Connexió Digital 2.0 Nº42 Març 2014

1. vallès occidental
número 42 - Març de 2014
D I G I T A L 2 . 0
Alstom, conflicte polític
Empleo y trabajo, cuestión de derechos
Congrés d’Indústria de Catalunya
Sopar commemoratiu de la dona
Cursa per la Justícia Social
Antonio Baylos:
el despido es considerado
solo o exclusivamente
como coste laboral y como
elemento de encarecimiento
de la producción
La solidaritat va ser la gran
vencedora de 1a Cursa per la
Justícia Social de Terrassa
Cursa per la Justícia Social
640 corredores i corredors
inscrits i més de 4000 Kg
d’aliments recollits van ser
les grans xifres de la jornada

2. vallès occidental
2
EMPLEO Y TRABAJO,
CUESTIÓN DE DERECHOS.
por Antonio Baylos
http://baylos.blogspot.com.es/
C
uando se habla de empleo, estamos
acostumbrados por una cierta cultura
informativa, ideológica y política, a
pensar en términos puramente cuantitati-
vos y de mercado. Pese a que en nuestras
clases y en nuestros escritos los juristas del
trabajo repetimos la declaración solemne
de la Organización Internacional del Trabajo
según la cual el trabajo no es una mer-
cancía, en nuestras explicaciones y en
nuestros análisis solemos incorporar un
tipo de relación entre el mercado de trabajo
y el derecho laboral en el que éste se su-
bordina a aquél como un elemento central
de su estructura dinámica normativa. Es
decir, aceptamos una suerte de relación de
causa a efecto entre el sistema de garantías
que prevé el derecho del trabajo y los pro-
cesos de pérdida acelerada de puestos de
trabajo, y de ahí se deduce un proceso de
culpabilización del derecho del trabajo por-
que este sistema jurídico normativo, su
forma de construir los derechos laborales,
repercute negativamente en la capacidad
de las empresas en crear empleo, genera
estímulos negativos al mercado de trabajo
y por tanto alimenta los procesos de des-
trucción de empleo.
Junto a esta estrategia de culpabilización,
el derecho del trabajo se escinde del signi-
ficado puramente político-democrático del
trabajo regulado en la Constitución, con
toda su complejidad y ambivalencia en el
marco de la libertad de empresa y la libre
economía de mercado, y se desplaza hacia
una valoración directamente relacionada
con la capacidad que las normas jurídico-
laborales asumen en la conformación de la
situación del mercado de trabajo. Es decir,
el derecho del trabajo como conjunto nor-
mativo se legitima en la medida en que pro-
cure un nivel aceptable u óptimo de empleo
en el país. Eso implica la orientación al em-
pleo del derecho del trabajo y la hegemonía
de las políticas públicas de empleo sobre
los mecanismos de creación del derecho
del trabajo que articulan dimensión pública
y colectiva, así como la presentación del
empleo como la resultante del mercado de
trabajo que permite medir la eficacia – y la
validez – de las normas laborales. Al dere-
cho del trabajo se le exigen resultados
económicos en relación con objetivos que
hasta el momento no se consideraban pro-
pios del mismo, como la creación y la pro-
moción de empleo. Esta orientación implica
valorar el derecho del trabajo en términos
de eficacia respecto de la situación del
mercado de trabajo, y, por lo mismo, cues-
tionar la validez de sus reglas no eficaces o
de las que se predica su ineficiencia o
carácter contraproducente sobre las situa-
ciones de empleo.
Las consecuencias son evidentes. Desde
la aceptación acrítica por los estudiosos, la
reiteración de estos argumentos por políti-
cos e instituciones financieras, la asunción
de la mercantilización plena del trabajo
como communis opinio de una amplia ma-
yoría del empresariado, esta “narrativa” del
trabajo como mercancía libre y no vincu-
lada por los derechos, pretende llevar a
cabo la demolición del sistema básico de
tutela del trabajo asalariado, que no es otro
que el principio de estabilidad en el empleo.
En los estudios laborales a partir de la dé-
cada de los ochenta en Europa y de ma-
nera global en la década de los noventa del
pasado siglo por doquier, se dictamina que
el nuevo fundamento de las relaciones la-
borales recibe una denominación unívoca:
flexibilidad. Ante todo la llamada flexibili-
dad externa, es decir la ruptura del proto-
tipo normativo del contrato por tiempo
indefinido como fórmula de inserción del
trabajador asalariado en las actividades or-
dinarias de la empresa y su sustitución por
formas temporales de incorporación al tra-
bajo, para de esta forma evitar los costes
derivados del despido injusto y la garantía
judicial del derecho al trabajo que de éste
sistema se derivaba. Pero también modifi-
cando y alterando el régimen del despido.
