1. EL CIRC CONTEMPORANI CATALÀ
“Si el circ de sempre ha estat un espectacle plural i recep-
tiu a qualsevol incorporació, el que es practica avui es
distingeix especialment per la pluralitat. Caracteritzat
per la seva heterogeneïtat, enlloc de limitar-se a buscar
la especificitat del llenguatge en les presumptes essèn-
cies del circ tradicional, el circ contemporani provoca i
reivindica els contagis, les mútues influències d’altres
llenguatges, ja siguin escènics o no. Una concepció
transversal de la cultura que no és exclusiva del circ: la
idea del préstec i el mestissatge la comparteixen altres
creadors de tot el món, que s’interessen més per les zones
d’interferència que per marcar territori i establir fronte-
res de gènere. I si el circ havia estat sempre motiu reco-
rrent en la pintura, literatura o cinema, ara s’adapta a
discursos que procedeixen d’altres terrenys de risc estètic
explícit. A Catalunya gent de teatre, músics i coreògrafs
comencen a incorporar elements circenses en els seus
espectacles, i el resultat és una trobada de diferents arts,
un encreuament de camins en la que el circ té molt a dir.”
(Jordi Jané i Joan Maria Minguet)1
1
Fragment de “Circ contemporani català, l’art del risc” de Jordi Jané i Joan Maria Minguet, editorial triangle postals.
1

2. EL CIRC CONTEMPORANI català
A Catalunya, entre les Adècades dels setanta i vui- zant. El mateix any, L’Assemblea de Catalunya va
tanta, va començar a formar-se, com a altres llocs demostrar una gran capacitat de convocatòria amb
que estaven vivint transformacions semblants, el dues manifestacions que van col·lapsar la capital
circ contemporani. Aquest fenomen va ser provo- catalana i la convocatòria d’un míting multitudinari
cat per un seguit de circumstancies, per una banda, al Palau d’Esports i, per San Jordi, va sortir el diari
històriques, socials i artístiques i, per l’altre, algunes AVUI, el primer escrit en català i amb el suport de
que són difícils de detectar ja que responen a op- molts artistes i intel·lectuals. Posteriorment, l’11 de
cions estrictament individuals. Amb aquesta nova setembre va haver-hi una manifestació a San Boi on
visió del circ, molts artistes que no provenien del determinats polítics van pronunciar les seves idees.
món circense van començar de zero amb una lliber-
tat absoluta per a emprendre noves aventures artís- Aquelles ànsies de llibertat en l’aspecte social i polí-
tic es van complementar en el pla artístic amb una
gran influència de solistes i grups internacionals, els
quals deixen una forta impremta i serveixen com a
referència per a molts joves que volien dedicar-se al
món de l’espectacle. Tots aquests factors, junt amb
aquells que hem denominat desxifrables, propicien
el naixement i desenvolupament del circ contem-
porani català, el qual no es produeix sota les carpes
del circ sinó en el context de regeneració teatral i
social que viu Catalunya.
A partir del 1975 Catalunya experimenta un fort
moviment de renovació de les arts parateatrals
tiques i empresarials; diverses companyies o artis- amb la conquesta del carrer per part de grups
tes inicien la recerca d’un llenguatge creatiu propi. d’animació impulsats pels Comediants. Més tard, el
Són un bon exemple la companyia del Circ Cric o sis d’octubre de 1976 la companyia La Tràgica pre-
la quantitat d’artistes que, durant els anys setanta, senta Tripi Joc Trip, un espectacle de pallassos amb
comencen a treballar al carrer per a renovar l’art. tècniques acrobàtiques, podem considerar que va
ser la primera mostra visible de circ contemporani
Pel que fa a les circumstàncies col·lectives, com català. Aquest espectacle inclou elements del fo-
dèiem anteriorment, Catalunya, a la recerca de la lklore i la festa que hi coexisteixen creant una nova
democràcia, viu un moviment històric condicionat fórmula circense.
per a unes ànsies de llibertat censurades per la dicta-
dura. Doncs pel que respecta als factors socials i po-
lítics, va ser un moment de canvis i fets importants,
especialment l’any 1976. Entre altres, destaca el
concert reivindicatiu amb el que Lluis Llach, Raimon
i Quico Pi de la Serra van omplir el Palau d’Esports
de Barcelona; la manifestació de la gent de teatre
als carrers on s’agrupen en L’Assemblea d’Actors i
Directors i la creació de l’Assemblea de Treballadors
de l’Espectacle (ADTE), de caire més aviat anarquit-
2

