Assaig PAC 2 Claus tecnològ. administr. Electrònica

1. M4.403
Claus
Tecnològiques
de
l’Administració
Electrònica
Damià
Morell
Bennasser
1
ALUMNE: MORELL BENNASSER, DAMIÀ
El projecte d’administració electrònica escollit per l’elaboració d’aquest assaig ha estat
la Plataforma d’interoperabilitat promoguda pel Govern de les Illes Balears
(PINBAL1).
DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA
PINBAL és una aplicació dirigida a l’intercanvi de dades entre administracions
públiques. La Plataforma d’Interoperabilitat ha estat desenvolupada pel Govern de les
Illes Balears com una solució tecnològica per fer possible la interoperabilitat entre les
pròpies administracions públiques balears i les de la resta de l’Estat.
Aquesta aplicació permet realitzar consultes de dades proveïdes per l’Administració
General de l’Estat així com per les entitats adherides al conveni de col·laboració en
matèria d’interoperabilitat telemàtica entre les administracions públiques de l’àmbit
territorial de les Illes Balears (Govern de les Illes Balears, Consells de Mallorca,
Menorca, Eivissa i Formentera, ajuntaments de les Illes i altres institucions).
Aquest servei és accessible únicament per aquelles administracions que s’hagin adherit
al conveni de col·laboració entre les Administracions Públiques de les Illes Balears d’11
de desembre de 2012, en el qual es fixa el marc de col·laboració per fer efectiu els
serveis d’interoperabilitat entre els sistemes d’informació del Govern de les Illes
Balears, els Consells Insulars i l’Ajuntament de Palma.
L’objectiu d’aquesta Plataforma és optimitzar la tramitació dels procediments
administratius, de manera que es permeti a les diferents administracions compartir
dades i intercanviar informació i d’aquesta manera oferir la possibilitat al ciutadà o
empresa de no haver d’aportar documents que ja es trobin en poder de
l’Administració.
PINBAL permet realitzar consultes (ja sigui través d’una aplicació web o mitjançant
serveis web) als serveis disponibles a través de la Plataforma d’Intermediació de
l’Estat i als serveis propis definits en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears.
Els serveis propis d’intermediació de dades, que permeten a les entitats adscrites al
Conveni de col·laboració de l'àmbit territorial de les Illes Balears, compartir i
intercanviar informació mitjançant la plataforma PINBAL, són actualment:
- El servei de consulta de dades de convivència sobre els padrons municipals.
- El servei de consulta de dades històriques sobre els padrons municipals.
*Actualment només es troben adherits els Ajuntaments d’Algaida, Palma, Calvià i Ses Salines.
1 http://interoperabilitat.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M130313140955570831478&lang=ES
&cont=55365
http://www.socinfo.es/contenido/seminarios/1412baleares2/PlataformaInteroperabilidad.pdf

2. M4.403
Claus
Tecnològiques
de
l’Administració
Electrònica
Damià
Morell
Bennasser
Per altra banda, també trobam els serveis de verificació i consulta de dades prestades
pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques (a través de la Direcció General
de Modernització Administrativa, Procediments i Impuls a l'Administració Electrònica).
En aquest cas trobam molts més serveis:
2
- Tresoreria General de la Seguretat Social
o Estar al corrent de pagament amb la Seguretat Social
o Alta en data
- Agència Estatal de l’Administració Tributaria (només per a departaments del Govern de la CAIB):
o Estar al corrent de les obligacions tributàries (segons la Llei de Contractes, per Autorització de
Transport, per Subvencions i Ajudes, per Permisos de Residència i Treball).
- Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE):
o Situació actual de Desocupació
o Imports de la prestació de desocupació percebuts a data actual.
o Imports de la prestació de desocupació percebuts en un període.
- Direcció General de Policia (DGP)
o Consulta i verificació de les dades d’identitat
- Institut Nacional d’Estadística (INE)
o Consulta i verificació de les dades de Residència
- Educació
o Títols universitaris
o Títols no universitaris
- Cadastre
o Consulta dades cadastrals
o Certificació de titularitat
o Consulta de béns immobles
o Certificació descriptiva y gràfica d’un immoble
- Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)
o Consulta de les prestacions del Registre de Prestacions Socials Públiques, Incapacitat Temporal i
Maternitat
- Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO)
o Consulta del nivell i grau de dependència
- Ministeri de Justícia
o Consulta de Naixement
o Consulta de Matrimoni
o Consulta de Defunció
- Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions
o Consulta d’entitats asseguradores i reasseguradores
o Consulta de mediadors d’assegurances i corredors de reassegurances
o Consulta de plans i fons de pensions
o Consulta de dades de solvència requerits per participar en concursos públics.
BARRERES TECNOLÒGIQUES A LES QUE S’ENFRONTA UNA INICIATIVA
D’E-ADMINISTRACIÓ
Un projecte o iniciativa d’administració electrònica d’aquestes característiques
s’enfronta a nombroses barreres, moltes d’elles de caràcter polític, legal o organitzatiu,
però també barreres de tipus tecnològic que impedeixen una òptima implantació
d’iniciatives d’e-administració. En la meva opinió, aquestes barreres tecnològiques no
són precisament les més difícils de superar, ja que en la majoria de casos la tecnologia
és la que va per davant, sent l’encarregada d’estirar els diferents actors i sectors cap a un
desenvolupament i implantació de les TIC en el conjunt de la societat, i en concret en
l’Administració Pública.

