1. La tardor és el poema, del que parlarem, un seguit de fulles roges, que van lentes com el vent. Semblen boges aquestes fulles, que lluiten contra els nens; alocades i nervioses, corren pels carrers. S’apilen totes juntes, per donanar-se calentor i així pensar acompa ny ades si els marrecs els tenen por. Maria Tomas la tardor bufa contra els marrecs