Analisis de los métodos de valoración de la pérdida auditiva en Medicina Laboral

1. Dr. Carles Vilanova Casadesús

2.  En medicina del treball, per valorar les
audiometries dels treballadors exposats a soroll,
utilitzem una sèrie de mètodes com els índexs
de SAL i ELI, la pèrdua global d'audició AAOO
(ISO) i el mètode de KLOCKOFF.
 Anem a analitzar la següent audiometria d'un
examen de salut inicial d'un treballador masculí
de 50 anys de edat exposat a soroll amb aquests
mètodes

3. Via aèria 250 500 1000 2000 3000 4000 6000 8000
Oïda dreta 20 20 20 30 40 35 20
Oïda esquerre 20 20 20 20 35 35 20
Oïda dreta Oïda esquerre
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
250 500 1000 2000 3000 4000 6000 8000
Vía aérea Vía ósea
a b
f d
e c
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
250 500 1000 2000 3000 4000 6000 8000
Vía aérea Vía ósea
a b
f d
e c
AUDIOMETRIA D’UN TREBALLADOR MASCULÍ
DE 50 ANYS DE EDAT EXPOSAT A SOROLL

4. E.L.I.(Early Loss Index)
 Per al càlcul de l'índex ELI es comença restant a la pèrdua audiomètrica a 4.000 Hz el valor de la pèrdua audiomètrica
corregida per l'edat mitjançant una taula.
 A partir de la pèrdua audiomètrica corregida d'aquesta forma s'obté el grau ELI
O. DRETA O. DRETA
INDEX ELI 20 dB GRAU ELI C dB
O. ESQ. O. ESQ.
15 dB C dB
Edat 25 30 35 40 45 50 55 60 65
Dones 0 2 3 5 8 12 15 17 18
Homes 0 3 7 11 15 20 26 32 38
CORRECCIÓ PER PRESBIACUSIA 20
CORRECCIÓ PER PRESBIACUSIA A 4000 Hz

5. S.A.L.(Speech Average Loss)
O.DRETA
SAL( Mitja 0,5, 1 y 2 K Hz ) 20 dB GRAU SAL B
O. ESQ.
20 dB

6. PÈRDUA GLOBAL DE LA AUDICIÓ SEGONS
A.A.O.O (ISO)
Pèrdues Monoaural % Binaural %
Oïda Dreta 0,00
0,00
Oïda Esquerre 0,00
Mitja aritmètica dels llindars auditius
en dB per a les freqüències de 500,
1.000, 2.000 i 3.000Hz obtinguts
mitjançant via aèria. No es
considerarà pèrdua auditiva quan el
llindar auditiu sigui de 25 db o menor.
D'aquest valor es resten 25, el resultat
es multiplica per 1,5 i es divideix entre
4. Per calcular l'impediment binaural,
es multiplica el percentatge de l'oïda
millor per 5 i se li suma el percentatge
de l'oïda pitjor. La suma es divideix
per 6 i la resultant és l'impediment
global

7.  Quina seria la vostra conclusió si utilitzéssim
aquests tres mètodes d'anàlisi?
 Normal o pràcticament normal, efectivament, però
en realitat no és així. Si ens fixem en la gràfica
audiomètrica, veiem clarament que es tracta d'una
audiometria alterada.
 Encara no hem utilitzat la classificació de Klockhoff.

8. Clasificació de Klockhoff
• Segons la classificació de Klockhoff ens trobem amb una
Hipoacúsia per soroll lleu en l'oïda dreta (afectació de la
freqüencia conversacional de 3000 hz) i trauma acústic
lleu en el esquerre (no afectació freqüències
conversacionals)

10. Però…què és el
que està
passant???

11. L´escala ELI
 No és un mètode preventiu, ja que existeixen estudis que
conclouen que en tenir en compte només la freqüència de 4000
Hz, deixa de detectar el 79 % d'individus amb patologia auditiva
per soroll.
 L'exposició al soroll afecta també a les freqüències de 3000, 6000 i
8000 Hz i en qualificar l'audiometria tonal amb l'escala ELI no es
pot realitzar un seguiment de l'alteració auditiva del treballador, ja
que sempre s'avaluarà només una freqüència, deixant de costat les
altres freqüències agudes, sense determinar si la hipoacúsia del
treballador va evolucionant
 No inclou diagnòstics d'un altre tipus de patologies que no siguin
ocasionades per soroll

12.  Utilitza correccions per l'edat. Pel NOISH (Nacional Institute for
Occupational Safety and Health) no és recomanable i no és
tècnicament apropiat realitzar la correcció per l'edat, valor
poblacional estadístic, en el audiograma d'una valoració individual.
 Així mateix, encara que moltes persones experimentin un descens de
la sensibilitat auditiva amb l'edat, moltes altres no, i no és possible
saber qui tindrà i qui no tindrà presbiacúsia, per tant no és possible
conèixer a qui se'ls hauria d'aplicar aquesta correcció.
 D'altra banda, si el propòsit d'un programa de prevenció i
conservació de l'audició, és la prevenció i conservació de pèrdues
auditives i un audiograma es corregeix per l'edat es veurà que el
temps requerit perquè aparegui una disminució significativa del
llindar auditiu serà molt llarg.

13. L’escala SAL
 Té en compte només la millor oïda, desconeixent l'evolució de l a
pitjor oïda
 Aquesta escala tampoc és preventiva, ja que no realitza un diagnòstic
precoç, deixa de detectar el 90% de les persones amb patologia per
soroll ja que només valora les freqüències de 500, 1000 i 2000
 Només detecta alteració auditiva quan els casos estan avançats, és a
dir, quan la pèrdua afecta a les freqüències conversacionals, i per
tant, només serveix per l´anàlisi de casos d'incapacitat.
 No inclou diagnòstics d'un altre tipus de patologies no ocasionades
per soroll.

14. PÈRDUA GLOBAL DE LA AUDICIÓ SEGONS
A.A.O.O (ISO)
 Només detecta també, alteració auditiva, quan els casos
estan avançats, és a dir, quan la pèrdua afecta a les
freqüències conversacionals, i per tant, només serveix per
l´anàlisi de casos d'incapacitat.
 Afavoreix en la valoració la millor oïda
 És la referència en la nostra legislació segons es reglamenta
en el Reial decret 1971/1999 de 23 de desembre, de
procediment per al reconeixement, declaració i qualificació
del grau de minusvàlua (BOE de 26 de gener i 13 de març de
2000) (Reial decret, 1971/1999), en el seu Annex 1A, Capítol
13)

15. El mètode KLOCKHOFF
 És un mètode preventiu ja que té en compte les
freqüències de 3000, 4000 i 6000 Hz per a la
qualificació i compara les audiometries periòdiques
amb les pre-laborals, per determinar canvis
temporals i/o permanents del llindar auditiu
 No utilitza correccions per l'edat atès que considera
com a signe o indici de presbiacúsia quan el 8000 Hz
no es recupera, i no es manifesta l'escotoma típic de
l'afectació de l'audició per l'exposició al soroll.
 En realitzar un diagnòstic, no determina el grau de
pèrdua auditiva, només considera si hi ha o no
patologia per soroll amb i sense compromís de les
freqüències conversacionals.

16.  Realitza un diagnòstic diferencial de malalties
auditives no atribuïbles a soroll i les qualifica com
altres alteracions (Hipoacúsies Conductives, Mixtes o
Neurosensorials atribuïbles a un altre tipus de
patologies)
 S'apropa més a la conceptualització audiològica per a
l'abordatge de la patologia auditiva i al diagnòstic
diferencial

17.  Gràcies per la vostra paciència!!!!