President JFK address in the Assembly Hall at the Paulskirche in Frankfurt
(cat) "El Maquiavel que volia ser Príncep" - Diari ARA
1. ara DIUMENGE, 10 DE JULIOL DEL 2011
aracrònicapolítica 13
El Maquiavel
que volia ser príncep
El PSOE va cuidar tots els detalls per entronitzar-lo
Anàlisi
ALEIX CUBERES
P
CONSULTOR DE COMUNICACIÓ
er viure, tocar de peus a
terra; per pensar, senzille-
sa; en conflicte, ser just i
generós; al govern, no ofe-
gar; a la feina, passió... Són
alguns dels principis que el mestre
Laozi proposava als futurs líders per
adquirir la complexitat de l’art de
governar.
Un Rubalcaba influent, ordidor a
l’ombra, va escenificar ahir un can-
vi de registre: superava l’etapa de
Maquiavel i ara es disposa a guanyar
el despatx de la màxima magistratu-
ra, no només com a estrateg en cap,
sinó també com a príncep. Un PSOE Rubalcaba va utilitzar una escenografia ‘town hall’,
aïllat, sol i molt tocat anímicament que li permet sortir rodejat dels seus. AFP
va gestionar bé les expectatives: va
generar tensió, curiositat i interès. mia i oportunitats, “Els aturats te-
Les mirades, les orelles, les ments i nen cares, noms i cognoms”. El se-
les voluntats polítiques eren a l’ac- gon: gestos clars dirigits al #15m, “La
te del PSOE. Escenografia: town hall democràcia és dels ciutadans. Més
meeting. El paladí, abraçat pels seus, Democràcia. Nova manera de fer po-
la vella guàrdia i els perdedors del lítica. Taxa Tobin. Nova llei electo-
ONZE ANYS DESPRÉS
#22m, a prop de les persones. Un fa- Imatge ral”. Exemplifica i simplifica sovint
Zapatero va tornar el poder a ristol humil. Sobre fons vermell, el Va ser perquè tothom entengui els argu-
la vella guàrdia al Palau de cognom del candidat. Les sigles són d’elegància, ments: senzillesa en la construcció
Congressos de Madrid, on ell en un segon terme. i en la comprensió del discurs. Zero
L’Alfredoportauncolordecorba- solemnitat, acusacions directes al PP ni a Maria-
va guanyar l’any 2000 contra solvència
José Bono. DANI POZO / AFP ta poc habitual: el vermell. America- no Rajoy. Ja era hora! Això portarà
na fosca. Camisa blava. La imatge és contrastada els adversaris populars a repensar
presidencial.Discursde65minutsde i lideratge els seus missatges i la manera de co-
durada.Llarg.Enalgunmomentesfa municar dels seus líders. Hi ha molt
ficis empresarials segueixin “vies companys –“si no vius com penses, difícil mantenir l’interès. Somrient i en joc i podrien quedar identificats
paral·leles”. Al costat de la butxaca, acabes pensant com vius”– i va des- tens, ahir l’Alfredo no es va treure el permanentment amb el frame nega-
va fer una defensa encesa de la sani- afiar el PSOE a canviar el sistema rellotge. Petits detalls que cal cuidar tiu del NO.
tat pública, dels diferents tipus de electoral. Va proposar acostar-se al amb estima. El discurs #guardiole- La imatge va ser d’elegància, so-
família i del model educatiu. model alemany, que és dual: combi- ja: reconeixement i agraïment a ZP. lemnitat, solvència contrastada, li-
Però Rubalcaba va provar de su- na el vot als partits amb el vot als Ganesdereptes.Sel’haestudiatmolt, deratge presidencial, ganes de recu-
mar al PSOE de sempre les petici- candidats de cada circumscripció. gairebé no es mira les fitxes que por- perar la iniciativa. S’ha aconseguit
ons del 15-M, en una intervenció en Al final, va rebre l’abraçada de la ta. Està inquiet. Avui es mou més del alinear el caràcter i la personalitat
positiu, sense anomenar en cap mo- plana major del partit, començant compte darrere el faristol. Els seus del candidat amb el contingut, la for-
ment el PP. El temps del “si tu no hi per Zapatero, satisfet amb el dis- ulls tímids i petits, avui més oberts i ma i l’escenografia del discurs i la
vas, ells tornen”, de la por al retorn curs, i Carme Chacón, que un dia va intensos. To inclusiu: “Fixeu-vos...”. imatge del candidat. La reacció de
a l’aznarisme, ha passat a la història. somiar protagonitzar aquest mo- Dos objectius imprescindibles del l’oposició així ho confirmarà. Tot i
Va deixar clar als que es manifes- ment. Hi havia algun històric, com discurs. El primer: adreçar-se direc- això, la situació no deixa de ser gaire-
ten al carrer que l’única solució és Javier Solana, i un absent, Felipe tament a l’electorat de centre es- bé impossible. A partir d’ara caldrà
a la política. Dit això, va posar-se González, que es va perdre el retorn querra cansat, decebut, enfadat i buscar més connexió i proximitat
deures: va exigir austeritat als seus del felipisme al poder.e abstingut parlant d’ocupació, econo- amb el públic.e