2. Us proposem un viatge per les
propostes i consells de
Marina, Rodari, Pennac i Pagès
per descobrir els camins que
porten a estimar la lectura.
3. LA MÀGIA DE LLEGIR
JOSE ANTONIO MARINA I
MARÍA DE LA VÁLGOMA
Algunes propostes
per als pares
4. “Crear una ambient de lectura a
casa. Veure al pare o a la mare amb
un llibre o un diari a les mans esdevé
una referència important del propi
comportament.”
“La imitació és una
gran incitadora.”
7. “Convertir la televisió en una aliada,
no en un enemic.”
“És molt important no caure en la frase
del <si no acabes de llegir, no hi ha tele>,
perquè aleshores convertim la lectura
en un càstic i la tele en un premi.”
9. Deixar que els nostres fills ens
acompanyen quan anem a una
llibreria, deixar-los tocar i fullejar
els llibres i, alguna volta, triar un
llibre per endur-se’n a casa.
10. “Mirar d’esbrinar quina mena de lector
és el nostre fill i respectar-ne el ritme.
Hi ha lectors compulsius que no paren
fins que no s’acaben el llibre. N’hi ha,
en canvi, de tranquils. […] N’hi ha de
noctàmbuls i n’hi ha de diürns.”
“Donar-los un marge a la seva
manera de llegir contribueix a
consolidar l’hàbit.”
11. “No ens hem d’entester a fer que els
agradin les mateixes coses que a
nosaltres. Hem de tenir sempre present
que s’està forjant el gust de l’infant per
la lectura, no el del pare o el de la
mare.”
12. “El consell més important: no ens hem
d’impacientar si veiem que aquestes
estratègies no funcionen a la primera.”
“Estem creant un hàbit i hem de tenir
el temps com a aliat.”
13. COM UNA NOVEL·LA
DANIEL PENNAC
Les males llengües
(o els drets imprescriptibles del lector)
“Perquè si volem que el meu fill, la
meva filla, que els joves, llegeixin,
és urgent atorgar-los els drets que
nosaltres ens atorguem.”
14. 1
EL DRET A NO LLEGIR.
“Com tota enumeració de drets
“En el fons, el deure d’educar digna de ser-ho, la dels drets del
consisteix, mentre s’ensenya els nens a lector hauria d’obrir-se amb el dret
llegir, mentre se’ls inicia en la a no fer-ne ús –en aquest cas, amb
Literatura, a donar-los els mitjans el dret a no llegir-, sense el qual no
per jutjar lluirement si senten o no es tractaria d’una llista de drets,
senten <la necessitat dels llibres>. sinó d’una viciosa enganyifa.”
Perquè, si podem admetre
perfectament que un particular
rebutja la lectura, és intolerable que
sigui –o que cregui que és- rebutjat
per la lectura.
Ser exclòs dels llibres […] és una
tristesa immensa, una solitud dintre
la solitud.”
15. 2
EL DRET A SALTAR PÀGINES.
“Un gran perill els amenaça si no
decideixen ells mateixos allò que
poden aconseguir saltant les
pàgines que vullguin: d’altres ho
faran per ells. S’armaran de les
immenses tisores de la imbecil·litat i
tallaran tot allò que consideren
massa <difícil> per a ells.”
16. 3
EL DRET A NO ACABAR UN LLIBRE.
“¿Què el llibre ens cau de les mans?
Que caigui.”
“Ho deixo córrer.
O, més ben dit, ho deixo a una
banda. Ho deso a la biblioteca
amb el projecte indefinit de
tornar-hi algun dia.”
17. 4
EL DRET A RELLEGIR.
“Rellegir allò que una primera vegada havia rebutjat,
rellegir sense saltar cap passatge, rellegir amb un altre
punt de vista, rellegir per verificar…”
“Però, rellegirm sobretot
gratuïtament, pel pur plaer
de la repetició, l’alegria dels
retrobaments, la posada a
prova de la intimitat.”
18. 5
EL DRET A LLEGIR QUALSEVOL COSA.
“Hi ha, doncs, novel·les <bones i novel·les dolentes>. Sovint, les
segones són les primeres que trobem en el nostre camí.
I, ho confeso, quan em va tocar,
recordo que em van semblar <de
collons>. Vaig tenir molta sort: ningú es
va burlar de mi, ningú va aixecar els
ulls mirant el cel, ningú em va tractar
de cretí. Simplement van deixar caure
a prop meu algunes novel·les <bones>
guardant-se prou de prohibir-me les
altres.
Això era saviesa.”
19. 6
EL DRET AL BOVARYSME (MALATIA
DE TRANSMISSIÓ TEXTUAL).
“És el nostre primer estat de lector.”
“Reconciliar-nos amb la nostra
adolescència és una mesura sàvia;
odiar, menysprear, negar o,
simplement, oblidar l’adolescent
que vam ser és una actitud
adolescent, una concepció de
l’adolescència entesa com a
malatia mortal.”
