2. • En Dídac, un nen de pell fosca de 8 anys, estava
assegut sobre el foc quan preguntà:
-Mare, si tots els meus companys tenen un pare,
per què jo no en tinc cap?
-Dídac, sí us plau, ja saps que no m’agrada que
facis aquestes preguntes. Això és millor de
moment no ho sàpigues i t’esperis a ser més
gran.- Contesta la Margarida.
-Sempre em dius el mateix!- Replicà en Dídac.
3. • Passaren els dies, i al col·legi el discriminaven
per ser de pell fosca. Ell, desconcertat, ja que
no sabia el perquè de la seva pell, es sentia
molt ofès. No s'atrevia a preguntar-li el
perquè de la seva pell fosca a la seva mare,
perquè sempre s’enfadava.
4. • Un dia, a l’hora d’esbarjo, dos nois d’uns 8 anys - que
per en Dídac eren uns fatxendes- se li acostaren.
-Tu, “caramerdes”, què hi fas al nostre col·legi, perquè no
estàs a Àfrica?- Digué malèficament un del nois.
-Això, i donem el teu esmorzar, que tinc gana!-afegí
l’altre
En Dídac, instintivament, retrocedí intimidat.
Llavors, l’agafaren entre els dos per la camisa i el tiraren
al terra. Després, un dels nois li trepitjà l’entrepà i els
dos rigueren. El nen va començar a plorar, i poc
després sentia les veus de la professora.
5. • En acabar el dia, En Dídac va tornar caminant
cap a casa, ja que la tenia ben a prop. Anava ben
ple de blaus i tenia més d’una ferida ,que ja no
sagnava.
• Llavors s'encreuà amb uns homes d’uns 20 i 30
anys que li impediren avançar. Es plantaren al
seu davant i el començaren a escridassar:
-Carai, segur que deu haver muntat una baralla. El
que són capaços de fer per qualsevol cosa,
aquests immigrants.
-Ja veus, però l’han ben estomacat. Deu ser molt
cregut, veritat? -Digué el primer home.
6. -Mira, noiet, si arribes a estar a la meva època, Franco t’estaria perseguint
per gosar pegar els seus ciutadans.-comentà un dels homes.
En Dídac començà a plorar i se’n va anar corrent cap a casa.
L’endemà a la tarda , es va anar a estirar a la vora del llac per relaxar-se. Era
el lloc que li agradava més per estar tranquil.
De sobte, els dos nens que el dia abans l’havien pegat, passaren per allí i el
van veure. Van anar directes cap a ell i començaren:
-Ahà, mira qui tenim aquí... Per culpa teva ens van castigar de valent, ahir-
Criticà un dels nois.
-Sí, això, i ara que no som al col·legi no ens castigaran, eh?
-Com em toqueu, ja veureu- exclamà en Dídac.
Els dos nois el van mirar amb ràbia i el van agafar. Un d’ ells digué:
-A veure si se’t refresca la ment amb l’aigua del llac.
Dit això, el van tirar aa l’aigua. Mentre s'estava a punt d’ ofegar, va veure
una mena de platets voladors que s’acostaven.
Estava espantadíssim, tenia por de morir, ja que no sabia nedar i no era el
primer cop que un nen s’ofegava per culpa de les corrents del llac.