Así, el despido es considerado solo o ex-
clusivamente como coste laboral y cómo
elemento de encarecimiento de la produc-
ción, destacándose que no sólo son los
montos indemnizatorios los que encarecen
el proceso económico de producción, sino
que muy especialmente el sistema de ga-
rantías o de revisión del acto de despido
debe valorarse como un coste de oportu-
nidad muy alto. Con un salto a la inversa,
se continúa afirmando que el sistema de
garantías es disfuncional a la organización
de la empresa y a la actividad de los mer-
cados. Y ello es así, se insiste, porque el
procedimiento de control de los actos de
poder de dirección y organización del em-
presario crea rigideces y obstáculos al libre
y eficaz funcionamiento del mercado labo-
ral. La progresiva reforma del ordenamiento
laboral español a partir del 2010, exaspe-
rada en la del 2012, insiste machacona-
mente en esta melopea.
Uniendo ambas características de la flexi-
bilización del empleo – que en la primera
década del nuevo siglo se denominará en
Europa “flexiseguridad” – sucede que el
desgarro entre estables y precarios, gene-
rado por la contratación temporal como al-
ternativa al trabajo por tiempo indefinido es
utilizado para alimentar elementos centra-
les del desarrollo del discurso economicista
sobre el despido. En efecto, el uso inten-
sivo del trabajo precario, mal remunerado
y poco cualificado, sitúa a los sujetos que
se encuentran en esa posición – definidos
normalmente por ser mujeres, jóvenes o in-
migrantes – en una condición desigual en
orden a disfrutar las garantías que el sis-
tema jurídico-laboral prevé para tutelar el
empleo. En contraposición por tanto a los
insiders, estos trabajadores precarios, out-
siders, no gozan de las garantías “ordina-
rias” de la legislación laboral frente al
despido. Esta desigualdad material se
Antonio Baylos
el despido es considerado
solo o exclusivamente como
coste laboral y como ele-
mento de encarecimiento de
la producción
el procedimiento de control
de los actos de poder de di-
rección y organización del
empresario crea rigideces y
obstáculos al libre y eficaz
funcionamiento del mer-
cado laboral

3. quiere remediar partiendo de los
principios anteriores respecto a la
disfunción económica que lleva con-
sigo un sistema de tutela judicial
sobre el empleo y el control subsi-
guiente sobre los actos del empre-
sario de rescisión unilateral del
contrato de trabajo. Coste de la in-
demnización e inmunización de la
decisión del empresario frente a
cualquier control posterior a la
misma serán por consiguiente las lí-
neas de respuesta a este dilema.
Este discurso expresa una opción
decidida por la descausalización de
la figura del despido, con la elimina-
ción consiguiente del control judicial
y la conversión del acto de despido
en un libre desistimiento indemni-
zado. No se valora ni el más que
previsible efecto de sustitución de
“viejos” contratos de trabajo indefi-
nidos por los “nuevos” contratos
únicos, ni la deriva hacia el desisti-
miento individualizado del contrato
de supuestos colectivos relaciona-
dos con causas económicas, orga-
nizativas o productivas. La
causalidad en la contratación tem-
poral y el principio que liga la dura-
ción indefinida del contrato con el
desempeño de actividades perma-
nentes y estables de la empresa, no
tienen razón de ser ante un plantea-
miento como el reseñado que sólo
valora el coste económico de la li-
bertad de despido. Reduce el con-
trol judicial de la extinción unilateral
del contrato al área de la nulidad
como consecuencia jurídica de un
acto discriminatorio del empleador
y sólo en estos casos, puesto que el
resto de los despidos se “liberan”
del acceso a la tutela judicial me-
diante el pago de la indemnización
asociada a la libre rescisión del vín-
culo contractual. Hoy la insistencia
en una vieja figura que se presenta
como nueva, el llamado “contrato
único”, vuelve a proponer el arcaico
mecanismo de la rescisión unilateral
sin causa del contrato de trabajo.