3. EL CIRC CONTEMPORANI català
El circ comença a mirar cap a altres llenguatges per a oxigenar i renovar un espectacle que està en de-
cadència. El carnaval, la festa popular, el teatre independent i del carrer van ser un seguit de manifesta-
cions recuperades després d’una guerra i un llarg període de privacions culturals. Evidentment, aquestes
renovacions no van abraçar únicament l’àmbit circense o teatral, sinó que van afectar a molts altres te-
rrenys de la creació. Són un exemple els Comediants, els Joglars, Els Picatrons, Música Urbana, el Ballet
Contemporani de Barcelona, més tard la Fura dels Baus, etc. I, junt amb aquesta flaira de creativitat, es
funda l’any 1978 els Germans Poltrona, formats per Jaume Mateu i Claret Papiol.
No hi ha cap dubte que el món de les arts viu un moment molt transcendental amb el que neix una ini-
ciativa amb la virtut de prendre energia i força: el Circ Cric, l’inductor del qual és Jaume Mateu, el pallasso
Tortell Poltrona (Amb la col·laboració de l’antic component de la Tràgica Xavier Soler de presentador i de
Xavier Fàbregas, Delegat de Teatre, entre molts altres.). El Circ Cric és una mena de remolí artístic per on
van passar un seguit de petits grups circenses del carrer, entre ells Vitore e Nani, Boni&Caroli, Germans Pol-
trona, Circ Perillós o Circ Sèmola. Aquest nou circ es presenta oficialment amb carpa a Mataró el Sant Jordi
l’any 1981. Després, s’instal·la al Parc de l’Escorxador de Barcelona i, del 5 al 28 de juny, la carpa del Cric es
va plantar en moltes ciutats i pobles catalans. Malauradament, l’any següent, a causa d’una inexperiència
empresarial i la retirada del suport institucional com a conseqüència de la dimissió de Xavier Fàbregas del
càrrec de delegat, el Circ Cric no pot parar aquesta caiguda i plega veles. Tot i així, la primera aventura del
Cric té una grandíssima importància dins l’historia del circ català. Representa el primer intent de regenerar
l’espectacle circense i neix en els ambients de renovació de la dècada dels setanta. Així, aconseguí un de-
cidit pas endavant per a la consolidació del circ a Catalunya expressat en català i en un llenguatge escènic
contemporani.
Aquest nou circ va comptar amb el su-
port de personatges lligats a l’alta cultura,
com ara Xavier Fàbregas i Joan Brossa, els
quals van saber estimular els artistes més
interessants del moment; o Josep- Vicenç
Foix i Joan Miró, espectadors privilegiats
dels inicis del Circ Cric. I també la Fundació
Joan Miró, la qual va col·laborar en les pri-
meres empentes de l’aventura. Fàbregas
va incloure en les seves crítiques teatrals
espectacles com el circ que provenien
de la regeneració estètica. Per altra ban-
Tortell Poltrona i pancarta Circ Cric. da, Brossa va reivindicar la importància i
transcendència cultural de les arts para-
teatrals. Brossa, entre altres coses, també
va ser el mestre de cerimònies i instigador d’una celebració, el 22 de juny de 1978, en homenatge a Joan
Miró, que consistí en una festa- espectacle on participaven els Germans Poltrona, Hausson, Albert Vidal i
la Claca Teatre.
3

4. EL CIRC CONTEMPORANI català
Charlie Rivel
A la dècada dels vuitanta també es consoliden algunes fires i festivals que han esdevingut claus per a la
consolidació d’aquesta art escènica. Amb el suport de Xavier Fàbregas i Joan Brossa, l’any 1980 Els Come-
diants van engegar la Fira de Tàrrega, projecte que, quatre anys més tard, passarà a formar part de la his-
tòria del circ contemporani català per un seguit d’iniciatives. El març de 1984 es celebra el primer Festival
Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat en memòria de Charlie Rivel, un pallasso català uni-
versal. Aquesta iniciatives van néixer amb la proclamada filosofia de potenciar la renovació dels pallassos
per situar-ne el gènere a l’avantguarda de les arts escèniques i va convocar a pallassos de primer nivell
mundial. De nou l’any 1984, Arnau
Vilardebò i Luis Eduardo López, dos figures presents en el món de l’espectacle, instauren la Marató de
l’Espectacle. El mateix any i el següent se celebren dues edicions de la Fira del Circ de la Bisbal d’Empordà.
Paral·lelament, hi ha una primera experiència
d’escola de circ impulsada des del Departa-
ment de Justícia de la Generalitat i dirigida per
Piti Español, que durant dos anys presenta un
espectacle al Saló de la Infància i la Joventut de
Barcelona.
L’any 1991, els nous artistes de circ catalans
van veure la gran necessitat d’unir-se i fundar
l’Associació de Circ de Catalunya (ACC), una
gran eina d’empenta i recolzament pel circ ca-
talà que va caure l’any 1998.
Tot i els grans esforços i les grans lluites de
molts catalans per al creixement de la nostra
pròpia creació circense, actualment podem
Charlie Rivel
4

