
15. Segons el triplet del codó de l'ARNm, l'ARNt buscarà i s'unirà a un aa específic gràcies l'enzim aminoacil-RNAt-sintetasa i a una molècula d'ATP. El grup carboxil (-COOH) de l'aa s'uneix al radical -OH de l'extrem 3' de l'ARNt, alliberant una H 2 O, una molècula d'AMP i alliberant-se l'enzim aminoacil-RNAt-sintetasa. Resultant un aminoacil-RNAt. Mecanisme
16. El braç acceptor s'unirà a l'aa corresponent, el braç TFIC s'unirà a l'enzim aminoacil-RNAt-sintetasa. L'anticodó és la part més important, doncs és complementària a la seqüència codó (triplet de nucleòtids) del RNAm, pot ser que la tercera base de l'anticodó sigui una base estranya.
17.
18.
19. L'ARNm s'uneix a la subunitat ribosòmica petita (40S/30S), gràcies a la seqüència líder de 10 nucleòtids complementaris al RNAr.
20. Als ribosomes hi trobem dos llocs on poden unir-se els ARNt, són el lloc P o peptidil i el lloc A o aminoacil.
21. Al conjunt RNAr + RNAm s'hi uneix un aminoacil-RNAt, al lloc P, que presenta la seqüència anticodó 3'...UAC...5' i l'aa metionina en eucariotes i formilmetionina en procariotes unit al braç acceptor.
22.
23.
24.
25.
26.
27. Quan codó d'iniciació AUG i l'anticodó s'han reconegut (aa-met), un segon RNAt arribarà al lloc A del complex actiu, serà un RNAt amb un anticodó complementari al codó (triplet) següent del RNAm, l'enzim peptidiltransferasa unirà els dos aa mitjançant un enllaç peptídic entre el radical carboxil de l'aa met i el radical amino de l'aa següent, de manera que l'ARNt del lloc P queda sense aa, i tot el complex es desplaçarà cap a la dreta, és la translocació ribosomal , de manera que el segon RNAt queda ara situat al lloc P del complex actiu, i el lloc A resta lliure. El primer RNAt sense aa es situa en el lloc E i s'allibera.
28.
29.
30.
31. En un moment donat apareix en el lloc A un dels codons sense sentit o de terminació (UAA, UAG i UGA), per lo que no entrarà cap RNAt nou, cap RNAt és complementari a aquests codons, però si són reconeguts pels factors d'alliberació (FR) que consumeixen GTP per actuar, s'instal·len sobre el lloc A i provoquen que l'enzim peptidiltransferasa faci interaccionar el grup -COOH de l'últim aa amb l'H 2 O i el polipèptid s'alliberarà al citoplasma i les dues parts del ribosoma i l'ARNm es separaran