3. Ritme de creixement molt baix
relacionat en
La tasa de natalitat
L’elevada mortalitat
Era de les més
altes de tota
Europa
La No era - Les crisis de subsistències
modernització suficient, l’esperança de - Les epidèmies
econòmica del Si la relacionem
en vida era de 35 anys - Les malalties endèmiques
Segle XX
4. Espanya
Itàlia
Alemania
Francia
Portugal
Bèlgica
G. Bretanya
P.Baixos
0 20 40
T.Natalitat
T.Mortalitat
5. Escassetat
de blat
12 crisis de
subsistència
(37,57,67,79, 87,98)
Augment
de la
mortalitat
6. Crisis de
subsistència
Estructurals o
Conjunturals
Permanents
Sistema de
Endarreriment Pèssimes
transport i
tècnic a condicions
comunicacions
l’agricultura climàtiques
deficients
8. Estan presents
permanentment, no
són aïllades
Són més difícils de
rastrejar
Tuberculosi Escarlatina
Xarampió
Verola Diftèria
9.
10. Des del nord cap Abandonament
al sud de l’altiplà
Costa mediterrània i
atlàntica meridional
Terres molt més fèrtils
Transport i comunicacions més ràpides
, econòmiques i segures
11. Espanya a penes Començà una
El moviment
modernitzà la industrialització
migratori
seva agricultura lenta i tardia
Era agafada per A finals del
Anava associat a
les indústries segle XIX
Madrid i
La revolució La mà d’obra
Barcelona foren
agrícola i que sobrava del
les úniques
industrial camp
industrialitzades
12.
13. Fou molt
important
econòmicament
Al finalitzar el segle, més de la
meitat de la població treballava al
camp.
L’agricultura generava més de la
meitat de la renda nacional.
Els productes eren exportats.
14. Entre els anys 1837
i 1867 es produïren
dos
desamortitzacions
La
desamortització Aquesta desamortització a soles afectà a les
de Mendizábal terres del clero. Començà l’any 1837 i es va
realitzar fins al 1844.
(eclesiàstica)
La
desamortització Aquesta desamortització afectà a les terres
de Madoz del clero com a les terres dels municipis. Es
realitzà des de 1855 fins a 1867.
(general)
15. Les terres es
varen
vendre
En subhasta
pública
Els
compradors
eren
adinerats
No va haver concentració ni
dispersió, a soles un canvi de
propietaris.
16. L’agricultura es
Cereals, vinya i
basa en la trilogia olivera
mediterrània
L’augment de la Explica les
Fou escassa al
crisis de
producció llarg del segle
subsistència
Podria haver
Alts Era dels més constituït la
Hortofrutícola rendiments competitius base de la
modernització
17. Abans d’una revolució industrial, sempre
es produeix una revolució agrícola. Però
a Espanya no va ser ací per:
La
transferència
Els excedents
La demanda de població
de
de bens de
l’agricultura
industrials fou l’agricultura a
eren
molt reduïda la indústria
insuficients
fou
insignificant
18.
19. 100%
A Catalunya la
90% industrialització
80% comença a partir de
CAPITALS
70%
AUTÒCTONS.
60%
50% Mecànics
40% Manuals
30%
20% Es desenvolupa el sector
10% cotoner. Actuà com a sector
0% palanca de la
industrialització regional.
1835 1841 1850 1861
20. Va començar
molt temprà la
industrialització
La posició
d’avantatge
Va permetre
orientar la
producció al
La iniciativa
empresarial mercat nacional
de la
burgesia
La protecció
arancelària
Va modernitzar
les seves
indústries
21. El més
Es
important concentrà a Li conferia
de l’Antic Sabadell y
Tarrasa
avantatges
Règim
Es va
• Intercanvi
Passa a un desplaçar d’obrers, empresaris, et
segon plà als centres
tradicionals c..
• Un gran
desenvolupament
comercial
• Facilitat per a la
importació de cotó i
carbó
22. Gran demanda
Carbó per a Desenvolupament
de la indústria
coqueficable rendibilitzar siderúrgica
les inversions
A Espanya no
existia carbó de
qualitat ni una Problema
suficient
demanda
23. Etapes de la siderúrgia
Etapa asturiana Etapa vizcaína
Etapa andalusa
Inicià un
Girà en torn a creixement
Es trobava a les
Màlaga, es basava sostingut a partir
conques
en l’explotació de la Restauració.
carboníferes de
del ferro.
Mieres i Langreo.
No hi havia carbó
mineral, anaven a La clau de l’èxit
per carbó vegetal. El carbó no era de fou l’eix comercial
gran qualitat. Bilbao-Cardiff.
24. Espanya era rica en • Proximitat amb jaciments
a zones portuàries
ferro, mercuri, coure... • Facilitava el transport
• Falta de capital i
L’explotació va ser a coneixements
l’últim quart de segle • una inexistent demanda
per: • Una legislació que
s’oposava
• S’oferien moltes
Açò va canviar a partir seguretats
de 1868 • La demanda havia
crescut
25. Gràcies a la revolució
industrial, es començà a
utilitzar el carbó.
Abans del carbó s’utilitzava
la força humana i animal, la
hidràulica i l’eòlica; així com
la llenya.
