2. Són molècules gegants formades per
àtoms de carboni juntament amb
altres d'hidrogen, oxigen, i en
menor mesura, clor, fluor, nitrogen
o silici. Els plàstics són sòlids
amorfs, sintètics o semisintètics,
que tenen una gran utilitat per a la
indústria.
QUE ES EL PLÀSTIC?
4. L'invent del primer plàstic s'origina com a resultat
d'un concurs realitzat a 1860, quan el fabricant
nord-americà de boles de billar Phelan and Collarder
oferir una recompensa de 10.000 dòlars a qui
aconseguís un substitut de l'ivori natural, destinat
a la fabricació de boles de billar. Una de les
persones que van competir va ser l'inventor nord-
americà John Wesley Hyatt, qui va desenvolupar el
cel·luloide dissolent cel·lulosa (material d'origen
natural) en una solució de càmfora i etanol.
El 1909 el químic nord-americà d'origen belga Leo
Hendrik Baekeland va sintetitzar un polímer de gran
interès comercial, a partir de molècules de fenol i
formaldehid. Es va batejar amb el nom de baquelita i
va ser el primer plàstic totalment sintètic de la
història, va ser la primera d'una sèrie de resines
sintètiques que van revolucionar la tecnologia
moderna iniciant la «era del plàstic».
5. Es va batejar amb el nom de baquelita i va ser el
primer plàstic totalment sintètic de la història, va
ser la primera d'una sèrie de resines sintètiques que
van revolucionar la tecnologia moderna iniciant la
«era del plàstic».
Al llarg del segle XX l'ús del plàstic es va fer
popular i va arribar a substituir altres materials
tant en l'àmbit domèstic, com industrial i comercial.
El 1919 es va produir un esdeveniment que marcaria la
pauta en el desenvolupament dels materials plàstics.
El químic alemany Hermann Staudinger va aventurar que
aquests es componien en realitat de molècules gegants
o macromolècules. Els esforços realitzats per provar
aquestes afirmacions van iniciar nombroses
investigacions científiques que van produir enormes
avenços en aquesta part de la química.
7. POLIPROPILÈ
Es coneix amb les sigles PP . És un plàstic
molt dur i resistent. És opac i amb gran
resistència a la calor ja s'estova a una
temperatura més elevada (150ºC). És molt
resistent als cops encara que té poca
densitat i es pot doblegar molt fàcilment,
resistint múltiples doblegats pel que és
emprat com a material de frontisses. També
resisteix molt bé els productes corrosius.
8. POLIESTIRÈ
Es designa amb les sigles «PS». És un plàstic
més fràgil, que es pot pintar i té una bona
resistència mecànica, ja que resisteix molt
bé els cops. Les seves formes de presentació
més usuals són la laminar. S'usa per fabricar
envasos, tapadores de bijuteria, components
electrònics i altres elements que necessiten
una gran lleugeresa, mobles de jardí,
mobiliari de terrassa de bars, etc...
Policlorur de vinil: Es designa amb les
sigles PVC.
9. PVC
És el material plàstic més versàtil, ja que
pot ser fabricat amb molt diverses
característiques, afegint additius que les
proporcionin. És molt estable, durador i
resistent, podent-se fer menys rígid i més
elàstic si se li afegeixen un additiu més
plastificant. S'estova i deforma a baixa
temperatura, tenint una gran resistència als
líquids corrosius, pel que és utilitzat per a
la construcció de dipòsits i canonades de
desguàs.
11. • Origen Natural:
El petroli és la principal matèria primera
de la qual s'obtenen la majoria dels
plàstics sintéticos.También poden obtenir
a partir del gas natural o de l’hulla.
• Origen Vegetal:
A partir del làtex (produït per certs
arbres tropicals), s'obtenen gomes i
cautxús i, a partir de la cel·lulosa, és
possible obtenir cel·lofana i cel·luloide.
• Origen Animal:
La caseïna (substància que s'obté de la
llet) és la matèria primera amb què s'obté
la galalita, material plàstic amb què es
fabriquen pintes, botons, ect.
13. • Lleugeresa de pes.
• Resistència al trencament.
• Capacitat d'aïllament (elèctric, tèrmic i
acústic).
• Manejabilitat i seguretat versatilitat
reciclabilitat utilitat.
• Senzillesa i economia en la seva fabricació.
• Impermeabilitat (humitat, llum, gasos).
• No conductors electricitat (excel·lent per a
cables, endolls).
15. • PUNT DE FUSIÓ: És la temperatura a la qual el
cos sòlid es converteix en líquid .
• PUNT DE EBULLICIÓ: És la temperatura a la qual
el cos líquid es converteix en gasós.
• DILATACIÓ TÈRMICA: és l'increment de volum en
augmentar la temperatura . En els cossos sòlids
se sol emprar també el coeficient de la
dilatació lineal.
• LA CAPACITAT CALORIFICA: És la quantitat de
calor necessària per escalfar un material . Si
es refereix a la unitat de massa es denomina
CALOR ESPECÍFIC.
• LA CONDUCTIVITAT TÈRMICA: És la propietat d'un
material de conduir la calor al seu través.
17. • PVC:
En cas que es recicli, s'empra per fer
canalons de carretera, folre per a cables,
entre d'altres materials.
• POLIPROPILÈ:
Si es recicla es poden obtenir material per
fabricar senyals lluminosos, cables de
bateria, escombres, raspalls, bastidors de
bicicletes, entre altres.
• POLIESTIIRÈ:
Pot arribar a trigar a descompondre fins a
1.000 anys.
