2. Trossets de temps
que vivim amb cada persona.
No importa la quantitat, sinó la
qualitat de temps que passem amb un
amic.
Alguns necessiten dies, i altres...
Únicament cinc minuts.
3. Hi ha amistats fetes de riure o dolor compartit; altres
d’hores d’escola; altres de jocs de joventut, sortides,
cines, o diversions; altres d’un moment clau viscut en
comú...; i també hi ha aquelles que neixen sense saber
per què ...
... inclús de silencis compresos, o de simpatia mútua
sense explicació.
4. Actualment, moltes amistats
s’alimenten de correus
electrònics i no per això són
menys importants.
N’hi ha que es troben bé
comunicant-se així, però n’hi ha
que no.
5. Saint-Exupéry diu en “El Petit príncep”:
“El temps que vas perdre per la teva
rosa fa que la teva rosa sigui tant
important”.
El temps que perdem amb cada amic, pensant
en ell per enviar-li alguna cosa, fa a
aquest amic important.
És temps guanyat, aprofitat i viscut.
Alguna cosa es conserva en aquesta
comunicació, per uns minuts, per un any
o... Per sempre...
Sense veure’s ni sentir-se, però sabent
de l’altre al mateix moment i podem
riure o plorar amb ell.
6. És important aprofitar al màxim el minut viscut, i
guardar-lo després en aquell bagul dels records que és
a l’arxiu de l’ordinador...
Aquí també hi són els nostres amics.
7. Cada dia, a l’obrir l’ordinador, surten tots
aquests trossets d’amistat del meu arxiu i…
n’arriben de nous, marcats en negreta, que em fan
molta il·lusió, a la safata d’entrada.
Per mi, són un tresor, perquè em fan sentir estimat
i recordat… encara que sigui només una mica…
Gràcies pel teu trosset !!!