Tasca de el modulo 3

1. MAI ES TARD PER SER FELIÇ

2. Tot va començar un dia normal i corrent.
David era un nen de 13 anys, poc
sociable i molt negatiu a l’hora de
pensar... com cada dia s'aixecava del llit
trist sabent que havia d'anar a l'escola..
Esmorzava i desprès agafava l'autocar,
sense ganes de parlar de jugar, i
enfadat...
pensant en tornar a casa i tancar-se
a l'habitació.

3. Els seus pares ja no podien mes veien que el seu fill
no era feliç ja que li costava relacionar-se amb els
altres nens i això l'impedia fer moltes coses com
per exemple divertir-se com la resta de nois.
Van estar una bona estona pensant possibles
solucions que poguessin arreglar l'estat d’ànim de
David i a l'hora que faci que s'integri bé amb els
altres nens. Desprès d'estar una bona estona
buscant solucions, se'ls va ocórrer una que creien
que li podia anar be i a l'hora que podia divertir-se.

4. Desprès de parlar ells dos van decidir explicar-li a David quina
era la idea, a veure que li semblava. Ell va dir que li semblava
gairebé impossible que alguna cosa anés a canviar que la
situació anava a ser la mateixa però tampoc va dir que no. Al
mateix cap de setmana el van apuntar a un campament ja que la
setmana de desprès era festa.

5. Va arribar el cap de setmana i els pares el van portar al
campament, David seguia amb la mateixa actitud pensant
en negatiu i apartat de tothom. quan van arribar els altres
nens els monitors van arribar els altres nens els monitors
van començar a grups. els nens no estaven d'acord ja que
gairebé tos tenien els seus grupets, però els monitors van
decidir que el millor era que els fessin ells.

6. Els monitors abans de fer els grups van fer que
els nens es coneixesin una mica i per
començar els van fer posar-se en una rotllana
i van dir cada un el seu nom i alguna cosa que
els hi agrades com per exemple algun plat de
menjar o esport. A continuació van decidir
entre tots fer un joc per conèixer-se millor.
David no volia jugar ja que mai havia tingut
iniciativa per res ni participava. La resta de
nens van començar a jugar i ell es va asseure
en un racó sol observant a la resta.

7. El joc que estaven jugant els seus companys li va crida
molt l'atenció semblava que li agrades, però n’obstant no
volia anar per por a que algú li digues alguna cosa. Al cap
de 5 minuts sense que ell es donges compte se li va a
acostar un noi de la seva edat que també estava al seu
grup, ell en aquell moment es va asustar per que no s'ho
esperava i tampoc savia que volia. el nen el va mirar i li
va fer un somriure de orella a orella i seguidament li va
dir: - hola hem dic Tony, tu qui ets? com et dius? ell no
sabia que dir ni com reaccionar davant aquell moment
inesperat. David amb cara trista i a la vegada enfadat li
va respondre: - jo hem dic David... En Tony li va
preguntar que li pasava que perquè no estava jugant
amb ells i estava tot sol assegut i trist. Ell li va respondre
que no volia jugar perquè no tenia amics i que per tant
ells es riurien. El Tony li va respondre que ja tenia un que
ell volia ser el seu noi amic, que ell no es riuria i que
sisplau jugues amb ell. David no s'ho podia creure era el
primer cop que algú l'acceptava i li deia de jugar. Ell es va
aixecar molt entusiasmat i el va abraçar molt fort, en
Tony el va somriure. I van anar els dos a jugar amb la
resta dels companys.

8. Desprès de jugar amb la resta tots van
proposar anar al bosc i els monitors van
acceptar . Els van fer anar a canviar-se
de roba i a que es posessin la roba mes
adequada per anar a la muntanya.
Van agafar les motxilles i van començar a
caminar.

9. Els nens no paraven de fer preguntes sobre els animals
que anaven veien, eres molt curiosos. David estava molt
content fins que de sobte els nens van començar a cridar
al veure que David tenia una abella al coll per la part de
darrere. En David es va posar molt nerviós i va començar
a cridar i a córrer. En un d’aquells moments l’abella el va
picar. En pobre David va començar a plorar cada cop més
per que li feia molt mal fins que dos monitors i en Tony el
van tranquil·litzar. En Tony li va dir: David no passa res
veuràs com et cures no ploris. Els monitors van treure-li
i li van posar gel. Al cap de 10 minuts ja s’havia relaxat
una mica i la picada estava millor. Van continuar
l’excursió i van arribar a la casa de colònies.

10. Desprès d'arribar van sopar, es van rentar
les dents i es van ficar al llit, estaven tan
cansats de tot el dia que no van voler ni fe
un joc de nit. David es va ficar al llit i va
recordar el dia sencer. Per una vegada
marchava al llit content i amb ganes de
llevar-se, no s’ho podia creure.

11. Van passar els dies com minuts per en David quant
es va voler adonar ja havia passat una setmana
sencere. Quan va ser el dia de marchar en David
no volia despedir-se ho va gaudir aquella
setmana com mai. Tenia clar que aquella
vivència era innolvidable i que li va ajudar molt a
pensar i adonar-se que mai es tard per ser feliç.
FIN