Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Recull relats VI Edició Concurs Microrelats

1,546 views

Published on

Recull de tots els relats presentats a la VI Edició del Concurs de Microrelats Marítims de l'MMB

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Recull relats VI Edició Concurs Microrelats

  1. 1. VI CONCURS DE MICRORELATS DE TEMA MARÍTIM DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA UN PAILEBOT CENTENARI 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 1 10/5/18 14:11
  2. 2. 2 Teniu a les mans el recull de tots els relats que han estat premiats al «VI Concurs de Micro- relats de tema marítim del Museu Ma- rítim de Barcelona» en les tres categories establertes. Amb aquesta sisena edició, dedicada al cente- nari del pailebot Santa Eulàlia, hem volgut retre homenatge a aquesta embarcació, ambaixadora de l’MMB i de la ciutat, però també consolidar el pro- jecte que vàrem encetar amb la primera edició d’aquest concurs, projecte que té dos objectius princi- pals: obrir una nova via de diàleg amb persones que no havien participat abans dels serveis del museu, i obrir també una nova via d’apropament a la cultura marítima des de la vessant narrativa. L’èxit continuat d’aquesta iniciativa, amb 226 microrelats presentats en aquesta ocasió, ens per- met albirar un futur amb noves edicions del concurs, incorporant noves temàtiques. La qualitat dels relats presentats a les tres categories ha estat molt alta i, tot i que se n’havien d’es¬co- llir només nou per repartir els premis, el cert és que el jurat ha hagut de fer un gran esforç per triar els guanyadors d’aquesta edició. Des del Museu Marítim de Barcelona volem agrair l’esforç de tots els autors i totes les autores que ens han enviat els seus escrits des de tota la geografia del país i que han propiciat l’èxit del concurs. Us animem a llegir aquestes obres, breus però fantàstiques mostres de la imaginació aplicada al micro- relat inspirat en la navegació tradicional en general, i en el centenari del pailebot Santa Eulàlia en parti- cular. Gràcies a tothom qui ha fet possible aquest «VI Concurs de Microrelats de tema marítim del Museu Ma- rítim de Barcelona». Tienes en tus manos la recopilación de todos los relatos que han resultado pre- miados en el «VI Concurso de Micro- relatos de tema marítimo del Mu- seu Marítim de Barcelona» en las tres categorías establecidas. Con esta sexta edición, dedicada al cen- tenario del pailebote Santa Eulàlia, hemos querido rendir homenaje a esta embarcación, embajadora del MMB y de la ciudad, pero también consolidar el proyecto que arrancamos con la primera edición de este concurso, proyecto que plantea dos objetivos principales: abrir una nueva vía de diálogo con per- sonas que no habían participado con anterioridad de los servicios del museo, y abrir al mismo tiempo una vía nueva de acerca¬miento a la cultura marítima desde la vertiente narrativa. El éxito continuado de esta iniciativa, con 226 microrelatos presentados en esta ocasión, nos permite otear un futuro con nuevas ediciones del concurso, incorporando nuevas temáticas. La calidad de los relatos presentados en las tres categorías ha sido muy alta y, aunque solamente nueve de ellos podían repartirse los premios, lo cierto es que el jurado ha tenido que hacer un gran esfuerzo para escoger a los ganadores de esta edición. Desde el Museu Marítim de Barcelona queremos agradecer el esfuerzo de todos los autores y todas las autoras que nos han enviado sus obras desde toda la geografía del país, y que han propiciado el éxito del concurso. Os animamos a leer estas obras, breves pero fantásticas muestras de la imaginación aplicada al micro- relato inspirado en la navegación tradicional en general, y en el centenario del pailebote Santa Eulàlia en particular. Gracias a todos los que han hecho posible este «VI Concurso de Microrelatos de tema marítimo del Mu- seu Marítim de Barcelona». 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 2 10/5/18 14:11
  3. 3. 3 CATEGORIA A (2006-2008) 1. El pailebot encantat 6 2. La veritat sobre el kraken 6 3. El tresor 6 4. El meu peluix pailebot 6 5. S.O.S. (Primer premi) 6 6. Una idea fantàstica 6 7. El pailebot d’or 6 8. Ser pirata, el somni de la Judith 6 9. El pailebot fantasma 6 10. Un pailebot de curses 7 11. El pailebot màgic 7 12. La meva joguina preferida 7 13. La mortífera sortida del pailebot centenari 7 14. Era... (Segon premi) 7 15. Un dia de pluja 7 16. Cavalcant el pailebot 7 17. El pailebot surfer 7 18. La meva gran història 7 19. El buscatresors 7 20. El pailebot se’n va 7 21. El chulo 1936 8 22. La història del pirata catalanet 8 23. El pirata salvador 8 24. El pailebot 8 25. Posta de sol inoblidable 8 26. Els mapes 8 27. El pailebot centenari 8 28. La construcció del pailebot centenari 8 29. Museu mariner 8 30. Una amistat vertadera (tercer premi) 9 31. Temps de tempesta 9 32. Vaixell amb corbs 9 33. Construint algo nostre 9 34. El pailebot de Kappes 9 35. El pailebot platejat 9 36. Les aventures del barba blanca 9 37. El pailebot centenari tomassino 9 38. Els pirates i els víkings 9 39. El pirata i el mar 9 40. El rubí vermell 10 41. Un regal molt especial 10 42. Contraban de pailebot 10 43. Una aventura en un pailebot 10 44. El martí i el pailebot 10 45. Cap al passat 10 46. Una petita aventura 10 47. El pailebot centenari 10 48. El retrobament 10 49. La reina de tots els mars 10 50. Los tres amigos en el barco 11 51. Els pirates i la sirena 11 52. Un pailebot centenari 11 53. El pailebot 11 54. El pailebot desaparegut 11 CATEGORIA B (2003-2005) 1. Un robatori estrafolari 12 2. Vinculados (segon premi) 12 3. Orgullós del pailebot centenari 12 4. El misteri del cofre 12 5. El barco 12 6. Pailebote 1991 12 7. Las aventuras del Santa Eulalia 12 8. Pailebote centenario Santa Eulàlia 12 9. El pailebot del record 12 10. Mar obert 13 11. Primer viatge a cuba 13 12. Aires passats 13 13. Pesca d’alta mar (tercer premi) 13 14. Sempre la mateixa rutina 13 15. Un pailebote centenario 13 16. La vuelta al mundo en el pailebote de Santa Eulalia 13 17. El sueño del niño 14 18. A la luz de la luna 14 19. Un record que porta l’ona, el xiuxiueig que acompanya el vent (primer premi) 14 CATEGORIA C (Majors de 16 anys) 1. Si anessis lluny 15 2. Avui com ahir 15 3. Ulleres de pasta gruixudes 15 4. Confessió de tres reis mariners 15 5. Tragèdia 15 6. Diari de navegació del carmen flores 15 7. Lliure 15 8. Mariner d’aigua dolça 15 9. Melcior 15 10. L’esperit del pailebot 15 11. Massa tard 16 12. Sopa de peix (tercer premi) 16 13. Lluny 16 14. Els cabells al vent 16 15. Un somni fet realitat 16 16. A un altre ritme (primer premi) 16 17. L’essència 16 18. A mano alzada 16 19. Un ratolí a bord 17 20. Ell... Ho va veure 17 21. El vuelo de dos almas 17 22. Néixer 17 23. Memorias de oro 17 24. Un mar d’eulàlies 17 25. Amor a alta mar 17 26. El veler imperible 17 27. El somriure de laura 17 28. La boira 17 29. Nombres 18 30. Nunca me olvidaré 18 31. El secreto de la sirena 18 32. 