SlideShare a Scribd company logo
1 of 33
PALEOPATOLOGIA I
EPIDEMIOLOGIA HISTÒRICA.
    LA PALEOMEDICINA




Jordi   Gil Faus
María   Cinta Gómez Tomás

                    Coneixement i Història de la Fisioteràpia
INDEX
1. INTRODUCCIÓ
 Concepte de malaltia
 Prehistòria
     2. PALEOPATOLOGIA
      Definició
      Grups malalties
        3. PALEOMEDICINA
         Definició
         Cirugia: Trepanació
         Ideologia
         Figura del Chamán
            4. EPIDEMIOLOGIA
             Definició
             Evolució històrica autors
             Evolució histórica epidèmies
                5. BIBLIOGRAFÍA
INTRODUCCIÓ
CONCEPTE DE MALALTIA:
 La malatia és tan antigüa com la mateixa vida.
 Podem dir que simbolitza la manifestació de la
  vida.



La resposta d’un organisme a un estímul anormal
INTRODUCCIÓ
Com podem conèixer quines malaties afectaven als
primeres èssers humans?

Partim de 2 problemes:
1. Sols es disposa majoritariament de restes d’esquelets
2. Quan més intentem apropar-se al inici de l’evolució,
    menys restes trobem.

       Aleshores, és necessari contextualitzar-nos;



               partim de la PREHISTÒRIA
INTRODUCCIÓ
PREHISTÒRIA : Origen de la medicina.




                                 1 Asentaments
                                    humans
INTRODUCCIÓ
  Quin tipus de malaltia tingueren els homens
                 prehistòrics?



                Paleopatologia
DEFINICIÓ: Rama de la medicina que estudia les
 malaties que es poden estudiar a partir de restes
                 fòssils i mòmies.
PALEOPATOLOGIA
Quin tipus de malalties tingueren els homes
prehistòrics?
5 Grups:
• Traumatismes
• Artritis
• Artròsis
• Infectocontagioses
• Dentàries
• Tumorals
PALEOPATOLOGIA
  TRAUMATISMES:
Per acció d’un objecte animat o inanimat sobre
l’organisme.
                      Degut a:
PALEOPATOLOGIA
 ARTRITIS I ARTRÒSIS:
Apareix entre el pas del Neolític al Paleolític; el
Mesolític.
● M. DENTÀRIES:
Afectaven principalment a d ; dieta pobra en
proteïnes, rica en sucres. Els     basaven la dieta en
proteïnes.
● TUMORS:
Poc significatiu en aquesta època donat que
  l’esperança de vida era curta, 20-25 anys.
PALEOMEDICINA
DEFINICIÓ: Ciència que estudia les marques
 realitzades per l’acció mèdica en fòssils, mòmies i
 objectes arqueològics.

 Cirugia del llatí “cheines”(mà), i de “ergon”(treball)

          Art de treballar amb les mans

  El testimoni més significatiu és la TREPANACIÓ
PALEOMEDICINA
TREPANACIÓ: tècnica quirúrgica de perforació
  craneal.

   El naixement es fixa al Neolític.
   Aparició cranis per tots els continents.
   Normalment en        joves
   Una o més trepanacións per crani.
   Es realitzaven al costat esquerre (habilitat destra)
   Òs temporal i occipital, rara vegada en parietal i
    frontal
   3-4 cm.
PALEOMEDICINA
El procediment de trepanació del Neolític europeu son
basicament tres pautes:
   1. Incisió circular amb pedra tallant fins tallar una peça
      òssea
   2. Barrenat amb una o varias pedres amb punta.
   3. Abrasió mitjançant el raspat amb una pedra.

 Quin era el motiu d’aquesta tècnica, d’excavar el crani?
    En vida                   Alliberar mals esperits
    Post Mortem               Obtindre fragments òssis
                                    “rondelles” amulet
                                     Aullentar esperits.
PALEOMEDICINA
FIGURA DEL CHAMÁN. Què motiva aquest fet?
L’aparició d’aquesta figura sanadora?