Espanya estava en
desavantatge perquè el
carbó era escàs, de mala
qualitat i poc econòmic.
26.
27. Caracteritzats per un desavantatge
respecte a la resta d’Europa:
La Meseta
Rius curts i amb fortes
EL TRANSPORT Central, principal
pendents, o llargs i amb
INTERIOR obstacle per a
poc caudal o caudal
OBSTACULITZAT PER: comunicar la capital en
irregular.
la perifèria.
CONDICIONAMENTS GEOGRÀFICS
28. Millores al segle Comerç marítim Mitjans de
XIX centrat a: navegació:
• Ports. • València. • Fins a 1860
• Desenvolupament • Santander. predominen els
a la navegació en • Màlaga. vaixells de vela.
vela i a vapor. • Sevilla. • Posteriorment
predominen els
• Cadis.
vaixells a
• Barcelona. Importants vapor, que
• Bilbao. focus
industrials. competixen contra
els clípers, (ràpids
vaixells de vela).
29. • A partir de 1840 s’inicià un programa de
construcció de carreteres per facilitar el
transport terrestre.
• Es van millorar els transports amb carruatges
cada vegada més perfeccionats.
• Després de la Revolució Industrial aparegué
el gran fenòmen del FERROCARRIL.
30. Pretenia imitar el de
Tenia grans avantatges
països com
com la gran capacitat Disminució de temps i
Alemanya, Gran
de càrrega, la velocitat de costos.
Bretanya, França o
i la seguretat.
Bèlgica.
Les pioneres sigueren
les de Barcelona- El boom esclatà a 1855
Mataró, Madrid- amb la Llei General de
Arnajuez i Langreo- Ferrocarrils.
Gijón.
31. El gobern progresista estava
disposat a proporcionar els
recursos necessaris per a la
construcció ferroviària, la
desamortització de Madoz, la
Llei de Bancs d’Emissió i la Llei
de Societats de Crèdit
facilitarien la seua financiació.
El resultat fiu una ràpida
construcció ferroviària fins la
crisi de 1866, antecedent a la
revolució de 1868.
L’últim impuls constructor del
segle comnçà a 1876, que
connectava les zones mineres
amb la resta del país.
32. No hi havia
Els principals No es
mercaderia per a
beneficis foren a desenvolupà la
transportar i
companyies indústria
moltes
estrangeres que siderúrgica per la
companyies
importaren els inversió excesiva
quebraren, cosa
materials del capital a la
que va donar lloc
ferroviaris. xarxa ferroviària.
a la crisi de 1866.
33.
34. Interior Exterior
Trobem dos etapes diferenciades per la fi
Sistema gremial, drets de portes, impostos.
del monopoli a 1824.
Abolició progresiva dels trets
1a. Espanya esportava a Amèrica les seues
anteriors, juntament amb la millora de la
mercaderies i les d’Europa, i a l’inrevés.
xarxa ferroviària.
2a. Després de la independència de les
Mercat malament articulat amb grans colònies totes les relacions amb Amèrica
diferències de preu entre productes de desaparegueren.
primera necesitat entre les diferents
ciutats. Augmentà el comerç amb la resta del
continent europeu.
35. Primacia
industrial
de Gran
Bretanya
Mesura
totalment
proteccionista
Imposició
d’arantzels
als
productes
estrangers
36. Fabricants de cotó
catalans.
Productors castellans
de cereals.
Industrials
siderúrgics bascos.
37. L’Estat no havia d’intervindre a l’economia.
COMERCIANTS
COMANYIES FERROVIÀRIES
38. La política arantzelària passa per
diferents etapes:
Proteccionisme inicial de 1826, 657 articles
prohíbits.
Reducció de 14-83 productes entre 1941-49.
Política relativament lliurecanvista a 1869.
Retorn al proteccionisme durant la restauració.
39. Ministre d’hisenda
lliurecanvista, que va
destacar per:
No prohibí la importació
de cap producte.
Baixà els arantcels per
baix del 15%.
40.
41. La modernització del sistema
monetari va consistir en la
implantació d’una sola unitat
monetària.
Açò es va aconseguir a l’any
1868 mitjançant la instauració
PESSETA.
Es tracta d’una peça d’origen
catalana.
44. FALTA DE GENERALITAT
FALTA
D’EQUITAT
MULTIPLICITAT
D’IMPOSTOS
INSUFICIÈNCIA D’INGRESOS
IGUALTAT DE
TOTS ELS
CIUTADANS
FRONT LA LLEY
45. PRESUPUE PREVISIONS D’INGRESSOS I
GASTOS
STO
INSUFICIÈCIA
D’INGRESSO
S
PRESUPOST SEMPRE DEFICITARI
46. CAUSES
ENTRE 1793 Y DURANT EL REgNAT D’Isabel II EN
1815 1895
Gastos militars Gastos primera triplica el deute
Disminució guerra carlista
d’ingressos
Caràcter
Interrupció dels prioritàriament
ingressos procedents
d’Amèrica
fiscal de la
desamortització
de mendizábal
47. INVERSIONS ESTRANGERES
en espanya de 1851 a 1913
França
Gran Bretanya
Bélgica
Alemanya
Altres
48. CAPITAL EIXIDA DE DINERS
ESTRANGER A L’EXTERIOR
