2. Història L’estany és un dels metalls més coneguts des de l’antiguitat. Aprofitant la seva capacitat d’unir el coure, ja es feia servir el coure l’any 3500 aC. Es creu que la mineria va sorgir a Anglaterra, però posteriorment els fenicis i grecs ja el comercialitzaven. Tot i així, el material pur no es va començar a utilitzar fins el 600 aC.
3. Obtenció No es troba en estatpur a la natura, cal extreure'ldelscompostosdels que forma part, habitualmentcassiterita(SnO2). Al 2008 s'estimaven unes reserves econòmicament explotables de 6.1 milions de tones. Es calcula que amb la tecnologia i el ritme actual de consum les reserves explotables d'estanys'esgotaran en 40 anys. La majorpart de l'estany mundial ésproduït Sud Amèrica, Austràlia, Anglaterra o Alemanya, Fundició Estany Cassiterita(SnO2)
4. Propietats físiques Estat natural: sòlid Punt de fusió: 231,93 ºC Puntd’ebullició: 2602 ºC Duresa: 1,5 Densitat:7280 kg/m
5. Característiques És un metalld’un color platejat, Ésmolt dúctil i mal·leable a 100ºC, però poc resistent a la tracció. No s'oxidafàcilment en aire i ésresistent a la corrosió. Éspresent en moltsaliatges. Una de les sevescaracterístiquesmésvistosesés que en determinadescondicionsambientals forma la pestad’estany, que és el pasd’estanyblanc a estanygris. En doblegar una barra d’estany es produeix l’anomenat crit de l'estany, produït pel fregament dels seus cristalls.
6. Aplicacions S'utilitza per disminuir la fragilitat del vidre, en l'estanyat de filsconductorsien la preparació de semiconductors. S’utilitza en la soldadura tova, aliatambplom. S'utilitza en la preparació de l’aliatge del bronze (l'estany i coure) També es fa servir en aliatgeamb el titani, en la indústria aeroespacial. Intervé en moltsprocessosindustrials. S'usa per a recobriracersprotegint-los de la corrosió.