                            Dimensió incontrolable i
                           incomprenssible
                            Suposició d’una força
                           desconeguda



              Els fenòmens naturals            LA MALATIA:
 PENSAMENT         són voluntats
                sobrenaturals per            CASTIC DELS
    MÀGIC
                 castigar a l’home            ESPERITS
                                              MALIGNES
PALEOMEDICINA
IMPORTÀNCIA DE LA IDEOLOGIA
Existeix la idea de que els esperits podien privar de
la Salud, Benestar i Felicitat.

Els ritus i les pràctiques protegien de
l’acció del esperits
• Si la malatia era lleu: realitzaven pràctiques
   sanadores.
• Si la malaltia era greu: castic diví, quedava
   abandonat a la sort i al desig del Déu.
PALEOMEDICINA
CHAMÁN: Intermediari entre
els Déus i els homes.
Acabaven amb l’acció
malèfica de l’esperit.
Tenien poders per al Dx, Tta
i Pronòstic.
• Entraven en “trance” inhalant polç de semilles o
   plantes al·lucinògens.
• El poder curatiu residia en lliberar la força psíquica
   maligna i proyectar-la sobre una altra persona o un
   objecte.
• Normalment sobre un objecte inanimat de madera el
   qual posteriorment era allunyat del poblat.
EPIDEMI                 L G A
                                          EDAT
        DEFINICIÓ
L’estudi de la distribució i             SEXE
els    determinants    dels
estats relacionats amb la
salut i esdeveniments en                 RAÇA
poblacions específiques, i
l’us d’aquest estudi per a              GEOGRAFÍ
controlar problemes de                     A
salut.
                  (Last,1988)   SALUT
                                                   ENFERMET
                                                      AT
EPIDEMI            L G A
                             AUTORS


                           “febres pestilentes”


                                           “Sekmeth”


                                          “Lepra”
                                          “Viruela
                                          ”
2000 a.c.   1000 a.c.
EPIDEMI           L G A
                              Teoria elementos
   “dieta, clima, calitat terra”



    salut població
               Causes d’enfermetat
    mode de vida



                  460 -
    430 a.c.     385a.c.
EP DEMI                  L GIA
                                              perdó
                               Enfermetat
                                                        salut
                      càstig                   peste
                                               lepra
                                               tisis
                           Imagte llibre       sarna
              Contacte                         rabia…
             directe
          Aire “miasmas”
            Fomites
                                                      Sarampió
                                                       Difteria
                           Epidemiorum                 Peste
                                                      bubònica
                                       1546
S. III                         S. XV
                                               1580
EPIDEMI              L G A
                                 Epidemiología
         “primera menció”
                                  Disenteria
         Estadística sanitaria    Malaria
                                  Viruela
                                  Gota
         Ciencies naturals        Sífilis
                                  Tuberculosis
                         Nacimientos     Llei
     Agencias                           de les
                         Mortalidad
  gubernamentales        Casamientos…enfermetats

  1598                        1716
            1650 -1676
EP DEMI                        L GIA
           J. Lind                 J. Snow                W. Budd
         (escorbuto)                (colera)            (febra tifoidea)




        D. Bernoulli             P.L. Panum
                                                        J. Goldberger
           (viruela)              (sarampió)



                                 P.Ch.A. Louis              S. XX
       D. De Durand
       (esperança vida)
                                  (observació           ENFERMETAT
                                   numèrica)            S CRÒNIQUES

                                          1854                     S. XX
1747             1807     1830                   1857    1923
        1760                      1846
EP DEMI      L GIA
                             EPIDÈMIES




LA PESTE   LA VIRUELA         EL CÓLERA




EL LEPRA   FIEBRE AMARILLA   LA SÍFILIS




LA POLIO   TUBERCULOSIS       SIDA
EP DEMI                     L GIA                  EPIDÈMIES
      “YERSINIA PESTIS”                          Transmisió



             428 a.c.                      · Bubònica: contagi puça a
              Atenes                       través pell. Inflamació ganglis
           1665 Londres                    · Septicèmica: a través de la
                                           sang.
                                           · Pulmonar: a través de l’aire.
                                           Transmissió persona a persona
               Comerç



      · S. XIV. (1347-1350)
      · Mortalitat 1/3 població europea.
      · Febra, agonia, sed, cansanci.

