Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
LA VEREMA EL RAÏM  I  EL VI
LA VINYA <ul><li>La vinya és el camp on es cultiva el raïm. Es poden plantar en diferents llocs i això fa que el raïm sigu...
<ul><li>La vinya  no necessita regar-se durant l’any, però igualment s’ha de cuidar la collita. </li></ul><ul><li>Al  dese...
<ul><li>Al  febrer , al març i a l’ abril, s’ha de llaurar la  terra per poder-la abonar amb els fems orgànics  . </li></ul>
<ul><li>Al  maig , al juny  i al juliol , s’espiola (podar lleugerament per eliminar l’excés de branques i així produir mé...
<ul><li>A l’agost es treuen pedres i al llarg del setembre i de l’octubre es  fa la verema. </li></ul>
<ul><li>VEREMAR és  recollir els raïms d’una  </li></ul><ul><li>vinya. </li></ul><ul><li>Varia segons la zona i la classe ...
EL CEP <ul><li>El cep és la planta que ens dóna el raïm i la trobem a la vinya. Té l’aspecte d’un arbre petit, ja que no e...
<ul><li>Té un tronc de color marró fosc, vell, dur i recargolat que s’anomena  rabassa </li></ul><ul><li>Acostumen a mesur...
<ul><li>L’arrel del cep és l’encarregada de xuclar les sals i l’aigua de la terra. Per fer-ho creix com a molt un metre de...
<ul><li>Passat l’hivern,  de les gemes comencen a créixer  els  sarments,  que són  les branques noves , tendres, verdes i...
<ul><li>En plena primavera neixen els pàmpols, les fulles del cep. Són verds, i grossos per poder captar bé la llum del so...
<ul><li>També a la primavera comencen a néixer ramells de flors, que varien de color segons la varietat, d’on creixeran el...
<ul><li>Cabana de vinya. Construcció  de petites dimensions, de planta rodona o quadrada, habitualment feta de lloses de p...
 
EL RAÏM <ul><li>El raïm és el fruit de la vinya, format per un conjunt de grans, més o menys rodons, d’uns 7cm  de perímet...
<ul><li>Bàsicament hi ha tres tipus de raïm: blanc (groguenc), negre (lilós) i el de taula (el més conegut és el moscatell...
<ul><li>Del raïm s’aprofita tot; el suc una vegada fermentat per fer vi, la pellofa per donar color al vi i les restes per...
<ul><li>EL RAÏM PER DINS I EL SEU TAMANY </li></ul>
<ul><li>EL RAÏM PER DINS I LES SEVES PARTS </li></ul>
L’ELABORACIÓ DEL VI  <ul><li>La verema  </li></ul><ul><li>sempre s’havia fet manualment, però des d’un temps ençà es comen...
<ul><li>El  raïm es talla amb tisores podadores  o veremalls.  Després es transporta en cistells o caixes per evitar que e...
 
<ul><li>El raïm recollit és transportat a les tines per a ser premsat. Antigament es  trepitjava sobre unes fustes i a l’ ...
<ul><li>Un cop premsat el raïm, ens dóna un suc molt dolç anomenat  most. </li></ul>Aquest most es posa a la tina i al cap...
<ul><li>Un cop el vi ja ha fermentat es trascola a les bótes de fusta de roure o castanyer del  celler  on reposarà un tem...
<ul><li>Hi ha molts tipus de vi, amb diferents etapes de criança, és a dir, diferents estades dins les bótes. </li></ul><u...
 