Éste es en síntesis el conjunto de
afirmaciones y de creencias que re-
sultan acríticamente aceptadas
como punto de partida de cualquier
razonamiento técnico-jurídico o polí-
tico sobre el particular. Cuando y de
qué manera se ha ido formando este
código lingüístico hoy plenamente
hegemónico en la cultura mediática
y política es algo que sería intere-
sante rastrear, pero lo cierto es que
en torno a este tema se ha produ-
cido una masiva y exitosa operación
de transposición de principios
económicos neoliberales al espacio
de la política y de la normatividad
jurídico-laboral. Esta operación se
podría resumir en la enunciación de
una serie encadenada de afirmacio-
nes que se presentan con la seguri-
dad de constituir verdades
absolutas y por consiguiente impo-
sibles de rebatir.
Frente a ello, sindicato y juristas del
trabajo deben partir de una consi-
deración eminentemente político-
democrática en donde la vigencia
de los derechos de los ciudadanos y
de las ciudadanas que trabajan tie-
nen una relación directa con la es-
tructura y la dinámica de los
sistemas democráticos, que cons-
truyen su arquitectura de conviven-
cia sobre el respeto al derecho al
trabajo como un pilar fundamental.
Así sucede en el constitucionalismo
europeo de la segunda posguerra
mundial, en la propia constitución
española de 1978 y en textos euro-
peos bien relevantes como la Carta
Social y la Carta de Derechos Fun-
damentales respecto del despido.
Frente a la “gran narración” de la re-
alidad que ha construido el neolibe-
ralismo en la economía y la
sociedad, se afirma cada vez más la
presencia de otros discursos, otras
“narrativas” alternativas mejor fun-
dadas normativa y políticamente y
que convergen en una perspectiva
de liberación personal y de salva-
guarda de los valores colectivos e
individuales de las personas huma-
nas, de los derechos humanos, de
la dignidad de la persona. Esta pers-
pectiva enfatiza la relación existente
entre el derecho al trabajo y el prin-
cipio jurídico de la estabilidad en el
empleo, la recuperación del derecho
al trabajo como eje de una com-
prensión cabal y democrática de la
sociedad y como cemento de la co-
hesión social de la misma. Una
cuestión de derechos.
vallès occidental
3
Antonio Baylos:
Catedrático de Derecho del Trabajo y Director del Centro Europeo y Latinoamericano para el Diálogo
Social (CELDS) de la Universidad de Castilla-La Mancha. Dirige la Revista de Derecho Social. Entre
sus publicaciones más recientes destacan Inmigración y derechos sindicales (Bomarzo, Albacete,
2009), Para qué sirve un sindicato. Instrucciones de uso, (Los Libros de la Catarata, Madrid, 2011), y
con Joaquin Pérez Rey El despido o la violencia del poder privado (Trotta, Madrid, 2009). Ha coordi-
nado el libro colectivo Políticas de austeridad y crisis en las relaciones laborales: la reforma del 2012
(Bomarzo, Albacete, 2012)

4. vallès occidental
4
ALSTOM,
CONFLICTE POLÍTIC
E
l conflicte de l'empresa Alstom de Santa Perpètua
de Mogoda ha passat de ser un conflicte laboral /
sindical, a un de caràcter polític per diverses
raons: una, per demostrar que la reforma laboral apro-
vada pel PP no només es pot aplicar en una empresa
important des del punt de vista del nombre de treballa-
dors i treballadores, sinó que s'ha d'aplicar en la seva
totalitat per combatre la forta implantació sindical d'a-
questa empresa.
Els treballadors d'Alstom han demostrat tenir la força
sindical necessària, que l’ha donat la plantilla, per
aconseguir bons acords però, també s'han buscat sor-
tides negociades en els moments complicats pels que
ha travessat la fàbrica, que han estat molts.
Però aquesta vegada la direcció d'Alstom ha volgut
anar més enllà i aprofitar la situació de crisi econòmica
per reduir costos laborals i sindicals sense tenir en
compte que el valor econòmic total d'un tren dels que
es construeixen a la fàbrica, és d'aproximadament d'un
10 % del preu total, senzillament perquè el que tocava
en aquesta situació era senzillament precaritzar les
condicions laborals i amb això, humiliar al sindicat de
CCOO que ha estat el que ha estat en majoria en el
Comitè d'empresa en els últims anys.
