1. Les xarxes socials a la
Primavera àrab
Grup JCM
Cèlia Martínez
Maria Callís
Joana Ortega
Mar Rodríguez

2. Introducció
La revolta àrab batejada com la primavera àrab, es un fet que a revolucionat el mon en tot el seu àmbit social.
A finals de l´any 2010 i durant l´any 2011 es van succeir una sèrie de revoltes I aixecaments sense precedents al mon àrab.
Tot va començar a Tunísia el 18 de desembre de 2010 amb l´inmolació de Mohamed Bouazizi i que va esdevenir el primer
màrtir de la primavera àrab.
A partir d´aquest fet es desencadena una sèrie de revoltes al països veïns però una de les revoltes més rellevants en aquets
moments es produeix a Líbia amb la revolta armada contra el govern de Gaddafi. Aquest fets provoquen una guerra civil i
acaben amb la mort de Gaddafi en mans dels rebels.
El 25 de gener de 2011 a Egipte es produeix un dels fets més rellevants i que va tenir una gran ressò internacional, l
´assentament a la ja famosa Plaça Tahrir del Caire i que desencadena l´enderrocament en aquet cas del concebut govern de
Mubarak.
El 26 de Gener del 2011 comença la revolta més sagnant i que dura fins els nostres dies a Síria.
S´han fet molts estudis des de el punt de vista psicològic, de les conseqüències que per la població civil te una guerra.
La utilització de nens com a soldats comporta desordres mentals molt marcats. Les dones, joves i en molts casos nenes son
utilitzades com esclaves o sotmeses a qualsevol abús sexual, aquest tipus d´humiliació depravant els hi malmet en el més
profund sentiment psicològic i valor moral.
El deteriorament o la destrucció de la infraestructura econòmica, social i política de les nacions en conflicte, impedeix l
´atenció de les necessitats bàsiques de la població.
El trastorn per estrès posttraumàtic es la entitat nosològica més freqüent en les víctimes de guerra, tot i que hi ha d´altres
conseqüències.
Un país que ha sofert una guerra o revolució com les que estem descrivint en aquest treball, es un país malmès per molts
anys ja que hi ha un succés de generacions perdudes. Els que viuen una guerra viuen i tenen unes conseqüències
psicològica tan greus, que es transmeten durant generacions.

3. Cronologia
17 de desembre de 2010
Mohamed Bouazizi s’immola davant d´una oficina municipal per protestar per els abusos de la policia de Tunísia
que desmantella la2011 parada de fruita que era el seu mitjà de treball. Aquell mateix dia comencen les protestes
15 de febrer de seva
contra el despòtic règim decontra El Abidine Ben Alí que acumulava un patrimoni de 9.000 milions d´euros mentre
Comencen les protestes Zine el règim de Muamar Gadafi en Líbia.
milions de tunicines vivien en la pobresa.
26 de febrer de 2011
25 de gener de 2011
Comencen les Seguretat contraONU demanaHosni Mubarak a de crimsamb multituds reunides a la de Gadafi de de El
El Consell de protestes de la el règim de una investigació Egipte, contra la humanitat por l’ús plaça Tahrir la
força
Caire, així com a Alexandria i altres ciutats. contra civils.
25 de març de 2011
26 de gener de 2011
Segueixen els enfrenaments violents entre la policiade persones surten a els carrers per dos morts yavaries desenes
Un "Divendres de Gloria", desenes de milers i els manifestants egipcis, amb almenys protestar tota Síria.
de ferits. El govern dels estats units amb el president Barack Obama demana al govern de Mubarak que reconegui els
20 d´octubre de 2011
"drets universals" dels ciutadans.
Els rebels libis capturen a Sirte al líder Muamar Gadafi, i mor el mateix dia del captiveri junt amb el seu fill.
7 de febrer de 2011
Milers de personesde 2011 a la plaça Tahrir del Caire i es neguen a sortir.
12 de novembre acampen
Síria es suspès de la Lliga Àrab per utilitzar la violència excessiva contra els opositors.

