2. La ruta verda de l’aigua.
●
La escassesa i irregularitat de les pluges en el nostre territori fa
necessari el màxim aprofitament dels recursos hídrics per a les
activitats humanes. Des de fa segles, els àrabs, van ser un dels
principals artífexs en la construcció d’infraestructures per a
canalitzar i aprofitar al màxim l’aigua. Al Paratge Natural
Municipal de Riu Barxeta, amb una superfície de 80,14
hectàrees dividida en dues àrees diferenciades, trobem un clar
exemple d’aquestes xarxes de canalitzacions.
●
Les dues àrees del Paratge Natural Municipal Riu Barxeta són,
el llit del riu Barxeta que discorre suau, i per un altra, el tram de
capçalera dels barrancs de la Font de la Parra, l’Ametler i del
Suc, amb una topografia més accidentada.
3. Curs d’aigua permanent
●
El Paratge Natural Municipal Riu de Barxeta comprén la totalitat
del llit del riu al seu pas pel municipi del mateix nom, com
també els barrancs tributaris a aquest.
●
El riu de Barxeta naix al Pla de Corrals, a la serra del Buixcarró,
al límit entre els termes de Quatretonda i Simat de la Valldigna,
travessa el terme de Barxeta fins arribar a Xàtiva, on
desemboca al riu Albaida.
●
Es caracteritza per tenir un curs d’aigua permanent durant tot
l’any, a més, l’alta qualitat del recurs hídric fa que l’estat de
conservació dels ecosistemes dulciaqüícoles siga excel·lent.
4. Ecosistema ripari
●
El riu de Barxeta constitueix un exemple d’ecosistema ripari en
el qual, junt amb la vegetació lacustre, dominada per les
comunitats de canyisser-bogar, jonquera, els esbarzerars i els
baladres, aquests més típics dels barrancs amb cabal
estacional, destaquen les salzedes, que formen bosquets de
ribera.
●
Malgrat la intensa explotació agrícola i forestal dels marges del
riu, encara queden retalls dels antics boscos de ribera, formats
per alberedes i omedes.
●
La menor pressió antròpica i la pròpia regeneració natural
permet la recuperació d’aquestes formacions.
6. Fauna present al riu Barxeta
●
Són nombroses les espècies de fauna que trobem al riu, un lloc
idoni per a desenvolupar la seua activitat vital.
●
D’una banda, el curs d’aigua permanent permet el
desenvolupament de peixos, amfibis i alguns rèptils, a més
d’interessants espècies d’invertebrats.
●
Pel que fa a la ictiofauna, hi ha presència de peixos autòctons
d’interés com la madrilla, el barb i l’anguila.
●
Entre l’herpetofauna destaquen espècies protegides com el
gripau comú, el fardatxo, la serp verda, juntament amb la
tortuga d’aigua.
9. By Taka - Own work, CC BY-SA 3.0
Bufo bufo
Gripau
By Bernard DUPONT from FRANCE
Lacerta lepida
Fardatxo
By I, Denbert, CC BY 2.5
Malpolon monspessulanus
Colobra bastarda, serp verda
David_Perez/Animales
Maurenys leprosa
Tortuga d’aigua
Fauna riu Barxeta
10. Fauna riu Barxeta
User:M.Buschmann
●
Fulica atra
Fotja
User:Richard_Bartz
Anas platyrhynchos
Ànec collverd
User:BS Thurner Hof
Tachybaptus ruficollis
Cabussonet
By Birdman1 - Treball propi, CC BY 2.5,
Egretta garzetta
Garseta blanca
Ximo Galarza
Ardea cinerea
Agró blau, garsa reial
11. Resum de la ruta
●
1. Plaça de l’Església amb la parròquia dedicada als patrons de Barxeta els Sants Desposoris. Fou bastida
en 1958 prop del lloc on s’aixecava l’original, de 1733, destruïda en la Guerra Civil espanyola pels
anarquistes del poble.
●
2. Font dels picapedrers (1907). Atzaneta d’Albaida.
●
3. Rellotge de Sol a la plaça de l’Alcalde Josep Lorente, on s’ubicava l’antiga esglèsia.
●
4. Llavador de baix del poble.
Es tracta d’un llavador tradicional valencià on antigamente hi havia una bonica coberta de fusta. La coberta
que hi ha a la foto fou realitzada l’any 1923 pel mestre d’obres basc Felipe Inza Sierra, el qual havia arribat
al poble amb el seu germà, el mecànic León Inza, per a treballar a la pedrera de la Judia, del Marqués de
Valderas. D’aquella teulada de fusta, d’estil nòrdic queda el testimoni de la foto del panell informatiu.
●
5. Antic molí fariner.
●
Aprofitava la força de l’aigua de la séquia comuna per a moldre els cereals i després com a força motriu
per a produir electricitat i iluminar Barxeta des de principis del segle XX.
●
6. Alcavó de la séquia comuna.
●
Els alcavons són construccions d’época islàmica que servien per abastir a la població d’aigua subterrànea
a través d’un tunels generalment d’un metre i mig d’alt i 60 cm d’ample, i per on pot entrar una persona un
poc encorvada.
●
7. Observatori d’aus damunt el riu Barxeta.
●
8. Basseta d’Eulogio.
Podria tractar-se d’un antic pluviòmetre romà.
12. Resum de la ruta.
●
9. Al llarg del camí trobarem nombroses carrasques plantades per un veí de Barxeta.
●
10. Barranc de la moneda.
El Bandolerisme valencià del segle XIX va ser, clarament i de totes totes, un fenomen viu. Tenim un
exemple en el cas de la quadrilla comandada pel Tramusseret de Benirredrà.
●
11. Font de la Parra.
●
La font de la Parra era un dels punts de descans en la ruta que passant per Barx, el terme de
Quatretonda, Barxeta i el Genovés connectava les ciutats costaneres (Gandia, Dènia, etc.) amb Xàtiva.
●
12. Tossal de l’alacrà.
●
13. Mirador de la Mallà.
Amb una bona panoràmica de Barxeta i la Costera.
●
14. Font de la Pedrusca.
●
15. Castellet de la Vilella.
●
16. Pou de Ramontet l’esquilador.
Suministra l’aigua a la població i als regadius.
●
17. Camí dels Censals.
●
18. Turons de La Barcella, Barxa i Mig Almud (El Micharmut).
●
Amb toponimia d’origen romà.
●
19. Pou del Tossal.
●
20. Poliesportiu
