La ciutat de figueres i la planificació del comerç 2012

La ciutat
de
Figueres i
la
planificació
del comerç
Octubre 31
2012
APDT
Serveis

La ciutat de Figueres i la planificació del comerç
Associació de Professionals per la Dinamització del Territori –Octubre 2012 2
ÍNDEX
1. Objectius i plantejament de l’estudi .............................................................. 4
1.1. Objectius.............................................................................................. 5
1.2. Plantejament ........................................................................................ 5
2. Context econòmic i social del sector comerç.................................................. 7
2.1. General..................................................................................................... 7
2.2. Canvis normatius...................................................................................... 9
2.3. Excepcionalitat turística.......................................................................... 10
2.4. Canvis en els hàbits del consumidor ...................................................... 11
3. Primera aproximació de visibilitat i reputació en línia de Figueres ............... 14
3.1. Conclusions............................................................................................ 16
3.1.1. Conclusions de les diferents plataformes de Google........................ 16
3.1.2. Conclusions de geolocalització a Google Maps ............................... 19
3.1.3. Conclusions de Georeferenciació Social.......................................... 20
3.1.4. Conclusions de Xarxes Verticals d’Imatges...................................... 21
3.1.5. Conclusions de Xarxes Verticals Turístiques ................................... 21
3.1.6. Altres Conclusions............................................................................ 23
4. Problemàtiques endèmiques de la ciutat...................................................... 26
4.1. Mobilitat.................................................................................................. 26
4.2. Aparcament............................................................................................ 27
4.3. Senyalització .......................................................................................... 28
4.4. Individualisme i aversió al canvi del sector............................................. 29
4.5. El Museu Dalí, un recurs més potent que la ciutat ................................. 30
4.6. Oficina de turisme deficitària .................................................................. 31
5. Propostes d’actuació bàsiques..................................................................... 33
5.1. Creació de l’Institut Local de la Gestió de la Destinació......................... 33
5.2. Normativa local en matèria de comerç ................................................... 35
5.3. Planejament comercial de la ciutat......................................................... 36
5.3.1. Definició de les diferents zones........................................................ 36
MAPA ZONIFICACIÓ COMERÇ CENTRE................................................. 38
MAPA ZONIFICACIÓ COMERÇ FORA CENTRE...................................... 39
5.3.2. Pla d’usos......................................................................................... 41
5.4. Oficina de turisme i antenes................................................................... 42
5.4.1. Oficina principal – Casa Empordà – ................................................. 42
5.4.2. Antenes permanents – Punt de Servei –.......................................... 43
5.5 Tour Operadors (TTOO) i Museu Dalí..................................................... 44
5.5.1. Descarregada i recollida dels autobusos amb destí Museu Dalí ...... 44
5.5.2. Acollida de conductors i guies .......................................................... 45
5.5.3. Guies comercials adaptades als visitants......................................... 46
5.5.4. Dalinització de la ciutat..................................................................... 47
6. Propostes d’actuació .................................................................................... 49
6.1 Mobilitat................................................................................................... 49
6.2. Aparcament............................................................................................ 50

6.2.1. Ampliació de zona blava/verda......................................................... 50
6.2.2. Millora dels aparcaments gratuïts a les entrades ............................. 50
6.3. Senyalització ....................................................................................... 51
6.3.1. Línia vermella ................................................................................... 52
6.3.2. Panells informatius ........................................................................... 52
6.3.3. Utilització intensiva dels codis QR (Codis Bidi) ................................ 53
6.4. Formació: Figueres com un dels referents en formació en comerç........ 53
6.4.1. Formació bàsica ............................................................................... 54
6.4.2. Formació: Postgraus, Jornades i Tour Retails.................................. 55
6.5. Altres propostes. .................................................................................... 56
6.5.1. Replantejament del model de fires i mercats.................................... 56
6.5.2. Disseny d’un model propi de dinamització urbana ........................... 56
6.5.3. Barri outlet........................................................................................ 57
6.5.4. Inventari i tractament dels locals comercials buits............................ 58
6.5.5. Assessoria gratuïta per a nous emprenedors i grans operadors ...... 58
6.5.6. Borsa de treball coordinada.............................................................. 59
6.5.7. Loteria local...................................................................................... 59
6.5.8. Moneda solidària local...................................................................... 60
7. El Viquipedista resident................................................................................ 61
8. Cronograma ................................................................................................. 63
9. Referències....................................................................................................65
10. Annex 1: Aproximació a la visibilitat i reputació en línia de Figueres
11. Annex 2: Inventari de locals

1. Objectius i plantejament de l’estudi
El document que presentem dóna resposta a l’encàrrec de l’Àrea de
Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Figueres d’analitzar la
ciutat de Figueres i la planificació del comerç. La realitat actual
mostra una creixent competència entre les ciutats i/o entre grans
destinacions turístiques. El resultat d’aquest procés competitiu entre
poblacions implica més o menys inversions, activitat econòmica,
llocs de treball, en definitiva, més o menys possibilitats i qualitat de
vida per als seus habitants. De fet, la planificació del comerç ha de
permetre que les ciutats, espais vibrants amb un teixit econòmic i
social tant complex com sensible, es reinventin tot dissenyant unes
ciutats més habitables i sostenibles.
El consistori és conscient que per tal d’aconseguir millorar la
competitivitat de Figueres i seguir el camí d’una ciutat creativa,
oberta, internacional, acollidora... és necessari, entre d’altres
actuacions, donar un decidit impuls a les bases de la seva
economia (comerç, turisme i cultura) i saber aprofitar les
oportunitats que les noves infraestructures suposaran per a la ciutat,
alhora que es minimitzen les amenaces.
En el cas del comerç, sobredimensionat pel tamany de la ciutat i,
per tant, depenent de la continua afluència de compradors que no
viuen a Figueres, dóna feina a prop d’un quart de la població activa
de la capital alt empordanesa. Això fa imprescindible que sigui
necessari treballar per la consolidació de la ciutat com a destí de
compres de referència i suposa dissenyar les actuacions
necessàries per tal de desenvolupar les zones comercials a cel
obert que assegurin la preeminència de Figueres com el centre
comercial a cel obert més important del nord de Catalunya. La
importància del comerç urbà com a dinamitzador econòmic i social
de la ciutat requereix que es treballi per un nou model de gestió del
centre comercial urbà.
És de cabdal importància millorar la professionalitat i els
coneixements dels treballadors d’aquest sector per tal d’adaptar-lo a
les necessitats i exigències dels consumidors i poder, així,
assegurar el futur d’un comerç de qualitat a la ciutat. D’altra banda,
la necessària millora en la formació dels treballadors del comerç
hauria de suposar una oportunitat per la ciutat, que pot aprofitar

aquesta necessitat per tal de convertir-se en un destí de referència
dins del camp de la formació comercial.
Des de l’Associació de Professionals per la Dinamització del
Territori, a través d’aquest encàrrec, volem contribuir a establir una
fotografia de la situació actual del comerç de la ciutat i, a partir
d’aquesta, dissenyar les estratègies més adequades per tal
d’assegurar el futur del sector comercial de Figueres. Per
aconseguir-ho s’estableix un punt de partida doble basat en la
realitat de Figueres com a ciutat físicament i en Figueres com a
ciutat a la xarxa, i a partir d’aquí s’estableixen diferents punts de
partida que generen múltiples actuacions de futur per a la
planificació del comerç de la ciutat.
1.1. Objectius
L’objectiu genèric d’aquest encàrrec és el de pensar en possibles
actuacions per millorar el sector del comerç i el conjunt de la ciutat i
d’aquesta manera fomentar la consolidació de Figueres com un dels
pols d’atracció comercial més importants de Catalunya. Per
aconseguir-ho caldrà el desenvolupament de les estratègies
necessàries per tal d’ampliar el centre comercial a cel obert i
assegurar una oferta comercial amplia i amb un alt grau de
diferenciació. Uns objectius que no són senzills tenint en compte
que el sector comercial es troba en una profunda reconversió,
sobretot des del punt de vista de les normatives que regeixen o
regiran en un futur immediat el sector del comerç.
1.2. Plantejament
Diferents entrevistes, documentació i treball de camp han permès
obtenir els resultats que s’exposen en aquest document.
El projecte s’ha redactat inicialment tenint en compte el context
econòmic i social del sector del comerç a Catalunya i a Espanya en
general. Aquesta decisió és clau perquè pensem que qualsevol
proposta o actuació que es plantegi ha tenir molt clar quina és la
realitat normativa del sector.
Tant important és la visió anterior com el fet de contemplar quina és
la realitat comercial o de destinació de la ciutat Figueres. Però en un
període com el que vivim no podem centrar-nos en la realitat física

únicament sinó que també hem de tenir en compte quina és la
realitat de Figueres a la Xarxa. Per aquest motiu establim aquesta
realitat física i virtual com a punt de partida d’aquest document.
Aquest plantejament permet que des d’un bon inici ja quedi clar que
per evolucionar en aquesta planificació del comerç de la ciutat de
Figueres cal desenvolupar diferents actuacions que esdevindrien el
pilar bàsic d’aquesta planificació i permetrien dur a terme un
desenvolupament i implantació de les mateixes amb certes
garanties. D’una banda es fa referència a la creació d’un ens mixt
de promoció comercial i turística i de l’altra, a la necessitat de
desenvolupar una ordenança general de comerç.
És a partir d’aquí que es poden plantejar diferents actuacions que
permetrien assolir l’objectiu pel qual s’ha encarregat aquest projecte
i que no és altra que aconseguir que la ciutat de Figueres sigui el
referent comercial del Nord de Catalunya.