L'aplicació de la reforma laboral en la seva màxima
versió, ha estat la presentació d'un ERTO ( expedient
de regulació temporal d'ocupació ) per motius produc-
tius, sense la possibilitat d'arribar a un acord, per la
posició intransigent de negociació per part de la direc-
ció i que va ser presentat al comitè d'empresa, després
de perdre la direcció de l'empresa, un referèndum en el
qual es plantejava una reducció salarial, increment de
les hores a l'any, flexibilitat a la carta i doble escala sa-
larial per a les noves incorporacions.
Sent insuficient aquesta presentació del ERTO, van
anunciar que des de l'1 de febrer d'aquest any, s'ha eli-
minat la ultraactivitat del conveni d'empresa, després
de la denúncia d'aquest conveni de manera unilateral
per part de la direcció i amb una negociació similar al
del ERTO, és a dir, fent ús de la reforma laboral, no
tenir intenció d'aconseguir un acord per aplicar el con-
veni siderometal·lúrgic de la província de Barcelona.
Tot això ha estat plantejat per la multinacional, malgrat
una mediació que va realitzar la Generalitat de Cata-
lunya, que consistia que la part social cedia a les con-
dicions del conveni d'empresa i la direcció de
l'empresa es comprometia a donar garanties de treball
i que ambdues parts van acceptar, perquè posterior-
ment, la direcció de Paris, rebutgés la proposta media-
dora .
Més enllà del conflicte laboral, aquest sindicat entén
que tot país necessita tenir controlats una sèrie de sec-
tors estratègics i un d'ells és el ferroviari, pel que des
de CCOO vam entendre que la proposta mediadora,
possibilitava una sortida a aquest conflicte, però no ha
estat així i la direcció de la multinacional ha menyspreat
al Govern que hem escollit i creiem que no podem per-
metre que aquest sector segueixi en mans d'una com-
panyia que no se sent vinculada amb les necessitats
que tenim com a país , pel que és cal que algú li digui
prou als xantatges continus d'Alstom, perquè en això
va el futur de la indústria ferroviària a Catalunya.

5. vallès occidental
5
S
ota aquest lema, Lluita Sindical, contra l’ofensiva
patriarcal, més de 100 persones es van trobar el
passat 7 de març per commemorar el dia Interna-
cional de les Dones treballadores. En el nostre sopar,
reivindicatiu i solidari, va quedar palès que al 8 de Març
d’enguany li hem sumat, encara, més lluites.
Desprès de la salutació i benvinguda que ens va donar
la Loli Vargas, responsable de la Dona de la FSC de la
nostra comarca, les intervencions de la responsable
de la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya,
l’Alba Garcia i la del secretari general de CCOO del
Vallès Occidental, l’ Enrique Rodríguez van coincidir en
la necessitat de portar la nostra lluita per a la igualtat
real més enllà de les simples declaracions de bones in-
tencions. Tots dos discursos van posar l’accent en la
lluita contra l’atur, les condicions laborals precaries, l’a-
larmant augment de la violència vers les dones, l’ ofen-
siva del govern central amb la anomenda llei Gallardón,
l’ afebliment del estat del benestar i de la reforma de
les administracions locals. Reformes i contrareformes
que estan obligant a moltes dones a repetir els rols
estèreo assignats, sense futur de canvi si no ho impe-
dim.
La intervenció de la jurista Lesbia Amézquita i Efren
Sandoval dirigents del MSICG de Guatemala, va posa
l’accent en la necessitat de portar la lluita feminista sin-
dical més enllà de les nostres fronteres. Clar destacar
que la idea que Lesbia tenia, dels avenços en matèria
d’igualtat i drets socials en el nostre país, eren, segons
ella ens explicava, un exemple a seguir, però la seva vi-
sita a Catalunya la va posar en alerta. “ Els drets per-
duts no son fàcil de recuperar” ens va dir. També va
agrair a la nostra comarca les mostres de solidaritat
amb el projecte, que a través de la nostra fundació,
Pau i Solidaritat, tenim Guatemala. El projecte escollit
és el de “Enfortiment dels mecanismes de promoció,
protecció i defensa del treball digne a Guatemala”.
Ja sabem que totes les crisis agreugen les diferencies i
les de gènere encara més.
Per combatre-les, cada dia ha de ser 8 de Març.
