nnn

1. Itziar Hernàndez Gómez
Redacció de Català
L'ultima maduixa del pastís
"Encara recordo aquella dolça i intensa olor a caramel... Només amb la seva presència eren capaços
d'enlluernar tota la sala, mires on mires i podia trobar tot tipus de dolços... Grans, petits... Uns
podien tenir més de quatre colors i uns altres només en tenien un, però tot i així tots eren igual de
bons... Però tot i així només i vaig ser-hi capaç de fixar la meva mirada en un. Sense cap pèl a la
llengua em vaig apropar a la taula on estaven posats tots aquells petits pastissos de color blau cel,
no va passar ni mig segon i ja li havia ficat una mossegada a aquell pastís... Podia sentir la tendresa
envoltada d'un petit regust de mantega i menta, però també es podia sentir la dolçor del caramel
cremat, el qual provenia de l'interior del pastís... Aquells sabors eren... Eren com si volguessin
transmetre un sentiment... Una sensació... Després d'una segona mossegada o vaig veure tot clar, es
tractava del primer amor... La menta representava la frescor d'una sensació nova com la que et
proporciona el teu primer amor i el caramel cremat representava la dolçor i la calidesa que et
proporciona... I efectivament el nom d'aquell pastís era... Mon tout premiere amour"
Des de ben petita he sentit una gran atracció cap a tot tipus de postres i dolços, quan mels menjava
podia sentir tots els sentiments que havien posat als pastissers a l'hora de fer-los, les emocions que
volien transmetre a través del seu sabor, menjar-los era una manera en la qual tant els meus
pensaments com el meu cos es relaxessin i poguessin sentir-se en pau i tranquil·litat...
Encara que menges cinc o deu pastissos de cop mai em sentia satisfeta, podia sentir com el meu
estómac em demanava més i més com si no tingués un límit... Per aquest motiu vaig decidir agafar
el camí d'una pastissera, volia ser capaç de fer-hi per mi mateixa un dolç capaç d'emocionar a
moltes persones, capaç de transmetre els meus sentiments i poder fer-los més feliços... Vull que tots
s'hi ha assabentin de la màgia dels dolços... Però... ¿Podré estar a l'altura?
Avui dia 24 d'octubre he d'anar a la Academia St. Marie, una escola culinària de dolços. Allà el
director en persona organitzarà una prova d'accés individual per a mi, si l'aconsegueixo passar,
podré formar-hi part de la seva escola la qual ha donat lloc a cinc dels pastissers més famosos del
món, i un d'ells és la meva àvia, Lemon Paisley. La meva estimada àvia s'especialitzava en dolços,
pastissos i decoració amb caramel, era la seva especialitat i ningú fins al dia d'avui ha pogut
superar-la... La veritat és que estic mot espantada... Mai havia pensat a ser jo la que cuinaria un
dolç, sóc molt més feliç menjant-los, però encara així sé que si ho aconsegueixo, podré preparar-hi
tot tipus de dolços molt bons per fer feliços els cors de les persones i el de la meva àvia...
- ¿Estàs preparada? -Va dir el director mentre deixava sobre la taula uns utensilis bàsics per poder-hi
cuinar.
- ¿Eh? ¿Ah? S-sí ¡Asclar que sí! -Vaig dir sense pensar.
- Molt bé, llavors et diré la teva prova, tindràs un dia sencer per fer-ho, si a les 10 no has aconseguit
complir la teva prova, la teva inscripció serà anul·lada... ¿Las entès bé?
- ¡Sí! -Li vaig contestar tota nerviosa amagant als tics del meu ull.
-Bé, la teva prova consisteix a crear un petit dolç molt senzill, el qual pugui transmetre un sentiment
en concret, després d'haver ho fet hauràs d'escriure en aquesta llibreta el sentiment que vols
transmetre i el seu nom, més tard jo el provaré, i si crec que el sabor del pastís és proper al teu
sentiment seràs oficialment un alumne de la meva acadèmia... -Diu amb un to de veu molt tendre.
-Faré tot el que estigui a la meva mà per complir les seves expectatives... -Li vaig respondre mentre
em deixava sola en aquella gran sala de petites cuines.

2. Itziar Hernàndez Gómez
Redacció de Català
Vaig passar tot el dia fent i re fent diferents pastissos, però encara que hi poses el cor en fer-los no
aconseguia que el seu sabor transmetis el sentiment que jo volia... Només faltaven dues hores per
les deu i només havia aconseguit fer com vint-i-vuit pastissos de diferents sabors, estava
desesperada però en aquell moment vaig recordar el dia que la meva àvia em va portar una festa de
dolços on molts pastissers professionals mostraven les seves obres. Gracies a la intervenció d'aquest
record vaig adonar-me que fins ara no havia triat el sentiment adequat, sense perdé temps vaig
agafar els pocs ingredients que em quedaven i vaig decidir fer una magdalena la qual expresses el
meu sentiment posant-li tot el meu cor i els meus records...
- El teu temps s'ha acabat ¿Estàs preparada? -Diu el director entrant a la sala la qual està tota
desendreçada.
- Aquí la té... -Li vaig mostrar una magdalena amb una massa dorada i unes petites maduixes
col·locades al seu voltant.
- La presentació és molt bàsica però m'agrada, es pot veure amb claredat com el teu sentiment
mostra un perfil nou i el qual no té experiència... -Li dóna una mossegada a la magdalena i després
d'uns segons es queda en shock.
- ¿Passa alguna cosa? -Vaig preguntar-li tota preocupada i amb el cor a la gola.
- Això és... És com si la massa tendra i la xocolata calenta em volgués fe recordar una figura
maternal de la meva joventut, aquest regust de maduixa i regalèssia em recorda a la meva àvia...
- ¿Eh? ¿De debò? -Agafo la llibreta on està escrit el nom del meu pastís- El sentiment que volia
transmetre és... L'amor d'una àvia...
- Doncs em sembla que ja està tot dit, enhorabona, a partir d'ara m'hi ocuparé personalment de què
arribis a ser la millor pastissera d'aquesta acadèmia... Seràs la millor pastissera del món...
- ¿O has escoltat àvia? Per fi he trobat el meu lloc...