2. Context econòmic i social del sector comerç
A Catalunya el sector comerç constitueix una part important de
l’economia, abans de la crisi (2007) representava un 12,78% del
PIB i un 16,34% dels llocs de treball (font: Institut d’Estadística de
Catalunya). Sense cap mena de dubte, la profunda crisi que vivim
ha iniciat un procés de reconversió del sector que afecta i afectarà a
aquestes xifres però és segur que el comerç seguirà essent una
part cabdal de l’economia del nostre país. A l’Alt Empordà, per la
seva estructura econòmica, els tants per cent del PIB i dels llocs de
treball que representa el sector comerç son més elevats que la
mitjana catalana. Així doncs, es tracta d’un dels principals sectors
econòmics de la nostra comarca, que conjuntament amb el sector
turisme suma la majoria de l’activitat econòmica de l’Alt Empordà.
La importància del comerç a l’economia és encara més acusada a
la capital de la comarca, Figueres.
2.1. General
L’activitat comercial i de distribució no és aliena a les diverses
transformacions que es donen arreu: profunda crisi del consum de
les famílies, reconversió del sector, globalització econòmica,
implantacions de grans superfícies i concentració d’espais lúdics i
comercials, noves formes de distribució, etc. que acaben provocant
canvis en els hàbits i els comportaments de compra dels
consumidors als quals el sector s’ha d’anar adaptant. Uns factors i
altres es van influenciant els uns als altres i empenyen cap a noves
transformacions que en aquests moments es perfilen molt
profundes i ràpides.
Abans de la crisi, aquí, igual que a la resta del món desenvolupat,
els mercats estaven en una situació de maduresa que es posava de
manifest en la manca de creixement en les categories tradicionals
de consum, com l’alimentació i el tèxtil. En haver augmentat la
renda dels consumidors, el consum es destinava principalment a
inversions immobiliàries, hipoteques i subministraments.
Actualment, degut al deteriorament de les economies que ha
provocat la crisi, l’import de les hipoteques i dels subministraments
suposen una part més important dels ingressos; així doncs, les
famílies tenen menys renda disponible per a fer les seves compres i
això provoca que les vendes del comerç al detall portin molts mesos
de caigudes que es van acumulant, arribant en alguns casos fins a

un 40% de caiguda acumulada de les vendes des del principi de la
crisi.
La taxa d’atur que està assolint xifres de rècord no fa més que
empitjorar les dades del consum de les famílies. Moltes persones
acaben perdent els subsidis o ajudes públiques abans de trobar una
nova feina i es troben en la impossibilitat de comprar ni tan sols els
productes de primera necessitat. Les últimes xifres fetes públiques
per Caritas parlen d’un milió de famílies ateses. En el cas de
Figueres, el seu CDA (Centre de Distribució d’Aliments) dona ajuda
alimentària a prop de 1400 famílies. És evident que aquesta situació
ha d’afectar de forma molt negativa a la majoria del sector
comercial.
Hem de tenir en compte, també, que el total d’oferta comercial
estava dimensionada segons una demanada creixent i una situació
en la que hi havia la sensació que el crèdit era il·limitat. La crisi ha
provocat una caiguda de la demanda que, si bé la indústria pot
compensar amb les exportacions, pel comerç suposa una caiguda
de vendes sense quasi cap possibilitat de compensació. Des de
l’inici de la crisi han tancat milers de petites botigues i en l’últim any
també podem afegir-hi uns quants grans centres comercials que
també han sucumbit (sobretot a Madrid i Galícia).
Degut a la dilatació de la crisi, és segur que els hàbits de consum
de les persones hauran quedat modificats per sempre, a diferència
d’altres crisis molt més curtes que només suposaven una
modificació temporal d’aquests hàbits. Per tant, fins i tot quan arribi
una certa recuperació, els consumidors no tornaran als hàbits
anteriors a la crisi sinó que es produirà una evolució dels costums
en relació al consum que hagin adoptat durant la crisi.
D’altra banda i en paral·lel a l’arribada de la crisi, el sector ha viscut
l’explosió de les noves tecnologies. Les vendes per Internet, aquell
canal que en els seus inicis semblava que només serviria per
vendre llibres i cd’s, que després va incorporar la venda de bitllets
d’avió i d’habitacions d’hotel, ara és un canal obert els 365 dies de
l’any i 24 hores al dia on es pot comprar qualsevol tipus de
producte. Hi ha estacions de metro que s’estan convertint en lineals
de supermercat on s’hi pot comprar a través del telèfon mòbil. Les
recomanacions d’un producte o un establiment a través de les
xarxes socials és cada vegada més important com a sistema de
prescripció. Les aplicacions pel mòbil que fan promocions ja no són

cap curiositat, els codis QR comencen a ser reconeguts per molta
gent. Ja no és estrictament necessària l’obertura d’una botiga física
per vendre, es pot fer des d’un escriptori del dormitori de casa on hi
hagi un ordinador amb connexió a Internet.
En definitiva, és evident que el sector del comerç dels propers anys
serà molt diferent al que hem conegut fins ara.
2.2. Canvis normatius
El passat 14 de juliol va entrar en vigor el Reial Decret-Llei 20/2012,
de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària
i de foment de la competitivitat.
Aquest Reial Decret-Llei modifica la Llei 1/2004, de 21 de
desembre, d’horaris comercials. Augmenta l’horari global en què els
comerços poden portar a terme la seva activitat durant el conjunt de
dies laborables de la setmana que no pot ser restringit per les
comunitats autònomes fins a les 90 hores. També augmenta de 8 a
10 el nombre mínim de diumenges i dies festius que els comerços
poden estar oberts al públic. Deixa llibertat a cada comerciant per
establir l’horari d’obertura en aquests dies festius d’obertura. I
equipara a qualsevol botiga de menys de 300 metres quadrats
(excloses les pertanyents a empreses o grups de distribució que no
tinguin la consideració de petita o mitjana empresa) als establiments
situats en zones frontereres, zones de gran afluència turística,... etc.
és a dir, les hi atorga llibertat total d’horaris.
El Reial Decret-Llei també modifica la Llei 7/1996, de 15 de gener,
d’ordenació del comerç detallista. S’estableix que en cap cas, les
promocions poden condicionar-se a l’existència d’una reducció
percentual mínima o màxima.
En quant a les rebaixes, poden tenir lloc en els períodes estacionals
de més interès comercial segons el criteri de cada comerciant i la
seva durada també la decideix lliurement cada comerciant.
Aquestes modificacions suposen un canvi radical en el marc
normatiu que, fins a la publicació d’aquest Reial Decret-Llei, ha
viscut el sector del comerç a Catalunya.

Des de la Direcció General de Comerç de la Generalitat i una gran
majoria del sector es viu amb preocupació aquest canvi promogut
per Govern Central. La raó principal és l’evidència que la
desregulació no augmentarà les rendes familiars i, per tant, no
suposa cap increment de la capacitat de consum. El poc consum
actual es pot decantar vers al cap de setmana on les grans
superfícies gaudeixen d’una posició dominant. I pot perjudicar la
conciliació de la vida laboral i familiar.
En el cas de Figueres, implica la pèrdua efectiva de l’excepcionalitat
o, segons com es miri, l’ampliació d’aquesta excepcionalitat a totes
les botigues de menys de 300 metres quadrats, pertanyents a
petites i mitjanes empreses, de tot el país. En quant a la
liberalització de les rebaixes haurem de veure quin efecte pot tenir
en relació al client francès.
2.3. Excepcionalitat turística
La declaració d’una part del centre de Figueres com zona de gran
afluència turística, llargament desitjada pels diferents governs
municipals, ha arribat en un moment en que degut als canvis
normatius dels que hem parlat a l’apartat anterior pot quedar buida
de contingut.
Aquesta declaració, efectiva a partir de l’1 de juliol passat, volia ser
un factor de millora de la competitivitat del sector del comerç de la
ciutat. La possibilitat d’obrir els dies festius, associada a la
proximitat de la frontera francesa, tenint en compte que a la majoria
de poblacions del Rosselló les botigues no poden obrir en festius,
l’oferta més atractiva de Figueres en comparació a la de Platja
d’Aro, ciutat-destí de compres en cap de setmana i festius per gran
part de gironins i barcelonins, i el tancament obligat en festius del
gran centre comercial Espai Gironès, implica clarament un
increment del potencial competitiu del sector comercial de la capital
de l’Alt Empordà.
En tot cas, en el seu inici, aquesta declaració no sembla haver
implicat a una majoria suficient de comerços com per configurar una
oferta atractiva pels visitants els dies festius. El desànim i les
disminuïdes capacitats financeres que pateixen molts comerciants,
després de cinc anys de crisi, en poden ser un dels motius.

Hem de tenir en compte, també, que un canvi d’aquest tipus en un
sector tan conservador i reticent als canvis és difícil que es
produeixi de forma fàcil i ràpida. El fet que moltes botigues no
tinguin personal contractat i que en aquelles botigues on sí que n’hi
ha la resistència d’aquest personal a treballar els diumenges sigui
molt forta, fa difícil l’obertura de suficients comerços els festius.
L’experiència ens diu que en el sector del comerç els canvis es
produeixen seguint el model de la bola de neu, és a dir, a partir d’un
determinat número de botigues adherides a un determinat canvi, la
resta s’hi van afegint cada vegada en més gran nombre i a més
velocitat. Si les botigues que han obert en festiu fins ara mantenen
aquesta estratègia, se n’hi van sumant de mica en mica altres i els
carrers es van veient cada festiu que passa més i més plens, més
botigues s’hi afegiran i a partir d’un determinat número de botigues
obertes es provocarà l’obertura majoritària del sector en festiu. Ara
bé, si les botigues que han començat a obrir els diumenges deixen
de fer-ho, la resta ho considerarà un fracàs i la iniciativa quedarà en
un no-res.
Finalment, si la liberalització legislada a Madrid no és aturada pel
govern català, l’excepcionalitat de Figueres perdrà el seu sentit.
2.4. Canvis en els hàbits del consumidor
Els hàbits dels consumidors estan canviant de forma molt acusada i
ràpida. Dos factors en són les principals causes, una crisi molt
dilatada a la que no se li veu la fi i els canvis tecnològics aplicats o
relacionats amb el consum. Evidentment, hi ha altres factors molt
importants com la globalització, l’augment de les llars unipersonals
o amb estructures familiars diferents de la tradicional, el creixement
del nombre de jubilats, el comerç just, la preocupació pel medi
ambient, etc. però tal com hem dit, els principals motors del canvi en
els hàbits de consum són la crisi i les noves tecnologies.
En quant a la crisi, els estudis realitzats fins a dia d’avui ens diuen
que quan els consumidors han de canviar els seus hàbits, per culpa
d’una crisi, durant períodes que van dels sis mesos a l’any, això és
en períodes de dos anys de crisi, quan la recuperació arriba,
aquests consumidors tornen als hàbits anteriors al període de
recessió. Però, en canvi, quan els consumidors han de modificar els
seus hàbits de compra durant un període de dos anys o més,

aquests canvis ja són irreversibles i llavors, quan arriba la
recuperació, hi ha una evolució d’aquests nous hàbits ja adquirits
però, en cap cas, hi ha un retorn als hàbits anteriors a la crisi. Així
doncs, els productes i serveis low-cost, les marques de distribuïdor
(conegudes com a marques blanques), els outlets de tot tipus de
producte, els productes de segona mà, etc. són fenòmens que de
ben segur es perpetuaran els propers anys encara que es produeixi
una certa recuperació econòmica.
La crisi també està polaritzant el mercat, així els productes,
marques o establiments que ho tenen més complicat per sobreviure
són els de gamma mitjana. Les marques i distribuïdors de productes
econòmics o, a l’altra banda, de productes de luxe són els que
resisteixen millor l’actual situació. Donat que l’actual situació sembla
aconsellar que la millor estratègia és la d’acomodar-se a aquesta
situació com un nou escenari i no esperar una recuperació com si
estiguéssim travessant una crisi clàssica, el més aconsellable per
als comerços és que cadascun en relació al seu entorn, a la seva
àrea d’influència, intenti col·locar-se en un dels dos pols, econòmic
o luxe, dins de l’imaginari dels seus potencials clients.
Amb aquest escenari, creix la importància de valors com la
durabilitat, el consum energètic, etc. en els productes de preu elevat
com grans electrodomèstics, mobles o cotxes i, per contra, perden
importància altres atributs que abans de l’arribada de la crisi tenien
molta importància en la decisió de compra com, per exemple, el
disseny o el status.
En quant a les noves tecnologies, la seva influència en els hàbits de
compra és molt forta. Per començar, molts productes o serveis que
fa un temps eren considerats un luxe o un caprici o que ni tan sols
es consideraven ja que no existien, actualment són considerats de
consum habitual i necessari; pensem en els mòbils o les connexions
a Internet.
Els mòbils s’han convertit en l’eina que utilitzem quasi com una
prolongació de nosaltres mateixos i no només per telefonar. Internet
és la nostra finestra al món. De fet, s’està produint una divisió social
entre aquells que estan “connectats” i aquells que no ho estan. Si
fins ara l’educació havia estat una barrera social, ara, la barrera
tecnològica també separarà a les persones, aquells que tinguin
capacitats tecnològiques podran accedir a oportunitats que estaran
fora de l’abast dels que no tinguin aquestes capacitats. Això,