Lluita Sindical, contra
l’ofensiva patriarcal

6. vallès occidental
6
PROCÉS DE FUSIÓ DE LES FEDERACIONS
D'INDÚSTRIA I FITEQA
Les federacions d'Indústria i Fiteqa han reprès la
seva fusió per constituir una nova organització mes
forta i eficaç que situï la indústria en el centre de la
recuperació econòmica del país. Així ho van apro-
var els consells estatals de les dues federacions, a
finals de setembre de 2013, amb una resolució
amb la que s'iniciava el seu procés de fusió.
Aquesta proposta de fusió també va ser aprovada
pel Consell Confederal de CCOO el passat 15
d'octubre de 2013.
El procés de fusió es portarà a terme mitjançant un
procés de congrés extraordinari, en el que es fusio-
naran inicialment les dues federacions estatals i
després els diferents àmbits territorials. Els consell
estatals d'Indústria i Fiteqa, reunits el 22 d'octubre
de 2013, han aprovat les dates del 19 i 20 de febrer
del 2014 per el procés congressual de dissolució i
fusió de les actuals federacions estatals d'Indústria
i Fiteqa.
En el cas de Catalunya, la conferència de dissolu-
ció i congrés de constitució de la nova federació
tindrà lloc el 13 de març de 2014.
Aquest procés es farà en el marc confederal, do-
nant compliment a un dels objectius del pla d'Acció
aprovat en el X Congrés que establia la necessitat
d'adequar el sindicat a les noves realitats socials i
productives, i promoure polítiques de col·laboració
entre les diferents estructures del sindicat per millo-
rar l'activitat, buscant nous espais de cooperació
interfederativa, optimitzant recursos, sent més efi-
caços i concentrant les nostres capacitats allà on
es dirimeix el conflicte, l'empresa. El pas endavant
realitzat per les federacions d'Indústria i Fiteqa
s'emmarca, doncs, en un procés de reordenació
sectorial promogut per la Confederació, que contri-
buirà de manera més eficient a la construcció de
polítiques sindicals confederals.
breus...
Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser,
s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per
falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que
creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan pro-
duint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb
elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o
dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes
notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït
però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-
mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-
tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o
que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina
sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-
cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-
tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir
amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o
dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes
notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït
però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-
mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-
tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o
que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina
sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-
cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-
tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir
amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o
dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes
notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït
però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-
mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-
tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o
que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina
sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-
cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-
tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir
amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o
dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes
notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït
però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-
mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-
tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o
que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina
sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-
cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-
tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir
amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o
dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes
notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït
però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-
mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-
tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o
que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina
sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-
cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-
tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir
amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o
dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes
notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït
però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-
mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-
tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o
que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina
sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-
cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-
tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir
amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o
dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes
notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït
però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-
mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-
tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o
que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina
sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-
cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-
tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir
amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o
dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes
notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït
però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-
mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-
tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o
que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina
sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-
cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-
tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir
amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o
dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes
notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït
però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-
mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-
tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o
que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina
sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-
cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-
tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir
amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o
dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes
notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït
però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-
mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor
DES DEL MES DE FEBRER, ELS PROPIETARIS
DEL GRUP MAZEL NO PAGUEN ALS TREBA-
LLADORS I TREBALLADORES. LA PLANTILLA
DE PRECISION PROCESS TECHNOLOGY, SA
(PPT) DENUNCIA LA GREU SITUACIÓ QUE
ESTAN PATINT
Els treballadors i treballadores de Precision Pro-
cess Technology, SA (PPT) denuncien la greu si-
tuació que estan patint. La propietat del Grup
Mazel, al qual pertany PPT, dirigida principalment
per Julio Elvira i Josefina Arias, a més de deure a
la plantilla dues pagues extres, suma un deute
amb la Seguretat Social i la retenció de la part de
la quota obrera. Cal afegir que, des del mes de
febrer, la propietat ha començat a no pagar les
nòmines i comunica que continuarà sense pagar.
PPT és una empresa de la indústria química del
sector de l’automòbil, situada a Barberà del
Vallès, viable i amb projectes, que no rep el ma-
teix tracte que altres empreses del Grup Mazel o
dels propietaris, a les que manté sanejades i al
corrent de tots els pagaments, amb clients tan
importants com Airbus, Nissan o Seat.
La totalitat de la plantilla no descarta emprendre
les accions que siguin necessàries per defensar
el seu lloc de treball i percebre tot el que se'ls
deu.