 
FI
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

La verema corregit

1,669 views

Published on

  • Be the first to comment

La verema corregit

  1. 1. LA VEREMA EL RAÏM I EL VI
  2. 2. LA VINYA <ul><li>La vinya és el camp on es cultiva el raïm. Es poden plantar en diferents llocs i això fa que el raïm sigui diferent, amb el que el vi tindrà un gust diferent. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>La vinya no necessita regar-se durant l’any, però igualment s’ha de cuidar la collita. </li></ul><ul><li>Al desembre i al gener s’ha de podar. Això vol dir que s’han de tallar els sarments de l’any anterior per tal de que neixin de nous i amb més força </li></ul>
  4. 4. <ul><li>Al febrer , al març i a l’ abril, s’ha de llaurar la terra per poder-la abonar amb els fems orgànics . </li></ul>
  5. 5. <ul><li>Al maig , al juny i al juliol , s’espiola (podar lleugerament per eliminar l’excés de branques i així produir més fruits ) i s’ensulfata ( ruixar amb productes químics que els previndran de ser atacats per fongs o plagues d’insectes). </li></ul>
  6. 6. <ul><li>A l’agost es treuen pedres i al llarg del setembre i de l’octubre es fa la verema. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>VEREMAR és recollir els raïms d’una </li></ul><ul><li>vinya. </li></ul><ul><li>Varia segons la zona i la classe del raïm, però es fa quan el fruit ja és madur. </li></ul>
  8. 8. EL CEP <ul><li>El cep és la planta que ens dóna el raïm i la trobem a la vinya. Té l’aspecte d’un arbre petit, ja que no el deixem créixer amb les podes anuals. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>Té un tronc de color marró fosc, vell, dur i recargolat que s’anomena rabassa </li></ul><ul><li>Acostumen a mesurar de 80 cm a 150 cm. </li></ul>
  10. 10. <ul><li>L’arrel del cep és l’encarregada de xuclar les sals i l’aigua de la terra. Per fer-ho creix com a molt un metre de profunditat i s’allarga més horitzontalment. </li></ul>Té de 2 a 6 mm de gruix i està plena de pèls radicals que són els que xuclen les sals i l’aigua que són els elements que li donaran energia i l’ajudaran a créixer.
  11. 11. <ul><li>Passat l’hivern, de les gemes comencen a créixer els sarments, que són les branques noves , tendres, verdes i elàstiques </li></ul><ul><li>del cep. </li></ul>
  12. 12. <ul><li>En plena primavera neixen els pàmpols, les fulles del cep. Són verds, i grossos per poder captar bé la llum del sol; tenen cinc nervis centrals que donen un aspecte de mà a la fulla. </li></ul>
  13. 13. <ul><li>També a la primavera comencen a néixer ramells de flors, que varien de color segons la varietat, d’on creixeran els grans de raïm en arribar l’estiu. </li></ul>
  14. 14. <ul><li>Cabana de vinya. Construcció de petites dimensions, de planta rodona o quadrada, habitualment feta de lloses de pedra. Era el lloc on el pagès hi guardava les eines i s’hi amagava en cas de mal temps, ja que les vinyes solien ser plantades lluny dels pobles i cases del pagès. </li></ul><ul><li>Dins s’hi podia fer un petit foc per escalfar-se o cuinar i fins hi tot s’hi podia fer una becaineta. </li></ul><ul><li>S’han trobat cabanes de dos o tres segles d’antiguitat. </li></ul>
  15. 16. EL RAÏM <ul><li>El raïm és el fruit de la vinya, format per un conjunt de grans, més o menys rodons, d’uns 7cm de perímetre i de gust diferent segons la varietat. </li></ul>
  16. 17. <ul><li>Bàsicament hi ha tres tipus de raïm: blanc (groguenc), negre (lilós) i el de taula (el més conegut és el moscatell). </li></ul>
  17. 18. <ul><li>Del raïm s’aprofita tot; el suc una vegada fermentat per fer vi, la pellofa per donar color al vi i les restes per fer alcohol. </li></ul><ul><li>El raïm es pot menjar, com a fruita fresca o bé deixar-lo assecar per fer-ne panses. </li></ul>
  18. 19. <ul><li>EL RAÏM PER DINS I EL SEU TAMANY </li></ul>
  19. 20. <ul><li>EL RAÏM PER DINS I LES SEVES PARTS </li></ul>
  20. 21. L’ELABORACIÓ DEL VI <ul><li>La verema </li></ul><ul><li>sempre s’havia fet manualment, però des d’un temps ençà es comença a fer mecànicament. </li></ul>Un cop madur, el raïm es recull per a ser consumint com a fruita, o bé per a elaborar el vi. El període de collita rep el nom de verema.
  21. 22. <ul><li>El raïm es talla amb tisores podadores o veremalls. Després es transporta en cistells o caixes per evitar que es malmeti. Antigament es feien servir les portadores </li></ul><ul><li>( cubells fets de fusta ) i es transportaven amb una mula o entre dues persones. </li></ul>
  22. 24. <ul><li>El raïm recollit és transportat a les tines per a ser premsat. Antigament es trepitjava sobre unes fustes i a l’ actualitat es fa mecànicament. </li></ul>
  23. 25. <ul><li>Un cop premsat el raïm, ens dóna un suc molt dolç anomenat most. </li></ul>Aquest most es posa a la tina i al cap dels dies el sucre es transforma en alcohol, augmenta la temperatura i desprèn CO 2 amb l'ajut dels llevats, deixant de ser most i convertint-se en vi. Aquests procés s’anomena: fermentació .
  24. 26. <ul><li>Un cop el vi ja ha fermentat es trascola a les bótes de fusta de roure o castanyer del celler on reposarà un temps marcat, període que </li></ul>s’anomena: criança , on el vi adquirirà el “bouquet” que determinarà si és vi de qualitat. Els cellers són llocs freds, humits i foscos.
  25. 27. <ul><li>Hi ha molts tipus de vi, amb diferents etapes de criança, és a dir, diferents estades dins les bótes. </li></ul><ul><li>Un cop a transcorregut el temps que volem, ja està preparat per ser embotellat. </li></ul>Antigament tot es feia a mà, avui dia, no, perquè fem servir màquines que ho fan tot.
  26. 30. FI

×