Parlem amb experts per conèixer la viabilitat d'una Catalunya independent.

1. Núria Picas Rodoreda
Eduard Ribas i Admetlla
Isaac Meler Gaya
BARCELONA
D
e la independència se n’ha
parlat a cop de titular. De fet,
els mitjans de comunicació
han utilitzat les declaracions
de la classe política del país per
mediatitzar el tema. Però la complexitat
delaqüestiónoespotreduiraunaguerra
verbal entre els líders dels grans partits
polítics.Iésquesemblaqueleselitsestan
més polaritzades que els ciutadans. Però
què hi ha darrere de tot aquest discurs
Quins són els costos i conseqüències
reals del procés sobiranista català?
Els problemes d’encaix entre
Catalunya i Espanya durant els segle
XIX i XX segueixen encara ara sense
solució, cosa que ha fet que molts
ciutadans desencantats amb l’statu quo
optin per una sortida radical. L’opció
que aposta per la independència ha
guanyat adeptes arran de la sentència del
Tribunal Constitucional del 2010. Des
de llavors, la població independentista
ha incrementat d’un tradicional 20% a
percentatges que oscil·len entre el 40 i
el 50%. És en aquest context, i amb el
rerefons de massives manifestacions
sobiranistes, que la idea d’una consulta
sobre el futur polític de Catalunya
apareix com a element per legitimar la
independència.
COM HEM ARRIBAT FINS AQUÍ?
Des de la Transició, Catalunya havia
gaudit d’una bona imatge arreu
d’Espanya com a demòcrata i amant
de la cosa ben feta. Però partir de la
dècada dels 90 quan la Convergència i
en minoria de Madrid per demanar un
imatge d’una Catalunya insolidària; és
l’època del peix al cove.
“Com que el Senat ha fallat com
a cambra de representació territorial
efectiva, els partits nacionalistes catalans
han canalitzat les seves demandes a
través del Congrés”. Francesc Pallarés,
catedràtic de Ciència Política de la
Universitat Pompeu Fabra (UPF), creu
que aquest fet ha contribuït a forjar la
imatge egoista de Catalunya a la resta
d’Espanya. A més cal tenir en compte,
que des de l’any 2000 el Partit Popular
radicalitza el seu nacionalisme espanyol
com a tàctica electoral contra el PSOE.
L’enorme bandera espanyola hissada a
metàfora. Tota aquesta tensió acumulada
acaba esclatant amb l’últim intent català
d’aconseguir un millor encaix a la resta
de l’Estat: el procés estatutari.
UN ESTATUT MAL CONCEBUT
El professor de Dret Constitucional de la
Independència
SÍ O NO
El procès sobiranista és un problema
polític, on la dimensió jurídica i econòmica
són problemes secundàris
El 9-N no hi haurà consulta: el Govern
la convocarà però serà impugnada al
moment per l’Estat Espanyol.
UPF Víctor Ferreres veu aquell procés
com un autèntic despropòsit. “Era una
norma plena de defectes, no només
de constitucionalitat sinó també de
concepció ja que s’utilitzava un estatut
per canviar coses que no es canvien
era dotar Catalunya d’un poder judicial
de fer a través de la reforma de les lleis
orgàniques corresponents. Ferreres
sentencia que “amb l’Estatut es va
intentar canviar la Constitució de forma
encoberta”.
Però la resposta de Madrid tampoc
va ser encertada. El PP va impugnar
un Estatut molt similar al d’altres
comunitatscomAndalusiaivapromoure
la llei catalana que va acabar mutilada
per un Tribunal Constitucional compost
per magistrats amb el mandat caducat.
que més aviat en suposava un retrocés.
acceleralapolíticacatalana.Masfaseuel
clam independentista de la manifestació
de l’11 de setembre de 2012 organitzada
per l’ANC, i convoca eleccions ja que
el concert econòmic havia estat la seva
gran promesa electoral. El resultat
dels comicis és una clara majoria del
Parlament a favor del dret de Catalunya
a decidir el seu futur polític.
