1. D’un fill/a a tots els pares del món
No em donis tot allò que demano. De vegades
només demano per veure fins quant puc agafar.
No em cridis. Et respecto menys quan ho fas i
m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.
No em donis ordres. Si en comptes d’ordres de
vegades em demanessis les coses, jo ho faria més
ràpid i amb més plaer.
Compleix sempre les promeses bones o dolentes.
Si em promets un premi, dóna-me’l, però també si
és un càstig.
No em comparis amb ningú. Especialment amb el
meu germà o germana. Si tu em fas sentir millor
que els demés, seré jo qui pateixi.
No canviïs d’opinió tant sovint sobre el que haig
de fer. Decideix i mantingues aquesta decisió.
Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si tu ho fas per
mi, jo mai podré aprendre.
No digues mentides davant meu. No em demanis
que ho faci per tu, encara que sigui per treure’t

2. d’un embolic. Em fas sentir malament i perdre la fe
en el que dius.
Quan jo faig alguna cosa malament, no m’exigeixis
que et digui perquè ho he fet. De vegades ni jo
mateix ho sé.
Quan estàs equivocat en alguna cosa, admet-ho i
creixerà l’opinió que tinc de tu, i així m’ensenyaràs
a admetre les meves equivocacions també.
Quan t’expliqui un problema meu, no em diguis
“no tinc temps per tonteries” o “això no té
importància”. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.
I estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada sentir-ho
dir, encara que no creguis necessari dir-m’ho.