3. Una cova enmig de les muntanyes, un infant recent nascut, uns pares emocionats…Per companyia un bou i una mula, una estrella que anuncia l’esdeveniment. Uns pastors amb llurs ramades al ras, els quals enmig de l’obscuritat i silenci de la nit, s’escolten els seus crits rítmics per comunicar-se, ajudats amb un so de flauta… Han passat 20 segles d’història. Aquesta però es repeteix any rera any, igual però diferent a la vegada. En els nostres pobles, viles i ciutats, s’alça enmig d’ells orgullós, magestuós un campanar, rodeijat tal vegada d’un bell paratge, de cara a la immensitat de la mar, o bé uns blocs de pisos, de grans edificis, de places fredes… Les seves campanes amb el seu so solemne, lent, presagi d’una absència. Alegre, enjogasat, anunci de festa i sobre tot aquell so ceremoniós, profund que et convida a la pregària. Són el signe d’identitat de la fe d’un poble. I totes elles tenen, siguin on siguin, Montserrat, Benedictines, Sant Sadurní, Molins de Rei un so diferent, però cadascuna ens recorda un tros de la nostra vida, escoltant-les revivim vivències viscudes amb plenitud per cadascú de nosaltres. Però apart del seu lloc habitual, tenen un denominador comú: són el nord, una crida, ens assenyalen el camí a seguir enmig de planures, muntanyes o del camí ras. Avui amb un so peculiar, ens anuncien una gran nova: l’infant ha nascut: mireu-vos-el: somriu. Nosaltres tan sols contemplem un infant en un pessebre, però Nadal som tots i cadascun de nosaltres quan obrim cada dia els ulls a la gràcia; quan estimem a l’altre, quan fem de la nostra vida una entrega per tal d’aconseguir un món més just, solidari…Quan donem un tros de pa, un vas d’aigua per saciar la fam i la set de qui ens envolta. Nadal és entrega, es donar un xic més del que tenim, és estimar fins a les últimes conseqüències. Això és Nadal!!! Bones festes i que els Reis us siguin generosos. Pilar Raventós Molins de Rei NADAL 2011