41635 18 33. L’enfonsament de la flota 18 34. La traición 18 35. Tresor líquid 18 36. Retorno de la guerra de cuba 18 37. Petita lali 18 38. Enlairar-se 19 39. Observado por los demás 19 40. La cançó pirata 19 41. Una gavina m’ha parlat 19 Índex d’obres 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 3 10/5/18 14:11
  4. 4. 4 42. Visión de futuro 19 43. Fins l’infinit i més enllà 19 44. El fantasma de un pasado 19 45. L’aniversari 19 46. Bomba 19 47. A un àtom de distància 19 48. Bitàcola 20 49. Garbinada al cap vespre 20 50. Diari d’un pailebot (segon premi) 20 51. Eulàlia la pirata 20 52. La jubilació 20 53. Mimosa 20 54. Perdurar 20 55. Premio 20 56. Laia 20 57. Carmen flores 21 58. Passa el temps 21 59. Una vieja leyenda 21 60. Alba 21 61. El pailebot errant (condemnat a vagar) 21 62. Sarsuela 21 63. Espejismo 21 64. Un gra de sorra 21 65. Sense por 21 66. Allà a alta mar 21 67. El carmen flores 22 68. Cap a occident 22 69. Llop de mar 22 70. Trobada naval 22 71. Surcando historias 22 72. Estela 22 73. El palo 22 74. Els tresors de l’ànima 22 75. Ecos del mar 22 76. Has marxat 23 77. Oportunitats 23 78. A nadine 23 79. Nostàlgia 23 80. Somiem? 23 81. Un pailebot bessó 23 82. L’Adela 23 83. Santa Eulàlia 23 84. Mantén el rumb! 23 85. Nous mons 24 86. Xerrades 24 87. El comerciant 24 88. Naufragi del pailebot 24 89. Un pailebot centenari s’allunya a l’horitzó 24 90. Les arracades del Santa Eulàlia 24 91. Rescat 24 92. Somni d’una dona 24 93. Boira 24 94. Ombres 25 95. Llarga vida 25 96. Nombres i vaixells 25 97. Del gris al pailebot 25 98. Un pailebot solidario 25 99. El pailebot de l’avi 25 100. L’hora foscant 25 101. Regal compartit 25 102. Historias de la mar 25 103. Regata 25 104. Bosc 26 105. Enyorança 26 106. Evolució 26 107. Naixament 26 108. Generació 26 109. Un viatge sense retorn 26 110. Tocar fusta 26 111. Aún sonríen 26 112. Juego de espejos 26 113. Tot un siberita 26 114. Somiant despert 27 115. El pailebot del meu avi 27 116. Velas amarillas 27 117. El suau ball de les ones 27 118. El carmen flores 27 119. Matilda 27 120. Juguem? 27 121. El “Santa Eulàlia” 27 122. El “preussen” 27 123. Records d’un mariner 27 124. La tempesta 28 125. Una vida centenaria en el mar 28 126. Dilema 28 127. Corro 28 128. Tres velas 28 129. Cuba 28 130. Aventuras 28 131. Gran canaria 28 132. Herencia restaurada 28 133. El mar océano 28 134. L’arbre de les pomes 28 135. El sueño del pailebot 28 136. Historias ciertas (o no) narradas por una chalupa 29 137. Braços oberts 29 138. Alta mar de los recuerdos 29 139. Mar en las alturas 29 140. L’eròtica del mar 29 141. Som-hi 29 142. Aparició 29 143. Nota de suicidio 29 144. Meteorologia capritxosa 29 145. El mar des de terra 29 146. Ojos color esmeralda 30 147. Centenaris 30 148. Un infierno católico 30 149. Querido testigo 30 150. Mi última víctima 30 151. Seré com els tripulants 30 152. Lo odio 30 153. He vist món 30 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 4 10/5/18 14:11
  5. 5. 5 Índex d’autors ‘19/9 6 A77 10 ABN 26 Abril 30 Acordió 10 ADL 27 Aicuga 6 Aida 17 Alberto Pagnelli  17 ALG 8 Ali Clayburn  25 Aluap 10 AMN11 10 Àncora 13 Ane  16, 18 Angelgarciarobinson 26 Anitram 9 Antònia 8 Aranamina 22 Aresta 23 Arlet Margot  24 Atenea 25 Atir 11 Atram 30 Aulet 21 Azaña 24 BarbaBlanca 27 Bauprès 29 Bianca Amor  17 Bilbo Deschain  21 Bitàcola 15 Brisa 28 Bru da Nala  29 Bugambilia 24 Caballet de mar  28 Calidoscopi 30 Capità Rudnev  17 Capità Tro  27 Captain Hook  30 Carmelina 28 Centenari 10 Ción 24 Claudia Aranda  13 Conxi 19 Coraline 12 Cpt Jolly  21, 22 Crisla 8 Cristina 11 Cucurutu 9 Ch. 23 Charles Darwin  18 Cheis macein  7 Chi-sun 25 Chupa-Chup 24 Dao46 10 Darth Killer  14 Denis07 7 Dorada  17, 21 Dra. Amor  20 DSG 9 Edelweiss 27 Edu 22 E la nave va  22 El Brujo de la Palabra  19 El cejas  12 Elegancia 28 Eleven011 8 Elf 7 El marinero  12 El Pequeño Lor  10 Els tres navegants  22 Enif 21 Enricguionista 15 Escenavegant 17 Escopinya 15 Ethel 23 Fanina 7 Fantomas 28 Flash 12 Franklin33 9 Fresca 6 Gemma 24 Gigisbd 8 Gimendez 10 GiRIX 14 Goku 7 Goril·la 6 Habana 28 Harry Potter  8 Hector Dum  25 Helios 16 Ikic 23 Iloa  28, 30 Ina 29 Ismael 26 Jack 8 JKL 9 John Silver  25 Jony Melavo  9 J. Regina  20 Kebabsadomicilio 7 Kristiansand 7 Lagarto  20, 27 Laia 25 Laia Pau  15 Lali 24 La mar  24 La metamorfosi  28 La Pailabot  11 Laura2007 9 Lia Junior  10 Lila 11 Lou 20 Lua 25 Lulu 26 Llamps i trons  26 Llapis blau  27 Lloba de mar  22 Llum de Lluna  16 Macaru 6 Maest 17 Magutiru 8 Marc 7 Marianna 23 Marina 19 Mariner 15 Mariner d’aigua dolça  15 Mariner de secà  24 Mariposa dorada  12 Megaculé45 7 Merla Blanc  20 Miavoce 22 Milú 27 Míriam 19 Misió Divina  23 MJBIOLOGY 29 Molière 15 Mr. Díaz  7 Muntó 20 Nadine  21, 23 Nàiade 27 Naj 11 Norway 7 Not Zardep  29 Núria 13 Olda 27 Oleguer 13 ONE 20 Oreig 16 Osuneitor 8 Overnight gamer  6 Own 12 Pailebot M.C.P.  6 Paz 21 Pegàsides 23 Peter Jackson  12 Petita Formigueta  14 Piedra 25 Pinkdiamo 6 Pirenne 19 Pirula 17 Primavera 29 Princess Pirate  29 Quinze 28 Rafa 18 Rafa 19 Rafel d’Abadal  18 Rafel de Badalona  18 Rafel de Cerdanya  20 Rafel Hiddink  21 Raptor 9 Reina de relats marítims  13 Remolí 22 Robertaramona 12 Rodamón 15 Rudra 18 Sabrina 28 Sacatapus 16 Salt 16 Sants Rescat  29 Saptilesa 16 Señor Muerte  10 Senseseu Dònim  28 Siddhartha 19 Som-hi 22 Somia Truites  29, 30 SonCraft99 9 Teresa Fernández  19 Timó 12 Timoner 24 Tiniana 30 Tipoferit 21 Tobias 25 Tofol_c2 16 Tramuntana 26 Trencaclosques 13 TRESXTRES 19 Triorrelato 28 Txiki Kawai  10 Urània 6 Valeria Font  17 Velatxo 19 Verd trencat  16 Xavisic 21 Xesca Valls  20 Xiruca 15 Yo 13 Zulaiki 23 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 5 10/5/18 14:11