3. M4.403
Claus
Tecnològiques
de
l’Administració
Electrònica
Damià
Morell
Bennasser
Centrant-nos en la iniciativa PINBAL és convenient analitzar, una per una, les diferents
barreres o dificultats tecnològiques a les quals s’ha hagut d’enfrontar aquest projecte
per la seva efectiva implantació.
EN PRIMER LLOC. Enregistrar dades dels administrats. La creació de les bases
de dades.
A través de les bases de dades és possible gestionar la informació pública dels
administrats. Per això, abans de la creació de la plataforma que permet accedir a les
dades de les diferents bases de dades, és necessari que aquestes hagin enregistrat
prèviament i de forma clara i ordenada la informació.
En efecte, les administracions públiques han d’enregistrar la informació que tenguin de
l’administrat així com aquella informació que l’administrat vagi aportant en el transcurs
de les relacions que tengui amb l’administració. Aquesta informació pot ser tant de
caràcter estàtic (com són les dades personals) com de caràcter dinàmic (diferents
procediments de l’administrat).
Tota aquesta informació enregistrada i la forma en la que s’enregistra (com veurem més
endavant en parlar de la interoperabilitat, és molt important que les diferents AAPP
utilitzin criteris els més similars possibles) permet que l’Administració sigui més
eficient i eficaç en la gestió de les dades dels administrats, sobretot quan aquestes
bases de dades es troben interconnectades entres sí a través d’una Xarxa (que és el que
pretén PINBAL) de manera que es pugui interactuar amb altres bases de dades.
Una forma de dotar d’eficàcia i eficiència a l’actuació de l’administració pública i al
mateix temps facilitar i apropar la relació de l’administració amb l’administrat és
precisament que aquest darrer no hagi d’aportar certa documentació que ja obra en
poder de l’administració (DNI, certificats d’empadronament, de matrimoni, de
defunció, títols oficials, etc.), ja sigui perquè la va aportar en el seu temps i va quedar
enregistrada a la base de dades de l’administració (local, autonòmica o estatal) o bé
perquè l’administració té la possibilitat d’accedir a aquesta informació a través de
registres propis.
EN SEGON LLOC. Com podem accedir a les dades emmagatzemades a les bases
de dades? A través d’una aplicació electrònica que ha de complir una sèrie de
requisits (accessibilitat i usabilitat).
Com hem vist, PINBAL fa possible tenir una espècie de “base de dades única”
composta per diferents bases de dades ja existents (bases de dades dels ajuntaments,
Consells Insulars, CCAA i AGE) que es troben en contínua actualització i a l’abast de
les diferents administracions públiques que poden tenir accés a determinades dades de
l’administrat, necessàries a l’hora de la tramitació d’un procediment. Això
s’aconsegueix a través d’una aplicació electrònica.
PINBAL preveu tres mètodes per accedir a l’aplicació que dóna accés a la
informació de les diferents bases de dades: en primer lloc, a través de màquines
connectades a la Xarxa SARA; en segon lloc, a través de l’aplicació WEB utilitzant
3