4. Països implicats
Durant la Primavera Àrab es va donar una similitud en el punt de partida i la situación dels països implicats
ECONÒMIQUES SOCIALS CRISI MUNDIAL
Economies basades en l’exportació de matèries Règims corruptes, el Forta parada de l’emigració
primes (petroli i gas) amb poca mà d’obra local. Fort projecte polític dels quals està cap a països més
sector turístic. Governs neoliberals. fonamentat en el desenvolupats.
manteniment d’aquest en el
Sectors i empreses econòmicament més rentables poder. Falta de recursos i
en mans de sistemes “clientelars”, dirigit per un desocupació de les
nucli reduït de persones, sempre favorables al règim Falta de democràcia (de persones migrades, el que
(o que en formen part). drets polítics i llibertat de limita la capacitat d’aquests
Els beneficis d’aquestes empreses van dirigits a premsa, censura, desigualtat) d’ajudar econòmicament a
augmentar la riquesa privada i a la inversió en les seves famílies que es
grans multinacionals. Polarització de la societat: troben al país d’origen.
no existeix una classe
Pujades en el preu de matèries bàsiques i aliments. mitjana. Gran part de la Disminució de l’economia
població empobrida. dels països que ajudaven a
Sistemes policials i militars corruptes constituït mantenir els governs tirans.
per mantenir la riquesa en mans del règim i persones Gran percentatge de
poderoses. Emparat per països occidentals que se’n població jove. La mitjana Forta competitivitat amb
beneficien. Gran despesa militar. d’edat a Egipte, Siria, l’entrada del sector
Tuníssia i Llíbia és de 24, manufacturer Xinès.
Poca inversió en agricultura i necessitat 21’5, 29’7 i 24’2 anys,
d’importació d’aliments. respectivament.
Una forta herència cultural i
Polítiques d’austeritat per compensar el dèficit ideològica europea, la qual
públic. cosa fa que la població jove *Font: Elaboració pròpia,
tingui fortes aspiracions en amb dades de l’article “ Las
quant al seu nivell de vida. verdaderes causes de las
Males condicions laborals: revueltas Árabes”. Blog de
atur molt elevat, DFC: Historia-Economía-
subcontractació i precarietat. Filosofía [1]

5. Països implicats
Els països més rellevants durant les revoltes van ser:
TUNÍSSIA
La immolació de Mohamed Bouzaz, provocada per la pobresa i humiliació, va portar al país un seguit de
revoltes que es van estendre ràpidament.
El posicionament per part de l’exèrcit a favor de les revoltes va ser un factor detonant per el canvi social del
país.
EGIPTE
El descens del nivell econòmic i democràtic van dur al país les mobilitzacions i vagues.
Degut a la crisi mundial, com a la majoria de països àrabs, va suposar un empitjorament de la situació del
poble. La població es va organitzar i va prendre ràpidament consciència política.
LLÍBIA
Iniciada per un grup de rebels, la revolta contra el règim va esdevenir una guerra civil amb la intervenció
militar internacional, influïda per interessos del govern francès i britànic.
L’assassinat per part del poble de Muammar Gadafi després de 40 anys al poder va ser una de les
conseqüències més significatives de la revolta, així com un detonant més de l’extensió de la Primavera Àrab.
SÍRIA
La seva situació clau, tant geogràficament com en relació a les grans potències internacionals fan que sigui
un país clau en la gestació de les revoltes àrabs, tot i que el poder es mantingui encara en mans del govern
dictatorial.

6. Canals de comunicació: l’èxit de les xarxes socials
Les xarxes socials han estat molt importants pel desenvolupament d'aquestes protestes. Van
servir per fer el primer enviament d'imatges de les revoltes i poder-ho extendre per tot el món.
Per tant tots aquests mitjans han estat acceleradors i precipitants, facilitant la propagació de
la revolta. (Idea extreta del text de la Rebelión [1] )
S’utilitzen per la coordinació entre els diversos components de les protestes, decidir el lloc de la convocatòria
i què fer, també serveixen per tallar el control que fa en tot moment el poder. Explicar de viva veu els fets que
estan passant en aquell mateix moment i sobretot denunciar tots els abusos. [8]
Tot i això Internet no està totalment generalitzat en aquests països, hi ha un percentatge petit que n'utilitza.
Hi ha diferències quan parlem de la penetració d'internet en la societat. (Idea extreta del text de l'ús
internet al món árab [8] )
Facebook al món àrab

7. Canals de comunicació: Conseqüències
Nova forma de periodisme [10]
Després de veure que mitjans de comunicació habituals no expressessin la realitat d'aquests països àrabs per la
censura i per la repressió, creixen les divulgacions a través d'Internet i les xarxes socials. Les persones
transmeten a tot el món la repressió que pateixen d'una forma anònima. Un cop s'ha transmès a fora aquests
països s'ha escampat l'informació internacionalment tan per internet com per les formes tradicionals.
Com podem llegir en el text que em refereixo per explicar aquest apartat (Navarro 2011) d'una " nova forma de
periodisme ": la web 2.0 ha estat un instrument imprescindible per l'aparició de noves formes de construir
relats que integren en obres col.lectives, obertes,populars.
Per tant internet permet tenir diferents punts de vista sobre la mateixa problemàtica, fer un seguiment dels
punts de vista afins i augmentar la xarxa de persones que els hi arriba determinat tipus d'informació. Una
informació amb gran resposta emocional per part del receptor.
Si que hi hauran una sèrie de limitacions que hauran de realitzar els periodistes, tot i tenir la informació dels
propis protagonistes dels fets caldrà que se sàpiga destriar i contrastar l'informació rebuda. Però tan
l'informació del periodisme de sempre com la dels protagonistes poden i haurien de viure conjuntes.