  6. 6. 6 CATEGORIA A (2006-2008) 1. EL PAILEBOT ENCANTAT Un pailebot centenari navegava per l’oceà. El capità Roig era al despatx, concentrat en un mapa del món. A les deu els mariners es van llevar i van anar a la cuina: el capità no hi era. Van anar al despatx; tampoc hi era. Van sortir a fora; tampoc estava al timó. Al despatx hi havia un paper que parlava d’una maledicció, i al costat un mapa amb una illa assenyalada. Van salpar cap a l’illa de les Tenebres i, quan per fi hi van arribar, aquesta va explotar. El capità Roig va aparèixer entre el fum i el veler es va convertir en un vaixell encara més gran i majestuós. “Fa molts anys”, va dir el capità, “el capità d’aquest vaixell era en Jaume, un assassí conegut. El mar el va castigar fent d’aquest vaixell un pailebot vell, brut i ruïnós. He destruït l’illa perquè s’acabi la maledicció”. _Urània 2. LA VERITAT SOBRE EL KRAKEN Es diu que fa molt temps, al fons del mar hi havia un monstre, un calamar gegant anomenat “Kraken”, era tan gran com una muntanya, tenia un color vermell-ataronjat i vivia entre les algues, era un animal llegendari i molt anhelat pels pirates de la zona. Un dia, van arribar uns pirates que el volien caçar, però ell els va fer fora fàcilment. Dies després, els pirates van escampar uns rumors sobre el Kraken i... - El Kraken ens matarà a tots!!! - deien alguns. - És un monstre horrible!!! - deien altres. Quan el Kraken se’n va assabentar no s’ho podia creure, ara tothom malpensaria d’ell. Un dia de tempesta, un pailebot centenari va xocar contra una roca enorme i es va enfonsar. El Kraken va salvar tota la tripulació i des d’aquell dia ningú el va considerar un monstre mai més. _Pinkdiamo 3. EL TRESOR Hi havia una vegada en un port de Barcelona, un pailebot centenari atracat. Un dia, un home, anomenat Òscar i la seva filla, Laia, mentre passejaven tranquil·lament pel port de Barcelona van decidir entrar al pailebot per curiositat. Un cop dintre, la Laia es va comenar a espantar, tot estava molt fosc i el terra tremolava, van girar a l’esquerra i van veure un bagul, semblava... un tresor! Abans de poder-lo obrir, uns lladres van aparèixer baixant pel pal major del pailebot. Ells també volien el tresor! Van agafar unes espases i van començar a lluitar. Els lladres els van tirar a terra. Van agafar el tresor i van marxar. Un cop eren una mica lluny els lladres van obrir el tresor al veure que eren deu galetes Maria es van decebre molt! _Fresca 4. EL MEU PELUIX PAILEBOT La setmana passada vaig anar de colònies al Delta de l’Ebre amb els meus companys. Vam portar els nostres peluixos per dormir, i jo vaig agafar el meu vaixell de vela que era un pailebot centenari i que havia servit per transportar mercaderies. La primera nit uns companys ens van fer una broma, ens van robar els peluixos però quan anaven a sortir de l’habitación van fer un soroll i ens vam despertar i els vam dir: - Ei! Què feu amb els nostres peluixos? - Estem preparant una prova per demà al matí - van contestar contents. L’endemà al matí ens van explicar la prova, s’havia de fer de detectius i trobar els peluixos amagats. El premi pel guanyador era que no faria l’examen de català. Al final va guanyar la Daniela, la nena que m’agradava. _Goril·la 5. S.O.S. (Primer premi) Ja feia un dia que la tripulació d’un pailebot centenari veia com la petita balena no s’apartava de la proa. El capità Gatell es començava a preocupar. Potser anava perduda o estava ferida. Els estava seguint des del port de València i ara ja arribaven a les costes gironines. De sobte, un mariner avisà que s’acostava un gran vaixell i s’adonaren que era un balener. Potser havien caçat la mare de la petita balena!! Quan arribaren al port van veure un cartell que deia: “Salvar peixos, salvar el mar”, i una fletxa. Van seguir-la fins arribar a un edifici, quan va sortir l’encarregat, van explicar-li que havien portat fins a la costa una petita balena. Llavors ell va contestar: - Doncs nosaltres acabem de rescatar una gran balena de les xarxes d’un balener! I així va ser com mare i cria es van retrobar. _Pailebot M.C.P. 6. UNA IDEA FANTÀSTICA L’any 1999, a Barcelona, dos germans que es deien Maria i Joan, estaven al parc jugant als mateixos jocs de sempre. Com vivien al costat del mar, el Joan va tenir la fantàstica idea de construir un pailebot centenari. A la Maria la idea del seu germà li va semblar genial perquè així no s’avorririen tant amb els jocs del parc. Van buscar els materials i les eines que necessitaven per construir el pailebot i en quatre setmanes el van acabar. El dia que volien fer la prova per navegar, en pujar al pailebot van escoltar una veu de molt lluny que deia: “Espereu-vos!”. En girar-se, van veure sorpresos que era l’alcalde de Barcelona, que els volia felicitar per la construcció del pailebot. Els dos germans van demanar-li que fes la inauguració del vaixell i de la primera navegació. Des d’aquell moment, pel carrer la gent els reconeix. _‘19/9 7. EL PAILEBOT D’OR Hi havia tres mariners, l’Agapito, en Benet i en Jofre, que anaven a vendre mercaderies a Sète. Navegaven amb un pailebot. Però passava una cosa... Si no arribaven a temps, els pirates de Sète s’enfadarien i lluitarien contra ells. Mentre navegaven, va bufar molta Tramuntana i part de la mercaderia va caure al mar. No arribaven a temps, encara faltaven moltes milles. L’Agapito va veure els pirates i va dir: - No, els pirates!!! Van lluitar, guanyant els mariners, i van marxar sense vendre res, per no lluitar més. De tornada, en Benet va recordar que allà hi havia un vaixell enfonsat i només el podia treure qui havia guanyat una lluita. El van treure del fons marí. - És un Pailebot centenari d’or!