2. ÍNDEX: ·Introducció: què és un plàstic? (origen, propietats i característiques) ·Tipus: -Termoestables -Termoplàstics -Elastòmers ·Processos de fabricació: -Extrusió o moldeig per aire a pressió -Moldeig per injecció -Moldeig per termoconformat -Prensat -Calandratge ·Procés de reciclatge dels plàstics
3. Què és un plàstic? Els plàstics són uns materials molt nous. Els primers descobriments són de finals del s XIX i els primers usos industrials i comercials de principis del s XX. Els plàstics, en pocs anys han substituït a altres materials com els metalls, la fusta, el vidre, fibres naturals com el cotó o la llana, etc. En química i tecnologia, e ls plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular. Els plàstics són sòlids amorfs, sintètics o semisintètics, que tenen una gran utilitat per a la indústria. El terme, en la seva significació més general, s'aplica a les substàncies de diferents estructures i naturaleses que no tenen un punt fix d'ebullició i posseeixen durant un interval de temperatures propietats d'elasticitat i flexibilitat que permeten modelar i adaptar-les a diferents formes i aplicacions.
4. Tipus de plàstics - TERMOPLASTICS: Un termoplàstic és un plàstic el qual, a temperatura ambient és plàstic o deformable, es fon a un líquid quan és escalfat i s'endureix en un estat vitri quan és prou refredat. Els polímers termoplàstics difereixen dels polímers termostables en què després d'escalfar i moldejar aquests poden reescalfar i formar altres objectes, ja que en el cas dels termostables o termodurs, la seva forma després de refredar no canvia i aquest prefereix incendiar. Les seves propietats físiques canvien gradualment si es fonen i es modelen diverses vegades. Els principals termoplàstics són: -Resines cel·lulòsiques. Estan obtingudes a partir de la cel·lulosa, el material constituent de la part llenyosa de les plantes. Pertany a aquest grup el raió. -Polietilens i derivats. Fan servir com a matèria primera l'etilè obtingut del craqueig del petroli que, tractat posteriorment, permet obtenir diferents monòmers. Pertanyen a aquest grup el PVC, el poliestirè i el metacrilat. -Derivats de les proteïnes. Pertanyen a aquest grup el niló i el perló, obtinguts a partir de les diamides. -Derivats del cautxú. Són exemples d'aquest grup els anomenats comercialment pliofilms, clorhidrat de cautxú que s'obtenen afegint àcid clorhídric als polímers de cautxú.
5. q -TERMOESTABLES Els plàtics termoestables són materials que una vegada que han patit el procés d'escalfament-fusió i formació-solidificació, es converteixen en materials rígids que no tornen a fondre's. Generalment, per a la seva obtenció es parteix d'un aldehid. Els plàstics termostables no poden ser reciclats, excepte com a material de rebliment. -Polímers del fenol. Són plàstics durs, insolubles i infusa però, si durant la seva fabricació s'utilitza un excés de fenol, s'obtenen termoplàstics. -Resines epoxi -Resines melamíniques. -Baquelita -Aminoplàstics. Polímers d'urea i derivats. Pertany a aquest grup la melamina. -Polièsters
6. n - ELASTOMERS Els elastòmers es caracteritzen per la seva elevada elasticitat i la capacitat d'estirament i rebot, recuperant la seva forma primitiva una vegada que es retira la força que els deformada. Comprenen els cautxús naturals i sintètics; entre aquests darrers es troben el neoprè i el polibutadiè. Els elastòmers són materials de molècules grans les quals després de ser deformades a temperatura ambient, recobren en major mesura la seva mida i geometria en ser alliberada la força que els deforma.
7. Processos de fabricació. Extrusió: s'escalfa el plàstic fins que es torna manejable, a continuació es fa passar per un forat especial obert en una placa metàl·lica fins que n'agafi la forma. Premsatge: és el procediment més comú per a donar forma al plàstic, consisteix en premsar i modelar la matèria i després esperar a que es refredi perquè no es deformi. Calandratge: consisteix en fer passar una pel·lícula de matèria contínua per uns corrons superposats aprofitant l'acció combinada de la pressió i el lliscament
8. n Termoconformat:consisteix en aprofitar les qualitats tèrmiques dels materials per donar-los la forma desitjada gràcies a un conformador compost per grans quantitats de pues mòbils que, aplicades contra la superfície d'un cos, permeten reproduir-ne amb exactitud la forma i les dimensions. Moldeig per injecció: un èmbol o pistó d'injecció es mou ràpidament cap endavant i cap enrere per empènyer el plàstic estovat per la calor a través de l'espai existent entre les parets del cilindre i una peça reescalfada i situada al centre d'aquell. Aquesta peça central s'empra, donada la petita conductivitat tèrmica dels plàstics, de manera que la superfície de calefacció del cilindre és gran i el gruix de la capa plàstica escalfada és petit. Sota l'acció combinada de la calor i la pressió exercida pel pistó d'injecció, el polímer és prou fluid com per arribar al motlle fred on pren forma la peça en qüestió. El polímer estarà prou fluid com per omplir el motlle fred. Passat un temps breu dins del motlle tancat, el plàstic solidifica, el motlle s'obre i la peça és remoguda. El ritme de producció és molt ràpid, d'escassos segons
9. n Moldeig per extrusió: en aquest procés es fon polietilè de baixa densitat. El fos és extruït a través d'una matriu anular. S'introdueix aire inflant el tub del polímer extruït per formar una bombolla del diàmetre requerit, la qual és refredada per un corrent d'aire. El film és arrossegat per un parell de rodets que aixafen la bombolla mantenint així l'aire emprat per a inflar la bombolla dins d'ella.
10. Procés de reciclatge. El vidre: Es separen del vidre els taps metàlics o de suro, els trossos de fil d'estany, els bocins de ceràmica o altres materials que hi pugui haver barrejats. Un potent aspirador en desprèn les etiquetes i uns imans n'arrenquen els bocins de filferro o acer que encara hi hagi. Les ampolles un cop netes, s'esmicolen. El vidre trinxat es barreja amb sorra, calç i sosa. Aquesta barreja es fon en un forn. La pasta de vidre entra en unes màquines que la modelen i en fan ampolles noves.
11. n El plàstic:Els envasos se separen, es premsen i es redueixen a bales que es transporten a la central de reciclatge. Els plàstics, un cop separats, avancen per cintes transportadores, on s'esmicolen. Els fragments de plàstic es renten per eliminar-ne la brutícia i restes d'etiquetes. Els fragments s'eixuguen amb assecadores industrials. Els fragments de plàstic eixuts són llençats amb molta pressió, a través de tubs, cap a uns grans sacs. El plàstic net i triat ja es pot vendre a fabricants, que el transformaran en productes nous.
12. n El paper: Es selecciona el paper i el cartró usats. Es fa una pasta especial a partir del paper i el cartró. Es neteja amb aigua i es planqueja amb productes químics. Es premsa, s'eixuga amb gran assecadors, i es fabrica paper nou.
