Powerpoint sobre historia de la epidemiologia

1. PALEOPATOLOGIA I
EPIDEMIOLOGIA HISTÒRICA.
LA PALEOMEDICINA
Jordi Gil Faus
María Cinta Gómez Tomás
Coneixement i Història de la Fisioteràpia

2. INDEX
1. INTRODUCCIÓ
Concepte de malaltia
Prehistòria
2. PALEOPATOLOGIA
Definició
Grups malalties
3. PALEOMEDICINA
Definició
Cirugia: Trepanació
Ideologia
Figura del Chamán
4. EPIDEMIOLOGIA
Definició
Evolució històrica autors
Evolució histórica epidèmies
5. BIBLIOGRAFÍA

3. INTRODUCCIÓ
CONCEPTE DE MALALTIA:
 La malatia és tan antigüa com la mateixa vida.
 Podem dir que simbolitza la manifestació de la
vida.
La resposta d’un organisme a un estímul anormal

4. INTRODUCCIÓ
Com podem conèixer quines malaties afectaven als
primeres èssers humans?
Partim de 2 problemes:
1. Sols es disposa majoritariament de restes d’esquelets
2. Quan més intentem apropar-se al inici de l’evolució,
menys restes trobem.
Aleshores, és necessari contextualitzar-nos;
partim de la PREHISTÒRIA

5. INTRODUCCIÓ
PREHISTÒRIA : Origen de la medicina.
1 Asentaments
humans

6. INTRODUCCIÓ
Quin tipus de malaltia tingueren els homens
prehistòrics?
Paleopatologia
DEFINICIÓ: Rama de la medicina que estudia les
malaties que es poden estudiar a partir de restes
fòssils i mòmies.

7. PALEOPATOLOGIA
Quin tipus de malalties tingueren els homes
prehistòrics?
5 Grups:
• Traumatismes
• Artritis
• Artròsis
• Infectocontagioses
• Dentàries
• Tumorals

8. PALEOPATOLOGIA
 TRAUMATISMES:
Per acció d’un objecte animat o inanimat sobre
l’organisme.
Degut a:

9. PALEOPATOLOGIA
 ARTRITIS I ARTRÒSIS:
Apareix entre el pas del Neolític al Paleolític; el
Mesolític.
● M. DENTÀRIES:
Afectaven principalment a d ; dieta pobra en
proteïnes, rica en sucres. Els basaven la dieta en
proteïnes.
● TUMORS:
Poc significatiu en aquesta època donat que
l’esperança de vida era curta, 20-25 anys.

10. PALEOMEDICINA
DEFINICIÓ: Ciència que estudia les marques
realitzades per l’acció mèdica en fòssils, mòmies i
objectes arqueològics.
Cirugia del llatí “cheines”(mà), i de “ergon”(treball)
Art de treballar amb les mans
El testimoni més significatiu és la TREPANACIÓ

11. PALEOMEDICINA
TREPANACIÓ: tècnica quirúrgica de perforació
craneal.
 El naixement es fixa al Neolític.
 Aparició cranis per tots els continents.
 Normalment en joves
 Una o més trepanacións per crani.
 Es realitzaven al costat esquerre (habilitat destra)
 Òs temporal i occipital, rara vegada en parietal i
frontal
 3-4 cm.

12. PALEOMEDICINA
El procediment de trepanació del Neolític europeu son
basicament tres pautes:
1. Incisió circular amb pedra tallant fins tallar una peça
òssea
2. Barrenat amb una o varias pedres amb punta.
3. Abrasió mitjançant el raspat amb una pedra.
Quin era el motiu d’aquesta tècnica, d’excavar el crani?
En vida Alliberar mals esperits
Post Mortem Obtindre fragments òssis
“rondelles” amulet
Aullentar esperits.

13. PALEOMEDICINA
FIGURA DEL CHAMÁN. Què motiva aquest fet?
L’aparició d’aquesta figura sanadora?
 Dimensió incontrolable i
incomprenssible
 Suposició d’una força
desconeguda
Els fenòmens naturals LA MALATIA:
PENSAMENT són voluntats
sobrenaturals per CASTIC DELS
MÀGIC
castigar a l’home ESPERITS
MALIGNES

14. PALEOMEDICINA
IMPORTÀNCIA DE LA IDEOLOGIA
Existeix la idea de que els esperits podien privar de
la Salud, Benestar i Felicitat.
Els ritus i les pràctiques protegien de
l’acció del esperits
• Si la malatia era lleu: realitzaven pràctiques
sanadores.
• Si la malaltia era greu: castic diví, quedava
abandonat a la sort i al desig del Déu.