- van exclamar. Més tard, el pailebot d’ells es va enfonsar i amb el temps es va convertir d’or. Els mariners van estar molt contents. _Macaru 8. SER PIRATA, EL SOMNI DE LA JUDITH La Judith, quan era petita, tenia un somni: ser pirata. Un dia els seus pares li van explicar una història que es titulava “El pailebot centenari”. Després de sentir la història, seguia pensant en que quan fos més gran volia tenir un vaixell com aquell. Un dia va començar a construir-se un enorme vaixell. Quan el va tenir acabat, un any després, va pujar i, amb el seu gos que es deia Lukie, va començar a navegar. Anys més tard, després de moltes aventures, volia tornar a casa però es va trobar amb un problema: havia de derrotar als seus pitjors enemics: les Sirenes Maleïdes. Va tenir una idea, necessitava un pailebot centenari. Va començar a nedar i va trobar un tauró que la va guiar fins al pailebot. I amb aquell vaixell va poder navegar per tot el món i tenir moltes aventures. _Aicuga 9. EL PAILEBOT FANTASMA Era una nit de primavera, tota la gent dormia com un manta. Menys un, un nen gran que es deia Sergi i que caminava per la ciutat de Barcelona. Caminava cantant quan, de sobte, es va aturar. Va mirar el mar i va veure un vaixell a la costa. Va entrar i va veure un cartell que posava ANY 1918, és a dir, era un pailebot centenari. De cop i volta es va obrir una porta, va entrar i va veure un esquelet a sobre d’una cosa de color marró. Va apartar l’esquelet i va descobrir que era un maletí. El va agafar i, de sobte, li van començar a aparèixer imatges de tot el que havia passat en aquell vaixell. El més sorprenent era que tot el que havia viscut en aquell vaixell ho havia somiat ell abans. Seria en realitat un fantasma????? _Overnight gamer 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 6 10/5/18 14:11
  7. 7. 7 10. UN PAILEBOT DE CURSES Hi havia una vegada un pailebot centenari que es va construir l’any 2009 a França. L’any 2011 el van millorar i li van posar quatre motors i el van fer de curses de vaixells. Al 2012, va guanyar molts premis i trofeus fins que un dia el van enfonsar perquè es va posar en una guerra. Un dia el van treure de l’aigua i el van arreglar, però no va poder fer més curses. Llavors en Lluís el va portar al Museu Marítim de Barcelona. L’any 2014 es va fer famós i molta gent l’anava a visitar. En Lluís també va anar a veure el seu pailebot de curses amb els seus amics d’Espanya i de França. Un dia van robar al museu i es van emportar el pailebot. Mai més no es va saber res més i el Lluís va estar molt trist. _Cheis macein 11. EL PAILEBOT MÀGIC Tot va començar aquell dia d’abril. El sol era tan intens que no deixava veure. Estàvem com cada dia la meva germana Aina i jo mirant embadalits el pailebot centenari i l’Aina va dir: -Entrem al pailebot? Jo que sóc molt atrevit vaig dir: -Sí, anem! Quan vam començar a trepitjar el terra del vaixell ens vam adonar que es movia. Poc després vam obrir una porta misteriosa. Hi havia un jardí enorme on habitaven unes criatures anomenades aurelitos. L’Aina va obrir les veles perquè la força del vent fes el seu efecte. Vam estar molt temps mirant a les estranyes criatures. Després de contemplar aquest meravellós paisatge vam tornar cap a casa i li vam explicar als nostres amics aquella aventura màgica. Quan vam acabar l’escola vam anar al pailebot amb més amics però tot havia desaparegut. Ho havíem somniat? Quin misteri. _Kebabsadomicilio 12. LA MEVA JOGUINA PREFERIDA Avui, jo me’n vaig al camp, i m’emportaré la meva joguina preferida!! Per a mi és molt important, és “un pailebot centenari”, i sí, es diu Pailebot. Ha estat amb mi des dels 2 anys, i en tinc 11! És un vaixell. Quan era petit, a la banyera sempre hi jugava amb ell, dinava amb ell, dormia amb ell... Per a mi és molt important. Jo espero que quan sigui gran me’l segueixi estimant. Tothom té una joguina preferida, oi? _Kristiansand 13. LA MORTÍFERA SORTIDA DEL PAILEBOT CENTENARI Un dia, dos nens francesos anaven a pujar per primera vegada a un Pailebot Centenari. L’Aurore i el Chamin van cridar: - Nous serons dans un bateau!!!- (estarem en un vaixell). - Enfants, calmez-vous - va dir la seva mare (calmeu-vos nois). De sobte el vaixell es va començar a moure. Les cordes es van trencar i la nau se’n va anar del port de Barcelona. El Pailebot Centenari va anar-se’n mar endins fins que ja no es veia la ciutat. Les coses es van posar tenses quan ningú venia a ajudar-los. Tenien gana, set i la gent començava a trobar-se malament. A l’horitzó es va veure com una gran figura s’apropava, es van posar molt contents pensant que els venien a rescatar, però... Oh! Déu meu! Era un megalodon. _Megaculé45 14. ERA... (Segon premi) Abans de ser al museu era un pailebot molt actiu. Vaig néixer al 1918 a Torrevieja i em van posar el nom de Carmen Flores. Només servia com a vaixell de càrrega de conserves i no sé que més, cosa que feia que olorés bastant malament i a mi no m’agradava gens. Vaig seguir sent un vaixell de càrrega i em van posar diferents noms de persona no gaire interessants. Quan va arribar la guerra la cosa va començar a ser molt més divertida. Em vaig convertir en un patruller de primera i fins i tot tenia un petit canó! Després de tota aquesta experiència em van traslladar aquí, al Museu Marítim de Barcelona, i aquí segueixo jo, un pailebot centenari... _Fanina 15. UN DIA DE PLUJA Un dia de pluja, hi havien 2 germans que no sabien que fer, però tenien l’habitació molt desordenada, fins que van decidir ordenar-la. A la Marta li encantaven els cotxes i a l’Oriol jugar amb els vaixells. A l’hora d’ordenar l’habitació... - Mira aquest cotxe s’assembla a un Ferrari - va dir la Marta. - No et sona aquest vaixell? - comentar l’Oriol. - És veritat, és un pailebot centenari, va ser construït el 1918 a Torrevieja. Els pailebots van navegar pel Mediterrani des de finals de segle XIX, fins ben entrats els anys 60 del segle XX - va contestar la Marta. I per fi va quedar l’habitació molt neta. - Mira Marta, ja no plou! Sortim a fora a jugar - va proposar l’Oriol. - És veritat, sortim a jugar. _Mr. Díaz 16. CAVALCANT EL PAILEBOT Un dia em vaig despertar per la brisa, i estava en un pailebot, un pailebot centenari. Les veles em portaven, i el cel era blau. Quan de cop el cel es va tornar gris, el vent va començar a bufar molt fort i el pailebot es va descontrolar. Jo vaig caure per la borda, vaig tancar els ulls i quan els vaig obrir estava a casa en el meu llit i tot havia estat un somni. _Elf 17. EL PAILEBOT SURFER Hi havia una vegada un pailebot centenari que el van crear per fer viatges, portant menjar i begudes d’un país fins a un altre. Però ell no feia més que rumiar que això no era el que volia fer. A ell li agradava una mica més d’emocions, i en un dels seus viatges va veure a uns surfistes amenaçats per un tauró. Tots cridaven amb molta por, llavors, se li va il·luminar el timó! “Ja sé a què em vull dedicar! Seré salvavides de surfistes”. Llavors va decidir anar a Hawaii perquè és on més surfistes