5. EL CIRC CONTEMPORANI català
parlar d’una certa marginació del circ provocada tada abans Fira de Circ de Bisbal d’Empordà, represa
per diversos factors, alguns força inevitables, anualment l’any 1996.
entre ells la nova visió de l’espectador en l’era de
la tecnologia, acompanyada per canvis radicals en Al mateix temps, han aparegut entitats de gran im-
l’oci, factors que cal superar amb l’adaptació del circ portància, com és l’Ateneu de Nou Barris, el qual
a les noves generacions; i altres factors en els que juga un paper fonamental en el desenvolupament
del circ català, aglutinant activitats de formació,
cal intervenir per canviar la realitat, com ara la des-
producció i exhibició circense. Cal citar el treball, no
consideració amb que les autoritats culturals han
menys interessant, d’organitzacions com Pallassos
tractat al art circense. Entrant al segle XXI , l’evolució sense Fronteres i Pallapupes, destinades a finalitats
de les arts escèniques aconsella acabar amb aques- solidaries, com és millorar
ta direcció marginal per a l’estat moral i anímic de les
transformar el circ en una víctimes de la guerra, les
art escènica del futur. malalties o els desastres
naturals.
Cal comptar amb el suport Com a centres de creació i
producció, a més del ja ci-
decidit en els àmbits de la
tat Ateneu Popular de Nou
formació, exhibició, els fes-
Barris i el Centre de Recerca
tivals, l’associacionisme i de les Arts del Circ (CRAC)
la comunicació, veritables ideat per Tortell Poltrona el
fonaments del circ. Entre 1995, des de 2004 funcio-
1997 i 2005, aquest suport na La Macabra, un conjunt
ha estat precari en molts de naus ocupades a Poble
aspectes. En l’àmbit de la Nou i l’any 2005 es posa
formació, a Catalunya existeix tan sols l’Escola Ro- en marxa el Centre de Re-
sidència de la Masia En Cabanyes (Vilanova i la Gel-
gelio Rivel (fundada el 1999). Pel que fa a l’exhibició,
trú). Pel que fa al suport documental, destaquem la
és evident la mancança d’edificis estables capaços
Biblioteca Central de Nou Barris, especialitzada en
d’acollir en bones condicions alguns espectacles de circ.
circ. Tot i així, hi ha altres àmbits on el suport al nou Per últim, el 2004 es constitueix l’Associació de
circ ha estat més visible. N’és un exemple els festi- Professionals de Circ de Catalunya (APCC), que ha
vals internacionals celebrats al país, aquests últims començat a dialogar amb les diferents adminis-
anys s’hi ha afegit la Fira- Festival de Circ Trapezi tracions per a reanimar aquesta art escènica. Afa-
(Reus- Vilanova) anual i fundada des de 1997, el Fes- vorint aquest recorregut, cal destacar, l’any 2005,
tival de Teatre Còmic Ple de Riure de Masnou, anual l’atorgament per part de la Generalitat, en el marc
dels Premis Nacionals de Cultura, el Premi Nacional
i fundat també l’any 1997, el Festival CurtCirkit de
del Circ, que va recaure en el Circ Cric, en reconeixe-
Montgat, anual i des de 2001, el Festival de Pallasses
ment a la seva llarga i admirable carrera.
d’Andorra, també des de 2001, el Circ Pau de Barce-
lona, anual i fundada l’any 2004; junt amb la comen-
5

