2. Hi havia una vegada una família de ximpanzés que vivia a la selva. La seva vida era molt tranquil.la i divertida : saltaven de branca en branca menjant fruits , fulles o caçant insectes . El pare Xuc La mare Xita El petit, en Piti
3. La mare Xita , estava molt pendent del seu fillet: l’acaronava, l’ensenyava a menjar els fruits que trobaven ... Res no semblava que pugués alterar aquesta pacífica vida
4. Un bon dia,un soroll de passes estranyes alertaren els nostres amics. Anem, ràpid !! Amaguem-nos !! Compte ! És l’home blanc ! Què passa ?
5. Vigileu bé , que per aquí n’hi ha molts ! Eren caçadors de ximpanzès.Buscaven exemplars joves per a un circ molt important. Un homes,vestits d’una manera molt estranya , anaven avançant a poc a poc per la selva.
7. Un soroll estrany va retrunyir i... Un dard amb anestèsia es va clavar al cos d’en Piti que va quedar immòbil i totalment adormit.
8. En Piti es va despertar en un lloc totalment desconegut per a ell. Uns barrots li impedien sortir i no hi havia cap rastre de la seva família. De tant en tant li portaven una safata amb verdures i fruites ...Primer ni les tastava però més endavant va començar a provar-les.
9. Cada dia el treien de la gàbia. Una noia el feia donar voltes i més voltes en una pista que mai s’acabava. Si feia tot el que ella manava , li donava un plàtan però a vegades i sense saber per què, rebia un cop sec d’un fuet llarg . Això sí que feia mal !!
10. I,a força de patacades,en Piti va aprendre a fer el que li manaven ...fins i tot jugava a golf !!
11. El dia que més li agradava era el dia en que hi havia molta gent que l’aplaudia , els nens reien i li deien paraules amables ... Acabada la funció, la seva mestressa li donava molts plàtans !!
12. Quan tornava estar tancat a la gàbia,estava molt trist: enyorava la selva,l’olor de la seva mare, l’olor dels arbres... Va anar passant el temps i cada dia es trobava més cansat i avorrit.Ja no li agradava sentir les rialles ni els aplaudiments del públic.No volia fer més aquells exercicis estúpids.
13. Un bon dia al matí, el van posar dins un camió i se’l van endur.
14. És ben estrany! Només m’han posat a mi dins el camió? I els elefants? I els tigres ?
15. Al cap d’una bona estona,el camió es va aturar.Els dos homes van obrir la porta i van empényer el pobre Piti cap a fora . Au,vinga, veste’n! Al circ ja no ens serveixes per res. Una boca menys per alimentar !! Van tornar a pujar al camió i van fugir ben de pressa.
16. En Piti no sabia cap on anar.Es va endinsar en el bosc que hi havia al seu davant.Estava desorientat. Donava voltes i més voltes i no trobava res per menjar. Estava acostumat a la safata que li portaven cada dia a la gàbia... Al cap d’uns quants dies de rondar pel bosc es va arraulir al peu d’un arbre , mig mort de gana i de set. Tant de bo pugués tornar al circ! Allà al menys menjava!
17. Va ser llavors , quan uns boletaires s’hi van acostar, una mica atemorits, al veure aquell gros animal . Ostres!! , què veig ??? És un ximpanzé !! Ai, quina por!! No t’hi acostis,Pep !! Els boletaires el van carregar com van poder a la seva furgoneta i el van portar a la Fundació que hi havia prop del poble. Allà s’ocuparien molt bé d’ell.
18.
19. I...tal dit,tal fet: Els cuidadors li van fer les primeres cures,el van alimentar i netejar.
20. Al cap d’uns dies ja s’havia recuperat del tot i el van posar amb d’altres ximpanzés.Va fer amics i va recuperar l’alegria.
21. Gràcies a les investigacions de la Fundació , al cap d’uns mesos , van poder retornar en Piti al seu lloc de procedència ... Pare, mare, he tornat !! Sóc lliure !!
22. i vet aquí un simi vet aquí un primat... aquest conte S'HA ACABAT !
23. Juanito Bongo Charly Marco Nico Pancho Sara Toni Toto Romie Waty Víctor ximpanzés recuperats
24. sortida Fundació Mona febrer 2008 Neus Arnau i Planellas CEIP Sant Cristòfol Les Planes d'Hostoles