LA PESTE DE: Atenes; Agrigento; Antonina; S. III,
Justiniana; Amarilla; NEGRA.
EP DEMI                       L GIA                 EPIDÈMIES
    “VARIOLA”          Aliada dels conqueridors       Transmisió
                     d’Amèrica; en 25 anys reduix
                       en 1/3 població indigena

                                 1492 Amèrica
                                 1977 Somalía

   · Febra, vòmits, dolor cap i articular.
   · Erupció cutànea a partir dels 3-4 dies.
   · V. major: 30% mortalitat
   · V. menor: 1% mortalitat.

             · 1796 inoculació xiquet.
             · 1800 vacunació a EE.UU.
             · S. XX sistematizació vacunació
             · Últim cas a 1977 (Somalia)
             · 1980 A.M.S. la declara erradicada


LA VARIOLA (sarampio, varicela, escarlatina)
EP DEMI                            L GIA             EPIDÈMIES
    “VIBRIO COLÈRIC”                                  Transmisió
                   Relació directa entre
                    desenvolupament i
                          cólera
                   1830 desde Asia a Europa
                         Actualitat…
 Ingestió    Barrera     Intestí     Producció
   vibrio    gástrica     prim      enterotoxina

Diarrea – Vòmits – Deshidratació - Calambres
La letalitat arriba fins 50%; en preparats sols 1%

 - A Londres va causar 30.000 morts17 anys.
 - J. Snow amb dades estadístiques dels morts va
 relacionar morts amb proveniència aigua.
 -Determinaren contaminació per aigua.
 - Milloraren tot el sistema d’alcantarillat.



EL CÓLERA. Pestilència a l’aigua.
EP DEMI                        L GIA                   EPIDÈMIES
   MYCOBACTERIUM LEPRAE
                                                             Transmisió
                                 VI a.c. India
                            Preerradicació (12/any)


 Insensibilitat dolor – Debilitat muscular – Dany neurològic mmss - Desfiguració




  · S IV dc se contruyeron hospitales para leprosos.
  · Periode Medieval; portaven campaneta per avisar.
  · Existia prejudici cap aquests malalts degut al tractament
  desde la biblia, Hamlet, Shakespeare…


EL LEPRA “sepultats en vida”
EP DEMI                       L GIA                    EPIDÈMIES
   VIRUS “FIEBRE AMARILLA”                                      Transmisió
                           1494 “La Española”
                            Actualitat (Africa-
                                America)

                                          Espanyols en combat
                                           Inmunes a “fiebre
                                          6 vaixells
                                                amarilla”
                                          2700 homens

                 Baixes espanyoles;
                 · Combat: 2200                                  Anglesos en combat
                                                                       50%
                 · “F. amarilla”: 13300                          124 vaixells
                                                                convalescents per
                                                                 “fiebre amarilla”
                                                                 23000 homens
   · Febra alta. Mal de cap i d’esquena.
   · Vomits i “escalofrios”
   · Color amarillento de la piel.
   · Prevenció amb vacunació (10-30 anys inmunitat)


FIEBRE AMARILLA; “El terror tropical”
EP DEMI                     L GIA                  EPIDÈMIES
   TREPONEMA PALLIDUM
                                                       Transmisió
                             1495 (Napols)
                          1960 casi erradicada
                        S. XXI Resorgiment Asia


Començament S. XX           15% població afectada

    PERSONATGE SIFILÍTICS ÚLTIMS 500 ANYS
   · C. Colon: Primer Europeo infectado.               Deborah
   · L.V. Beethooven: “su monstruo verde”              Hayden
   · F. Shubert: “espero no levantarme jamás”
   · Lincoln y Mary Tood: le comparaban con Lucifer.
   · V. Van Gohg: Va estar a sanatori mental.
   · O. Wilde: Contagi d’estudiant a Oxford.
   · A. Hitler: Mite de la prostituta judía.



LA SÍFILIS; “la maldició de Venus”
EP DEMI                       L GIA                  EPIDÈMIES
   VIRUS POLIO                                                Transmisió
                            S. XV ac (Egipte)
                         S. XXI casi erradicada


· Causava al voltant de mig milió casos a l’any (morts / incapacitats)
· 1921 a NY deixà 27000 afectats i 9000 morts
· President EEUU Rossevelt afectat.
· EEUU invertí molts $ i descobriren vacuna al 1955.