8. Canvis socials
Canvi rol dones.
Es trenquen estereotips.
Es trenquen estereotips típics dels àmbits islamistes conservadors: Submisa, víctima, sexualment pura I
apartada a l'àmbit domèstic.
Pren un paper significatiu a les revoltes.
Esdevenen protagonistes de les mobilitzacions i hi ha que fins i tot lideren protestes tant des de les xarxes
socials com als espais públics.
Hi ha un canvi en la relació home-dona.
Canvipanorama polític: Finalen a espais públics d'Egipte i altres països desapareix durant
Nou l'assetjament sexual, freqüent règims dictatorials
Per exemple,del sentiment d’impotència elsla confiança en el poder col·lectiu.
les revoltes.
Formació opinió pública molt crítica, homogènia i compacte que exigeix
Cal tenir en compte que la isituació de la dona ésen transició política exemple, als països del Golf
Tunísia, Egipte Líbia es troben diferent a cada país. Per després de la
dignitat col·lectiva.
recuperar ladels processos democràtics, no han adquirit drets davant l'estat.
En les xarxes socials es disposa d’unperò els confiança encara sónen contacte gairebé en
caiguda dels antics règims, entorn de canvis per romandre superficials. Altres
segueixen excloses
temps Síria segueixen patint greus conflictes i l’acció diplomàtica
com real amb els components.
internacional és feble.
La informació facilitada pels usuaris dona més confiança donat que darrera no hi ha interessos
econòmics i les opinions es contrasten entre iguals. Es demana i es dona ajuda.
Però tots continuen involucrats en una transformació.
Tot plegat fa que es sentin motivats per actuar, amos i segurs en les seves decisions.

9. Canvis socials
Canvis a la política exterior de les potencies occidentals que tenen obscurs interessos en
els països àrabs degut a que estan en el punt de mira de tot el mon.
Canvis aassumptes que vaes tenia als l’opinió pública és que gran part del softwareàrab com bàsicament
Un dels
la opinió que escandalitzar països d'occident sobre la societat utilitzat pels governs àrabs
fonamentalista.
per censurar lnternet estava desenvolupat i comercialitzat per empreses d’Estats Units.
Les revoltes àrabs també han tingut una altra conseqüència per al mon occidental.
Per exemple, a l’UE on la xenofòbia va en augment, ha contribuït a separar l’integrisme religiós de la immigració
d’origåen musulmà.
Gràcies a Internet, les imatges de la plaça Tahrir on no hi havia cap tensió entre musulmans i cristians i que es
protegien entre ells durant els dies de l’ocupació, vàren donar la volta al mon.
De fet, els moviments radicals islàmics varen ser incentivats, recolzats i finançats pels governs àrabs i altres
occidentals com els EEUU per aturar els moviments d'esquerra.