hi ha practicant surf. I els surfistes es van adonar que tenien un salvador i ja no tenien por de ser atacats pels taurons perquè tenien sempre protegint-los el pailebot surfer. Quan el pailebot surfer va rescatar al primer surfer, es va sentir el vaixell més útil i feliç de tots els mars. _Marc 18. LA MEVA GRAN HISTÒRIA Hola amics! Em dic pailebot Santa Eulàlia. Abans anomenat Carmen Flores, Puerto de Palma i Cala Sant Vicens, m’agrada que em diguin el “Chulo”. Em diuen així per la meva velocitat en nusos, no en kilòmetres hora, eh!!! Ara sóc molt feliç, ja que els amics del Museu Marítim de Barcelona em van restaurar. Antigament quasi no quedava res de mi. Les meves quadernes i costelles de fusta es podrien, ja no em feien carenes i les meves veles eren retalls. Jo, un pailebot centenari, vaig participar en una guerra i vaig anar a Cuba surcant l’Atlàntic, però corria el perill de morir. Per sort em van arreglar tant bé que semblo nou i més “chulo” que ningú. Ara gaudeixo navegant amb nens, pares i mares per les vores de la mar Mediterrània i de la meva estimada ciutat de Barcelona, i espero continuar així molts anys. _Goku 19. EL BUSCATRESORS En un pailebot centenari hi havia un mariner, aquest mariner tenia un mapa del tresor i l’estava buscant per l’alta mar. Va veure una illa semblant a la del mapa, va mirar-la de reüll i va anar cap a l’illa. Allà va veure un cartell que deia “A l’illa del pirata estàs buscant i el tresor a prop tindràs”. El mariner va mirar al seu voltant i de sobte una explosió va escoltar, va veure un pirata amb mala cara i amb el tresor. Aleshores el mariner es va apropar i li va canviar per un altre tresor, però quan el pirata va mirar dins la capsa del tresor, va veure que a dins només hi havia monedes de xocolata. _Denis07 20. EL PAILEBOT SE’N VA No podreu creure el que m’ha passat avui! Jo estava a casa fent els deures fins que la meva mare m’ha trucat per telèfon i m’ha dit: - Un pailebot centenari se’n va del museu! I jo corrents he anat a agafar un autobús per anar a Barcelona. Quan he arribat he vist que estaven traslladant el pailebot a un altre lloc, he anat a preguntar el que passava, però, a l’entrar al Museu Marítim de Barcelona m’he trobat un cartell on hi posava: “El museu es trasllada al carrer de davant”. Tot allò era una equivocació. El Pailebot no se n’anava de Barcelona, l’estaven traslladant al carrer de davant! _Norway 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 7 10/5/18 14:11
  8. 8. 8 21. EL CHULO 1936 Mallorca Gener de 1936 Ha començat la guerra, i ens han enviat amb el Chulo (un pailebot centenari) cap a Mallorca per instal·lar-li un canó de calibre 57 mm. Ahir, mentre navegàvem, vaig sentir un soroll molt fort, al sortir a mirar què passava, vaig veure que s’havia fet un forat a la part inferior del vaixell. Corrent, vaig anar a avisar els meus companys per explicar el que havia succeït, i espantats, vam tapar el forat amb fustes. El capità va fer girar el timó bruscament per evitar la zona de roques en la que ens havíem posat. L’endemà tots ens vam despertar i vam veure que estàvem al port de Mallorca. Quan ens van arreglar el forat i van instal·lar el canó al Chulo, ens vam dirigir a la costa per vigilar que no ataquessin. _Harry Potter 22. LA HISTÒRIA DEL PIRATA CATALANET L’Anna és al museu amb la seva mare. En arribar, es fixa en una cosa... s’apropa i... UN VAIXELL? - Mama, aquest vaixell... voldria saber la història però no la posa. La mare, encara que no la sabés se la va inventar. - Bé... diu així - va dir mentre es gratava la gola. - “Hi havia una vegada un pailebot centenari que navegava pels mars. El pirata que el dirigia es deia Pirata Catalanet. Era de Barcelona i li encantava lluitar i saltar d’un vaixell a un altre, però un dia ja no li venia de gust. - Catalanet, què et passa? - Mireu tripulació, el meu vaixell és llogat i m’obliguen a pagar-lo però no tinc diners... - Ho sento no podem fer res... gaudim dels últims dies que ens queden... - Val... - I aquesta és la història d’aquest pailebot centenari! - Marxem que és tard! _Eleven011 23. EL PIRATA SALVADOR A les aigües de l’Atlàntic hi havia un pailebot centenari viatjant cap a Amèrica. A mig camí es van trobar amb el seus enemics els anglesos, que els van atacar. Els espanyols eren exactament un grument més. Aquell grumet es deia Salvador i era principant. Va començar la lluita, els anglesos agafaven terreny i els espanyols, a la defensiva, els disparaven amb el canó. Per darrere va venir un vaixell anglès i els espanyols patien més. La cosa va anar a pitjor. Els anglesos van pujar al vaixell espanyol i els van matar a tots menys a un, que els va parar una trampa. Aquest era el pirata Salvador, que va anar a la sala d’explosius, va sortir del vaixell per la trapa de sota i va deixar que el vaixell s’inundés. Després d’una petita estona, el vaixell va explotar i només es va salvar ell. _ALG 24. EL PAILEBOT L’any 1936 Ben Nieges es va embarcar en un pailebot centenari. A l’embarcar, la gent del poble estava allà per mirar com marxaven per vigilar les costes de la guerra. Mentre s’endinsaven al mar van veure taurons, dofins, etc... Durant tres dies no semblaven ser atacats. Al Ben, els dies al mar se li feien llargs i avorrits, li agradaria haver-se quedat a casa seva. Aquella mateixa nit va tenir un malson estrany, a l’aigua sortien vampirs i li xuclaven la sang. Es va despertar d’un sobresalt per una canonada de canó, va mirar al costat d’ell i hi havia un vaixell anglès. Això volia dir que començava la guerra a les costes. El seu vaixell va estar a punt de tombar-se però, finalment, va fer-ho abans el vaixell anglès. L’any 1937 es va enfonsar el seu vaixell i, des de llavors, s’han anat creant més pailebots centenaris. _Jack 25. POSTA DE SOL INOBLIDABLE Un dia qualsevol de l’any 2018 un pailebot centenari, anomenat el Sardiner, tenia un capità que es deia Bob Esponja i una tripulació anomenada Arenita, Patricio, Calamardo, Senyor Cangrejo i la seva mascota - un lloro - que es deia Gary. Tota la tripulació estava recollint i repartint mercaderies d’illa en illa i també transportaven gent. Era un vaixell molt antic, amb cinc mastelers molt decorats i quinze veles per poder navegar amb el vent. Amb la posta de sol, quan tornaven de recollir les mercaderies de les Illes Balears, van ser atacats per un gran i