2. El format MOV
PRESENTACIÓ CARATERÍSTIQUES
1 Origen 1 Velocitat streaming
2 Llicència de programari 2 Còdecs i fluxos
3 Com es reprodueix 3 Chunks
3. L’origen
QuickTime Movie va ser creat per l’empresa Apple, el 2 de
desembre de l'any 1991, per treballar amb arxius de
multimèdia. És un format contenidor que pot contenir vídeos,
animacions, gràfics, 3D i realitat virtual o text.
Existeix una versió Pro que afegeix diverses funcionalitats com
l'edició de vídeo i codificació a diferents formats com AVI, MOV,
MP4.
4. Llicència de programari
Es tracta d’un programari que es distribueix sense cap cost.
Alguns desenvolupadors publiquen versions de programaris
gratuïts dels seus productes, per obtenir usuaris que pugin estar
disposats a pagar per una versió més completa, o perquè és
edició obsoleta.
5. Com es reprodueix?
QuickTime és un conjunt de biblioteques i un reproductor de
multimèdia complet capaç de reproduir, i en casos transmetre,
continguts d'alta qualitat a Internet i altres dispositius.
Per això Apple ha decidit incorporar les noves tecnologies
MPEG-4 de vídeo d'alta definició.
6. Velocitat streaming
La lectura dels fitxers MOV es fa en streaming gràcies al
programa QuickTime Player. Aquest reproductor te diverses
versions amb les que es poden realitzar vídeos en format MOV i
editar-los.
Disposa d'una velocitat de reproducció des de 1/2x fins 3x la
velocitat normal.
7. Còdecs i fluxos
El format concret d’aquests fluxos és Alguns formats suportats :
interpretat pel còdec. El còdec (codificador- Vídeo AVI
descodificador) pot codificar el flux i
desxifrar-lo de la mateixa manera per seva la GIF i GIF animats
reproducció o manipulació. JPEG, Photo JPEG, i JPEG-200
Així doncs, són capaços de transformar un
MPEG-1, MPEG-2, i MPEG-4
arxiu en un flux de dades (vídeo i/o àudio) i
viceversa. QuickTime Movie (.mov)
8. Chunks
Els arxius “.MOV” es divideixen en fragments denominats
chunks. Cada chunk te associat un identificador denominat
etiqueta FourCC (Four Characters Code). És un codi que utilitza 4
caràcters amb els que s’identifica cada còdec.
Aquesta informació s’emmagatzema en l’arxiu contenidor de
vídeo per facilitar la recerca del còdec necessari per reproduir
l’arxiu multimèdia.
