Article-entrevista de Jordi Goula, publicat en el setmanari econòmic Diners de La Vanguardia el 6 d'octubre de 2013, en el qual s'exposen els resultats de l'Informe EAE-OBS "El Sistema de Patents 2013" i es debat sobre les patents a Espanya.

1. LA VANGUARDIA DIUMENGE, 6 OCTUBRE 2013 DINERS 17
Jordi Goula
S
orprèn que s’inciti i
fomenti la interna-
cionalització de les
empreses i no es faci
referència a la idoneï-
tat de registrar patents als paï-
sos de destinació com a ele-
ment estratègic de defensa i
atac en aquests mercats. Sem-
bla que passem per alt que una
patent concedeix al seu titular
el dret exclusiu d’impedir als al-
tres que facin ús comercial de
la invenció patentada; en certa
manera equivaldria a concedir
un monopoli”. Qui es mostra ai-
xí de sorprès per un fet con-
sumat és Gian-Lluis Ribechini
Creus, enginyer industrial i pro-
fessor d’OBS Online Business
School, on acaba de presentar
l’estudi El sistema de patents
2013, que analitza quines són
les tendències de les diverses
classes de sol·licitud de patents
que es fan tant a Espanya com
a Europa i les principals econo-
mies mundials.
En vista de les dades que hi
apareixen, es mostra crític
amb l’actuació de les empreses
i institucions del país. “A Es-
panya, des del 2010 la tendèn-
cia dels residents pel que fa a
les sol·licituds de patents tant
nacionals com internacionals
(PCT) és decreixent. Així, les
sol·licituds de patent nacional
d’origen espanyol presentades
el 2012 van caure un 5,3% i les
PCT un 2,4%, cosa que represen-
ta menys de l’1% del total de tots
els països”. El PIB espanyol su-
posa el 2% mundial,
L’única excepció és en les
sol·licituds de patent europea de
residents a Espanya, que mos-
tren una lleugera tendència a
créixer (malgrat la dada negati-
va del 2011). “Es podria interpre-
tar que les nostres empreses
aposten per Europa com a mer-
cat potencial d’expansió”, co-
menta. Però això no el fa canviar
d’opinió, en el sentit que “a Espa-
nya hi ha una manca evident de
cultura de patents. D’una banda,
es continua veient més com un
cost que com un avantatge com-
petitiu i, de l’altra, es valoren
molt negativament els procedi-
ments judicials d’infracció de pa-
tents perquè són llargs i cars”.
Des del seu punt de vista el
cas s’hauria de comparar amb
països com Corea del Sud, amb
un PIB i una població semblants.
Doncs bé, Corea és el cinquè
sol·licitant de patents internacio-
nals (PCT) amb 12.000 el 2012,
per només 1.700 a Espanya (al
15è lloc). La diferència és nota-
ble. De tota manera, cal tenir en
compte alguns factors. Per exem-
ple, entre el Japó, la Xina i Co-
rea presenten més sol·licituds
PCT que els Estats Units i Ale-
manya junts, i entre els tres paï-
sos asiàtics representen el 40%
del total mundial. “En aquests
tres països la crisi no ha afectat
la sol·licitud de patents. Tenen
molt clar que després de la crisi
poden tenir autèntics monopolis
en alguns mercats. Tenen una vi-
sió a llarg termini que ens falta a
Espanya, i a Europa en general.
Aquí donem prioritat al curt ter-
mini”, afirma Ribechini.
Per això, el principal sol·lici-
tant mundial de patents PCT és
ZTE Corporation (Xina), que
manté el lideratge per segon any
consecutiu. Cal ressenyar que
cap empresa espanyola no apa-
reix entre les 25 que n’han sol·li-
citant més, d’aquesta mena de
patents.
Convé tenir en compte, tam-
bé, que Espanya s’ha quedat fora
de la patent única europea per-
què les autoritats van considerar
que és discriminada per raó de
la llengua –com Itàlia– atès que
s’han de presentar les patents en
anglès, francès o alemany. “Els
italians van ser més hàbils, van
dir que no hi estaven d’acord pe-
rò es van incorporar als avantat-
ges de la patent única, que abara-
teix els costos un 80%. Una pa-
tent europea sense Espanya és
un risc; esperem que els nostres
polítics es replantegin el tema
abans que entri en vigor”.