· 5 – 10% dels afectats paralitza musculatura respiratoria.
· 1930-1950 aparegue el “pulmon de acero”




LA POLIO
EP DEMI                   L GIA               EPIDÈMIES
   BACTÈRIA TUBERCULOSI                           Transmisió
                    3700 aC (momies Egipte)
                     Actualment 3 mill any.


· Antigament afectava als animals – Consum carn animal infectat
· A l’Europa feudal 25% de les morts registrades.
· Al S XX encara no era coneguda a Africa. I als anys 1950 encara
no havia arribat a Nova Guinea
e Indonesia.




TUBERCULOSI; “la peste blanca”
EP DEMI                 L GIA                EPIDÈMIES
   RETROVIRUS SIDA                            Transmisió
              1981 (NY y San Francisco)
              Actualment 45 mill. afectats




 · Decada dels 70 se l’anomena “Sarcoma de Kaposi”




SIDA; VIH “El destructor inmunològic”
GRÀCIES PER L’ATENCIÓ PRESTADA
BIBLIOGRAFÍA
· Lopez S, Garrido F, Hernández M. Desarrollo histórico de la
epidemiología: su formación como disciplina científica. Salud
pública de México. 2000; 42(2):133-143.

· http://www.feoc.ugto.mx/super/Epidemiologia/G0029/11.htm

· http://www.scielo.org.pe/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1726-
46342003000100009

· http://www.monografias.com/trabajos63/colera/colera.shtml

· http://redalyc.uaemex.mx/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=84322214

· http://www.medicosecuador.com/espanol/articulos/403.htm

More Related Content

Viewers also liked (7)

Historia Medicina de la Antiguedad
Historia Medicina de la AntiguedadHistoria Medicina de la Antiguedad
Historia Medicina de la Antiguedad
 
Historia de la medicina
Historia de la medicinaHistoria de la medicina
Historia de la medicina
 
Historia de la medicina
Historia de la medicinaHistoria de la medicina
Historia de la medicina
 
Dipity en español
Dipity en españolDipity en español
Dipity en español
 
Epidemiología antecedentes históricos
Epidemiología antecedentes históricosEpidemiología antecedentes históricos
Epidemiología antecedentes históricos
 
Historia de la Epidemiología p2
Historia de la Epidemiología p2Historia de la Epidemiología p2
Historia de la Epidemiología p2
 
Historia de la epidemiologia
Historia de la epidemiologiaHistoria de la epidemiologia
Historia de la epidemiologia
 

Similar to Paleopatologia i epidemiologia històrica

save the world
save the worldsave the world
save the worldalex_mascu
 
psicologia i mitologia
psicologia i mitologiapsicologia i mitologia
psicologia i mitologiasemgrec
 
Treball de l'edat mitjana Gina-Ferran-Sana
Treball de l'edat mitjana Gina-Ferran-SanaTreball de l'edat mitjana Gina-Ferran-Sana
Treball de l'edat mitjana Gina-Ferran-Sanaferrancarbonell
 
Treball edat mitjana
Treball edat mitjanaTreball edat mitjana
Treball edat mitjanaLaia
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANACarla
 
Mitologia Clàssica (AEU): Temes 1 i 2
Mitologia Clàssica (AEU): Temes 1 i 2Mitologia Clàssica (AEU): Temes 1 i 2
Mitologia Clàssica (AEU): Temes 1 i 2sebastia
 

Similar to Paleopatologia i epidemiologia històrica (11)

save the world
save the worldsave the world
save the world
 
psicologia i mitologia
psicologia i mitologiapsicologia i mitologia
psicologia i mitologia
 
Historia del raonament clinic
Historia del raonament clinicHistoria del raonament clinic
Historia del raonament clinic
 
Salut i malaltia
Salut i malaltiaSalut i malaltia
Salut i malaltia
 
Salut i malalties
Salut i malaltiesSalut i malalties
Salut i malalties
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
Treball de l'edat mitjana Gina-Ferran-Sana
Treball de l'edat mitjana Gina-Ferran-SanaTreball de l'edat mitjana Gina-Ferran-Sana
Treball de l'edat mitjana Gina-Ferran-Sana
 
Treball edat mitjana
Treball edat mitjanaTreball edat mitjana
Treball edat mitjana
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
 
Mitologia Clàssica (AEU): Temes 1 i 2
Mitologia Clàssica (AEU): Temes 1 i 2Mitologia Clàssica (AEU): Temes 1 i 2
Mitologia Clàssica (AEU): Temes 1 i 2
 
Estocism..
Estocism..Estocism..
Estocism..
 