evidentment, implica possibilitats de negoci i estratègies diferents
associades a uns o altres.
Un altre canvi molt significatiu és que la força de prescripció s’està
desplaçant cap a les xarxes socials. Per a molta gent, el factor clau
a l’hora de prendre una decisió són els comentaris i recomanacions
que troba a la xarxa, encara que siguin de persones desconegudes.
D’alguna manera el boca a orella s’està desplaçant cap a les xarxes
socials. La recomanació personal ha estat sempre molt important
per a l’èxit d’un comerç, la consolidació del bon nom d’un
establiment solia venir de l’anomenat boca a orella, és per això que
la presència a les xarxes i la reputació on line seran cada cop més
importants per als comerços, siguin de la mesura que siguin.
En aquests moments els creixements anuals de les vendes on line
és espectacular, tot i la crisi no paren de créixer. Les vendes per
Internet, juntament amb les grans cadenes especialitzades són els
grans competidors del comerç tradicional. La facilitat d’accés a
Internet, l’horari ininterromput i la comoditat de navegar des de casa
fan aconsellable que qualsevol comerç hi tingui presència, encara
que no sigui per vendre-hi i només sigui una presència d’aparador;
d’altra banda, la combinació de la botiga o aparador on line i la
botiga física sembla cada dia més imprescindible per tal d’arribar a
tots els consumidors potencials i donar una imatge de negoci
adaptat als temps i orientat al client.
Finalment, valorar que si bé la crisi pot frenar l’aplicació de les més
noves tecnologies en l’àmbit del comerç degut a les polítiques de
contenció de costos que en aquests moments apliquen totes les
botigues, grans o petites, aquesta aplicació no es veurà aturada
sinó només alentida i, per tant, aquelles botigues que no incorporin
aquestes noves eines quedaran despenjades del mercat.

3. Primera aproximació de visibilitat i reputació en línia
de Figueres
Degut als canvis d’hàbits del consumidor i a la creixent influència
del canal Internet com a prescriptor de compres s’ha considerat clau
poder dur a terme un profund estudi sobre la imatge de Figueres a
la xarxa tot fent una primera aproximació de la visibilitat i reputació
on line de la ciutat.
L’abast d’aquest estudi és limitat. Només es vàlid per la zona de
Figueres (Girona), amb unes eines concretes i en un període de
temps limitat (juliol - agost 2012). Les conclusions però ens
plantegen importants reflexions a tenir en compte i a desenvolupar
si no volem caure en els mateixos errors en què ha pogut caure la
imatge física i/o social de la ciutat real.
Només s’analitzen continguts de presència (visibilitat) i de reputació
a través d’intermediaris en plataformes digitals. En cap moment s’ha
contactat ni preguntat a cap turista sobre quina imatge té del destí
turístic ni com la formen.
El trànsit a Facebook no ha estat possible analitzar-lo per les
limitades característiques del seu buscador.
Els objectius d’aquest estudi són:
-Radiografiar/mostrar/posicionar la presència en línia de
Figueres.
-Analitzar comentaris per conèixer la reputació en línia del
municipi/destí.
-Enumerar sota quins elements imant (tags o keywords) es
transversalitza Figueres a Internet, les xarxes socials i entorns
2.0.
-Detectar els seus punts dèbils i forts, així com mancances o
buits de presència, extraient conclusions.
Per poder:
-Facilitar la presa de decisions de contingut: coneixent els tags
sota les que es transversalitza Figueres i les seves tendències

es poden crear o preveure o anticipar o millorar les històries
més populars sobre la ciutat.
-La quantificació del grau de tendència dels enllaços d’un
domini i de les tags, permeten a un lloc web, la decisió de
l’ordre dels mateixos, perquè la seva visibilitat s’enlairi.
-Conèixer l’activitat, les tendències, les influències i el
sentiment de la ciutat/destí en temps real dona la informació
per saber com vendre’l, discriminant els millors productes
objecte d’interès o bé la creació de nous.
-Descobrir el que no es sap: desxifrant quines paraules clau,
termes i enllaços s’associen al destí, es poden millorar
actuacions relacionats amb el que ja es coneix o be descobrir-
ne de desconeguts.
-Descobrir noves oportunitats de negoci i serveis, posant al
descobert les demandes dels visitants.
I posteriorment:
-Millorar la percepció/presència de Figueres i el seu entorn a
Internet, descobrint que cal potenciar la seva visibilitat.
-Definir estratègies de potenciació/visibilitat del municipi, en
funció de cadascuna de les plataformes.
-Aconseguir la participació de usuaris existents i potencials,
donant estratègies als sectors representats per millorar la
seva visibilitat i reputació.
-Elaborar protocols o guies de presencia i/o reputació dels
hotels (captadors de trànsit) i de la ciutat.
El tag Figueres s’analitza per plataformes. L’estudi, conforma una
radiografia del posicionament en cada plataforma del destí.
Depenent de la plataforma, compara resultats per països i posa de
relleu els possibles imants amb els que se’ls relaciona.
L’estudi, per la seva extensió, és presentat en document annex, que
es desenvolupa en cinc parts. Una primera general, tres en
aprofundiment i una més de conclusions/accions generals (i on cada
apartat disposa de les seves conclusions):

-Primera aproximació del tag Figueres i Dalí en les Xarxes
Socials.
-Tag Figueres al cercadors Google.
-Geolocalització (espaial) basada en Google Maps / Earth.
-Les Xarxes Socials verticals amb dos parts: les d’imatges i les
turístiques o de reputació del destí.
-Conclusions / Accions sobre imants / Impactes associats.
3.1. Conclusions
Aquestes conclusions / accions no poden ser enteses en tota la
seva magnitud sense prèviament haver llegit l’estudi detalladament.
Bona part de les conclusions i accions que s’exposen, són relatives
a un aprofitament dels recursos digitals existents i a la creació de
nous però per part d’agents particulars o empresarials interessats,
sobretot per la raó que les xarxes i Internet, són un entorn
col·laboratiu, i encara que pugui semblar molt obvi anomenar-ho,
funcionen completament com una xarxa en el més ampli sentit de la
paraula. És important ser conscient de que es provoca la creació
d’una xarxa de visibilitat. Les noves accions per part d’un organisme
públic que es podrien emprendre, són poques en quantitat.
3.1.1. Conclusions de les diferents plataformes de Google
-Encara que Figueres/Figueras com a tag únic es poc usat
fora d’Espanya i el sud de França, no succeeix el mateix amb
les recerques populars o les relacionades.
-No figuren enllaços patrocinats sota el tags Figueres ni
Figueras a Google en cap de les seves edicions, excepte a
Google Vídeos en totes les edicions per país assenyalades i a
Google Alemanya, on les plataformes hoteleres ocupen fins a
tres (de vegades quatre) enllaços patrocinats. A tenir en
compte que l’estudi s’ha realitzat els mesos de juliol/agost
2012.

-A destacar la visibilitat de la Wikipedia en totes les edicions,
normalment dins dels primers cinc llocs dels resultats de
cadascuna de les recerques en els diferents Google’s.
-L’edició de França de Google, és on es troben les primeres
recerques relatives al comerç de Figueres (magasins figueres
i zara figueres), així com al Google Imatges d’Espanya i el del
Regne Unit (zapatos).
-Les recerques populars sobre Figueres són gairebé comunes
en les cinc versions analitzades: figueres vilafant, figueres
paris, figueres barcelona, figueres dali (o dalimuseum), i
figueras france.
-Els cercadors de Google a França i a Alemanya ens mostra
dins de les consultes relacionades amb Figueres/as consultes
sobre càmpings. Compte també perquè el cercador
d’Alemanya mostra consultes de com arribar a Figueres des
de Mallorca. A tenir en compte que l’estudi s’ha realitzat els
mesos de juliol/agost 2012.
-Posiciona molt l’existència de comentaris feta per
contribuïdors de qualitat a Google Local en totes les edicions
dels diferents Google’s. En les diferents recerques
relacionades per cadascuna de les plataformes, es troben
només fitxes amb comentaris de Google Local del Museu Dalí
i de l’Hotel Empordà o just després dels enllaços patrocinats o
dins dels cinc primers resultats.
-Vigilar Wikitravel, la iniciativa de la Wikipedia especialitzada
en ser una guia de viatges: en anglès no hi figura cap
informació de l’Oficina de Turisme de Figueres ni tots els
hotels de la ciutat. Figueres no disposa de pàgina pròpia a
l’edició catalana, espanyola, francesa ni alamana1
.
-Figueres/Figueras no disposa d’enllaços patrocinats (a
excepció feta de Google Vídeos en totes les edicions per país
assenyalades i de Google Alemanya com ja s’ha assenyalat)
però tant les recerques populars com les relacionades revelen
1
Tasca idònia per un viquipedista resident

la inexistència d’enllaços patrocinats per part de cap empresa
local ni de campanyes d’adwords/adsense.
-Moltes de les consultes populars i de les relacionades (fora
de les que concerneixen al sector hoteler) no disposen de
enllaços patrocinats encara.
-Al llarg de l’observació dels tags Figueres/Figueras s’observa
una inexistència tant de presencia pròpia dels hotels de la
ciutat, com de la tradició comercial o d’esdeveniments de la
ciutat.
-Figueres ocupa la tercera posició en quantitat d’imatges en
totes les edicions de Google Images observades, respecte a
la d’altres destins de Girona en competència amb la ciutat, i
amb un elevat grau de saturació al voltant del Museu Dalí.
“Figueres és Dalí” és la conclusió final a la que s’arriba a
Internet. És necessari donar visibilitat a la ciutat en moltes
plataformes i en molts fronts on la ciutat destaqui per la seva
capitalitat comarcal (capital de la DO Empordà, capital de l’Alt
Empordà, l’única ruta d’escultures inventariada, la tradició de
l’oferta comercial, esdeveniments com l’Acústica...), o be
“dalinitzar” la ciutat, ja que tota la resta és invisible en termes
internacionals.
-Conscienciar de quines són les keywords que es
tranversalitzen amb la ciutat, de forma sectorial, per fomentar
les estratègies que les petites empreses poden fer a nivell de
xarxes i Internet per potenciar la seva visibilitat.
-Portar a terme estratègies d’esdeveniments de caire
internacional: una trobada de bigotuts de quatre dies podria
ser una estratègia paral·lela a la idiosincràsia en que ens
veuen a les xarxes i a Internet, i constituiria un esdeveniment
internacional.

