#socials3ESOAMarioParraCastiñeiras

1. Mario Parra Castiñeiras
3
r
ESO A
Noah Seattle
1. Copia el paràgraf que et cridi més l’atenció i explica per què.
On serà l’arbreda espessa?
Haurà desaparegut.
On serà l’àliga?
Haurà desaparegut.
S’acabarà la vida
i començarà la supervivència.
L’essència de la vida s’haurà extingit.
Aquest 'es el paràgraf que més em crida l'atenció perquè crec que es una cosa que actualment
està passant, es a dir dia a dia, veiem com boscos són cremats per construir cases i coses
d'aquestes, però no pensem que en els bosc hi viuen el animal dels qual no podríem viure sense
ells, animal que pràcticament no es troben en cap altre lloc.
2. Segons el que has llegit al text, contrasta les diferents visions sobre la terra, cel, animals,
aigua, ciutats, aire i futur, que tenen els indis i els blancs. Després, busca al diccionari les
paraules ‘salvatge’ i ‘civilitzat’, relaciona ambdós significats amb aquestes diferents actituds i
trene conclusions.
SALVATGE: un salvatge ho entenem com algú que hi viu al bosc sense relacionarce amb ningú,
però després de llegir aquesta carta veig a un salvatge com a una persona que s'identifica amb
la Terra, sap que és bo o dolent per a ella, sap com aniran bé les coses, salvatge és algú no
mata per matar, que mata per necessitat.
CIVILIZAT: un civilitzat ho veiem com una persona honrada, una persona ben parlada, amb
educació. Però no tots són així, per exemple els polítics, sabent que hi ha gent que s'està morint
de gana cada dia, quan ells tenen milions de euros que no utilitzen per a res, quan podrien
ajudar a aquestes persones, o inclòs famílies.
En definitiva crec que hauríem de canviar el punt de vista sobre qui és civilitzat i qui és salvatge.
Espero que això faci rumiar a tot aquell qui ho llegeixi.
3. Imagina que haguessis de contestar la carta de Seattle. Què li diries?
Jo li diria personalment que estic d'acord amb ell que entenc que ell estima la Terra tant com la
seva pròpia vida. Que sempre es pot arribar a un acord, no fa falta que se'n vagin que allà
nosaltres seríem uns invitats, que tractaríem bé tot allò però que no seriem capaç de fer malbé
allò que no es nostre, una cosa per el que heu guitat i cuidat anys i anys. Es a dir que no seria
capaç de treure-li allò que estimen i cuiden tant bé, allò on tots els seus avis i familiars han estat
cuidant fins ara.