Avatar i Educació Social

1. Avatar i Educació Social
Josep Vallés. Educador social de l’Ajuntament de Tortosa. Professor-tutor de la UNED de
diverses disciplines de Pedagogia. Coordinador de l’Àrea d’Investigació de la UNED Sènior i
d’Extensió Universitària
Avatar és una pel·lícula de ciència-ficció nord-americana escrita, produïda i
dirigida per James Cameron (Kapuskasing, Ontario, Canadà, 1954). Es diu que
va estar molts anys esperant fins que la tecnologia li va permetre rodar aquesta
pel·lícula de ciència-ficció plàstica i evocadora amb rerefons social i ecològic.
Hem de dir que tot el que toca James Cameron es converteix en or. És conegut
per pel·lícules com ara Terminator, Titanic i Avatar; aquestes dues últimes
encapçalen la llista de pel·lícules amb més recaptació de taquilla de la història.
La pel·lícula està ambientada l’any 2154 a Pandora, una lluna del sistema
estel·lar Alfa del Centaure. Majoritàriament, els humans de Pandora es
dediquen a la mineria, a causa de les seves reserves d'un mineral molt valuós,
mentre els na'vis, els indígenes humanoides, resisteixen a l'expansió dels
colons, la qual posa en perill l'existència dels na'vis i l'ecosistema de tot el
planeta. El nom de la pel·lícula rau en els cossos obtinguts a través de
l'enginyeria genètica per poder-se comunicar amb els na'vis.
L’argument recollit a la wikipedia1 és el següent: ambientada l’any 2154, els
esdeveniments que narra es desenvolupen a Pandora, una lluna del planeta
Polyphemus habitada per una raça humanoide anomenada na’vi, amb la qual
els humans es troben en conflicte perquè un dels seus clans es troba assentat
al voltant d’un gegantí i místic arbre, d’arrels espiritualment
interconnectades amb els nadius, que cobreix una immensa veta d’un
mineral molt cotitzat i que suposaria la solució als problemes energètics de la
Terra: l’unobtainium. Jake Sully, un marine que va quedar paraplègic, és
seleccionat per participar al programa Avatar, un projecte que transporta la
ment dels científics a uns cossos artificials de na’vi per tal que la comunicació
amb els nadius resulti més senzilla. Malgrat la finalitat científica del projecte, el
1
http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Avatar_(pelicula)&oldid=33526132 (en castellà)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Avatar_(2009) (en català)
1

2. coronel Quaritch, que dirigeix la defensa de la base humana a Pandora,
convenç Jake perquè li proporcioni informació sobre els nadius en cas que fos
necessari recórrer a la força perquè marxin. Al principi, Jake compleix
professionalment la seva missió, però s’enamora d’una de les nadiues, Neytiri, i
s’adona que aquests mai no renunciaran a la seva terra, fent inevitable un
conflicte armat; i haurà de decidir de quin costat està… hores d’ara heu de
saber que es troba amb els nadius que viuen en harmonia amb la naturalesa.
El que dóna grandesa a la pel·lícula, a part dels seus enormes i tridimensionals
efectes especials, la seva música –de l’oscaritzat James Horner per Titanic- i el
seu previsible argument en la línia argumental d’una Pocahontas2 de ciència-
ficció, és l’arbre del planeta. L’ús metafòric de les arrels en l’educació
universalista pren presència real en aquesta pel·lícula d’una forma, diria jo,
religiosa o deista. No obstant això, ens serveix per veure la grandesa que
l’educació que rep en Jake de la Neytiri, una educació amb amor, és útil per
moure’s en la vida i transforma en humà un "pària" o un "desheretat" dels
marines, enviat a una missió impossible, paraplègic per un accident i adoctrinat
per la civilització dominant com a màquina de guerra. La guerra, com a
destrucció de la civilització, pren també sentit en aquesta pel·lícula. Una lògica
que vol imposar la seva voluntat a l’altre, amb o sense raó, utilitzant la màxima
violència: la destrucció.
Contra això es rebel·la una educació basada en principis ètics, de respecte i
d’amor. És cert que els humans no tenim arrels que ens lliguin a la terra i ens
nodreixin d’una substància fermentada dels nostres avantpassats, però en
ocasions s’utilitza aquest argument per defensar la nostra cultura cristiana,
musulmana, jueva, etc. i les nostres tradicions que considerem massa vegades
les millors d’entre totes. Aquesta metàfora que tant agrada al nacionalisme
intransigent, als integristes -religiosos o polítics-, pot ser perillosa si considerem
que el nostre arbre o bosc està cobert d’una cúpula de cristall impenetrable.
Des de l’Educació Social hem de defensar l’argument principal d’Avatar:
l’educació humanista i universalista, és a dir, el que ens fa humans: la capacitat
2
El 1607, els colons anglesos van arribar a Virgínia i van començar a construir assentaments,
en la mateixa època en què el pare de Pocahontas era el líder de la tribu powhatan. John Smith
2

3. d’estimar, de llenguatge, de reviure episodis passats, de cuinar, de recrear
espais simbòlics, de crear art, tecnologia, de solidaritzar-nos, de protegir-nos,
de respectar-nos encara que pensem diferent.
La nostra humanitat comuna ens és necessària per caracteritzar el que
veritablement és únic i irrepetible, mentre que la nostra diversitat cultural,
defensable com a varietat i mereixedora de tot el respecte i protecció,
tanmateix seria, fins a cert punt, accidental en aquest bosc global i construïda a
partir de mescladisses culturals diverses. Aquest contagi intercultural, aquestes
arrels visualitzades en l’arbre d’Avatar, que lliga a les diferents tribus del
planeta Polyphemus, que mostren diferents colors i fullatges –cultures-, és
precisament el que podríem anomenar, emulant Savater,3 com a l’arbre de la
civilització. Juntes, les diferents tribus vencen l’enemic comú, la “barbàrie
imperialista”, fent recuperar l’equilibri al planeta gràcies a l’educació, no formal,
humanista i respectuosa amb el medi ambient: l’Educació Social, que cerca en
el cas d’Avatar la satisfacció de necessitats bàsiques emparades pels drets
humans situats al tronc de l’arbre gegantí d’Avatar.
va ser capturat per un grup de caçadors powhatan. Smith es trobava reclinat sobre una pedra
per ser executat, quan la jove Pocahontas es va tirar a sobre del seu cos per protegir-lo.
3
SAVATER, F. El valor d’educar. Barcelona: Columna idees, 2004.
3