EL CONFLICTE POLÍTIC
És evident la falta de diàleg actual
entre Artur Mas que vol convocar una
consulta i Mariano Rajoy que respon
amb negatives i amenaces. Aquest
discurs de la por, segons Alfred Bosch,
diputat al Congrés per ERC, “només
serveix a qui no té arguments”. Un
clima de disputa costant que s’ha vist
agreujat per l’anunci de la doble pregunta
i la negativa del Congrés a transferir
a Catalunya la competència per fer un
referèndum. Es fa evident, doncs, que la
independència catalana és un problema
polític que només es pot resoldre amb
una negociació.
EL 9-N NO HI HAURÀ CONSULTA
La proposta d’un referèndum pel 9
de novembre no és possible sense
l’aprovació de Madrid. I tant el govern
com el Congrés espanyol ja han tancat la
porta a aquesta possibilitat. És per això
cabuda dins el marc legal, la consulta el
dia 9 de novembre no es celebrarà”. Tot
i això, és probable que el govern català
convoqui la consulta igualment per tal
de complir amb la seva paraula però
aquesta serà impugnada a l’instant.
UNA LLEI PRÒPIA DE CONSULTES?
Davantd’aquestescenarielgoverncatalà
ha apostat per tramitar una llei pròpia de
consultes no vinculants que hauria de
permetre als catalans anar a les urnes
el 9 de novembre. Tot i això, Ferreres
és inconstitucional, ja que, a Espanya
referèndum i consulta és el mateix,
i l’Estat és qui en té la competència
exclusiva. És per això que el PP ja ha
anunciat que tan bon punt la llei sigui
aprovada, la impugnarà al Tribunal
Constitucional i quedarà suspesa.
ABOCATS A UNES PLEBISCITÀRIES
Com que no hi haurà consulta, l’opció
mésplausiblepermaterialitzatl’aspiració
independentista és la celebració d’unes
eleccions plebiscitàries. La Generalitat
convocaria uns comicis autonòmics que
serien interpretats com un referèndum
independentista. Totes les formacions
polítiques es posicionarien amb un full
la secessió. Més enllà de les tensions
internes que podria haver-hi dins dels
partits,comlarupturadeCiU,sielsuport
al bloc independentista fos majoritari, les
coses canviarien radicalment. “Si tres
quartes parts del Parlament -el que ara
ocupen CIU, ERC, la CUP i ICV- fossin
clarament independentistes, el govern
espanyol no es podria negar a obrir un
procés de negociació per desencallar
la situació”, creu el catedràtic de Dret
Constitucional de la UPF Alejandro
Saiz-Arnaiz.
Cal tenir en compte que, tant juristes
com el Tribunal Constitucional, coinci-
2012SETEMBRE // 1,5 milions de
manifestants independentistes
l’11 de setembre. No de Rajoy al
pacte fiscal.
NOVEMBRE // Mas convoca
eleccions i inclou el dret a decidir
en el programa. CiU guanya les
eleccions i governa amb el suport
d’ERC.
2010JULIOL // Sentència del Tribu-
nal Constitucional contra l’Esta-
tut. Manifestació 10-J
NOVEMBRE // Eleccions al
Parlament de Catalunya. Victòria
de CiU amb el pacte fiscal al
programa.
2011NOVEMBRE // El PP s’imposa
per majoria absoluta a les elecions
estatals.
2013DESEMBRE // Les forces
polítiques favorables al dret a
decidir acorden la doble pregunta
i fixen la data de la consulta pel
9-N.
Política dimecres 21 de maig de 2014
Manifestació independentista de l’11 de setembre
de 2012 al centre de Barcelona. // EDUARD RIBAS
deixen que l’aspiració de la independèn-
cia de Catalunya és legal sempre que la
Constitució sigui reformada per les vies
que aquesta exigeix. Tot i això, el procés
de reforma és altament complicat i per
dur-se a terme necessita sí o sí l’acord
dels dos grans partits (PP i PSOE) i el su-
port de la majoria de la població espan-
yola. Això converteix la Constitució en
molt rígida i de difícil reforma.