impressionant calamar gegant amb divuit potes enormes. Tot va ser molt ràpid i inesperat, la tripulació va haver de saltar del vaixell mentre el calamar va pujar per la proa trencant tot el que es trobava fins arribar a enfonsar finalment tot el vaixell per complet. _Antònia 26. ELS MAPES Fa molt de temps un pailebot centenari, que es deia Pailebot Sta. Eulàlia, era molt especial perquè havia lluitat amb vaixells pirates d’abans molt forts. També era molt important per l’home que tenia el vaixell. Sabeu qui era? Un pirata! Però, tranquils, era molt bo. Un dia, el pirata va trobar un mapa d’un tresor i amb el seu pailebot, no s’ho va pensar dues vegades i va anar a buscar el tresor. Van passar molts dies fins que, al final, el pirata va dir: “Prou! Ja hem buscat molt per tot l’oceà i no el trobem!” Llavors va veure una illa que semblava molt relaxant i van atracar el vaixell. Allà va veure una X a terra. Va començar a cavar i a cavar... i van trobar el tresor. L’aventura s’ha acabat però, més tard... Oh!!! Què és això? Havia trobat un altre mapa!! _Crisla 27. EL PAILEBOT CENTENARI Un dia la Mireia i el Sergi, dos germans que es discutien molt, van voler anar a la platja per descansar. Un cop allà, en Sergi ràpidament s’endinsà al fons del mar. La Mireia, no el va veure de lo ràpid que va anar i va començar a preocupar- se. El va buscar per tota la platja i, de cop, van treure la bandera dels vaixells. El Jordi no la va veure i es va espantar de tants vaixells que hi havia al seu voltant. Va començar a moure’s, esquitxant com un peix fora de l’aigua, fins que el capità del pailebot centenari el va veure i el va rescatar. La seva germana, molt preocupada, va veure que venia en un vaixell. Quan va baixar, quasi es posa a plorar i li va dir que ja sabia que discutien molt però que ella no era res sense ell. JA NO DISCUTEIXEN _Osuneitor 28. LA CONSTRUCCIÓ DEL PAILEBOT CENTENARI Fa molt de temps, al 1920, dos anys després de la construcció del pailebot, ho celebraven a la mar, quan de sobte, una tempesta els va arrossegar mar endins. No controlaven el timó, anaven sense rumb. Al matí següent, el pailebot tenia forats per la part inferior, s’enfonsaven i no tenien cap bot salvavides. Aleshores, un mariner va veure una petita illa, van intentar arribar-hi nedant i per sort ho van aconseguir. En aquella illa hi havia plàtans, cocos, etc., però també hi havien animals perillosos, com per exemple: taràntules, serps... Els primers dies ho portaven bé, però se’ls van complicar les coses. Un segle després de l’enfonsament, uns mariners el van trobar i el van transferir al Museu Marítim de Barcelona. Quina sort pel museu tenir un pailebot centenari! _Gigisbd 29. MUSEU MARINER Hi havia una vegada un pailebot centenari que van trobar uns pirates que buscaven un tresor al fons del mar. Els pirates eren molt pobres, tant que no es podien pagar el menjar. En veure aquell vaixell van tenir una idea: el portarien a terra per fer un museu mariner com el que somiaven. El vaixell era enorme, gegant, però hi cabia al museu. Els pirates van pensar que, si només hi hagués el vaixell, no vindria molta gent. Van buscar per tots els oceans, el Pacífic, l’Índic, l’Àrtic, l’Atlàntic i l’Antàrtic i van trobar moltes coses: petxines, àncores, àmfores... i moltes més coses. Quan van muntar el museu va venir molta, molta gent i ja van començar a tenir diners per menjar més. Bé, aquesta és la història que li va passar a la tripulació de pirates d’aquest vaixell especial. _Magutiru 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 8 10/5/18 14:11
  9. 9. 9 30. UNA AMISTAT VERTADERA (Tercer premi) En Sergi i la Carla eren dos amics que es van conèixer en el Museu Marítim de Barcelona, concretament en el pailebot Santa Eulàlia, que és un pailebot centenari. Cada 2 d’abril es trobaven en el mateix museu per celebrar el dia en que es van conèixer. Però un any en Sergi no es va presentar. Tot i això la Carla va decidir esperar-lo, perquè coneixia al seu amic i sabia que era molt bromista. Quan començava a fer-se fosc, la Carla, cansada d’esperar, va marxar molt enfadada, perquè l’havia deixat plantada sense cap explicació. Un cop va entrar en el cotxe i va encendre la radio va escoltar a les notícies com explicaven que en el Museu Marítim hi havien quedat persones atrapades a dins. La Carla va tornar cap a la porta a esperar que els bombers rescatessin al seu amic Sergi. _Anitram 31. TEMPS DE TEMPESTA Uns mariners van embarcar en un pailebot de mercaderia. Passava el temps i aquests mariners s’avorrien. Van decidir cantar però, després d’una estona que alguns feien “galls”, es van cansar i van decidir dormir cinc minutets. El despertador es va quedar sense piles i van seguir dormint. Mentre dormien, va començar una tempesta tan forta que va desviar el pailebot cap a una altra direcció. Quan es van despertar van tenir l’ensurt més gran del món: estaven perduts en una illa, amb el pailebot sense vela i que aquesta estava a dalt d’una palmera, no sabien el perquè. Finalment, la van poder agafar i la van col·locar al seu lloc. Van poder anar a descarregar la mercaderia i tornar cap a casa. Des d’aquell dia, cada vegada que algú diu “això sí que és un pailebot centenari” se’n recorda d’aquesta història. _Laura2007 32. VAIXELL AMB CORBS El dia 7 de gener del 2001, unes persones havien construït un vaixell molt bonic i enorme; en record d’un antic vaixell, el batejaren EL PAILEBOT CENTENARI. Però l’havien construït malament perquè havien fet un jardí amb moltes plantes a dins i, com les persones eran tan despistades i de vegades es deixaven el jardí obert, llavors venien els corbs. El vaixell es sentia malament perquè els corbs es menjaven les llavors, feien caca al vaixell i això no l’agradava gens. Però quan van venir les persones es van assabentar que els corbs es menjaven les llavors del vaixell i es feien caca a sobre. Les persones sabien com espantar els corbs: van pensar en posar un espantaocells quan no estiguessin les persones perquè així els corbs quan vinguessin s’espantarien i llavors estarien tranquil·les les persones i el vaixell. D’aquesta manera ho van aconseguir i el vaixell deia: “gràcies...” _Raptor 33. CONSTRUINT ALGO NOSTRE Hi havia una vegada, a l’any 1900, i en un port d’un poblet americà, uns nois que van decidir fer un pailebot centenari. Ja anaven per la meitat de la construcció quan van sorgir alguns problemes. - Això no es fa així!