1. @
Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: Consciència
Estimat diari, avui, 24 de maig he fet l’ examen de selectivitat. M’ ha anat prou bé, o almenys
aquesta és la meva impressió. Estic contenta, després de dies i dies estudiant, per fi l’ esforç es veu
recompensat. Aquesta tarda he quedat amb l ‘Oriol, fa dues setmanes que no el veig. Jo he estat molt
ocupada i ell, encara més, amunt i avall amb la moto. D’ aquí tres dies serà la carrera, la que porta
esperant un any sencer i no perd ni un minut en recorres la carretera milers i milers de cops al dia.
Pensa que l’ única manera de guanyar és coneixes el camí a la perfecció.
Apreciat diari, avui, 25 de maig he obert els ulls quan els raigs del sol enlluernaven la meva
habitació. S’ acosta l’ estiu. Tot va anar força bé amb l’ Oriol. Està convençut que aquest any serà el
bo, el decisiu, el que guanyarà la carrera. Jo li repeteixo cada dia, que no s’ hi presenti, és il•legal, van
sense protecció alguna, no hi ha regles, i un dia passarà una desgràcia. Però ell, es fa el sord, així que
deixo d’ insistir i només desitjo que tingui suficient cura.
Amic diari, avui 26 de maig m’ ha despertat la mare. Ja eren les dotze. Adoro els caps de
setmana.
Demà és la carrera i l’ Oriol m’ ha demanat que hi vagi. Jo no ho tinc gens clar, però al final accepto.
M’ ha promès que si guanya serà l’ últim any que es presenta en curses d’ aquest tipus.
Afectuós diari, avui 27 de maig és el gran dia, bé el gran dia de l’ Oriol. Em vesteixo provocativa i
em maquillo una mica. Vull estar impressionant, perquè ell comenci amb les màximes forces possibles.
Arribo allà, i l' ambient que hi ha no és precisament del meu estil, tot i que ja hi venia mentalitzada. La
carrera està a punt de començar i l’ Oriol em dedica una dolça rialla des de la moto. No porta casc.
Comença la carrera. Accelera. Va tan ràpid que em dos segons ja ha desaparegut d’ aquella recta
contundent. Accelera, cada cop més, sembla que voli.
Conegut diari, avui 30 de mai, ja fa tres dies que va passar tot. L’ Oriol no va guanyar. En Jordi, el
millor amic d’ ell va xocar bestialment contra un arbre en una corba bastant profunda, mentre
participava en aquella estúpida carrera, de la qual l’ Oriol ja no en vol sentir parlar més.
Estimat diari, avui 30 juny, ja fa un mes que en Jordi ens va deixar. L’ Oriol i jo em anat a portar
flors al cementiri i ell no ha pogut evitar plorar. He de confessar que continua agafant la moto però
això sí, amb molta precaució, sense superar límits de velocitat, amb el casc i sense cometre cap
infracció.
Llàstima que ens faci falta una desgràcia per adonar- nos del perill de les situacions.
Ves amb molt de compte dalt de la moto, sigui de dia o sigui de nit, portis un acompanyant o no, hagis
tingut un mal o un bon dia.
No deixem que aquestes barbaritats passin. I recordem sempre que si anem amb moto, nosaltres som
la carrosseria.