GRUP MAZELGRUP MAZEL
NONO PAGAPAGA

7. vallès occidental
7
Manifestació del #6ABRIL Per una #CatalunyaSocial
Foto En el marc de les mobilitzacions europees en defensa dels drets socials
que tindran lloc a principis d'abril, CCOO de Catalunya dóna suport a la
campanya Per una #CatalunyaSocial que impulsen diferents sindicats i enti-
tats.
Aquesta campanya es concreta en una manifestació el diumenge #6ABRIL
de 2014 a Barcelona. Començarà a les 12.00 hores a la Plaça Urquinaona.
Volem que la ciutadania expressi el seu rebuig a unes polítiques que provo-
quen desigualtat i anul·len drets. També hi haurà manifestació el mateix
#6ABRIL a Girona, a les 12.00 hores des de la Plaça Independència, i una
manifestació a Tarragona el dissabte 22 de març, a les 18.00 hores, des de la
Rambla Vella davant de Santa Tecla.
ELSNOSTRESDRETS
DEFENSEM
MANIFESTACIÓ BARCELONA
Aprovada pel Comitè Confederal de la
CONC el dia 24 de març 2014)
ANTECEDENTS :
- L'actual conflicte de Panrico té els seus
orígens en la decisió de la direcció de l'em-
presa de no pagar els salaris corresponents
al mes de setembre del 2013 a tota la plan-
tilla, al·legant falta de liquiditat.
- Posteriorment es va posar en coneixement
de la representació sindical, un dur pla in-
dustrial que bàsicament suposava l'aco-
miadament de 1914 treballadors/es a nivell
estatal, una reducció salarial entre el 35 i
40% i una proposta d'indemnització per als
acomiadats de 20 dies per any amb màxim
d'una anualitat .
- Per aquests motius va ser anunciada vaga,
de caràcter indefinit a nivell Estatal per al dia
13 d'Octubre del 2013 i anteriorment el Co-
mitè d'Empresa del centre de Santa Perpè-
tua de Moguda convocar vaga indefinida al
marge de la convocatòria estatal.
- Posteriorment en data 10 d'octubre s’a-
rriba a un acord en el SIMA en acte de me-
diació i en conseqüència és desconvocada
la vaga a nivell estatal, però no la convo-
cada per al centre de Santa Perpètua.
- L'especial situació del centre de Santa
Perpètua, que ja vénen d'un dur ajust sala-
rial fa un any i mig (25%), cal sumar-li la
nova reducció salarial prevista en l'actual
ERO i una afectació dels acomiadaments
especialment dura amb aquest centre (154
per als anys 2013 i 2014).
- L'actual situació és de manteniment de la
vaga indefinida que va començar el passat
dia 13 d'Octubre (5 mesos i 10 dies ), s'han
extingit 30 contractes dels 154 previstos, sis
acomiadaments disciplinaris (2 membres
del C:E) i un important nombre de procedi-
ments judicials (de vaga il·legal per part de
l'empresa, recurs ERO davant l'Audiència
Nacional per part de CCOO, etc.).
SITUACIÓ SINDICAL :
- Atenent a l'especial afectació de l'Expe-
dient al centre de Santa Perpètua, des d'un
primer moment s'ha apostat per obrir un
espai de negociació amb l'empresa a Cata-
lunya, que finalment s'ha aconseguit.
- Després de diversos intents de negocia-
ció sense avenços suficients, se li ha sol·li-
citat per part del Comitè d'Empresa i
d'acord amb la direcció del sindicat a la Di-
recció General de Relacions Laborals i Qua-
litat en el Treball una mediació que posi fi a
l'actual conflicte.
- Sis eren els elements sobre que sol·lici-
tem es construeixi la proposta media-
dora:
- Pla industrial, amb el compromís de man-
teniment de l'activitat industrial de Panrico a
Catalunya.
- Disminució important dels afectats per al
centre de Santa Perpètua.
- Readmissió dels acomiadats
- Voluntarietat i incloure als majors de 55
anys.
- Millora de les indemnitzacions.
- A la reducció salarial prevista, tenir en
compte la ja efectuada en l'anterior expe-
dient en el centre de Santa Perpètua.
En cas d'acord, aquest seria sotmès a la
consideració de la plantilla i les parts s'hau-
rien de comprometre a la retirada dels con-
flictes judicials en marxa.
