2. PITÀGORES Pitàgores era un grec a qui li agradaven tant les matemàtiques, que es va inventar les taules de multiplicar.
3. Mart Júpiter Terra Mercuri Venus Sol Saturn Ell suposava que les estrelles estaven fixes a una esfera de cristall, que cada dia donava una volta sobre sí mateixa al voltant d’un eix que passava per la terra. I que els set planetes, fins el moment coneguts, estaven fixats cadascún en la seva pròpia esfera mòbil. Aquesta idea, va ser el fonament de l’astronomia fins el segle XVI.
4. Van descobrir, que cadascun dels set planetes emetia el seu propi so, i que la distància entre els planetes era la mateixa que la distància entre els sons de l’escala musical. Els planetes més propers emetien un so greu, mentre que els planetes més llunyans emetien sons aguts. El so de cada planeta depèn dels radis de les seves òrbites. do re mi fa sol la si
5. Un satèl·lit enviat a l’espai el 1998 per la NASA va trobar que aquesta teoria de Pitàgores era certa i que hi ha música a l’espai.
6. GUSTAV HOLST Gustav Holst és un compositor que va nèixer a prop d’Anglaterra el 1874. Li agradava molt l’astrologia i la va relacionar amb la música. Es va inventar una música que li va fer molt famós arreu del món.
7.
8. La seva o bra més coneguda és “ELS PLA NETES”. Obra que, curiosame nt, es va inventar Holst un estiu m entre estava a Mallorca. ELS PLANE TES es divideix en set moviments diferen ts; cada moviment rep el nom d’un dels set planetes fins el moment coneguts.
9.
10. Holst vol trans metre claredat en aq uesta música de Me rcuri. Així com també al egria, diàleg, la tran smissió de missatges bo ns
11. Els sons d’aquesta obra musical són ràpids, àgils, interromputs. Això fa que Mercuri sigui l’obra més curta de totes les que formen aquesta famosa obra de Holst.
12.
13. La música de Venus transmet pau, amor, tranquil·litat...
14. És semblant a una dansa exòtica que es va apropant al nostre cor, quasi sense adonar-nos-en, fent-nos sentir la més gran de les tranquil·litats
15.
16. La música que Holst va composar per aquest planeta és una música que reflecteix la guerra. Una música atrevida on sonen molts instruments de percussió fent ritmes irregulars. El so és metàl·lic, enèrgic, com si haguéssim sortit els vencedors de la batalla.
17. Aquesta música comença com molt llunyana i, a poc a poc, es va apropant als nostres sentits, fins que es converteix en una música arrebatadora
18.
19. Reflexa op timisme, pensar se mpre en positiu. Com una e xplosió viva de molts color s. Aquesta música tra nsmet alegria.
20. És una barreja d’una marxa, d’una simfonia i de la música d’una escena d’una pel·lícula de ciència ficció És el gran conjunt harmònic de l’univers .
21.
22. La música que Holst es va inventar per aquest planeta és una música seria, que ens fa imaginar-nos la vellesa, el misteri de la immortalitat, la llunyania,...
23. De fet, és el planeta més misteriós en tots els seus sentits, donada la meravella dels seus anells.
26. A Urà se li donava el significat de cel. El cel és claredat i màgia al mateix temps. És màgic el fet de tenir tan a prop un lloc que està tan llunyà.
27.
28. La música de Neptú és profunda, mística; on s’escolten harmònics fets per violins i flautes. Neptú significa mar, aigua, misteri. Aquest planeta va ser descobert a mitjans del segle XIX, per càlculs matemàtics, igual que Plutó més endavant.
29. En aquesta música es poden apreciar unes veus femenines que cada vegada sonen més fluixes i que, a poc a poc, es deixen d’escoltar, fins que escoltem el silenci. Més endavant, unes campanetes s’acomi8aden del conjunt simfònic i es tornen a escoltar aquelles veus però, ara, per anunciar-nos que arriba el gloriós final.
30.
31. DO DO# RE RE# MI FA FA# SOL SOL# LA LA# SI Alexandra Carrillo