3.1.2. Conclusions de geolocalització a Google Maps
-Potenciar les diferents Viquipèdies: són la plataforma de
millor posicionament en les consultes sobre destins. L’acció es
podria concretar en primera fase en la qualitat dels articles,i
posteriorment en el seu nombre (objectiu tampoc
menyspreable) en les Viquipèdies estrangeres. I, en aquest
sentit incorporar la figura del viquipedista resident.
-Potenciació de la visibilitat de les plataformes digitals de
geolocalització que ja existeixen, lligat a un concepte de
“ciutat de les belles arts” com ens anomenen al For de
TripAdvisor (concepte amb fort paral·lelisme amb “Figueres és
Dalí”) però d’una forma contemporània, alineada amb nous
llenguatges i tecnologies, com és el cas:
o De la iniciativa WikiArtMap, amb el geoposicionament
del catàleg d’escultura urbana i la dels edificis
patrimonials (no oblidem que és l’inventari més quantiós
de tota la Costa Brava).
o De la iniciativa WikiLoveMonuments, un projecte sobre
els monuments del patrimoni cultural que s'emmarca en
les activitats del projecte-concurs Wiki Loves
Monuments de Wikimedia Commons. Un concurs
fotogràfic d’abast internacional amb l’objectiu de
fotografiar i donar a conèixer el patrimoni lligat, obligant
als participants a haver d’anar al lloc del monument i
d’aquesta manera divulgar el nostre patrimoni. Es tracta
d'incorporar tots els monuments catalogats en unes
llistes estructurades amb la seva informació bàsica. Per
tal d'ajudar a aconseguir imatges de tots ells, es planteja
un concurs fotogràfic internacional per a les imatges
carregades a Commons durant un mes amb la
identificació corresponent de monument. L'àmbit del
projecte és els immobles del patrimoni cultural, que
poden tenir diferents classificacions en l'inventari del

patrimoni, i no les obres edificades en memòria de
quelcom o d'alguna cosa.
-Crida l’atenció el geoposicionament del catàleg dels arbres
singulars (així com dels espais verds en general) que té la ciutat i
la seva reduïda potenciació/visibilitat.
-Tenir en compte altres articles en les diferents Viquipèdies
editant-les amb referències a Figueres, com podria ser el de la
Costa Brava, Empordà i Alt Empordà.
-YouTube és cada cop més un important buscador d’informació.
Tenir correctament georeferenciats i etiquetats els vídeos que fan
referència a certs esdeveniments o diferents patrimonis de la
ciutat. Per TramuntanaTV seria una forma econòmica de
potenciar la visualitat de feina feta. De la mateixa forma informar
de quina és la forma d’elaborar un correcte geoposicionament i
etiquetatge entre els diferents canals existents que posseeixen
entitats i empreses de la ciutat, ajudaria a una major visibilitat de
la mateixa.
-Crear un canal turístic de Figueres amb vídeos, que puguin ser
visualitzats per persones de qualsevol idioma.
-A Panoramio com plataforma directa de geoposicionament
d’imatges a Google Maps, es poden efectuar dues accions: l’una
per suggerir un canvi de la correcte georeferenciació d’imatges a
Figueres (una per una) i l’altre crear i geoposicionar imatges
variades de la ciutat.
3.1.3. Conclusions de Georeferenciació Social
-Informar sectorialment dels avantatges en el SEO d’una correcta
fitxa a Google Local.
-Informar sectorialment del trànsit a FourSquare a Figueres i dels
avantatges i accions possibles a realitzar amb una fitxa de negoci
a FourSquare, a les empreses i entitats prop dels seus imants de

tràfic: El Museu Dalí, la Rambla, l’estació de RENFE, el Teatre El
Jardí, la Rambla, Plaça de l’Ajuntament, etc. .
3.1.4. Conclusions de Xarxes Verticals d’Imatges
-S’identifica com a grup actiu els dels Castellers de Figueres a
Flickr. També serien sensibles a ser informats de tècniques
d’optimització en geolocalització social de les seves imatges.
-L’aparició del hashtag #dalielephant que observem a l’entorn de
Dalí a Instagram ens dona una de les estratègies que es podrien
efectuar a l’entorn d’esdeveniments, escultura urbana o accions
de dalinització de la ciutat.
-A ressaltar la bona activitat dels usuaris d’ Instagram a l’entorn
de Figueres (setena posició dins del quadre de poblacions –
mostra de la província de Girona) i l’excel·lent aparador variat
que mostra de la ciutat (el millor de totes les plataformes
d’imatges observades). Un sentiment net, positiu, variat i amable
gràcies a la bona qualitat final de qualsevol imatge en aquest
filtre – xarxa – social, podria aprofitar-se per accions de posada
en valor i/o millora de la imatge general de la ciutat.
3.1.5. Conclusions de Xarxes Verticals Turístiques
-Cap política de comunicació d’esdeveniments importants de la
ciutat en el For.
-Des de Turisme de Figueres, fora bo tenir un bon representant
de la destinació amb coneixements sobre la informació de com
arribar, del sector hoteler i comercial, així com de informació
general de la ciutat, com a Expert Turístic en els fors de
TripAdvisor, per atendre el flux de trànsit de consultes cap a la
ciutat. A tenir en compte les qualitats que anomena TripAdvisor
(assenyalades en el paràgraf corresponent) i sumar-li un bon
coneixement dels idiomes per escrit en els que hauria d’operar.
-Dos fors més contenen trànsit de preguntes relacionades amb el
destí: Barcelona i Costa Brava. L’Expert també hauria d’operar
en aquest fors.

- L’estudi alhora, posa en el punt de mira en les mancances del
destí, com son:
o Inexistència de consigna adequada de maletes grans.
o Inexistència de trànsferts de les maletes entre hotels del
destí Empordà,com sí existeix al Baix Empordà.
o Obscurantisme de l’horari i disponibilitat de taxis i
autocars.
o Mancança d’autocars amb centre a Figueres cap a
altres destins.
o Inexistència de Bed’s&Breakfast.
o Inexistència de les altres ofertes turístiques culturals de
la ciutat. Donar-los èmfasi.
o Inexistència d’activitats familiars a la ciutat i/o dels seus
esdeveniments posar de relleu els altres destins motiu
d’interès. Creació de producte.
o El for francès és l’únic que demostra un interès en
l’activitat comercial de la ciutat. Donar-li èmfasi per
exemple, respecte els avantatges de preu en el tabac i
en els productes farmacèutics, marques de les botigues,
mercat del dijous, productes locals, etc...
-La web de Turisme de Figueres podria disposar dels widgets
corresponents que TripAdvisor posa a la seva disposició per a
promocionar el destí.
-Treballar una OMD (Organització de Màrqueting del Destí) com
una organització amb competències per a la gestió i la promoció
d’un destí turístic, interessada en gestionar la reputació en línia
del mateix. Una OMD ha de conèixer què s’ha publicat sobre el
seu destí turístic en las fonts d’informació primària (webs
gestionades per OMD’s), en intermediàries (d’agència de viatges
o operadors turístics), en mitjans de comunicació, i en medis
socials incloent xarxes socials. Analitzar si aquesta informació és
positiva o negativa és un primer pas per entendre la reputació del
destí turístic i per decidir si calen accions de comunicació digital
per millorar tant la reputació com la visibilitat del destí si aquest
no té suficient presència a Internet per arribar als seus clients
potencials. Analitzar la reputació digital d’un destí turístic és una
tasca complexa, gairebé artesanal. Un destí turístic es composa

per varies zones turístiques, diferents tipus d’activitats ,i
establiments, punts de interès, etc.... Tot el que es publiqui,
positiu o negatiu, sobre el destí pot afectar la seva reputació. Per
tant s’ha de preparar algun tipus de metodologia que faciliti
l’anàlisi d’aquesta complexitat. Aquesta monografia es presenta
també com una possible guia metodològica per fer-lo.
-En funció del perfil de les opinions a Booking, es perfila que el
target de visitants de la ciutat és el de les parelles grans i joves
sense fills.
-A ressaltar el fet de donar visibilitat, així com de crear productes
a l’entorn de activitats (què fer) a Figueres: el pes de l’accent Dalí
ofega la visibilitat d’altres experiències que es poden viure a la
ciutat.
3.1.6. Altres Conclusions
-Endreçant la visibilitat de 0 a 100 referent a les activitats a fer a
Figueres que s’inventarien a les xarxes, es podria dir que el
Museu Dalí es troba en el 100, el Castell de Sant Ferran en el 12,
el Museu del Joguet en el 8 i al 2 el Museu de l’Empordà.
S’hauria de potenciar i millorar la visibilitat d’aquest últims en
totes les plataformes.
-La tradició comercial de Figueres, brilla per la seva absència.
També la gastronòmica i la dels esdeveniments, així com la de
les grans figures de la cultura tradicionals de la ciutat (Narcís
Monturiol, Pep Ventura, Deulofeu, etc...).
Etiquetes i geoetiquetes actives al 2.0. en estratègies de
comunicació:
-A Twitter, per ordre de rellevància, els hashtags #catalunya,
#girona, #costabrava, #catalonia, #emporda , #figueres i
#agendacb serien els hashtags que més ens afecten amb el
següent quadre de mentions corresponent al període del 9 al 22
d’agost 2012.