- Cridava en Mario. - A cas ho saps fer millor? - Protestava en Jack. - Doncs sí! - es xulejava en Josep. I finalment se’n van anar a casa enfadadíssims. L’endemà es van reunir i en Jack, més calmat, va dir: -Ei, nois! Perquè no provem de fer un vaixell inventat per nosaltres? - I, no gaire enfadats, van respondre:- Mmmm..., no estaria malament...- tots van portar plànols fets de casa i es van reunir per fer-ne un. Van construir sense jutjar-se perquè ho havien triat tot ells i ja no hi havia un model perfecte. Una vegada acabat navegaven feliços amb el seu vaixell. _DSG 34. EL PAILEBOT DE KAPPES Hi havia una vegada una tribu de “Kappes” a una ciutat que eren pobres. Un dia va venir el líder de la tribu: -Això no pot seguir així, hem de buscar menjar -va dir el líder- algú té alguna idea? -Tenim un pailebot centenari fet pels nostres avantpassats, podríem anar a buscar menjar- va dir el conseller del líder. -Bona idea!- va pensar el poble. La tribu de Kappes va pujar al pailebot i es van fer armes, eines de pescar i roba pirata. Als tres dies van trobar un corsari que els va atacar. Els pirates, al veure uns Kappes muntats a un pailebot que venien cap a ells, es van tirar del vaixell. Després els Kappes van abordar el vaixell enemic. Es van difondre rumors sobre els Kappes pirates. I així, al robar en altres vaixells, els Kappes van sobreviure i van ser molt temuts. _SonCraft99 35. EL PAILEBOT PLATEJAT Hi havia una vegada, un vaixell molt carregat de persones. Un dia, un senyor volia un vaixell igual. Van fer una votació per veure qui es quedava el vaixell i va guanyar el senyor que se’l volia comprar. Li va canviar el nom i li va posar el nom de pailebot centenari. Perquè la família del senyor es deia Centenària. Al senyor li va agradar el vaixell perquè el timó era daurat i el vaixell era de color platejat i quan va passar una setmana el vaixell va xocar contra un iceberg i es van enfonsar per sempre. El senyor va construir un altre vaixell amb el mateix nom i va viatjar amb ell i la seva família per tot el món. _JKL 36. LES AVENTURES DEL BARBA BLANCA Era un dia plujós, jo, el capità Barba Blanca estava en el meu vaixell un pailebot centenari. Amb ell recorria els set mars però un dia em vaig topar amb el meu pitjor enemic, el capità Barba Negra. Aquest em va tirar set bales de canó. Jo amb deu canons per banda i amb el vent en popa a tota vela el vaig enfonsar fàcilment; però el vaig rescatar com a bon pirata que sóc. El vaig salvar d’un enfonsament i a tota la seva tripulació, malgrat vam enfonsar molts vaixells. Eren vaixells de tots els països Anglaterra, EEUU, França, Itàlia, Xina i Rússia i així vam tenir una riquesa immensa i érem els homes més rics del món i vam viure feliços i menjar porcs. _Jony Melavo 37. EL PAILEBOT CENTENARI TOMASSINO Fa molt de temps, a l’Oceà Àrtic, el pailebot centenari Tomassino va viure una aventura al·lucinant. Durant una nit freda d’hivern, mentre transportava sal, un vaixell pirata el va abordar. Just en aquell moment des del fons del mar, va sortir el mític ferotge Cracken i es va cruspir l’embarcació pirata. En arribar a port, els mariners del Tomassino van saber que el vaixell pirata tenia una maledicció que es va fer realitat. La maledicció, que molta gent no creia, era que qui pujava al vaixell i després desembarcava es trobaria amb els monstres del mar com el Guitzi-la, Cracken i Megalodon. Un dia va venir una nena que es deia Dolores Fuertes de Barriga i es va trobar amb els monstres i se la van menjar. Des d’aquell dia, tots els navegants van saber que la maledicció no era una broma, era una realitat. _Cucurutu 38. ELS PIRATES I ELS VÍKINGS Hi havia una vegada un grup de víkings que tenien el seu vaixell que es deia Pailebot centenari. Era molt bonic però hi havia uns pirates que volien el vaixell. Van tenir una idea malvada: robar el vaixell. Una nit van agafar el vaixell i van començar a navegar. Quan van arribar a la seva illa va dir - Anem a mirar a sota del vaixell, potser hi ha un tresor! I tots van dir que sí però no sabien que els víkings estaven a sota el vaixell i quan hi van anar van tenir una gran sorpresa!!!! Quan els víkings es van despertar van començar a lluitar. Tots estaven molt enfadats, saltaven, tiraven barrils, cridaven... Finalment, després d’una estona lluitant, va venir un víking i va dir: Prou de lluitar! A partir d’aquell moment tots van demanar perdó i van ser amics per sempre. _Franklin33 39. EL PIRATA I EL MAR El capità John i la seva tripulació, van viatjar pel mar amb un pailebot centenari. Anaven veient de tot: dofins, balenes, peixos... fins que per culpa d’un descuit del capità van arribar a un forat negre que els va “transportar” a l’any 1681. Allà van xocar contra un vaixell pirata i el van deixar destrossat. - Qui ha sigut el que ha malmès el meu vaixell?- Va preguntar el Barba Negre, el capità dels pirates. El John, va aixecar la mà demanant disculpes, però els pirates van saltar d’un vaixell a l’altre 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 9 10/5/18 14:11
  10. 10. 10 sense acceptar les disculpes. Van començar a barallar-se, fins que el capità John va dir: -”Pareu!!!”- Tots van callar i va continuar molt segur: -”Jo podria arreglar el vostre vaixell”. Després es posà mans a l’obra, el va deixar arreglat per tornar a passar pel forat negre. Un cop fet, van tornar a la seva època. _Aluap 40. EL RUBÍ VERMELL L’any 1810 el pailebot centenari Santa Anna navegava amb el seu capità Mike a bord. Amb la seva tripulació buscaven el tresor del rubí vermell. Passaven dies, mesos i, fins i tot, anys i no hi havia rastre del tresor. Un bon dia van veure tres banderes italianes. Es tractava del vaixell de Santa Attabarsane i van començar a lluitar contra ells. Durant l’abordatge, el capità Mike va caure a l’aigua i s’enfonsà. Ja sota del mar va tocar alguna cosa estranya; era el tresor del rubí vermell!!! Se’l va guardar i, en acabar la batalla, van lliurar el tresor i les seves riqueses que havien aconseguit al poble més pobre que coneixien, demostrant així que aquells homes tenien bon cor. _A77 41. UN REGAL MOLT ESPECIAL Hi havia una vegada a l’any 1950, un capità italià. Un dia va rebre un regal del seu avi, un pailebot centenari. El va preparar per marxar a veure món, ja que estava