6. EL CIRC CONTEMPORANI català
SITUACIÓ ACTUAL DEL CIRC A CATALUNYA lar de Nou Barris i el seu recolzament a l’ensenyança
circense, tot i que té una manca de recursos i els
molts dels seus estudiants, en pic han finalitzat el ci-
Actualment conviuen dins el nostre país dues mo- cle, han hagut d’emigrar a França o altres països per
dalitats de circ: un de més tradicional i clàssic (com assolir un nivell més alt.
ara el Raluy, l’Italiano, l’Universal, l’Europa, etc.) i un
altre de contemporani (com el Circ Cric, algunes Per altre banda,
petites companyies i solistes i duos de circ.). Tots segons un estudi
aquests artistes i companyies desenvolupen una de formació en
bona part de la seva activitat fora de Catalunya, ja circ de la Gene-
que és a l’estranger on trobem més possibilitats ralitat l’any 2007,
de trobar feina i reconeixement en el món del circ. a Catalunya són
Hem de tenir en compte que els professionals del 7 els centres de-
circ sempre han estat representants de la cultura ca- dicats de forma
talana en els cinc continents, és molt probable que exclusiva a la for-
sigui el col·lectiu numèricament més exportador de mació
espectacles. Però, d’altre banda, i considerant que del circ (Car-
el treball dels artistes implica la presència de tot un pa- Escola de
seguit de professionals menys visibles (gestors, ma- l’Ateneu de Nou
nagers, productors, etc.), avui podem comptar que Barris, Escola de
entre 600 i 700 persones treballen a Catalunya en Circ el Circ Pe-
diversos àmbits circenses. tit, Circ Crac, Circ a les Feixes, Escola de Circ Quina
Gràcia, Escola de Clown de BCN i l’Escola de Clown
Encara que una manca d’un circuit català organit- “La Banda”). La resta combinen disciplines circenses
zat per a l’exhibició regular d’espectacles de circ, en amb altres disciplines escèniques (p.e. Antic Riereta
aquests últims anys s’han consolidat un seguit de Teatre-ART) o amb activitats d’àmbit esportiu (p.e.
fires i festivals dedicats al món del espectacle i con- INEFC). Malgrat aquest seguit de realitats sembla
cretament a aquesta art escènica. En són exemples que, a Catalunya, el circ no existeixi. Si més no, és
(algunes ja esmentades anteriorment): la Fira de una art escènica ignorada. L’APCC (Associació de
Circ de la Bisbal d’Empordà, el Festival Internacio- Professionals del Circ Catalunya), associació que llui-
nal de Pallassos de Cornellà Memorial Charlie Rivel, ta per el reconeixement del circ, exposa un seguit
la Fira- Festival de Circ Trapezi, el Festival Curt-Circ- d’exemples que considera clares demostracions
It de Montgat o el Festival de Pallasses d’Andorra. d’aquesta indiferència:
Altres esdeveniments d’aquest tipus també han
acollit una gran quantitat d’espectacles circenses, Fins ara semblava que el circ depenia del Servei de
com és el cas de la Fira de Tàrrega, la Marató de teatre dins el Departament de Cultura de la Gene-
l’Espectacle o el Festival Ple de Riure. Tan uns com ralitat, però en cap dels “10 punts per establir una
altres són espais on conviuen les darreres creacions nova política de Teatre a Catalunya” apareixia la pa-
catalanes i es relacionen amb produccions interna- raula circ, cosa que ens fa pensar que aquesta art
cionals. Al mateix temps, els professionals del circ no compta en la planificació cultural de Catalunya.
compten amb una ONG per fer una aportació soli- Sobta també que el Centre de Promoció de la Cul-
daria al món: Pallassos Sense Fronteres, fundada pel tura Popular i Tradicional de Catalunya integri el circ
Tortell Poltrona. Contem també amb l’Ateneu Popu- com una manifestació més de cultura popular. Però
6

7. EL CIRC CONTEMPORANI català
cal recordar que a inicis dels vuitanta és va integrar
durant un temps a Cultura Popular, fins que un cri-
teri més ajustat a la contemporaneïtat va aconsellar
no considerar-lo una manifestació folklòrica sinó
una art escènica en ple desenvolupament.
Per altre banda, el circ tampoc forma part dels Pre-
mis Nacionals de Cultura, atorgats des de 1982. En
l’edició del 2004, aquests premis es van lliurar al
TNC en les especialitats de Teatre, Dansa, Música,
Cinema, Cultura Popular, Arts Visuals, Disseny, Fo-
ment de l’Ús de la Llengua Catalana, Literatura, Pe-
riodisme i Patrimoni Cultural. El Circ no hi era.
En conseqüència, tot això es reflecteix en els usos
i costums no estrictament institucionals. Per exem-
ple, quan es fan públiques xifres relatives a inci-
dència d’espectacles es sol parlar de teatre, dansa,
òpera i fins i tot sarsuela, però gairebé mai de circ.
Tanmateix, el circ català mou un volum econòmic i
de públic que sorprendria en qualitat.
Vivim una situació semblant amb els mitjans de co-
municació, que, llevat d’algunes excepcions, només
parlem d’aquesta art escènica quan vénen circs es-
trangers. En molts pocs casos els mitjans de comu-
nicació es plantegen abandonar els estereotips de
sempre per aprofundir en la realitat artística del circ
actual.
7

8. EL CIRC CONTEMPORANI català
“El circ és un fenomen expressiu que sobreviu a tots els temps.”
(Jordi Jané) 2
2
Professor de Teoria e Historia del Circ i crític de circ.
8