4. Problemàtiques endèmiques de la ciutat
Moltes vegades la imatge de la ciutat està vinculada a l’experiència
viscuda en la mateixa. Totes les ciutats viuen problemàtiques que
són percebudes pels seus habitants com a endèmiques i que
provoquen grans debats ciutadans periòdicament, amb profusió de
solucions més o menys raonades que plantegen particulars, entitats
o col·lectius. A Figueres, des de fa molts anys, la mobilitat,
l’aparcament i la senyalització en són exemples.
D’altra banda, hi ha problemàtiques que queden més
desapercebudes pel fet d’afectar a un determinat sector però que
tenen repercussió per a la resta de la ciutat. L’individualisme i
l’aversió al canvi del sector comercial tradicional en seria un
exemple.
4.1. Mobilitat
Les dificultats de mobilitat a la ciutat de Figueres són un tema
recurrent de discussió entre la majoria de figuerencs. Hi ha hagut
intents de millora a través de plans de circulació o d’intervencions
puntuals en determinats carrers però la sensació general és que la
mobilitat segueix sent un problema.
Bàsicament, aquests problemes es deuen als següents factors:
- Un pla de rondes inacabat. Això impedeix desplaçar-se d’una
zona de la ciutat a una altra a través d’un circuit de
circumval·lació.
- El costum, molt arrelat, d’utilitzar la Rambla com a plataforma
distribuïdora de la circulació. Així doncs, molts conductors per
anar del punt “A” al punt “B”, es desplacen del punt “A” a la
Rambla i des d’aquest passeig central fins al punt “B”; i això
encara que no sigui estrictament necessari o no sigui el trajecte
més curt per anar del punt “A” al “B”.
- L’existència de places d’aparcament gratuïtes en carrers
secundaris molt propers al centre. La possibilitat de trobar-hi una
plaça lliure fa que molts conductors entrin al centre de la ciutat i
facin un circuit buscant un aparcament gratuït tot i que la majoria,
en no trobar-ne cap, acabin sortint del centre per acabar

aparcant en altres barris. Aquests fluxos innecessaris
congestionen el centre i compliquen la mobilitat de la ciutat.
- La concentració en el centre de la ciutat de punts d’atracció com
el Museu Dalí i el Museu del Joguet, la zona comercial,
l’Ajuntament, l’emplaçament dels mercats i la majoria d’entitats
financeres. Aquesta concentració que dona molta força a
l’atractiu de la ciutat és, alhora, un repte per a la mobilitat.
4.2. Aparcament
Un altre tema recurrent de discussió entre el ciutadans de Figueres
és l’aparcament, igual com a tantes altres ciutats. La percepció
general és que falten places per aparcar.
Podem distingir tres tipus de places d’aparcament, les gratuïtes, les
de pagament en espais tancats i les de pagament en superfície, és
a dir, zones blaves o verdes.
En aquests moments, inaugurats els aparcaments de l’Hospital i del
Passeig Nou, creiem que les places de pagament en espais tancats
són suficients i configuren una anella al voltant del centre (plaça
Josep Tarradellas, plaça Catalunya, Avinguda Salvador Dalí,
Passeig Nou, Garrigal i carrer Jonquera) que ofereix la suficient
comoditat als compradors i visitants. En tot cas, si en el futur es
planteja construir un nou aparcament tancat, aquest s’hauria de
situar a bé a la plaça Josep Pla o a la zona situada entre els carrers
Muralla, Caserna i Peralada per tal d’enfortir aquesta anella
d’aparcaments al voltant del centre.
En quant a les places de pagament en superfície, s’haurien
d’ampliar les existents fins arribar a cobrir tota l’oferta de places en
superfície del centre de la ciutat, d’aquesta manera ajudaríem a la
necessària rotació de vehicles i s’evitarien desplaçaments en cotxe
a la zona centre buscant places d’aparcament gratuïtes que, tal com
hem explicat a l’apartat anterior, dificulten la mobilitat. D’altra banda,
en les zones de densitat comercial més elevada s’hauria de
procurar eliminar qualsevol tipus de plaça d’aparcament en
superfície per tal de deixar el màxim d’espai públic als vianants
sempre que les places d’aparcament de pagament en espais
tancats sigui suficient en aquestes zones.

Finalment, les places d’aparcament gratuït al centre són, tal com
acabem de dir, contraproduents. En canvi, els aparcaments
dissuasius gratuïts en una segona anella, més amplia i allunyada
que envolti al centre són clarament insuficients. Aquesta segona
anella (la primera seria la dels aparcaments de pagament tancats)
és imprescindible per a solucionar de forma efectiva el problema de
l’aparcament, és l’equivalent al pla de rondes per la mobilitat. En
aquest sentit, és molt important millorar l’aparcament de la carretera
de Llançà, ampliar l’aparcament del carrer Rec Arnau, i crear nous
espais d’aparcament dissuasiu en zones com les properes al carrer
Migdia i l’entorn de la presó vella quan quedi alliberada.
En definitiva, iniciada la nova ampliació de les zones blaves i
creació de les verdes, només queda solucionar la manca
d’aparcaments dissuasius.
4.3. Senyalització
El problema de la senyalització no està tan present en les
converses dels figuerencs com la mobilitat i l’aparcament però és
una de les principals preocupacions dels sectors hoteler i del
comerç.
A la ciutat hi conviuen diferents tipus i models de senyalització
vertical. Els darrers canvis circulatoris, en molts casos, no han estat
ben indicats. I hi ha punts de gran afluència, com per exemple el
Museu Dalí o la nova estació de tren, amb una senyalització
deficitària.
No cal dir, que una mala senyalització no ajuda a crear una
sensació de ciutat acollidora entre els visitants i que acaba
perjudicant la mobilitat i l’experiència dels que ens visiten. Tampoc
segueixen un mateix criteri a tota la ciutat les senyalitzacions dels
edificis històrics o dels punts d’interès, ni tampoc les plaques que
indiquen els noms dels carrers, que a més a més, en molts carrers
són clarament deficitàries.
És evident, que la reordenació de tot el sistema de senyalització
vertical de la ciutat adequant-lo a les necessitats dels vianants i dels
conductors de vehicles rodats i la seva harmonització en quant al
disseny és un projecte de molt elevat pressupost. En qualsevol cas,
es tracta d’una qüestió prioritària que no es pot abordar de cop en la

seva totalitat s’hauria de realitzar per parts, començant pel centre i
continuant per la resta de barris de la ciutat seguint un ordre en
forma d’espiral des del centre cap a la perifèria.
D’altra banda, hi hauria d’haver una gestió estratègica de tots els
recursos de senyalització de l’espai públic. Tòtems, lones,
banderoles en façanes d’edificis públics o en faroles, marquesines
del transport públic, elements incorporats a l’espai públic com les
minideixalleries o els wàters públics, etc. fins i tot dels autobusos del
servei municipal de transport o els espais d’informació de les
estacions de tren i de la d’autobusos. Més enllà de la generació
d’ingressos per la incorporació de publicitat que aquests elements
poden aportar a l’Ajuntament, creiem que es podrien utilitzar, també,
per millorar la senyalització de la ciutat i/o per ajudar a donar una
imatge més acollidora de la ciutat, promocionar els seus atractius o
informar d’activitats o llocs d’interès.
Finalment, indicar que no s’ha d’oblidar la senyalització horitzontal,
molt més econòmica d’implantar i amb un impacte sobre el paisatge
urbà molt més fluix que la vertical. En definitiva, la senyalització és
un punt dèbil de la ciutat que s’ha de combatre urgentment amb
pressupost o/i amb imaginació.
4.4. Individualisme i aversió al canvi del sector
El sector del petit comerç s’ha caracteritzat per una gran atomització
i un grau elevat d’individualisme. Aquest individualisme prové d’una
època en la que cada botiga tenia clients fidels, aliens a altres
factors que no fossin la confiança en el botiguer i el costum de
comprar en determinades botigues. En un escenari d’aquest tipus,
on tot el que era important o decisiu es trobava a l'interior de la
botiga, el comerciant només es preocupava del seu negoci de
portes cap endins i la resta de botiguers no eren companys sinó
competidors. Aquest tarannà, tot i els canvis que s’han produït a la
societat i que han capgirat totalment el comportament dels
compradors, segueix impregnant el pensament de molts
comerciants.
Una altra característica del sector és l’aversió al canvi. És veritat
que, normalment, els canvis en aquest sector impliquen noves
inversions, despeses o aprenentatges i, per tant, el desig de poder
seguir fent les coses “com sempre ho hem fet” és molt fort. La

incomprensió o rebuig al canvi són freqüents en persones de certa
edat; segurament per aquest motiu, en els comerços amb
propietaris d’edat avançada o sense relleu familiar és habitual
trobar-hi més aversió al canvi, tot i que, evidentment, no podem
generalitzar.
No cal dir que en un escenari com l’actual, l’individualisme i l’aversió
al canvi són frens al desenvolupament de qualsevol negoci
individual i, alhora, al creixement del conjunt del sector.
Degut al gran pes que l’activitat del comerç te en l’economia local,
aquestes actituds es converteixen en un problema per a la ciutat en
el seu conjunt.
La unificació de tot el comerç organitzat en una sola associació i els
convenis de col·laboració amb l’Ajuntament han ajudat a mitigar
aquest problema. Amb tot, el problema persisteix i no és menor,
doncs acaba sent l’arrel d’altres problemes o causa de rebuig o
oposició a accions o projectes del tot necessaris per a un bon
desenvolupament de l’economia local.
En altres moments es podia esperar que el temps ho anés
col·locant tot al seu lloc i que, finalment, tothom veiés la
conveniència de certs canvis, projectes o actuacions però, en
l’actualitat, tot avança molt ràpid, la competència entre ciutats o
entre centres comercials a cel obert és molt més agressiu i no hi ha
aquest temps.
En definitiva, és molt important fer grans esforços de pedagogia per
tal de fer entendre que s’han de deixar enrere aquestes actituds.
4.5. El Museu Dalí, un recurs més potent que la ciutat
El municipi de Figueres rep prop d'un milió de turistes anuals, que
pràcticament es concentren al Teatre-Museu Dalí, sense
pràcticament generar impacte econòmic al comerç, però sí un
impacte social i d'important despesa pública.
La ciutat presenta molts aspectes que la configuren potencialment
com una destinació turística amb identitat pròpia, encara que la
seva trajectòria la situa com a destinació complementària d'altres
zones o destinacions amb major força d'atracció. Sigui d'una
manera o altra, el que resulta innegable és que fins al moment la

capacitat del municipi d'obtenir un benefici significatiu derivat de
l'activitat turística ha estat molt modesta.
Paradoxalment, el Teatre-Museu Dalí, la privilegiada situació de la
ciutat i els seus atractius turístics, no aporten tants avantatges com
es podria esperar d'una posició tan favorable. Les causes són
d'origen divers; existeixen factors externs (és difícil competir amb el
producte sol i platja, enormement arrelat a la zona, o fins i tot buscar
la complementarietat), però també interns. La multifuncionalitat del
municipi i el seu rol en l'espai geogràfic que ocupa, així com la
manca de polítiques coordinades entre agents, han dificultat
enormement el seu posicionament.
D'altra banda, des del punt de vista demogràfic, cal remarcar que la
ciutat de Figueres ha patit fenòmens que podríem qualificar de
negatius per al seu desenvolupament com són l'expulsió de
població resident, el progressiu envelliment d'una població encara
bastant jove, processos de dualització social que dificulten la
cohesió, en part com a resultat d'una forta pressió immigratòria. En
conseqüència, una correcta gestió de l'activitat turística, si es
contempla com una nova o renovada activitat econòmica del
municipi, pot permetre reaccionar davant aquestes situacions de
potencial desequilibri social, així com millorar la balança de costos-
beneficis llançats per l'activitat turística. La qüestió de com
aconseguir que el gran impacte que genera una infraestructura com
el Teatre-Museu Dalí generi un retorn econòmic a la ciutat és un
d'aquells temes que semblen eternitzar-se en el debat ciutadà. Hi
ha qui diu que el Teatre-Museu i Figueres viuen d'esquena l'un a
l'altra. En qualsevol cas, és una qüestió cabdal per al futur de la
ciutat que segueix pendent de solució després de més de trenta
anys.
4.6. Oficina de turisme deficitària
Un altre dels mals endèmics de la ciutat està en la gestió de
l’atenció al turista a través de l’oficina de turisme. El dèficit de servei
d’aquest punt d’informació és i serà un dels problemes habituals de
la ciutat sempre i quan es vulguin plantejar iniciatives municipals
que tinguin influència o relació amb l’activitat turística. Pel conjunt
de recursos turístics que té Figueres són milions els visitants que
arriben a la ciutat al llarg de l’any. Tot i això l’aposta del consistori
per l’àrea de turisme és del tot insuficient actualment per donar

cobertura a les necessitats turístiques dels visitants de la ciutat. La
ubicació de l’oficina, els horaris, l’atenció i l’espai no es corresponen
a una ciutat que té un dels principal recursos turístics del país,
capital de l’Alt Empordà i de la Costa Brava Nord.
La gestió i la promoció turística entesa com fins ara té els dies
comptats si es vol continuar essent competitiu. L’eficàcia i
l’eficiència de les accions i la orientació cap els resultats serà
fonamental per justificar un pla d’actuació i promoció que hagi
d’aportar resultats en l’estratègia global d’una ciutat turística.
El model de gestió turística de la ciutat necessita urgentment una
modernització i una adaptació a la nova economia i als nous models
turístics. Pot haver-hi un clar vincle entre aquesta necessitat i
algunes de les propostes d’actuació bàsica que es plantegen en
aquest document. És necessari informar, reservar i facilitar
contactes dels serveis a tots aquells grups i individuals que visiten la
ciutat.