4. M4.403
Claus
Tecnològiques
de
l’Administració
Electrònica
Damià
Morell
Bennasser
un certificat digital per la identificació de l’usuari; i, en tercer lloc, de forma
automatitzada utilitzant una aplicació informàtica integrada amb PINBAL.
L’aplicació ha de permetre, i de fet ho permet, la recerca d’aquestes dades a través
de diferents paràmetres de recerca o de filtratge. En cas de consulta de les dades
històriques o de les dades de convivència del padró a través de PINBAL és possible
realitzar la recerca a través del document d’identitat del titular (DNI, NIE, NIF o
passaport), a través de les dades personals del titular (nom, primer llinatge, segon
llinatge, data de naixement) o a través del NIA del registre del padró.
A més, aquesta aplicació ha de tenir en compte els principis d’accessibilitat i
usabilitat. És cert que aquesta aplicació únicament és accessible pel personal de
l’administració pública i en cap cas pels ciutadans, però això no impedeix que s’hagin
de donar facilitats a l’usuari de l’aplicació perquè la seva utilització sigui fàcil, ràpida i
agradable, ja que això redundarà en l’eficiència i eficàcia de l’activitat de
l’administració, de tal manera que es permetrà l’agilització de processos, el que
repercutirà també favorablement sobre l’administrat que es veurà beneficiat d’aquest
bon funcionament de l’administració.
EN TERCER LLOC. Com aconseguim que aquestes bases de dades es puguin
interrelacionar entre si? La falta d’interoperabilitat com a principal obstacle.
Per poder aconseguir que les diferents bases de dades puguin interrelacionar-se entre si
de tal manera que l’Administració pugui accedir i creuar dades de diferents bases de
dades és necessari que aquests sistemes “parlin un mateix idioma”, ja que en cas
contrari, per molt bona que sigui la xarxa que les connecta, els sistemes no seran
capaços d’entendre’s.
La manera d’aconseguir que els sistemes d’informació (en aquest cas, bases de dades)
de les distintes administracions o organismes públics s’interrelacionin de tal manera que
permetin aconseguir una millor eficàcia i eficiència en l’actuació de l’Administració, és
precisament a través d’un marc d’Interoperabilitat2 que garanteixi uns nivells necessaris
d’interacció i integració en els aspectes organitzatius, semàntic i tecnològics dels
seus processos. És en aquest darrer, el marc tecnològic, en el qual s’ha d’integrar la
Plataforma d’Interoperabilitat de les Illes Balears.
Quan parlam d’interoperabilitat tècnica, entesa com aquella dimensió de la
interoperabilitat relativa a la relació entre sistemes i serveis de tecnologies de la
informació, incloent-hi aspectes tals com les interfícies, la interconnexió, la integració
de dades i serveis, la presentació de la informació, l'accessibilitat i la seguretat3, hem
de parlar necessàriament de la importància que tenen per l’èxit d’una determinada
iniciativa d’administració electrònica la utilització d’estàndards oberts o d’ús
generalitzat i per tant del principi de neutralitat tecnològica.
2 Decret 6/2013, de 8 de febrer, de Mesures de simplificació documental dels procediments
administratius.
3 Definició extreta del glossari del Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema
Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració Electrònica.
4

5. M4.403
Claus
Tecnològiques
de
l’Administració
Electrònica
Damià
Morell
Bennasser
En aquest sentit, l’article 11 del Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula
l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració Electrònica, insta
a les administracions públiques a usar estàndards oberts, així com, si escau i de
forma complementària, estàndards que siguin d’ús generalitzat. De forma que, els
documents i serveis d’administració electrònica es trobin, com a mínim, disponibles
mitjançant estàndards oberts i, de tal forma, siguin accessibles i funcionalment
operables en condicions que permetin satisfer el principi de neutralitat tecnològica
i evitin la discriminació als ciutadans per raó de la seva elecció tecnològica.
Els certificats que genera PINBAL, com a resposta de l’emissor del cedent,
compleixen amb aquest principi de neutralitat tecnològica, ja que consisteix en un
document XML amb les dades sol·licitades, a partir del qual es genera un document
amb un format PDF/A1b (estàndard obert) signat electrònicament en format PAdES
i que, a més, inclou un CSV (Codi Segur de Verificació).
EN QUART LLOC. La seguretat en les transaccions electròniques.
La seguretat en les transaccions electròniques és molt important i sobretot quan ens
trobam davant dades que afecten la intimitat dels ciutadans. És per això que les
administracions públiques han d’invertir en la protecció d’aquella informació relativa a
l’administrat (certificats digitals, signatura digital, DNI-e, firewalls, etc.).
Per a l’accés a la plataforma PINBAL a través de l’aplicació WEB s’utilitza un
certificat digital per la identificació de l’usuari en el procés d’autenticació (CERES –
FNMT-), de tal manera que es garanteix que no hi hagi suplantació de la identitat.
A més, com s’ha dit a l’apartat anterior, els certificats que genera PINBAL es torben
signats electrònicament, això suposa una garantia per la identificació de l’autoria,
el no-repudi i la integritat i autenticitat de la informació. També, cal destacar que
aquests documents comptin amb un Codi Segur de Verificació que permet donar
validesa a la impressió del certificat digital, a més de permetre accedir a la versió digital
signada.
5
CONCLUSIÓ
La Plataforma d’Interoperabilitat de les Illes Balears (PINBAL) és un clar exemple
d’iniciativa d’e-administració que té com a principal objectiu superar les barreres que
dificulten l’intercanvi de dades entre administracions públiques. És a dir, sorgeix com
una solució tecnològica a la falta de interoperabilitat que permet l’intercanvi
d’informació entre les diferents administracions públiques de les Illes Balears així com
de la resta de l’Estat, amb l’objectiu d’evitar que sigui el ciutadà qui hagi d’aportar
aquesta informació.
En definitiva, aquesta iniciativa d’e-administració beneficia tant a les mateixes
institucions que incorporen la plataforma (més eficàcia i eficiència en la tramitació de
procediments) com al propi ciutadà (beneficiat per la simplificació dels procediments).