2. ARQUITECTURA. Definició Cal considerar l’arquitectura com la creació d'espais interiors que siguin confortables i adequats a l’ús que se n’ha de fer. La creació d’aquests espais interiors només presenta una veritable dificultat tècnica: la coberta superior. Aquest element no només presenta les dificultats constructives més importants sinó que d'ell en depèn tota l’estructura arquitectònica i n'arriba a condicionar tot l’estil. De fet, la història tècnica de l’arquitectura és la història dels sistemes de cobriment, és a dir, dels elements sostinguts i els elements de suport solen ser una conseqüència dels elements sostinguts.
3.
4. ELEMENTS DE SUPORT. El mur MUR: és un suport continu que serveix per tancar un espai. L’espai format entre dos murs s’anomena crugia. En el mur hem de considerar els elements següents: - aparell: és la forma en què es troben disposats els materials a l’interior del mur. - parament: són les superfícies exteriors del mur. - morter: és la capa de material formada per ciment o calç, barrejat amb aigua i sorra (farciment). Els murs es poden classificar de moltes maneres diferents: * pel material poden ser de terra, de rajol o de pedra. * per la forma poden ser irregulars (ciclopis, maçoneria -pedres petites unides per fang o ciment- i maçoneria per filades) i regulars (carreus són les pedres tallades regularment, i poden ser disposades en isòdom -carreus d’una mateixa alçada- i pseudoisòdom -carreus de dues alçades diferents- ; també poden ser disposades en encoixinat o de forma poligonal). El mur pot introduir també faixes.
5. El mur El mur que està fet amb materials pobres pot ser recobert per altres materials i parlem d’enfoscat (primera capa de barreja -guix i morter- ennegrida amb carbó), d’enlluït (segona capa més fina i blanquinosa) i esgrafiat (decoració Que es forma amb vàries capes de barreja de diferent color, rascant les capes superiors per deixar al descobert alguna de les inferiors). Hi ha parts del mur que poden enquadrar espais buits: els elements que sustenten reben el nom de muntants i la part sustentada dintell o llinda si és recta i arc si és corba.
6. ELEMENTS DE SUPORT. L’arc Per la seva importància arquitectònica tractarem l’arc com un element de suport amb característiques pròpies. Els elements de l’arc són els següents: - dovelles: són peces, en forma de cuny, que formen l’arc. - clau: és la dovella central de l’arc. - salmeres: són les dovelles dels extrems de l’arc. - imposta: és la motllura que surt sota el salmer que remata el muntant. - llum: amplada màxima de l’arc. Les parts de l’arc són: - intradós: cara còncava o interior de l’arc. - extradós: cara convexa o exterior de l’arc.
7. L’arc D’arcs n’hi ha de moltes menes i poden classificar-se en funció de diferents conceptes. Així trobem: * per la seva curvatura poden ser: - d’un sol centre: hi ha l’arc de mig punt (forma semicircular), arc rebaixat (no arriba al semicercle), de ferradura (prolonga el semicercle) i peraltat (prolongació de l’arc de mig punt mitjançant un segment recte fins a la línia d’impostes).
8. L’arc - de varis centres: hi ha l’arc apuntat (de dos centres), arc carpanell (de tres centres), arc conopial (de quatre centres, còncau i convex) i el mixtilini (de varis centres, alternant corbes i rectes). * per la funció que fan poden ser: - arc former (arc paral·lel a l’eix d’una nau). - arc toral (arc transversal a la nau i que sustenta la volta). - arcbotant (arc que transmet les forces d’una coberta a un contrafort de forma tangencial).
9. ELEMENTS DE SUPORT. Pilars i columnes Tots són elements de suport però, a diferència del mur, no tenen una continuïtat compacta sinó que permeten l’obertura d’espais buits per deixar passar la llum i l’aire. Quan el suport té secció rectangular, quadrangular, cruciforme o poligonal parlem de pilar ; en el cas que aquest pilar estigui disposat adossat al mur parlem de pilastra ; si el suport té secció circular ens referim a la columna, segurament l’element de suport més conegut i usat; i finalment si el suport té forma figurativa parlem de cariàtide (en el cas de ser figura femenina) i d’atlant (en cas de ser figura masculina). La columna consta de les següents parts: - basa: pòdium sobre el que es recolza la columna. - fust: part central de la columna, tronc. -capitell: part superior de la columna: consta d’equí, àbac i collarí.
10.
