Intervencions del Casal Ocell Negre de Lleida en les audiències públiques sobre les Basses d'Alpicat i el Museu Morera, al setembre de 2012

1. AUDIÈNCIES PÚBLIQUES LLEIDA
SETEMBRE DEL 2012
AUDIÈNCIA PER LES BASSES D’ALPICAT
Per quin motiu, ara fa una setmana i escaig, la Paeria va fer enretirar la
cartellera de grans dimensions que va fer instal·lar a l'inici de tot aquest procés
amb el lema “Aviat ens retrobarem amb les Basses”? Els ciutadans hem
d’entendre que ja no hi haurà aquest retrobament amb els usos col·lectius
originals del Parc?
I d’altra banda, la comunitat romanesa, que segueix fent servir el parc com a
espai d'oci els caps de setmana, no compten amb els serveis mínims d'ús, com
uns sanitaris, i per dinar plegats han de fer servir taules mig enderrocades.
Pensen fer-hi alguna cosa al respecte que no sigui foragitar-los d'aquest espai?
AUDIÈNCIA PEL MUSEU MORERA MORERA:
Primer de tot, des del Casal Ocell Negre volem mostrar el nostre total desacord en
com s'han fet les coses a l'hora de convocar aquesta audiència pública i la que es va
celebrar ahir sobre el tema de les Basses.
Una associació està formada de persones que hi dediquen el seu temps lliure, trobem
un falta de respecte cap a la feina de l’associacionisme lleidatà que es convoquin les
dues audiències públiques a corre-cuita i en dos dies seguits essent dues temàtiques

2. tan diferents, sembla que no es vulgui deixar temps a poder preparar propostes i
intervencions acurades.
O és que potser no hi ha la voluntat política de treure'n profit d'aquestes audiències
públiques?
Dit això, volem parlar del model cultural de la nostra ciutat.
La cultura ha de servir per despertar sensibilitats, lligar-nos amb les nostres arrels, fer-
nos més crítics, i en definitiva, més humans i grans persones... és per això que definir
un model cultural és clau i imprescindible si volem una ciutat més culta, oberta i
integradora.
Sembla ser que el model cultural d'aquest consistori és més proper a crear grans
infraestructures buides de contingut que a fer una cultura propera, activa i
compromesa. El cas més exemplar seria la Llotja, una obra faraònica amb una
programació teatral de dubtosa qualitat artística i amb preus no aptes per a tots els
públics, però això sí, amb un bombo mediàtic que ja voldríem pels altres equipaments
culturals públics.
Centrant-nos altre cop en el Morera, no volem deixar de tenir unes paraules per l'edifici
del Roser, recordar que les excuses per convertir-lo en un Parador Nacional eren: la
revitalització del barri i que calia una seu apropiada per l'Escola de Belles Arts i el
Museu Morera. Ara hem vist que excepte en el cas de l’Escola de Belles Arts, la resta
eren excuses, ja que en realitat es tractava de construir un hotel de luxe traint el
simbolisme de l'edifici i privatitzant un espai públic patrimoni dels lleidatans i
lleidatanes.
I entrant en matèria pel que fa al fons del Museu Morera:
Ens hem assabentat que al despatx de l’alcalde hi ha penjades 9 obres del fons
Morera:
2 Roig Nadal, 1 Perez Pallarés, 1 Perico Pastor, 1 Morera, 2 Ibáñez, 1 Gosé i 1
Lamolla, i a més, dos Guinovarts a la Sala Noble
És conscient que tenint aquests quadres fora del Museu, en un espai d’accés restringit
com és el seu despatx i la Sala Noble, se’n restringeix el gaudi del gran públic? Com
pot ser que un ajuntament democràtic i suposadament progressista doni tan mal
exemple fent un ús tan utilitarista del patrimoni artístic?

3. També voldríem saber si es segueixen els criteris tècnics de conservació adequats. Es
fan revisions per part dels tècnics especialitzats d'aquestes peces, cada quan?
I finalment, qui més té dret a poder triar obres del fons per guarnir el seu despatx?
Despatx alcalde:
2 Roig Nadal: El llac dels cignes i Ambients
Victor Perez Pallarés: Vista de Lleida
Perico Pastor: S/t
Jaume Morera: Plaça de Santa Coloma de Queralt
2 Ibàñez: s/t
1 Gosé: Ariane
1 Lamolla: Vista del Canyeret
Sala Noble:
2 Guinovarts procedents de la Medalla Morera: De nit i de signes i Rostoll Cremat