10. Conclusions
Per acabareines més importants per la divulgació és internet i les xarxes destacar de l'article de
Una de les us deixem quatre afirmacions que ens ha agradat socials. Permetent parlar en
Manuel Castells (2011) sobre la influència de la eina s'utilitzarà per difondre el dia a dia, per
primera persona i, si es vol, des de l'anonimat. Aquesta xarxa a les revoltes:
organitzar-se i quedar per les concentracions i manifestacions.
“Las insurrecciones populares en el mundo árabe son tal vez la transformación más importante que
Internet perinducido y facilitado”
Lluitar ha la llibertat és una cosa que s´ha de fer en qualsevol dels casos i aquesta gent ens ha servit
d’exemple de valentia i valor per aconseguir un món millor per ells i les generacions futures, però
“Internet es una condición necesariaper fer i no ens hemLas raíces de la rebelión están en la explotación,
malauradament queda molta feina pero no suficiente. d´aturar.
la opresión y la humillación. Pero la posibilidad de rebelarse sin ser aplastado de inmediato depende de la
densidad ybanda, cal contemplar també el esto suposen a nivell social aquestes revoltes. Aixítecnologías
Per altra la rapidez de la movilización, y que se relaciona con la capacidad creada por las com han portat
de lo que he conceptualizado como autocomunicación de masas.”
a situacions límit, on han mort milers de persones, hi ha hagut també canvis en la manera d'entendre el
paper de la dona en la societat, la manera de comunicar-se i de relacionar-se.
“Estas insurrecciones populares en el mundo árabe son un punto de inflexión en la historia social y
política de la humanidad. Y tal vez la más importante de las muchas transformaciones que Internet ha
Tots aquests canvis s'han pogut transmetre al moment des de les noves tecnologies i sobretot des de les
inducido y facilitado, en todos los ámbitos de la vida, la sociedad, la economía y la cultura. Y estamos sólo
xarxes socials. Això fa que tinguem un accés directe a la notícia, explicada pels propis protagonistes, una
al principio, porque el movimiento se acelera…”
informació complementària a la que ens poden donar els periodistes.
“Lo importante de las «wikirrevoluciones» (las que se autogeneran y se autoorganizan) es que los
liderazgos no cuentan, sonde comunicació han provocatsímbolos no mandan nada, nadie losrevoltes,
Els avenços en el mode puros símbolos. Pero estos una retroalimentació de les pròpies obedecería y
ellos tampoco lo intentarían. Puedepaïsos. luego, una vez ya institucionalizada la revolución, se coopte a
incentivant aixecaments en altres ser que
algunas de estas personas como símbolos del cambio, aunque dudo mucho que Ghonim quiera ser
político.” [2]
La comunicació i l'informació ens dóna eines per poder-nos defensar.

11. Bibliografia
[1] Antentas, J.Mª (2011). Las revoluciones Árabes del 2011. Anuario de Movimientos sociales 2011. Recuperat el 25 de novembre del 2012, a www.rebelion.org
[2]Castells, M (2011). Las insurrecciones árabes que Internet ha inducido y facilitado. Recuperat el 15 de novembre del 2012 de
http://manuelgross.bligoo.com/content/view/1414873/Manuel-Castells-Las-insurrecciones-arabes-que-Internet-ha-inducido-y-facilitado.html#content-top
[3] Corporación de Radio y Televisión Española 2012. Cómo entender las revueltas árabes en ocho pasos. Recuperat el 23 de novembre del 2012, a
http://www.rtve.es/noticias/revueltas-arabes/fases/
[4] DFC. Las verdaderes causes de las revueltas Árabes ( 04 de març del 2011). Recuperat el 26 de novembre de 2012 a DFC Historia-Economía-Filosofía
[5] E.C. La Primavera Árabe . Recuperat el 26 de novembre de 2012 a Monografias.com
[6] El Universal Cronoliga de las revueltas Árabes (24-11-11) http://www.eluniversal.com/internacional/111124/cronologia-de-la-revueltas-arabes
www.eluniversal.com › Internacional
[7] Europa y la primavera árabe (maig 2011). Recuperat 21 de novembre de 2012, a http://www.presseurop.eu/es/content/topic/509301-europa-y-la-primavera-arabe
[8] Llaonart, Jordi (2012). Interpretant el món àrab i l'islam. L'ús d'Internet al món àrab. Recuperat el 25 de novembre del 2012, a
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/225787
[9] Muñoz, J.M. La llama que incendió Túnez . El País Edició impresa/web. 23 de gener del 2011. Recuperat el 25de novembre de 2012, a www.elpais.com
[10] Navarro, E y García,A (2011). Nuevos textos y contextos en la web 2.0.: Estudios de caso relacionados con las revoluciones en el norte de África y Oriente próximo.
Cuadernos de Información y comunicación, vol16, pp145-169. Recuperat el 25 de novembre del 2012, a http://0-search.proquest.com.cataleg.uoc.edu/docview/922263757?
accountid=15299
[11] Primavera Árabe -Wikipedia es.wikipedia.org/wiki/Primavera_árabe http://es.wikipedia.org/wiki/Primavera_%C3%A1rabe
[12] Purchades, R (2011). Las redes socials en las revueltas árabes. Recuperat el 20 de novembre del 2012, a
http://www.fhimades.org/upload/pdf_libros/117.pdf
[13] Roque, M-À (2011). Les dones de la primavera àrab. La Vanguardia, 3/12/11. Recuperat el 15 de novembre del 2012 de http://www.iemed.org/sala-de-premsa/iemed-
als-mitjans/les-dones-de-la-primavera-arab-article-a-la-vanguardia-3-11-11
[14] La guerra como desastre. Sus consecuencias psicológicas. Rev Hum Med v.7 n.3 Ciudad de Camaguey oct.-dic. 2007 Recuperat el 14 de decembre del 2012
http://scielo.sld.cu/scielo.php?pid=s1727-81202007000300005&script=sci_arttext