1. LECTURA PRÈVIA DEL PRIMER
CONTROL
BREU HISTÒRIA DE PER QUÈ EL FARAÓ NO VA ARRIBAR A FER MAI LA GUERRA...
Després del seu habitual bany de llet, ritual que la faraona duia a terme cada dia per tal de continuar sent
l’enveja de les reines dels pobles veïns d’Egipte, Britney-la-bella anà de dret al despatx del seu marit, el
poderós faraó Rikardamon IV. La faraona semblava capficada i força enfadada alhora. Aquells passos tan
ràpids no presagiaven res de bo. Britney-la-bella obrí de cop la robusta porta del despatx reial i es mirà de fit a
fit, de dalt a baix, amb menyspreu, el seu marit. Tothom assegurava que tenia molt de geni, perquè havia
obligat milers i milers d’esclaus a construir-li una enorme piràmide de xocolata la qual, al cap de poc, s’havia
desfet sota la calor sufocant del desert.
El faraó, còmodament assegut i arrepapat al seu tron reial, signava els papirs que el visir li anava posant
amb cura sobre una tauleta de pedra. Al seu costat, el petit hereu, Rhoger I, nascut feia dos anys, observava la
tasca que feia el seu pare mentre jugava amb un sonall fet de petxines.
Un cop al seu davant, la faraona Britney digué, enfurida: <<Rikardamon, ets un covard, un pocapena, un
caguetes! Sens cap mena de dubte, jo sóc la faraona més bella i amb la pell més fina de tot Egipte i la dona
més maca d’entre els regnes banyats pel riu Nil. Ara bé... Som la riota de tothom! Moltes piràmides i molts
jeroglífics, però els reis de la vora pensen que ets un covard perquè no goses declarar-los la guerra! Com et
pots permetre de no fer la guerra contra aquests veïns que t’han avergonyit públicament regalant-te uns
peücs? I ara, on vas amb els peücs posats tot el dia? No ho veus, que fas el ridícul??? No em facis
enfurismar més i declara’ls la guerra, als qui es riuen de tu!>>
El faraó, entre justificant i justificant signat, aixecà la vista i es mirà amb deteniment la cara vermella i
encesa de seva dona; la faraona treia fum per les orelles. Potser sí que tenia raó. Potser sí, que havia arribat el
moment de deixar de ser la riota de tot el món! Es trauria els peücs immediatament i declararia la guerra a
tothom!
A l’antic Egipte, però, abans d’encetar una guerra hi havia la tradició de prendre un bon bany de llet de
somera i de declarar a l’enemic quines eren les intencions abans d’agafar les armes. Així, Rikardamon IV i el
seu gran rival, Oriolapum III, es van trobar als banys públics i, un cop a la piscina principal, els esclaus els van
banyar amb la millor llet de somera de tot Egipte. Relaxats, els dos reis van començar a parlar dels motius que
els havien conduït fins allí.
- Rikardamon, per què vols que entrem en combat, si som molt bons amics?
- La veritat és que no ho sé, Oriolapum. La meva dona m’ha dit que em vas regalar els peücs perquè fes
el ridícul davant de la gent. A més, m’ha insistit molt perquè et declari la guerra tant sí com no.
- I ara! Els peücs te’ls vaig regalar perquè els poséssiu al vostre fill. No ho eren pas per a tu!

2. - Ostres, ostres... Aquestes dones... Sempre ho emboliquen tot! Què et sembla, doncs, si en comptes de
fer la guerra ens quedem una estoneta més aquí, a la piscina de llet, relaxant-nos?
- Fet, amic meu!