Mostra, finalment, dues preo-
cupacions evidents. Després
d’assenyalar el salt que ha fet
Telefónica, que el 2008 va crear
una oficina de patents pròpia i
ja ha arribat a les 90 sol·licituds
el 2012, assenyala que en el
període 2008-2012 només hi va
haver tres sol·licitants espa-
nyols que van mantenir una
continuïtat anual de més de 10
sol·licituds PCT: el Consell Su-
perior d’Investigacions Cientí-
fiques (CSIC), la Universitat de
Sevilla i els laboratoris Esteve.
La gran preocupació va per al
CSIC, que està en franca de-
cadència i amb les retallades de
recursos ha de continuar a la
baixa.
Esmenta una altra qüestió pre-
ocupant: que en els projectes
d’investigació en universitats no
sigui obligatori investigar prèvia-
ment les patents. “També es dó-
na en empreses que inicien pro-
jectes d’R+D+i sense fer-ne una
anàlisi prèvia. Això pot portar a
obtenir resultats que ja estan
protegits per patent i, per tant,
no poder fer-ne ús comercial, o
fins i tot a sol·licitar una patent
d’una cosa ja patentada...”.
Europa
augmenta
la presentació
d’invencions
L’Oficina Europea de Patents
(EPO) va registrar el 2012 un au-
tèntic rècord de sol·licituds, amb
258.000 invencions presentades a
registre, 20.000 més que l’any
2011. Segons l’estudi d’OBS, el
sistema de patent europea permet
obtenir protecció mitjançant una
sol·licitud de patent europea direc-
ta amb designació en aquells es-
tats europeus en què es vol obte-
nir protecció i siguin part del Con-
veni Europeu de Patents. La sol·lici-
tud de Patent Europea es pot pre-
sentar davant l’OEPM (Espanya)
però la tramita l’EPO i la concessió
produeix l’efecte d’una patent
nacional en cadascun dels estats
per als quals s’atorga. En alguns
països suposa la necessitat de
traduir i validar perquè tingui efec-
tes al seu territori. Sempre, se-
gons OBS, les estadístiques de
l’EPO presenten dades interes-
sants. Vegem-ne algunes:
n Gairebé dues terceres parts de
les sol·licituds davant l’Oficina
Europea de Patents procedeixen
de països de fora d’Europa. Els
Estats Units ocupen el primer lloc
amb pràcticament un 25% de les
sol·licituds; a continuació figura
el Japó amb gairebé un 20% i,
en tercer lloc, Alemanya amb
un 13%.
n Dels deu “sectors de tecnologia”
amb més sol·licituds en l’EPO el
2012 les dades mostren que els
Estats Units lideren vuit sectors,
mentre que el Japó i Alemanya ho
fan als dos restants
n Entre els sol·licitants, l’empresa
coreana Samsung és la líder, se-
guida de ben a prop per les ale-
manyes Siemens i Basf. De les
deu primeres (Samsung, Siemens,
Basf, General Electric, LG, Robert
Bosch, Qualcomm, Mitsubishi,
Ericsson i ZTE), quatre són euro-
pees, dues coreanes, dues nord-
americanes i una xinesa.
n El sector de tecnologia on hi ha
la concentració d’empreses més
important és el d’audiovisuals, on
deu empreses (ZTE, Ericsson, Qual-
comm, Huawei, Alcatel Lucent,
Samsung, Research in Motion,
NEC, LG i Nokia Siemens) suposen
el 50% de les sol·licituds.
Un país i tres oficines
GESTIÓ
JOMA
El 2012 es van presentar a l’Ofi-
cina Espanyola de Patents i Mar-
ques (OEPM) 3.361 sol·licituds
de patent, amb una baixa de
l’1% respecte al 2011, i es man-
té la tendència decreixent que va
començar el 2009. Les sol·licituds
de PCT (patents a escala interna-
cional) el 2012 amb origen a
Espanya van ser 1.713, un 1%
menys que les presentades el
2011. I el 2012 es van sol·licitar
1.548 patents EPO (Oficina Euro-
pea de Patents) amb origen
a Espanya, un 8,12% més que
les sol·licitades el 2011.
Ens falta cultura de
patents, les continuem
veient més com un cost
que no pas com un
avantatge competitiu
TENDÈNCIA PREOCUPANT
Falta rematar la investigació
Espanya va registrar menys de l’1% mundial de sol·licituds de patents internacionals el 2012