Paleopatologia i epidemiologia històrica

  • 1. PALEOPATOLOGIA I EPIDEMIOLOGIA HISTÒRICA. LA PALEOMEDICINA Jordi Gil Faus María Cinta Gómez Tomás Coneixement i Història de la Fisioteràpia
  • 2. INDEX 1. INTRODUCCIÓ Concepte de malaltia Prehistòria 2. PALEOPATOLOGIA Definició Grups malalties 3. PALEOMEDICINA Definició Cirugia: Trepanació Ideologia Figura del Chamán 4. EPIDEMIOLOGIA Definició Evolució històrica autors Evolució histórica epidèmies 5. BIBLIOGRAFÍA
  • 3. INTRODUCCIÓ CONCEPTE DE MALALTIA:  La malatia és tan antigüa com la mateixa vida.  Podem dir que simbolitza la manifestació de la vida. La resposta d’un organisme a un estímul anormal
  • 4. INTRODUCCIÓ Com podem conèixer quines malaties afectaven als primeres èssers humans? Partim de 2 problemes: 1. Sols es disposa majoritariament de restes d’esquelets 2. Quan més intentem apropar-se al inici de l’evolució, menys restes trobem. Aleshores, és necessari contextualitzar-nos; partim de la PREHISTÒRIA
  • 5. INTRODUCCIÓ PREHISTÒRIA : Origen de la medicina. 1 Asentaments humans
  • 6. INTRODUCCIÓ Quin tipus de malaltia tingueren els homens prehistòrics? Paleopatologia DEFINICIÓ: Rama de la medicina que estudia les malaties que es poden estudiar a partir de restes fòssils i mòmies.
  • 7. PALEOPATOLOGIA Quin tipus de malalties tingueren els homes prehistòrics? 5 Grups: • Traumatismes • Artritis • Artròsis • Infectocontagioses • Dentàries • Tumorals
  • 8. PALEOPATOLOGIA  TRAUMATISMES: Per acció d’un objecte animat o inanimat sobre l’organisme. Degut a:
  • 9. PALEOPATOLOGIA  ARTRITIS I ARTRÒSIS: Apareix entre el pas del Neolític al Paleolític; el Mesolític. ● M. DENTÀRIES: Afectaven principalment a d ; dieta pobra en proteïnes, rica en sucres. Els basaven la dieta en proteïnes. ● TUMORS: Poc significatiu en aquesta època donat que l’esperança de vida era curta, 20-25 anys.
  • 10. PALEOMEDICINA DEFINICIÓ: Ciència que estudia les marques realitzades per l’acció mèdica en fòssils, mòmies i objectes arqueològics. Cirugia del llatí “cheines”(mà), i de “ergon”(treball) Art de treballar amb les mans El testimoni més significatiu és la TREPANACIÓ
  • 11. PALEOMEDICINA TREPANACIÓ: tècnica quirúrgica de perforació craneal.  El naixement es fixa al Neolític.  Aparició cranis per tots els continents.  Normalment en joves  Una o més trepanacións per crani.  Es realitzaven al costat esquerre (habilitat destra)  Òs temporal i occipital, rara vegada en parietal i frontal  3-4 cm.
  • 12. PALEOMEDICINA El procediment de trepanació del Neolític europeu son basicament tres pautes: 1. Incisió circular amb pedra tallant fins tallar una peça òssea 2. Barrenat amb una o varias pedres amb punta. 3. Abrasió mitjançant el raspat amb una pedra. Quin era el motiu d’aquesta tècnica, d’excavar el crani? En vida Alliberar mals esperits Post Mortem Obtindre fragments òssis “rondelles” amulet Aullentar esperits.
  • 13. PALEOMEDICINA FIGURA DEL CHAMÁN. Què motiva aquest fet? L’aparició d’aquesta figura sanadora?  Dimensió incontrolable i incomprenssible  Suposició d’una força desconeguda Els fenòmens naturals LA MALATIA: PENSAMENT són voluntats sobrenaturals per CASTIC DELS MÀGIC castigar a l’home ESPERITS MALIGNES
  • 14. PALEOMEDICINA IMPORTÀNCIA DE LA IDEOLOGIA Existeix la idea de que els esperits podien privar de la Salud, Benestar i Felicitat. Els ritus i les pràctiques protegien de l’acció del esperits • Si la malatia era lleu: realitzaven pràctiques sanadores. • Si la malaltia era greu: castic diví, quedava abandonat a la sort i al desig del Déu.