15. PALEOMEDICINA
CHAMÁN: Intermediari entre
els Déus i els homes.
Acabaven amb l’acció
malèfica de l’esperit.
Tenien poders per al Dx, Tta
i Pronòstic.
• Entraven en “trance” inhalant polç de semilles o
plantes al·lucinògens.
• El poder curatiu residia en lliberar la força psíquica
maligna i proyectar-la sobre una altra persona o un
objecte.
• Normalment sobre un objecte inanimat de madera el
qual posteriorment era allunyat del poblat.

16. EPIDEMI L G A
EDAT
DEFINICIÓ
L’estudi de la distribució i SEXE
els determinants dels
estats relacionats amb la
salut i esdeveniments en RAÇA
poblacions específiques, i
l’us d’aquest estudi per a GEOGRAFÍ
controlar problemes de A
salut.
(Last,1988) SALUT
ENFERMET
AT

17. EPIDEMI L G A
AUTORS
“febres pestilentes”
“Sekmeth”
“Lepra”
“Viruela
”
2000 a.c. 1000 a.c.

18. EPIDEMI L G A
Teoria elementos
“dieta, clima, calitat terra”
salut població
Causes d’enfermetat
mode de vida
460 -
430 a.c. 385a.c.

19. EP DEMI L GIA
perdó
Enfermetat
salut
càstig peste
lepra
tisis
Imagte llibre sarna
Contacte rabia…
directe
Aire “miasmas”
Fomites
Sarampió
Difteria
Epidemiorum Peste
bubònica
1546
S. III S. XV
1580

20. EPIDEMI L G A
Epidemiología
“primera menció”
Disenteria
Estadística sanitaria Malaria
Viruela
Gota
Ciencies naturals Sífilis
Tuberculosis
Nacimientos Llei
Agencias de les
Mortalidad
gubernamentales Casamientos…enfermetats
1598 1716
1650 -1676

21. EP DEMI L GIA
J. Lind J. Snow W. Budd
(escorbuto) (colera) (febra tifoidea)
D. Bernoulli P.L. Panum
J. Goldberger
(viruela) (sarampió)
P.Ch.A. Louis S. XX
D. De Durand
(esperança vida)
(observació ENFERMETAT
numèrica) S CRÒNIQUES
1854 S. XX
1747 1807 1830 1857 1923
1760 1846

22. EP DEMI L GIA
EPIDÈMIES
LA PESTE LA VIRUELA EL CÓLERA
EL LEPRA FIEBRE AMARILLA LA SÍFILIS
LA POLIO TUBERCULOSIS SIDA

23. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES
“YERSINIA PESTIS” Transmisió
428 a.c. · Bubònica: contagi puça a
Atenes través pell. Inflamació ganglis
1665 Londres · Septicèmica: a través de la
sang.
· Pulmonar: a través de l’aire.
Transmissió persona a persona
Comerç
· S. XIV. (1347-1350)
· Mortalitat 1/3 població europea.
· Febra, agonia, sed, cansanci.
LA PESTE DE: Atenes; Agrigento; Antonina; S. III,
Justiniana; Amarilla; NEGRA.

24. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES
“VARIOLA” Aliada dels conqueridors Transmisió
d’Amèrica; en 25 anys reduix
en 1/3 població indigena
1492 Amèrica
1977 Somalía
· Febra, vòmits, dolor cap i articular.
· Erupció cutànea a partir dels 3-4 dies.
· V. major: 30% mortalitat
· V. menor: 1% mortalitat.
· 1796 inoculació xiquet.
· 1800 vacunació a EE.UU.
· S. XX sistematizació vacunació
· Últim cas a 1977 (Somalia)
· 1980 A.M.S. la declara erradicada
LA VARIOLA (sarampio, varicela, escarlatina)

25. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES
“VIBRIO COLÈRIC” Transmisió
Relació directa entre
desenvolupament i
cólera
1830 desde Asia a Europa
Actualitat…
Ingestió Barrera Intestí Producció
vibrio gástrica prim enterotoxina
Diarrea – Vòmits – Deshidratació - Calambres
La letalitat arriba fins 50%; en preparats sols 1%
- A Londres va causar 30.000 morts17 anys.
- J. Snow amb dades estadístiques dels morts va
relacionar morts amb proveniència aigua.
-Determinaren contaminació per aigua.
- Milloraren tot el sistema d’alcantarillat.
EL CÓLERA. Pestilència a l’aigua.

26. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES
MYCOBACTERIUM LEPRAE
Transmisió
VI a.c. India
Preerradicació (12/any)
Insensibilitat dolor – Debilitat muscular – Dany neurològic mmss - Desfiguració
· S IV dc se contruyeron hospitales para leprosos.
· Periode Medieval; portaven campaneta per avisar.
· Existia prejudici cap aquests malalts degut al tractament
desde la biblia, Hamlet, Shakespeare…
EL LEPRA “sepultats en vida”

27. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES
VIRUS “FIEBRE AMARILLA” Transmisió
1494 “La Española”
Actualitat (Africa-
America)
Espanyols en combat
Inmunes a “fiebre
6 vaixells
amarilla”
2700 homens
Baixes espanyoles;
· Combat: 2200 Anglesos en combat
50%
· “F. amarilla”: 13300 124 vaixells
convalescents per
“fiebre amarilla”
23000 homens
· Febra alta. Mal de cap i d’esquena.
· Vomits i “escalofrios”
· Color amarillento de la piel.
· Prevenció amb vacunació (10-30 anys inmunitat)
FIEBRE AMARILLA; “El terror tropical”

28. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES
TREPONEMA PALLIDUM
Transmisió
1495 (Napols)
1960 casi erradicada
S. XXI Resorgiment Asia
Començament S. XX 15% població afectada
PERSONATGE SIFILÍTICS ÚLTIMS 500 ANYS
· C. Colon: Primer Europeo infectado. Deborah
· L.V. Beethooven: “su monstruo verde” Hayden
· F. Shubert: “espero no levantarme jamás”
· Lincoln y Mary Tood: le comparaban con Lucifer.
· V. Van Gohg: Va estar a sanatori mental.
· O. Wilde: Contagi d’estudiant a Oxford.
· A. Hitler: Mite de la prostituta judía.
LA SÍFILIS; “la maldició de Venus”

29. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES
VIRUS POLIO Transmisió
S. XV ac (Egipte)
S. XXI casi erradicada
· Causava al voltant de mig milió casos a l’any (morts / incapacitats)
· 1921 a NY deixà 27000 afectats i 9000 morts
· President EEUU Rossevelt afectat.
· EEUU invertí molts $ i descobriren vacuna al 1955.
· 5 – 10% dels afectats paralitza musculatura respiratoria.
· 1930-1950 aparegue el “pulmon de acero”
LA POLIO

30. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES
BACTÈRIA TUBERCULOSI Transmisió
3700 aC (momies Egipte)
Actualment 3 mill any.
· Antigament afectava als animals – Consum carn animal infectat
· A l’Europa feudal 25% de les morts registrades.
· Al S XX encara no era coneguda a Africa. I als anys 1950 encara
no havia arribat a Nova Guinea
e Indonesia.
TUBERCULOSI; “la peste blanca”

31. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES
RETROVIRUS SIDA Transmisió
1981 (NY y San Francisco)
Actualment 45 mill. afectats
· Decada dels 70 se l’anomena “Sarcoma de Kaposi”
SIDA; VIH “El destructor inmunològic”

32. GRÀCIES PER L’ATENCIÓ PRESTADA

33. BIBLIOGRAFÍA
· Lopez S, Garrido F, Hernández M. Desarrollo histórico de la
epidemiología: su formación como disciplina científica. Salud
pública de México. 2000; 42(2):133-143.
· http://www.feoc.ugto.mx/super/Epidemiologia/G0029/11.htm
· http://www.scielo.org.pe/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1726-
46342003000100009
· http://www.monografias.com/trabajos63/colera/colera.shtml
· http://redalyc.uaemex.mx/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=84322214
· http://www.medicosecuador.com/espanol/articulos/403.htm