Aquesta proposta va ser consensuada entre
la CONC, la Federació Agroalimentària de
Catalunya, el president del Comitè d'Em-
presa i secretari general de la Secció Sindi-
cal i el delegat sindical de CCOO de
Panrico.
- Com a conseqüència d'aquest procés el
passat dia 18 de Març, la Direcció General
de Relacions va lliurar a les parts la pro-
posta mediadora, amb el compromís qué un
cop s'hagi sotmès la proposta a la conside-
ració de tota la plantilla de Santa Perpètua,
el dia 26 a les 12 h. quedaven emplaçades
les parts en la DGRLiQT per manifestar la
posició respecte a la proposta mediadora
(s'adjunta document de la proposta).
- Posteriorment el dia 19 es realitza la con-
centració d'un grup reduït de treballadors a
la nostra seu de Via Laietana, amb les con-
seqüències de tots conegudes. Aquesta
mateixa nit apareixen pintades a la seu de
Sabadell i per diferents punts de la ciutat. El
dia 20 a Madrid aprofitant el previst recurs
davant l'Audiència Nacional, els treballadors
es manifesten davant la seu de la Federació
Estatal de Agroalimentació i de la Confede-
ració. Davant la situació creada, en què la
direcció del conflicte és impossible gover-
nar des dels organismes del sindicat, el Co-
mitè d'empresa i la secció sindical, com
s’ha posat de manifest aquests últims dies,
(impossibilitat de poder consultar al conjunt
dels treballadors, els actes de violència,
agressions etc.), conseqüència de l'existèn-
cia d'un àmbit de direcció al marge dels òr-
gans de direcció del sindicat, amb la
participació de grups que res tenen a veure
amb Panrico ni amb CCOO, aquest CO-
MITÈ CONFEDERAL DE LA CONC
ACORDA:
- Mandatar a la secretaria general de la Fe-
deració Agroalimentària de Catalunya i a la
Secretaria d'Acció Sindical de la CONC, re-
alitzin les gestions necessàries per a la
concreció de les propostes realitzades per
la DGRLiQT en la mediació del passat dia
18 de Març.
- Que amb l'objectiu de poder sotmetre a la
consideració de tota la plantilla de
Santa Perpètua, l'esmentada proposta me-
diadora amb plenes garanties de
transparència i participació, es realitzen les
gestions necessàries perquè aquesta
consulta pugui ser ajornada al dia 28 març
2014.
RESOLUCIÓ CONFLICTE PANRICO
,

8. vallès occidental
8
Va ploure, va fer vent, fred...però la solidaritat va fer que tant participants, organització i voluntariat con-
vertissin la jornada en un gran èxit. 640 inscripcions i 4000 kilograms d'aliments recollits: unes xifres que
clarament fan pensar que aquesta cursa té un gran futur assegurat al territori, a més de poder convertir-
se en punt obligatori per a atletes que, com van fer Nacho Cáceres (amb el recolzament de Carles Casti-
llejo) i el terrassenc Jaume Leiva, vulguin dir alguna cosa fent servir l'esport com a plataforma.
És d'agrair la col·laboració que en tot moment han prestat aquests grans atletes i, com no, també la par-
ticipació d'altres noms importants encara que potser menys coneguts dins del mon de l'esport (Redouan
Rouaz, Fernando Chamorro, Estela Chavez...) però que van demostrar una gran implicació amb la cursa,
sense oblidar a totes i tots els participants de la mateixa. Des de CCOO del Vallès Occidental volem fer
un reconeixement a totes i tots i expressar la nostra gratitud, recordant que son accions com aquesta les
que situen la qualitat humana allà on correspon. Participants, organització, voluntariat, gent que es va
apropar només a portar aliments, persones que van animar durant la cursa, tots aquells i aquelles que
han cregut en el projecte...
Gràcies, de tot cor.
CCOO Vallès Occidental.
640 inscripcions
4000 kg d’aliments
Vídeo de la cursa:
http://www.jmblanes.com/

9. La cita del mes
A diferencia de la soli-
daridad, que es hori-
zontal y se ejerce de
igual a igual, la caridad
se practica de arriba-
abajo, humilla a quien
la recibe y jamás altera
ni un poquito las rela-
ciones de poder.
Eduardo Galeano
Periodista i escritor uruguaià.
CONNEXIÓ DIGITAL 2.0
Vallès Occidental
@ccoovalles
www.ccoo.cat/vallesoccidental