  • 15. PALEOMEDICINA CHAMÁN: Intermediari entre els Déus i els homes. Acabaven amb l’acció malèfica de l’esperit. Tenien poders per al Dx, Tta i Pronòstic. • Entraven en “trance” inhalant polç de semilles o plantes al·lucinògens. • El poder curatiu residia en lliberar la força psíquica maligna i proyectar-la sobre una altra persona o un objecte. • Normalment sobre un objecte inanimat de madera el qual posteriorment era allunyat del poblat.
  • 16. EPIDEMI L G A EDAT DEFINICIÓ L’estudi de la distribució i SEXE els determinants dels estats relacionats amb la salut i esdeveniments en RAÇA poblacions específiques, i l’us d’aquest estudi per a GEOGRAFÍ controlar problemes de A salut. (Last,1988) SALUT ENFERMET AT
  • 17. EPIDEMI L G A AUTORS “febres pestilentes” “Sekmeth” “Lepra” “Viruela ” 2000 a.c. 1000 a.c.
  • 18. EPIDEMI L G A Teoria elementos “dieta, clima, calitat terra” salut població Causes d’enfermetat mode de vida 460 - 430 a.c. 385a.c.
  • 19. EP DEMI L GIA perdó Enfermetat salut càstig peste lepra tisis Imagte llibre sarna Contacte rabia… directe Aire “miasmas” Fomites Sarampió Difteria Epidemiorum Peste bubònica 1546 S. III S. XV 1580
  • 20. EPIDEMI L G A Epidemiología “primera menció” Disenteria Estadística sanitaria Malaria Viruela Gota Ciencies naturals Sífilis Tuberculosis Nacimientos Llei Agencias de les Mortalidad gubernamentales Casamientos…enfermetats 1598 1716 1650 -1676
  • 21. EP DEMI L GIA J. Lind J. Snow W. Budd (escorbuto) (colera) (febra tifoidea) D. Bernoulli P.L. Panum J. Goldberger (viruela) (sarampió) P.Ch.A. Louis S. XX D. De Durand (esperança vida) (observació ENFERMETAT numèrica) S CRÒNIQUES 1854 S. XX 1747 1807 1830 1857 1923 1760 1846
  • 22. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES LA PESTE LA VIRUELA EL CÓLERA EL LEPRA FIEBRE AMARILLA LA SÍFILIS LA POLIO TUBERCULOSIS SIDA
  • 23. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES “YERSINIA PESTIS” Transmisió 428 a.c. · Bubònica: contagi puça a Atenes través pell. Inflamació ganglis 1665 Londres · Septicèmica: a través de la sang. · Pulmonar: a través de l’aire. Transmissió persona a persona Comerç · S. XIV. (1347-1350) · Mortalitat 1/3 població europea. · Febra, agonia, sed, cansanci. LA PESTE DE: Atenes; Agrigento; Antonina; S. III, Justiniana; Amarilla; NEGRA.
  • 24. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES “VARIOLA” Aliada dels conqueridors Transmisió d’Amèrica; en 25 anys reduix en 1/3 població indigena 1492 Amèrica 1977 Somalía · Febra, vòmits, dolor cap i articular. · Erupció cutànea a partir dels 3-4 dies. · V. major: 30% mortalitat · V. menor: 1% mortalitat. · 1796 inoculació xiquet. · 1800 vacunació a EE.UU. · S. XX sistematizació vacunació · Últim cas a 1977 (Somalia) · 1980 A.M.S. la declara erradicada LA VARIOLA (sarampio, varicela, escarlatina)
  • 25. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES “VIBRIO COLÈRIC” Transmisió Relació directa entre desenvolupament i cólera 1830 desde Asia a Europa Actualitat… Ingestió Barrera Intestí Producció vibrio gástrica prim enterotoxina Diarrea – Vòmits – Deshidratació - Calambres La letalitat arriba fins 50%; en preparats sols 1% - A Londres va causar 30.000 morts17 anys. - J. Snow amb dades estadístiques dels morts va relacionar morts amb proveniència aigua. -Determinaren contaminació per aigua. - Milloraren tot el sistema d’alcantarillat. EL CÓLERA. Pestilència a l’aigua.