21. 8
EL DRET A FULLEJAR.
“És l’autorització que ens concedim
d’agafar qualsevol volum de la
nostra biblioteca, d’obrir-lo per
qualsevol lloc i de capbussar-nos-hi
una estona perquè, precisament,
només disposem d’aquella estona.”
22. 8
EL DRET A LLEGIR EN VEU ALTA.
“S’ha de reconèixer que el silenci
del text és còmode… El llibre ho
diu tot.
“Si llegeix de debò si hi posa el seu
saber dominant el seu plaer, si la seva L’home que llegeix en veu alta
lectura és una acte de simpatia envers s’exposa totalment als ulls que
l’auditori de la mateixa manera que l’escolten.”
ho és envers el text i el seu autor, si pot
arribar a fer entendre la necessitat
d’escriure despertant les nostres més
obscures necessitats de comprendre,
aleshores els llibres s’obren del tot, i la
gernació d’aquells que es consideraven
exclosos de la lectura s’hi precipiten
darrera seu.”
23. 9
EL DRET A CALLAR.
“[…] les nostres raons per llegir són tan estranyes com
les nostres raons per viure. I ningú no té autoritat per
demanar-nos comptes sobre aquesta intimitat.”
24. L’ESCOLA DE LA FANTASIA
GIANNI RODARI
Extractat de l’article Nou
maneres d’ensenyar els nens a
odiar la lectura
25. PRESENTAR EL LLIBRE COM UNA
ALTERNATIVA A LA TELEVISIÓ.
“Psicològicament, a més, no em sembla
que negar una diversió, una ocupació
plaent (o sentida com a tal, tant se val)
siga la manera ideal de fer que se
n’estimen una altra: serà més aviat la
manera de llançar sobre aquesta altra
una ombra d’enuig i de càstig.”
27. DONAR LA CULPA ALS NENS PERQUÈ
NO ESTIMEN LA LECTURA.
“Acusat com l’únic responsable
d’una situació complexa […] el
nen reacciona com pot: s’escapa
al pati per jugar o amaga sota el
“Si busquem causes una mica menys coixí el seu àlbum més estimat
còmodes que l’acusació prepotent d’historietes.”
adreçada als nens, en trobem culpes en
els pares: hi ha moltes cases on mai no
entra un llibre, hi ha milers de graduats
universitaris sense biblioteca, hi ha
molts pares que ni tan sols llegeixen el
diari, i després se’n fan creus, si els seus
fills fan el que ells mateixos fan..”
28. NEGAR-SE A LLEGIR AL NEN.
“S’ha d’estimular sempre el nen
perquè faça les coses per si
mateix, però hi ha un límit més
enllà del qual no és possible
obligar-lo: és aquell moment en
“La veu de la mare i del pare (del que té la necessitat que l’agafen
mestre) hi té una funció insubstituïble. de la mà i que l’acompanyen
Tots obeïm aquesta llei, sense saber- amb amor..”
ho, quan expliquem una faula al nen
que encara no sap llegir. Així creem,
mitjançant el conte, aquell «lèxic
familiar» en el qual la intimitat, la
confiança, la comunió entre pares i fills
s’expressen d’una manera única i
irrepetible.”
29. NO OFERIR-NE UNA OPCIÓ SUFICIENT.
“Heus ací perquè és indispensable
una petita biblioteca, personal o
col·lectiva. Tenir vint llibres és
millor que tenir-ne un, i cent
millor que vint, perquè pot
suscitar curiositats distintes....”
“Nosaltres no llegim el primer llibre que
ens cau a les mans. Ens agrada escollir.
Per contra, rarament oferim al nen una
opció suficient. Li regalem un llibre de
faules, i ell el deixa de banda: d’aquest
fet deduïm que no li agraden els contes.
Tanmateix, és possible que,
simplement, durant aquest període, els
seus interessos siguen uns altres.”
30. ORDENAR DE LLEGIR.
“Aquest és, sens dubte, el sistema més eficaç si volem que els nens
aprenguen a odiar els llibres. Això és segur al cent per cent i
facilíssim d’aplicar.
Agafem un nen, prenem un llibre, els posem tots dos en una taula i
prohibim que el trio (nen, llibre, taula) es dividisca abans de
determinada hora. Per tenir una garantia més gran de l’èxit de
l’operació, podem anunciar al nen que, en acabar el temps prescrit,
haurà de fer un resum oral de les parts que haja llegit.”
“[…] el nen rebrà […] una lliçó que no
oblidarà: és a dir, que llegir és una
d’aquelles coses que s’han de fer perquè
els adults ho manen, un d’aquells mals
inevitables, vinculats amb l’exercici de
l’autoritat dels adults.”