5. Propostes d’actuació bàsiques
Un cop vista la percepció de la imatge real i on line de la ciutat de
Figueres pensem que hi ha una sèrie d’actuacions bàsiques per
poder dur a terme una bona planificació del comerç. A continuació
veurem i descriurem quines són aquestes propostes.
5.1. Creació de l’Institut Local de la Gestió de la Destinació
En termes generals, els diferents agents públics i privats que
intervenen en la dinamització dels centres urbans no tenen
experiència en la coordinació de les seves polítiques i els
instruments de gestió són propis de cada una de les organitzacions.
En el repartiment de funcions i tasques hi ha solapament i la
competència per exercir el liderat, el protagonisme i la reivindicació
fan, molt sovint, fracassar els projectes i produeixen resultats
parcials.
Existeix un ampli consens, en el que coincideixen tots els fòrums
professionals, respecte a la necessitat i urgència d’un enfocament
de gestió integrat pels diferents processos urbanístics, socials i
econòmics que concorren en el centre urbà.
El model de gestió dels centres urbans ha de ser integrador,
flexible, adaptat a les característiques de cada ciutat i de cada
entorn institucional en el que s’implanti. Aquest model s’ha de basar
en la col·laboració entre la iniciativa privada i la pública a través
d’organismes de gestió. Qualsevol forma de concertació pública-
privada és vàlida, almenys en un primer moment, durant les tasques
de diagnosi dels problemes i la formulació de les solucions. En una
segona fase és necessària la col·laboració per establir fórmules de
gestió operatives alliberades d’una excessiva burocràcia.
Una de les experiències més interessants i exemplars de gestió del
centre urbà, fruit de la relació entre el comerç i la ciutat, s’ha donat
en la figura de l’anomenat TCM (Town Center Manager) en el
Regne Unit. És una figura impulsada des de l’administració local en
cooperació amb els diversos agents compromesos amb la
dinamització del centre urbà. El TCM és un coordinador, és una
figura mixta pública-privada que actua i gestiona un àmbit urbà ben

delimitat, el centre, un barri o tota la ciutat. No existeix un únic
estatut jurídic per aquesta figura, cada ciutat busca la seva solució
organitzativa i jurídica pròpia. El TCM actua en els àmbits de
l’urbanisme, del medi ambient urbà, seguretat, neteja, promoció,
marketing urbà, serveis socials i culturals i ha sorgit per l’impuls dels
comerciants en un sentit ampli (comerç, empreses de serveis i
hostaleria) d’una àrea urbana.
D’altra banda la teoria clàssica sobre diagnosis territorials de les
activitats comercials ens diu que l’activitat econòmica, en general, i
la dinàmica del sector comercial, en particular, estaran
condicionades per les tendències demogràfiques de la població
resident tant en el propi terme municipal com en la seva àrea
d’influència. En aquest sentit, gran part de les conclusions derivades
de la diagnosi sobre el sector comerç, especialment les relatives a
la demanda, es poden deduir de les característiques demogràfiques
del municipi. Així doncs, variables com el patró de consum, la
propensió a la despesa o el creixement de la demanda estan directa
o indirectament relacionades amb el grau de formació, el nivell
d’estudis o el dinamisme demogràfic.
Aquesta relació entre demografia i sector comerç ens porta a
plantejar-nos si és possible influir en la demografia a través de
l’oferta comercial. Pot ser l’oferta comercial un recurs molt barat per
a l’administració que li permeti dirigir-se a un objectiu estratègic com
a ciutat?. Aquesta possibilitat, adreçada a la retenció i captació de
talent i a fer atractiva la ciutat per a famílies joves de nivell de renda
mitjà-alt o alt suma arguments a la necessitat d’una gestió pública-
privada integrada del sector comerç.
En aquests moments, a la ciutat de Figueres, gràcies a la
consolidació d’una única associació representativa del sector i a una
experiència positiva de col·laboració a través de convenis per a la
promoció comercial de la ciutat entre l’Ajuntament i aquesta única
associació de comerciants, sembla que es dona una situació prou
madura com per iniciar un procés de creació d’un ens comú de
gestió. Els esforços que s’estan fent des de l’Àrea de promoció
Econòmica de l’Ajuntament, Comerç Figueres, Hotels de Figueres i
altres, s’han de sumar de forma organitzada per arribar a la
implicació per part de tots en una única estratègia de
desenvolupament econòmic per a la ciutat sense duplicitats,
competències internes ni malbaratament de recursos.

Pensem que una fórmula podria ser la creació d’un Institut Local de
la Gestió de la Destinació amb participació pública i privada, dirigit
per la iniciativa privada i fiscalitzat per l’administració pública.
Aquest nou organisme s’hauria de nodrir de recursos públics i
privats, sumar les capacitats tècniques de l’administració local i de
les entitats privades i convertir-se en l’únic gestor dels sectors
comerç i turisme a la ciutat.
Més enllà del centre comercial de la ciutat, de les àrees comercials
de la perifèria, del sector hoteler i de la restauració, de l’oferta
cultural, etc. hi ha d’haver una gestió del destí amb tots els seus
continguts i tot integrant la OMD (Organització de Màrqueting del
Destí) que s’apuntava en les conclusions de l’estudi de la imatge de
la ciutat a la xarxa. L’elevada competència entre les ciutats, els
recursos cada vegada més escassos i el gran atractiu de
destinacions, de tot tipus, molt properes a Figueres (Barcelona,
Girona, La Roca, La Jonquera, etc.) fan imprescindible una gestió
unificada i eficient que asseguri resultats.
5.2. Normativa local en matèria de comerç
És necessària una ordenança de comerç que englobi tota la
normativa municipal que afecta al sector. L’agrupament en una sola
ordenança de tota la normativa aplicable al comerç ajudaria a
incrementar la seguretat jurídica, milloraria la transparència i
reduiria els costos d’establiment, ampliació o reforma de qualsevol
establiment de comerç.
Evidentment, es tractaria d’unificar en un sol text totes les normes
referides al sector del comerç presents en els diversos camps de
competència municipal, des de les implantacions, a l’urbanisme,
conservació de façanes, recollida de residus, etc. .
Entenem que, en tractar-se d’un sector econòmic estratègic per a la
ciutat, l’esforç que suposaria aquesta recopilació de normatives en
una única ordenança és justificable.
D’altra banda, és evident que milloraria el funcionament del sector a
la ciutat al dotar-lo d’un únic full normatiu que evitaria possibles
desconeixements, interpretacions o dubtes alhora de buscar la font
de les regles a aplicar en diferents aspectes del dia a dia dels
comerços.

5.3. Planejament comercial de la ciutat
Per tal de mantenir i potenciar l’atractiu comercial de la ciutat és
imprescindible establir un planejament comercial de la ciutat a llarg
termini. L’arribada de noves inversions dins del sector o l’ampliació
dels negocis existents serà molt més fàcil si hi ha una estratègia
definida i aquesta és percebuda per part dels emprenedors com
sòlida pel seu contingut i creïble.
També hem de tenir en compte que el sector del comerç comporta
impactes socioambientals identificats per a diversos àmbits que
s’hauran de tenir en compte: ocupació del territori (fragmentació,
impacte en el paisatge urbà), sectors d’activitat econòmica
(diferents pesos dels diferents formats de comerç), energia (consum
d’energia per part del sector), mobilitat (desplaçaments dels
ciutadans per motiu de compres), residus (generació de residus),
medi ambient i aigua (augment del consum).
En qualsevol cas, una estratègia ben definida, amb uns objectius
clars, amb recolzament públic i privat, amb les eines necessàries i
un equip creïble precisa, en el cas del comerç, de dues bases
essencials per tal de poder-se desenvolupar:
- Definició de les diferents zones
- Pla d’usos
5.3.1. Definició de les diferents zones
Per a poder fer una bona planificació comercial, servir com a base
física de l’estratègia i donar elements que dotin de transparència i
seguretat als comerciants/inversors és necessari definir les àrees
comercials que configuraran la ciutat. En aquest sentit, nosaltres
proposem les següents:
- Àrees de primera intensitat (1): són les àrees de major densitat
comercial, amb carrers per a vianants i considerades destí de
compres
- Àrees de segona intensitat (3): són àrees annexes a les de
primera intensitat, amb una menor o molt menor densitat
comercial però que per les seves característiques i situació
podrien ser aptes com a zones de primera intensitat
- Àrees de comerç de barri (7): són àrees situades en els barris
amb una certa densitat comercial i que contenen la majoria del
comerç de conveniència de la zona

- Àrees perifèriques (2): són àrees de la perifèria convertides en
parcs comercials amb superfícies comercials mitjanes o grans
que ofereixen una oferta complementaria a la del centre de la
ciutat
D’altra banda, serà necessari establir un corredor comercial a la
ciutat que uneixi sense discontinuïtats les zones perifèriques (2)
amb les zones de primera intensitat (1) i les de segona intensitat (3).
En el cas de Figueres:
Àrees de primera intensitat
Zona de vianants
Àrees de segona intensitat
Hisenda
Plaça Catalunya
Migdia
Àrees de comerç de barri
Rambla Nova
Ponent
Nova Icaria
Albera
Eixample
Marca de l’Ham
Estacions
Àrees perifèriques
Fages de Climent
Firal