  • 26. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES MYCOBACTERIUM LEPRAE Transmisió VI a.c. India Preerradicació (12/any) Insensibilitat dolor – Debilitat muscular – Dany neurològic mmss - Desfiguració · S IV dc se contruyeron hospitales para leprosos. · Periode Medieval; portaven campaneta per avisar. · Existia prejudici cap aquests malalts degut al tractament desde la biblia, Hamlet, Shakespeare… EL LEPRA “sepultats en vida”
  • 27. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES VIRUS “FIEBRE AMARILLA” Transmisió 1494 “La Española” Actualitat (Africa- America) Espanyols en combat Inmunes a “fiebre 6 vaixells amarilla” 2700 homens Baixes espanyoles; · Combat: 2200 Anglesos en combat 50% · “F. amarilla”: 13300 124 vaixells convalescents per “fiebre amarilla” 23000 homens · Febra alta. Mal de cap i d’esquena. · Vomits i “escalofrios” · Color amarillento de la piel. · Prevenció amb vacunació (10-30 anys inmunitat) FIEBRE AMARILLA; “El terror tropical”
  • 28. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES TREPONEMA PALLIDUM Transmisió 1495 (Napols) 1960 casi erradicada S. XXI Resorgiment Asia Començament S. XX 15% població afectada PERSONATGE SIFILÍTICS ÚLTIMS 500 ANYS · C. Colon: Primer Europeo infectado. Deborah · L.V. Beethooven: “su monstruo verde” Hayden · F. Shubert: “espero no levantarme jamás” · Lincoln y Mary Tood: le comparaban con Lucifer. · V. Van Gohg: Va estar a sanatori mental. · O. Wilde: Contagi d’estudiant a Oxford. · A. Hitler: Mite de la prostituta judía. LA SÍFILIS; “la maldició de Venus”
  • 29. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES VIRUS POLIO Transmisió S. XV ac (Egipte) S. XXI casi erradicada · Causava al voltant de mig milió casos a l’any (morts / incapacitats) · 1921 a NY deixà 27000 afectats i 9000 morts · President EEUU Rossevelt afectat. · EEUU invertí molts $ i descobriren vacuna al 1955. · 5 – 10% dels afectats paralitza musculatura respiratoria. · 1930-1950 aparegue el “pulmon de acero” LA POLIO
  • 30. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES BACTÈRIA TUBERCULOSI Transmisió 3700 aC (momies Egipte) Actualment 3 mill any. · Antigament afectava als animals – Consum carn animal infectat · A l’Europa feudal 25% de les morts registrades. · Al S XX encara no era coneguda a Africa. I als anys 1950 encara no havia arribat a Nova Guinea e Indonesia. TUBERCULOSI; “la peste blanca”
  • 31. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES RETROVIRUS SIDA Transmisió 1981 (NY y San Francisco) Actualment 45 mill. afectats · Decada dels 70 se l’anomena “Sarcoma de Kaposi” SIDA; VIH “El destructor inmunològic”
  • 33. BIBLIOGRAFÍA · Lopez S, Garrido F, Hernández M. Desarrollo histórico de la epidemiología: su formación como disciplina científica. Salud pública de México. 2000; 42(2):133-143. · http://www.feoc.ugto.mx/super/Epidemiologia/G0029/11.htm · http://www.scielo.org.pe/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1726- 46342003000100009 · http://www.monografias.com/trabajos63/colera/colera.shtml · http://redalyc.uaemex.mx/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=84322214 · http://www.medicosecuador.com/espanol/articulos/403.htm