Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

La vida d_en_didac (2)

204 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

La vida d_en_didac (2)

  1. 1. LA VIDA OCULTA D’EN... DÍDAC
  2. 2. • En Dídac, un nen de pell fosca de 8 anys, estava assegut sobre el foc quan preguntà:-Mare, si tots els meus companys tenen un pare, per què jo no en tinc cap?-Dídac, sí us plau, ja saps que no m’agrada que facis aquestes preguntes. Això és millor de moment no ho sàpigues i t’esperis a ser més gran.- Contesta la Margarida.-Sempre em dius el mateix!- Replicà en Dídac.
  3. 3. • Passaren els dies, i al col·legi el discriminaven per ser de pell fosca. Ell, desconcertat, ja que no sabia el perquè de la seva pell, es sentia molt ofès. No satrevia a preguntar-li el perquè de la seva pell fosca a la seva mare, perquè sempre s’enfadava.
  4. 4. • Un dia, a l’hora d’esbarjo, dos nois d’uns 8 anys - que per en Dídac eren uns fatxendes- se li acostaren.-Tu, “caramerdes”, què hi fas al nostre col·legi, perquè no estàs a Àfrica?- Digué malèficament un del nois.-Això, i donem el teu esmorzar, que tinc gana!-afegí l’altreEn Dídac, instintivament, retrocedí intimidat.Llavors, l’agafaren entre els dos per la camisa i el tiraren al terra. Després, un dels nois li trepitjà l’entrepà i els dos rigueren. El nen va començar a plorar, i poc després sentia les veus de la professora.
  5. 5. • En acabar el dia, En Dídac va tornar caminant cap a casa, ja que la tenia ben a prop. Anava ben ple de blaus i tenia més d’una ferida ,que ja no sagnava.• Llavors sencreuà amb uns homes d’uns 20 i 30 anys que li impediren avançar. Es plantaren al seu davant i el començaren a escridassar:-Carai, segur que deu haver muntat una baralla. El que són capaços de fer per qualsevol cosa, aquests immigrants.-Ja veus, però l’han ben estomacat. Deu ser molt cregut, veritat? -Digué el primer home.
  6. 6. -Mira, noiet, si arribes a estar a la meva època, Franco t’estaria perseguint per gosar pegar els seus ciutadans.-comentà un dels homes.En Dídac començà a plorar i se’n va anar corrent cap a casa.L’endemà a la tarda , es va anar a estirar a la vora del llac per relaxar-se. Era el lloc que li agradava més per estar tranquil.De sobte, els dos nens que el dia abans l’havien pegat, passaren per allí i el van veure. Van anar directes cap a ell i començaren:-Ahà, mira qui tenim aquí... Per culpa teva ens van castigar de valent, ahir- Criticà un dels nois.-Sí, això, i ara que no som al col·legi no ens castigaran, eh?-Com em toqueu, ja veureu- exclamà en Dídac.Els dos nois el van mirar amb ràbia i el van agafar. Un d’ ells digué:-A veure si se’t refresca la ment amb l’aigua del llac.Dit això, el van tirar aa l’aigua. Mentre sestava a punt d’ ofegar, va veure una mena de platets voladors que s’acostaven.Estava espantadíssim, tenia por de morir, ja que no sabia nedar i no era el primer cop que un nen s’ofegava per culpa de les corrents del llac.

×