UNILATERALITAT DEL PROCÉS
“Noéselmateixdeclarar-seindependent
que ser-ho”, alerta el politòleg del
Pati al descobert Marc Sanjaume. Per
ser un Estat sobirà calen estructures
administratives, viabilitat econòmica
i el reconeixement internacional.
Saiz-Arnaiz dubta que les grans
democràcies europees reconeguessin la
secessió unilateral, i per tant il·legal, de
Catalunya perquè “la primacia del dret
és inqüestionable” i països com Itàlia
podrien patir processos interns similars.
Per tant, qualsevol procés hauria de
passar per la legalitat i la negociació.
en qualsevol procés, sempre s’ha acabat
negociant”ipuntualitzaque“elproblema
és saber quan ho farà Espanya”. El cas
és que, la negociació interessa a les dues
parts. Espanya necessita que Catalunya
assumeixi part del seu deute sobirà
per no entrar en fallida i Catalunya
requereix el recolzament espanyol per
entrar a la Unió Europea i li interessa
la transferència d’actius de l’Estat cap
a Catalunya, com ara funcionaris, part
de l’exèrcit o infraestructures, per tal
de reduir els costos de construir un nou
Estat.
“EL DRET INTERNACIONAL NO EMPARA LA
CAUSA CATALANA”
La Carta de Nacions Unides reconeix
el dret a l’autodeterminació dels
pobles. Argument que han utilitzat els
sectors independentistes per passar per
damunt de les traves imposades per
la constitució. No obstant, aquest dret
només es contempla en el cas de colònies
sotmeses a una metròpoli o territoris
que pateixen constants violacions de
drets humans per part de l’Estat matriu.
“Com que Catalunya no és una colònia
i Espanya supera els tests actuals de
democràcia, el dret internacional públic
no empara la causa catalana” sentencia
Ferreres.
De fet, en els casos d’Escòcia o del
Quebec, ni el Regne Unit ni el Canadà
han reconegut que aquests territoris
tinguin dret a independitzar-se. Els
referèndums escocès i quebequès han
estat fruit d’un pacte polític puntual
però no d’un reconeixement explícit del
seu dret natural a l’autodeterminació.
Només Etiòpia i l’arxipèlag de St.
Kitts and Nevis reconeixen el dret de
secessió. Però també és cert que la rígida
constitució espanyola posa les coses més
difícils que en el cas de Regne Unit.
FORA DE LA UNIÓ EUROPEA PERÒ DINS DEL
MERCAT COMÚ
Pel que fa a la permanència a la Unió
Europea, és més complicat fer-ne
territori secessionat d’un altre quedaria
fora de la Unió Europea, Saiz-Arnaiz
recorda que al preàmbul del Tractat de
Funcionament de la UE hi apareixen
citats els seus Estats membres. Així
doncs, com que en un principi l’Estat
seria exclosa de la unió política i dels
seus òrgans de govern. Malgrat això,
els economistes coincideixen que
Catalunya no quedaria fora del mercat
comú ni de la unió monetària. Entre
d’altres coses, perquè a Europa no li
interessaria prescindir de l’economia
catalana i empreses multinacionals com
Volkswagen haurien de fer un elevat
“L’important és mantenir-se dins la
unió econòmica, la unió política és
secundària ja que en ser un Estat petit
Catalunya tampoc hi tindria gaire
presència” relativitza Xavier Cuadras,
Internacional (ESCI-UPF), International
Business School.
INDEPENDENTISME DE BUTXACA
Però l’argument que més ha esperonat
un resultat negatiu de 16.500 milions
d’euros o, el que és el mateix, un 8,5%
un espoli injust. En altres paraules, de
cada 100 euros que els catalans paguen
en impostos, només se’n reverteixen 55
a Catalunya.
A aquesta situació s’hi suma la pèrdua
de posicions de Catalunya respecte la
resta de comunitats autònomes de règim
comú en quant a riquesa perquè no es
respecta un mínim principi d’ordinalitat
-eliminat pel TC en la sentència del
2010 sobre l’Estatut-. Concretament,
Catalunya abans del repartiment ocupa
la tercera posició, mentre que un cop fet
l’anivellament passa a la desena posició
d’un total de 15 comunitats de règim
comú.