31. DE RONBINSON CRUSOE A PETER PAN
Un cànon de la literatura juvenil
VICENÇ PAGÈS
Decàleg: el que no hem
de fer amb els llibres
32. 1
És preferible no llegir qualsevol cosa.
“Continuen existint normes per valorar els llibres, o si més no
n’haurien d’existir quan pares i educadors proposen lectures
voluntàries o obligatòries. Les lectures haurien de triar-se a partir
de criteris clars, criteris que, si ens movem en l’àmbit de la llengua
i la literatura, només poden ser de qualitat lingüística i literària.”
33. 2
És preferible no triar llibres pel missatge.
“En els darrers temps s’ha posat de moda llegir llibres sobre els grans
temes que se suposa que preocupen la societat. En realitat, sovint són
els grans temes que preocupen els mestres o els pares, o més aviat, els
temes que els mestres o els pares creuen que els harien de preocupar,
a ells o als seus alumnes o als seus fills.”
“Els joves aviat aprenen que llegir el
llibre fins al final no és tant important
com captar els missatge, cosa que, en
moltes d’aquestes obres, és la pura
veritat.”
34. 3
És preferible no obligar a llegir còpies
deslluïdes d’originals enlluernadors.
“Els joves s’habituen a males còpies perquè desconeixen l’original.
Son legió els qui estan convençuts que els tres mosqueters eren tres
gossos, que l’acompanyant de Phileas Fogg era un expert en arts
marcials, que Tom Sawyer és un dibuix animat insípid, que una
rossa espaterrant te un cert paper en Les mines del rei Salomó.”
“Una de les utilitats de la lectura és
que ens d’introdueix en la mentalitat
d’un escriptor, d’un espai, d’una
època allunyats de nosaltrs. L’esforç –
si cal- paga la pena.”
35. 4
És preferible no llegir qualsevol traducció.
“Facilitar a un adolescent una traducció obsoleta, amb construccions
lingüístiques antiquades, és abocar la lectura al fracàs.”
“A l’hora d’iniciar-se en la lectura, són
rellevants les peripècies del protagonista,
no ls rugositats de la llengua.”
36. 5
És preferible no obligar a fer treballs.
“En realitat, de ben petits els nens associen els llibres als treballs
que els obliguen a fer els mestres. No és estrany que, quan tinguin
una estona lliure, dirigeixin les seues energies a ocupacions més
relaxants. No solen <fer treballs> després de veure una pel·lícula o
de jugar a un videojoc, per exemple. …són satisfactòries perque no
reclamen una continuació en forma de resum o valoració…”
37. 6
És preferible no abusar del context.
“Contra el que afirmen certs especialistes, quan parlem de
literatura és el context el que està supeditat al text. Conèixer
l’entorn social o personal dels protagonistes –ja no diguem dels
autors- és útil en la mesura que ajuda a comprendre el llibre,
la resta és història o xafarderia.”
“[…] la contextualització prèvia
elimina el goig de la lectura, que és
sempre descobriment.”
38. 7
És preferible no imposar interpretacions.
“La interpretació és patrimoni del lector.”
39. 8
És preferible no repetir lectures.
“El pitjor escenari possible és el del nen que ha llegit un llibre
per plaer i a l’aula se l’obliga a <treballar-lo>.”
40. 9
És preferible no deixar el lector sol
amb el llibre.
“Resulta molt recomanable acompanyar el lector en les primeres
pàgines, llegint en veu alta i resolent els dubtes que es vagin
pressentant.”
41. 10
És preferible no refiar-se de les
campanyes publicitàries.
“D’encà que llegir s’ha convertit en un deure vergonyós, sembla
més correcte aconsellar la lectura que no pas practicar-la.”
He vist pocs entusiastes de l’envergadura
dels que desfermen quan un lector parla
d’algun llibre que l’ha commogut. Quan
un pare o un mestre recomanen un llibre,
haurien d’esforçar-se a triar-ne un que
coneguen per experiència –per experiència
plaent.”
43. “Una única condició per a aquesta reconciliació amb la lectura: no
demanar res a canvi. Res en absolut. No alçar cap muralla de
coneixements preliminars al voltant del llibre. No fer cap mena de
pregunta. No posar cap mena de deure. No afegir cap paraula, ni
una, a les de les pàgines llegides. Cap judici de valor, cap explicació
de vocabulari, cap anàlisi de text, cap indicació biogràfica…
Prohibir-se absolutament <parlar al voltant>.
Lectura regal.
Llegir i esperar.
Una curiosotat no es força, es
desperta.
Llegir, llegir, i confiar en els ulls que
s’obren, en les cares que s’alegren,
en la pregunta que naixerà, i que
arrossegarà una altra pregunta.”
Daniel Pennac. Com una novel·la.
44. Imatge de la presentació:
HANDS COLORS
Francesco Marino / FreeDigitalPhotos.net