11. ELEMENTS SUSTENTATS o COBERTES Llinda : s’anomena llinda a tots els elements sostinguts horitzontalment i construïts d'una sola peça. Això vol dir que la flexió d'una llinda ha de ser mínima i que les forces que faci sobre els elements de suport han de ser verticals. La característica principal de l’arquitectura que fa servir aquesta solució és que resulta molt estàtica. És el cas de l’arquitectura d'Egipte, de Grècia i de certes obres romanes. En l’arquitectura clàssica rep el nom d'entaulament tot el conjunt d'elements que es troben sobre les columnes. Les parts característiques de l’entaulament, la llinda (o arquitrau), el fris, la cornisa i el frontó, es mantenen en tots els estils, tot i que els components del fris varien molt de l’un a l’altre.
12. Entaulament L'entaulament més genuí és el dòric, que segurament es va originar quan es va passar dels antics esquemes constructius de fusta als de pedra. Si tenim en compte això, els tríglifs devien ser els extrems de les bigues transversals i les mètopes les planxes de fusta i de ceràmica que tapaven els forats que hi havia entre les bigues. L'arquitectura arquitravada s’acaba amb teulades que tenen dos o més vessants. L’element fonamental d'aquestes cobertes és l’ encavallada, una armadura triangular que, repetida cada certa distància, permet cobrir tot el sostre. A l’art clàssic l’encavallada va originar el frontó, que va ser un marc magnífic per a la gran estatuària grega.
13. Volta de canó La volta: es pot considerar que sorgeix de la projecció imaginària d'un arc que segueixi un moviment de translació, generalment recte. La volta resultant pren el nom de l’arc que es projecta, excepte si es tracta d'un arc semicircular o de mig punt, en aquest cas la volta s’anomena de canó o de canó seguit. La volta de canó se sol construir amb uns arcs de reforç interiors que reben el nom de faixons o torals que descansen sobre pilars (pilastres, a l’exterior dels quals hi van els contraforts. ------ CONTRAFORT
15. Volta per aresta Aquesta coberta, que es feia servir molt en l’art romànic de l’edat mitjana, no era prou segura, és per això que es va recórrer a la volta per aresta , que s'obté amb la intersecció ortogonal de dues voltes de canó. D'aquesta manera es va aconseguir que la càrrega es localitzés en quatre punts on s'hi van col·locar uns pilars ben forts. Gràcies a això la resta de mur podia ser més lleugera.
17. Volta ojival Més endavant, però també durant l’edat mitjana, a les arestes d'aquestes voltes primitives s'hi va posar uns arcs anomenats ogives que recullen tots els pesos oblics de la coberta i els transmeten cap als extrems, on per la banda de fora, passen a uns arcs projectats a l’aire anomenats arcbotants, que, seu torn, els transmeten als contraforts aquests a terra. La diferència entre la volta per aresta i la volta ogival, pròpia de l’art gòtic, va ser fonamental per al progrés de l’arquitectura.
19. Cúpula La cúpula : és la coberta que resulta de la projecció imaginària d'un arc que segueixi un moviment de rotació sobre ell mateix. Normalment també pren el nom de l’arc que l’engendra, tret que e tracti de l’arc de mig punt, en aquest cas la cúpula s’anomena esfèrica o bé de mitja ta ronja. Normalment la cúpula descansa sobre un tambor o cos cilíndric amb finestrals i a la clau s'obre un llanternó que contribueix a la il·luminació de l’interior.
20.
21. Cúpula La cúpula planteja bàsicament dos problemes tècnics: el primer és el del seu assentament sobre un espai quadrat, i el segon, el dels pesos oblics. El primer problema es resol amb les trompes i, d'una manera més enginyosa, amb les petxines. El problema dels pesos oblics es resol amb la col·locació de quarts d'esfera que ocupen els quatre arcs que sustenten la cúpula, també traient-li pes i faixant-la interiorment com va fer BRUNELLESCHI a la catedral de Florència.
25. ELEMENTS DECORATIUS: Motllures Desenvolupen un paper important en l’obra arquitectònica. Podem destacar els següents tipus: · MOTLLURES CÒNVEXES: assenyalem com a més importants: el llistó o filet (de secció quadrada o rectangular), el toro o bocell (de secció semicircular). · MOTLLURES CÒNCAVES: assenyalem la mitja canya (de secció semicircu-lar), l’escòcia (lleugerament prolongada per un dels seus costats) i el cavet (corresponent al quart de cercle). · MOTLLURES CÒNCAVOCONVEXES: assenyalem la gola (unió de cavet i quart de bocell, predominant el cavet) i el taló (unió de cavet i quart de bocell, predominant el bocell).