La política d’infraestructures centra-
lista de Madrid també és un argument
a favor per a l’independentisme català.
Les dades del Ministeri de foment indi-
quen que Catalunya, tot i representar el
19% del PIB espanyol, només ha rebut
el 10% de les inversions en xarxa viària.
Respecte el total d’Espanya, a Catalunya
només hi ha un 5% d’autovies gratuïtes,
mentre que les autopistes representen un
22% sobre el total de l’Estat, una situació
que no pateix cap altre comunitat autò-
noma excepte La Rioja.
A més, la gestió aeroportuària
deixa una demanda anual desatesa de
700.000 passatgers intercontinentals,
principalment de Buenos Aires, Nova
York, Tòquio, Los Angeles i Sao Paulo
que volarien a l’Aeroport del Prat.
Un factor que alenteix la dinàmica
econòmica de Catalunya, juntament amb
a l’entorn de Madrid que no connecta
amb Europa i que no permet el transport
demercaderiesdesdelportdeBarcelona.
FUTUR ECONÒMIC
La viabilitat econòmica d’una Catalunya
independent sembla ser indiscutible
per a la majoria d’economistes i
experts de renom. La desaparició
increment d’aproximadament el 40%
del pressupost públic català i permetria
aturar les retallades i frenar les polítiques
tributàries expansives.
En aquest supòsit, d’acord amb les
dades de l’Eurostat i l’Idescat, i segons
l’informe de la membre del Consell
Assessor per a la Transició Nacional
Núria Bosch, Catalunya tindria un PIB
percàpitade28.200euros,quelasituaria
al setè lloc respecte la resta de països de
la Unió Europea.
Catalunya podria desenvolupar-
se sense problemes en una economia
globalitzada. D’acord amb les dades
del Banc Mundial, Exports World
Factbook CIA i l’Idescat, Catalunya
esdevindria la tercera economia
més internacionalitzada del món en
un rànquing de països en funció del
percentatge d’exportacions respecte
del PIB. La capacitat exportadora de
Catalunya, d’altra banda, la situaria com
el setè país exportador mundial, amb
una taxa entre el 43 i el 48% del PIB
segons expliquen a Sense Espanya els
economistes Xavier Cuadras i Modest
Guinjoan.
De fet, no és d’estranyar que els
interessos econòmics espanyols siguin
tant oposats als catalans. A Madrid els
sectors regulats amb grans empreses
com les telecomunicacions o la
a la resta de l’Estat amb un 27% i 42%
respectivament segons dades de l’Institut
Nacional d’Estadística. A Catalunya, en
canvi, el 93,8% de les empreses tenen
menys de 10 treballadors, segons dades
de l’Idescat, relacionades amb sectors
industrials i manufacturers.
LA MIDA NO IMPORTA
UnaCatalunyaindependentseriaunEstat
petit, cosa que en un món globalitzat no
éscapproblema.D’unabanda,l’augment
naixement cada cop més de petits nous
Estats, sosté Alberto Alesina, coautor de
“Trade, Growth and Size of Countries”.
D’altra banda, l’experiència demostra
que els països petits no tenen problemes
per ser competitius, i així ho demostra
Xavier Sala i Martín a “The Global
Competitiveness Report 2011-2012”, on
vuit dels 20 estats més competitius són
estats europeus petits.
un món amb una economia globalitzada.
En particular, les dades d’exportacions
de Catalunya demostren que Espanya
va perdent pes, any rere anys, com a
compradora de les empreses catalanes.
A més a més, Cuadras recorda que “Un
boicot és infringir un cost suportant
alhorauncost”,demaneraqueaEspanya
tampoc li interessa boicotejar l’economia
catalana. El seu estudi a Sense Espanya
demostra que un boicot no pot tenir una
gran durada a llarg termini, tampoc
gaudiria d’un gran recolzament de la
població i, en tot cas, seria inferior al
CONSTRUCCIÓ D’UN NOU PAÍS
-
sumir competències que actualment són
d’Espanya. Per exemple l’administració
de la Seguretat Social o afers Exteriors.