MAPA ZONIFICACIÓ COMERÇ CENTRE

MAPA ZONIFICACIÓ COMERÇ FORA CENTRE

5.3.2. Pla d’usos
El Pla d’usos, ha d’incloure les activitats econòmiques referides als
sectors de comerç al detall i de serveis.
El model comercial de la ciutat ha d’estar basat en la
complementarietat de diversos format i àrees comercials (que ja han
estat marcades en l’anterior apartat), per tal que cadascuna d’elles
doni resposta a una determinada tipologia de compra i un perfil de
demanda, garantint un model global equilibrat i sostenible, que
asseguri una adequada distribució de la quota de mercat.
D’altra banda, sabem que l’èxit o fracàs d’una zona comercial,
sobretot de les ubicades als centres de les ciutats, depèn de
qüestions com l’accessibilitat, seguretat, neteja i senyalització, però
també i en gran mesura del mix comercial. Sense un mix comercial
adequat és gairebé impossible que un centre comercial a cel obert
es pugui consolidar, mantenir o desenvolupar.
La finalitat d’aquest Pla d’usos comercials ha de ser la d’ajudar a
dotar a la ciutat d’una distribució, quantitat i varietat dels
establiments, per a tota la ciutat en general i per a cada àrea en
particular, adequada a l’estratègia de desenvolupament econòmic
de la ciutat a llarg termini. Així doncs, els dos objectius globals del
Pla d’usos comercials de la ciutat serien:
- Ser l’instrument jurídic que ens ajudi a aconseguir el model
comercial definit a l’estratègia dissenyada. En general, aquest
model haurà de ser clar, estar ben definit i basar-se en un
comerç especialitzat i de qualitat per tal de satisfer les
necessitats dels seus clients potencials. També haurà de limitar
les pràctiques privades que puguin incidir negativament en
l’assoliment dels objectius o línies de desenvolupament
marcades per l’estratègia. A més a més ha de servir per dotar a
tots els residents de la possibilitat d’abastar-se dels productes
necessaris amb un nivell de qualitat i de proximitat, i en general
tenir una oferta suficient, variada i competitiva.
- Ser l’instrument jurídic que permeti posar ordre a les
implantacions i desplaçaments dels diferents equipaments de
comerç i serveis de la ciutat en funció del model comercial
desitjat, fent promoció de cada àrea comercial en funció de la

seva tipologia i assegurant-ne la complementarietat entre elles i
una oferta global prou atractiva per aconseguir el màxim de
visitants per motiu de compra a la ciutat. En aquest sentit, el Pla
d’usos ha de servir per fer atracció a les zones d’influència i
evitar al màxim les fuites de compres cap a altres indrets.
5.4. Oficina de turisme i antenes
La informació turística és clau per a qualsevol destinació que vulgui
ser considerada turística. A part de l’oficina de turisme principal, i
d’acord amb les infraestructures de la ciutat, la destinació ha de
comptar amb diferents antenes que puguin facilitar la tramesa
d’informació al visitant. En el cas de la ciutat de Figueres caldrien un
mínim de dues antenes i un punt de servei on es poguèssin
representar els diferents sectors econòmics de la ciutat, amb
personal o automatitzades:
- Estació de tren convencional.
- Estació de tren alta velocitat.
- Punt de servei de comerç i turisme.
5.4.1. Oficina principal – Casa Empordà –
Per les característiques de la destinació, la ciutat de Figueres hauria
de comptar amb una oficina de turisme de primera categoria d’acord
amb la regularització de la Generalitat de la Xarxa d’Oficines de
Turisme de Catalunya mitjançant la xarxa IDAT (Informació,
Dinamització, Atenció al Turista). A través del disseny d’una
autèntica xarxa d’equipaments i instal·lacions, aquest decret pretén
de posar en mans dels nostres visitants un seguit de serveis
d’informació, difusió i atenció específica que facilitin i intensifiquin el
coneixement i el gaudiment dels recursos i valors turístics del nostre
país, així com també orientar i satisfer, en certa mesura, les
necessitats que puguin sobrevenir en el transcurs del seu viatge o
estada itinerant. Els serveis de la Xarxa IDAT es caracteritzen pels
elements següents:
Servei d’Informació turística: Consisteix a facilitar informació
relativa a l’oferta i als recursos turístics de Catalunya, com a
destinació turística integral, així com també de l’àmbit

territorial de referència de l’equipament, que versarà sobre els
següents continguts, és a dir Figueres i Empordà.
Servei de difusió turística: Consisteix a personalitzar la
informació turística i donar a conèixer al visitant els recursos,
productes i serveis turístics més atractius, segons les
condicions subjectives de la persona usuària turística i la seva
estada, i comercialitzar productes i serveis relacionats i
d’interès per al visitant.
Servei d’atenció turística: Les oficines de turisme adscrites a
la Xarxa han de prestar un servei d’atenció a la persona
viatgera consistent, com a mínim, a disposar de la informació
d’utilitat a la persona visitant en itinerari, com ara la relativa a
l’accés als serveis públics, la seguretat ciutadana, la mobilitat
o els drets del consumidor.
La nova Casa Empordà ha d’estructurar-se amb voluntat de poder
complir amb els requisits que suposa formar part de la Xarxa IDAT
però que al mateix temps posicionarien la ciutat a nivell turístic al
mateix temps que es faria un important pas per solucionar un dels
problemes endèmics de la ciutat.
5.4.2. Antenes permanents – Punt de Servei –
Tot i disposar d’una oficina de turisme principal a la Casa Empordà
les infraestructures de la ciutat requereixen una decidida aposta
turística tot donant cobertura i servei turístic al visitant durant tot
l’any en dos punts claus de l’arribada de turistes individuals a la
ciutat, l’estació de tren convencional i l’estació del tren d’alta
velocitat. Segons l’afluència de públic aquest servei es pot fer amb
recursos humans o bé de forma automatitzada. Sí que és del tot
necessari que aquestes antenes tinguin un servei permanent al llarg
de l’any i que, si s’escau, tinguin la flexibilitat d’adaptar els horaris
d’acord amb el funcionament de la xarxa ferroviària.
El punt de servei de comerç i turisme és una de les altres propostes
de cobertura turística per donar un servei de qualitat turística i per
fomentar la dinamització comercial de la ciutat de Figueres. Un
espai ubicat a prop del Museu Dalí i amb possibilitat d’oferir serveis
al visitant / comprador per a millorar la seva experiència de compra
en un centre comercial urbà de referència.

Tant les antenes com el punt de servei podrien ser espais
gestionats amb un contracte d’obres i serveis a una empresa
externa per assolir amb més facilitat els objectius plantejats i al
mateix temps donar una àmplia cobertura d’atenció al visitant a la
ciutat de Figueres.
5.5 Tour Operadors (TTOO) i Museu Dalí
Els operadors turístics o Tour Operadors són una de les principals
fonts emissores de turisme a la ciutat de Figueres. Tot i el turista
individual, són molts els grups que visiten la ciutat atrets per un del
principals pols d’atracció turística del país, el Museu Dalí.
El fet de què Figueres compti amb aquest potent recurs
possiblement ha fet que les accions turístiques en mercats emissors
dutes a terme des del consistori siguin pràcticament inexistents. De
fet, és la mateixa Fundació Gala Salvador Dalí la que promociona i
ven el seu producte arreu i és la que contacta directament amb el
operadors turístics mundials.
És necessari que l’àrea de turisme disposi d’un dossier professional
de presentació amb tots els recursos i serveis de la destinació i
d’aquesta manera poder vendre Figueres, d’acord amb la oferta i
segons les diferents tipologies de turisme potencials; cultural,
shopping, reunions, gastronòmic...
Altrament hi ha una sèrie d’aspectes que contemplem a continuació
per millorar aquesta relació entre els operadors, el Museu Dalí i la
ciutat.
5.5.1. Descarregada i recollida dels autobusos amb destí Museu
Dalí
Des de fa anys, el sector del comerç ha reclamat que la recollida
dels visitants del Museu Dalí es fes des d’algun punt de la ciutat que
obligués a aquest visitants a travessar el centre comercial obert;
s’han proposat llocs com el Passeig Nou o la plaça Josep
Tarradellas. També s’ha insistit en la necessitat de parlar amb Tour
Operadors per tal que incloguin visites més llargues a la ciutat de
Figueres. Els gestors del Museu Dalí, en canvi, hi ha estat sempre

en contra d’apartar del museu la descarregada o recollida dels
visitants.
Després d’analitzar la qüestió i d’entrevistar a especialistes en
turisme i visites guiades, hem arribat a la conclusió que la forma
més eficient d’abordar aquesta qüestió és aconseguint que
conductors i guies es trobin còmodes en fer les visites al Museu Dalí
i, per extensió, a la ciutat. I això, combinat amb algun tipus
d’incentiu per tal que siguin propensos d’allargar les seves estades
a la ciutat. En definitiva, més enllà dels programes dels Tour
Operadors els que acaben, realment, fent el repartiment horari
efectiu de les excursions són els guies i conductors. D’una banda,
per aconseguir que guies i conductors considerin les visites al
Museu Dalí còmodes, és necessari mantenir la descarregada i la
recollida dels visitants a tocar del museu. Per tant, proposem seguir
mantenint aquests moviments a l’avinguda Marignane, a prop de
l’aparcament d’autobusos del Garrigal. En no ser suficient aquest
espai per aparcar-hi tots els autobusos que arriben, proposem
convertir gran part de l’avinguda Marignane en aparcament controlat
per a autobusos.
I en quant al propòsit d’allargar les estades d’aquests visitants,
proposem que es cobri als autobusos per l’estacionament a
l’avinguda Marignane amb una tarifa decreixent en relació a la
durada de l’estada, és a dir, el preu per una hora, superior al de
dues hores, i aquest, superior al de tres hores, fins arribar a la
gratuïtat pels estacionaments superiors a les quatre hores i mitja o
cinc hores. Aquesta mesura d’incentiu amb penalització econòmica
decreixent a unes majors estades s’hauria de complementar amb el
regal als conductors i, si cal o no hi ha alguna altra estratègia
específica plantejada, també als guies de menús en restaurants
propers al Museu Dalí. L’objectiu és aconseguir que els conductors i
guies considerin la visita a Figueres com la visita a una ciutat
acollidora, que els hi posa facilitats i on poden passar una bona
estona de treball.
5.5.2. Acollida de conductors i guies
Tal com s’indica al punt anterior, l’encertada acollida de conductors i
guies dels visitants al Museu Dalí en viatge organitzat, és un factor
clau per tal d’aconseguir allargar les visites d’aquests
excursionistes. Allargar aquestes visites de forma que no es tracti,
només, d’una vista al museu sinó que incorporin, també, una estona