Tot això són noves despeses però també
nous ingressos ja que els impostos que
ara van a Madrid es quedarien a Cata-
lunya. Segons l’estudi de Núria Bosch, el
resultat d’aquest diferencial donaria un
En aquest sentit, a la pregunta si veu
factible la independència de Catalunya,
tenim gairebé tot fet, no som un país
subdesenvolupat en fallida”. En efecte,
l’autogovern ha donat una estructura
administrativa bàsica que suposaria un
bon punt de partida per a la construcció
d’un nou Estat.
La viabilitat econòmica de Catalunya,
doncs, és una certesa que depèn d’un
escenari polític absolutament incert. Que
el procés d’independència català acabi a
bon port depèn de la voluntat política
dels governants de Catalunya, Espanya
a un acord, cosa que sembla molt lluny
d’una realitat i que més aviat fa pensar en
el temut “xoc de trens”.
Sembla, però, que un canvi de tal
magnitud com seria una independència,
hauria de poder ser previsible. Ara fa
25 anys queia el mur de Berlin i amb
això naixia una nova Europa, la Unió
Soviètica es desintegrava per donar pas
a un seguit d’Estats de nova creació, i
això ningú ho va poder preveure. Cap
fet que canviaria el món. Ens trobem
ara a Catalunya davant d’una situació
complexa i complicada que sembla no
tenir una sortida clara, almenys en un
futurpròxim.Lasoluciópassapeldiàleg,
i el diàleg depèn d’una voluntat política
d’acord. Però el món canvia, ho fa ràpid i
sense deixar-se preveure. o
PENSIONS
Des de sectors antiindependendentistes
s’ha dit que Catalunya sola no podria
fer front a les pensions. Tanmateix,
la realitat demostra tot el contrari. El
sistema de pensions espanyol és de
treballadors d’avui són els que paguen
les pensions dels jubilats d’avui amb
les seves quotes mensuals a la seguretat
social.SegonslesdadesdelDepartament
d’Economia i Coneixement de la
Generalitat, entre els anys 2006 i 2009,
Catalunya va experimentar un superàvit
en cotitzacions socials del 28,6% del
total de l’Estat amb una població que
només suposa el 16%. Aquest superàvit
va anar a parar al Fons de Reserva de la
Seguretat Social on l’aportació catalana
representavael35%el2010.Actualment,
i d’acord amb un informe del Ministeri
de Treball i Immigració, el 88% d’aquest
Fons està invertit en deute espanyol d’alt
risc.
DEUTE SOBIRÀ
de l’unionisme és que Catalunya no
podria pagar el seu deute. La Generalitat
actualment té un deute sobirà de
50.948 milions d’euros. A aquesta xifra
cal sumar-li el deute que pertocaria
assumir a Catalunya com a resultat de
la negociació de l’actiu i passiu amb
Espanya. Suposant que assumís la part
que li correspon per ser el 16% de la
població espanyola, la nova Catalunya
independent naixeria amb un deute
públic total del 83,7% del PIB i, si
assumís la part que li correspon per PIB,
seria del 93,7%.
Amb tot, i suposant que Catalunya
seguís dins la UE, un estudi de la
defensa que el nou Estat català tindria
A aquest, caldria restar l’1,3% del PIB
de despesa d’estructures d’Estat, el que
deixaria un 7,2% de superàvit. Així,
Catalunya tindria un marge de maniobra
per pagar el deute i seguir mantenint els
despeses i reduir impostos.
BOICOT
La catalanofòbia escampada pel PP va
provocar el famós boicot del cava el 2005
que va suposaruna caiguda de lesvendes
del 6,5%. No obstant això, el sector, com
a prevenció, va incrementar les seves
experiència demostra que un boicot
d’Espanya, tot i que és preferible evitar-
“En qualsevol procés,
sempre s’ha acabat
negociant el problema
és saber quan ho farà
Espanya”
Catalunya podria quedar
exclosa de la unió política
europea, però no del mercat
comú
La viabilitat econòmica
d’una Catalunya
independent sembla ser
indiscutible per a la majoria
d’economistes
Políticadimecres 21 de maig de 2014