més o menys llarga de passeig per la ciutat, és un qüestió molt
important per ajudar a incrementar el volum agregat de la despesa a
la ciutat i, per tant, per millorar l’economia local.
En aquest sentit, tal com s’ha dit, s’hauria de regalar el dinar a
conductors o a conductors i guies. Per fer-ho, s’ha d’arribar a un
acord amb els sectors més interessats, comerç i restauració, per tal
que assumeixin la despesa de convidar a dinar a conductors i guies
a través d’uns tiquets que donessin dret a un menú complet en un
ventall d’establiments propers al Museu Dalí.
Per acabar de complementar aquesta estratègia seria bo establir
una “sala per a conductors i guies” que hauria d’estar situada a prop
del Museu Dalí i estar pensada segons les necessitats d’aquests
dos col·lectius (podria ser un espai del nou Punt de Servei si
aquests s’acaba inaugurant a l’actual CIE). Aquest espai també
serviria per detectar possible millores o queixes i, també, ajudaria a
crear un major vincle entre aquests col·lectius i la ciutat.
5.5.3. Guies comercials adaptades als visitants
Una de les eines més ben valorades pels visitants, tant en destí
com per atraure’ls, són les guies. En aquest cas es plantegen guies
comercials de Figueres totalment adaptades als visitants segons la
seva procedència i interessos.
Tot i el bon mix comercial que té el comerç de la ciutat de Figueres
a vegades no trobem informació de botigues singulars o grans
marques a la venda en establiments locals que poden ser
importants pols d’atracció comercial. En el cas de les grans
marques, el més normal és que aquests productes estiguin
representats en botigues multimarca que podrien atraure o satisfer
les necessitats de molts visitants i potencials clients.
Un dels mercats emergents del sector turístic per la nostra
destinació és el rus. Una tipologia de turista que es caracteritza per
la seva despesa en destí i concretament en el sector del comerç.
Però particularment en aquest cas es tracta d’uns turistes que
busquen grans marques. Per aquest motiu entenem que l’edició
d’una guia de grans marques dels comerços de la ciutat de Figueres
podria ajudar a identificar la oferta i probablement a incrementar la
despesa d’aquests turistes a la ciutat de Figueres.

D’acord amb l’estudi d’una primera aproximació de la visibilitat i
reputació en línia de Figueres també hem de tenir present la
possibilitat de donar visibilitat d’aquestes guies mitjançant la xarxa i
tot treballant amb la gestió de la reputació on line.
5.5.4. Dalinització de la ciutat
La cultura s’ha definit, per part del govern municipal, com un
element central dintre de l’estratègia de màrqueting de la ciutat de
Figueres.
Hem de tenir en compte que la ciutat te un recurs turístic de
caràcter cultural, el Museu Dalí, que supera a la pròpia ciutat en
quant a reconeixement internacional, referent o en capacitat
d’atracció. Una situació que també hem vist que es dóna a la xarxa.
Això fa necessari que es planifiquin bé els fluxos turístics per tal que
aquests no generin efectes perversos com, per exemple, el desgast
i col·lapse d’infraestructures públiques sense que la ciutat no rebi
cap retorn fora de les portes del museu.
D’altra banda, projectar una imatge integral d’un destí generant una
personalitat diferencial i fàcilment identificable per part dels turistes,
visitants, Tour Operadors, etc. pot oferir grans possibilitats de
desenvolupament econòmic al voltant de l’activitat turística.
En definitiva, l’objectiu ha de ser convertir la ciutat en destinació
turística i superar la situació actual en la que només un dels seus
museus, el Museu Dalí, és destí turístic.
Donat que la figura de Dalí és coneguda mundialment i que el seu
reclam aporta, cada any, un milió de visitants a la ciutat, sembla
lògic que Figueres ho aprofiti.
La tematització de les ciutats s’emmarca dins de les estratègies de
posicionament en un ambient de creixent competitivitat, on l’oci hi
juga un paper fonamental. La cultura, i evidentment en el cas de
Figueres la figura de Dalí i el seu temps, tenen un paper
diferenciador en el marc de la configuració de les polítiques
urbanes, ja que poden convertir-se en motor econòmic del
desenvolupament. Aquesta estratègia pot ajudar a la instal·lació de
noves empreses, a convertir la ciutat en seu de congressos, en

destí per a l’aprenentatge d’idiomes o a consolidar una marca
turística internacional. No hem de considerar l’activitat turística com
una finalitat en si mateixa, sinó que s’ha d’utilitzar com a instrument
pel desenvolupament de l’activitat econòmica i social del territori. La
Dalinització de la ciutat, a través de la transformació d’espais
urbans, de la incorporació d’elements a l’espai públic, de la
complicitat del sector privat, sobretot del comerç i de l’hostaleria, de
la recuperació d’espais relacionats amb la figura de Dalí com, per
exemple, la Casa Natal, etc. hauria d’ajudar a crear circuits d’interès
pels visitants i turistes que ajudessin a transformar tota la ciutat en
una destinació atractiva i permetés posar en valor altres actius de la
ciutat que ara passen desapercebuts a molts dels que ens visiten.

6. Propostes d’actuació
6.1 Mobilitat
La problemàtica de la mobilitat a la ciutat ja s’ha tractat a l’apartat
4.1. . És evident que moltes propostes sobre mobilitat estaran
relacionades amb l’aparcament i amb la senyalització, tot i així, les
propostes més centrades en aquestes altres dues problemàtiques
es tractaran amb més profunditat en els següents apartats.
Les propostes de millora de la mobilitat són:
- Culminació del Pla de Rondes de la ciutat.
- Millora de l’aparcament dissuasiu de la carretera de Llançà.
- Ampliació de l’aparcament dissuasiu del carrer Rec Arnau.
- Millora i ampliació de l’aparcament dissuasiu dels Fossos.
- Disseny d’una ronda interior que comuniqui els aparcaments del
centre.
- Ampliar la zona blava de la ciutat per tal de no deixar cap plaça
d’aparcament gratuït al voltant de la zona de vianants, Rambla i
Plaça Catalunya (carrers de les zones de primera i segona
intensitat comercial, senyalades a l’apartat 5.3.1.).
- Millora de la senyalització en general, principalment dels
principals punt d’interès (Museu Dalí, Castell de Sant Ferran,
estacions de tren, estació d’autobusos, etc.).
- Pannells informatius, a les principals entrades de la ciutat, sobre
les places lliures als aparcaments tancats i a les zones blaves del
centre.
- Establir un bon servei de transport públic en el corredor
comercial que uneixi les zones perifèriques amb les zones de
primera i segona intensitat comercial (corredor citat a l’apartat
5.3.1.).
- Establir la “línia vermella” (s’explica a l’apartat 6.3.1.).
- Prohibir les obres amb afectació a les principals vies d’entrada a
la ciutat durant els mesos de juliol i agost.
- Fer una campanya informativa explicant les rutes alternatives a la
Rambla per travessar la ciutat d’est a oest, d’oest a est o de sud
a nord.

6.2. Aparcament
Els problemes d’aparcament s’han tractat a l’apartat 4.2. . Les dues
principals propostes en aquest apartat són: l’ampliació de la zona
blava i la millora dels aparcaments gratuïts a les entrades; aquestes
dues propostes s’explicaran ens els apartats 4.2.1. i 4.2.2..
Altres propostes són:
- Aplicar un preu reduït els diumenges i festius als aparcaments de
pagament tancats. Pensar en la possibilitat de no cobrar la
primera hora.
- Utilitzar les sortides a peu dels aparcaments per comunicar amb
els visitants.
- Establir l’obligació d’utilitzar el disc horari a les zones de càrrega i
descàrrega amb un límit de 30 minuts.
- Ampliar la zona blava tal com s’ha indicat a l’apartat 6.1.
- Millorar la seguretat dels aparcaments dissuasius, si cal, amb
càmeres de vigilància connectades a la policia.
6.2.1. Ampliació de zona blava/verda
Tal com s’ha indicat a l’apartat 6.1., ampliar la zona blava a tots els
carrers de les zones de primera i segona intensitat comercial
definides a l’apartat 5.3.1. i als eixos dels carrers Nou, Sant Antoni,
Méndez Núñez, Col·legi i Plaça del Sol- Mestre Falla.
Només una àmplia zona blava que abasti les zones més comercials
de la ciutat pot garantir el grau de rotació suficient que necessita el
sector del comerç i evitar el pas innecessari de cotxes que busquen
places d’aparcament gratuït pel centre.
6.2.2. Millora dels aparcaments gratuïts a les entrades
És imprescindible la millora i ampliació dels aparcaments dissuasius
a les entrades. Si bé la ciutat no pateix mancança de places
d’aparcament de pagament, sí que en pateix de places dissuasives.
Hi ha un tipus de visitant que ja coneix la ciutat, és conscient de les
distàncies i no vol pagar aparcament. Es tracta, habitualment, de
conductors que ens visiten periòdicament i, per tant, hem de
procurar oferir un servei adequat a les seves necessitats.

La proposta més urgent seria la d’ampliació de l’aparcament del
carrer Rec Arnau per la seva situació estratègica prop de l’entrada
de França. També la millora urgent de l’aparcament de la carretera
de Llançà i del dels Fossos.
6.3. Senyalització
Com ja ha passat amb els altres dos apartats, la problemàtica de la
senyalització a Figueres ja s’ha tractat anteriorment, a l’apartat 4.3..
Les propostes que considerem més importants són: el que
anomenem la “línia vermella” i els panells informatius que tractarem
en dos punts dins d’aquest apartat de senyalització. Altres
propostes són:
- Decidir uns mateixos models de senyalització vertical de trànsit
per a tota la ciutat.
- S’hauria d’establir un color per a cada recurs, en tot cas, creiem
important que es destinin dos colors ben diferenciats pels hotels i
els principals destins turístics com són el Museu Dalí, el Castell
de Sant Ferran, Museu del Joguet de Catalunya, Museu de
l’Empordà i la Casa Natal de Dalí i la Casa Empordà quan
estiguin obertes al públic; es podria mantenir el vermell pels
hotels i utilitzar e groc pels recursos turístics.
- És imprescindible la bona senyalització des de cada una de les
entrades de la ciutat fins al Museu Dalí i el Castell de Sant Ferran
(en el cas del Castell de Sant Ferran, una senyalització
comparable a la del Museu Dalí pot ajudar a la seva promoció);
recordar que en aquests moments la senyalització per arribar a
aquests grans recursos turístics de la ciutat és clarament
deficitària.
- S’ha de procurar que la senyalització vertical no estigui
innecessàriament duplicada ni saturi el paisatge urbà.
- S’haurien de definir uns criteris clars en relació a la col·locació
d’elements relacionats amb els diferents tipus de senyalitzacions
a l’espai públic; els diferents suports verticals per informació
sobre edificis històrics, artístics o monuments, les mini
deixalleries, els dipòsits per reciclatge, monòlits informatius, les
grans lones verticals fent la funció de cartellera, marquesines del
transport públic, etc.; probablement hi ha elements que són
innecessaris i els que ho són, poden tenir un disseny amb un cert
fil que els uneixi i els hi doni coherència.

La ciutat de figueres i la planificació del comerç 2012

La ciutat de figueres i la planificació del comerç 2012

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (11)

Similar to La ciutat de figueres i la planificació del comerç 2012

Similar to La ciutat de figueres i la planificació del comerç 2012 (20)

La ciutat de figueres i la planificació del comerç 2012