cansat d’estar a terra ferma. Navegant, va veure una illa, però s’havia deixat el mapa i no sabia quina era. Va baixar per investigar-la i va estar uns dies passant gana, cada cop estava pitjor. Un dia va aparèixer un mico, que es va espantar i va marxar corrents. El capità va seguir-lo i va descobrir que l’animal l’havia portat una noia amb la que vivia i eren amics. Ella va veure que estava malament, no parlaven el mateix idioma, i amb gestos li va dir que el cuidaria. El capità es va recuperar i es va quedar amb ella. Al cap d’un temps van tenir fills i el mico els cuidava i se’ls estimava molt. _Señor Muerte 42. CONTRABAN DE PAILEBOT Al 1918 es va construir un vaixell de transport de mercaderies, la veritat és que al començament no va tenir molt reconeixement, per això va canviar, i altres països es van interessar per ell. Al 1921 va fer un viatge a Mancanillo i Santiago de Cuba i anava tan ràpid que un contrabandista es va interessar per ell. Al 1928 el va comprar, va transportar farina, etc. Un dia va tindre un encàrrec per transportar coses des de New York a Rússia passant per l’Atlàntic. Allà van tindre una trobada amb taurons. També van passar pel Mediterrani on casi s’enfonsen, però al final van aconseguir arribar a Rússia, van entregar la mercaderia: zebres, necessitaven zebres. Resulta que el contrabandista havia millorat i aquell va ser el seu últim contraban i aquesta va ser la història d’un pailebot centenari que va seguir ajudant al món. _Lia Junior 43. UNA AVENTURA EN UN PAILEBOT Hi havia una vegada una família que els agradava molt el mar i tenia desitjos d’algun dia poder tenir un vaixell. Un dia van decidir anar a una subhasta de vaixells i van comprar un pailebot centenari que estava una mica inutilitzat i necessitava alguna reparació. Li van reparar algunes finestres trencades i el van pintar. Quan estava reparat van començar una aventura al mar. Van tenir grans dies feliços i amb moltes aventures, però una nit es van trobar amb una tempesta, hi havia onades de 6 metres. Després d’uns minuts va arribar la calma al mar. Aleshores van decidir que portarien el vaixell a un lloc i farien d’ell un restaurant on les persones poguessin menjar bé i gaudir de poder veure un pailebot. A partir d’aquest dia van tenir centenars de visites diàries. _Dao46 44. EL MARTÍ I EL PAILEBOT Hi havia una vegada una família. El pare era mariner i la mare professora. Tenien un fill, el Martí, que era un poruc de mena. Tenia por a la foscor, als sorolls... A TOT! Un dia el pare va pensar que la mar ho cura tot, i va decidir apuntar-lo a unes colònies a un Pailebot Centenari, un vaixell situat al port de Barcelona. El Martí no volia, però tenia tantes ganes de perdre les pors que va acceptar. La mare li va dir: - Recorda que és un vaixell màgic. A la nit no podia dormir, va sortir a coberta i el vaixell li va dir que no havia de tenir por de res. El Martí, sorprès, va tenir més por. De sobte va comprendre que no calia tenir por perquè tot del que temia ni mossegava ni feia mal, així el Martí no va tenir por mai més. _Acordió 45. CAP AL PASSAT Aquell dia l’Anna, l’Antoni i en Guillem anaven a visitar el Museu Marítim de Barcelona. Es trobaven davant un vaixell de càrrega amb grans veles plegades. En Guillem va dir: - Mireu! Un pailebot centenari! En aquell moment van aparèixer al 1938 a bord el Cala Sant Vicens, que era com es deia el vaixell en aquell temps. No sabien què havia passat, però de seguida es van adonar de que eren enmig de la guerra CIVIL Espanyola: Avions de guerra sobrevolaven els seus caps. Van arribar fins a Mallorca amagats entre sacs de cereals. Van baixar ràpid abans de que algú els volgués dir alguna cosa. Però el capità els va veure i li van haver d’explicar tot. També volia anar amb ells al 2018. Van dir pailebot centenari al revés i van tornar a casa. _El Pequeño Lor 46. UNA PETITA AVENTURA Hi havia una vegada una pirata, la Maria. Ella navegava pel Mediterrani amb el seu petit vaixell, però volia ser una pirata de veritat, d’aquelles que anaven en grans pailebots. La seva mare li va explicar que hi havien molts pailebots, però un, era molt especial, perquè era centenari. Un dia va sortir a navegar i anclat a prop d’una illa hi havia un pailebot centenari. Era cert el que veien els seus ulls? Ràpidament s’hi va acostar, hi va pujar, el va desanclar i va sortir mar endins, deixant anclat el seu vaixell a l’illa. La Maria havia fet el seu somni realitat però just aquell dia va fer una tempesta molt forta i com que aquell pailebot era vell i no estava preparat, va bolcar. Ella va pensar que no sobreviuria però va aconseguir arribar a la superfície i nedar fins l’illa on hi havia el seu vaixell. _Txiki Kawai 47. EL PAILEBOT CENTENARI Una vegada al 1918 estaven construint un vaixell. Aleshores va començar a ploure, fins i tot podríem dir que era una tempesta. Els constructors del vaixell van intentar anar a una illa, però un d’ells va morir, el Martí. Els primers dies que van estar a la illa van ser incòmodes, però després d’una setmana va decidir tornar. El vaixell no hi era! Se l’havien emportat. Qui se’l van emportar van ser l’Aleix, en Pau, en Marcel i en Manel. Ells el van acabar al 1922, aleshores el van vendre per 1.000€. El van fer servir per la guerra i hi van incloure 4 canons. Quan van anar a la guerra, el pailebot centenari va explotar. Finalment van guanyar els bons, però no van poder recuperar-lo i aquell va ser un pailebot centenari perdut. Van començar a fer-ne un al 1930 i el van acabar el 1935. _Centenari 48. EL RETROBAMENT Una vegada en un pailebot centenari hi vivia un noi pirata, el Daniel, que no coneixia la seva família. Navegant amb la seva tripulació, van veure un vaixell molt ben equipat. Van lluitar i el Daniel i la seva tripulació van guanyar. Van fer 5 presoners, entre ells el capità enemic. Els va enviar al calabós i es va fixar en que el capità portava un collaret igual que el seu i li va preguntar: - Quin és el teu cognom? - Dolohov, és rus - va respondre estranyat. - Per? - Perquè el meu també ho és - va dir en Daniel. Llavors l’Augustus, l’altre capità, va comprendre, a l’igual que en Daniel, que aquell pirata era el seu fill. Després d’explicar-li la seva història i perquè el va abandonar van fer les paus. Des d’aquell moment, pare, fill i tripulació naveguen junts pel mar, en el seu pailebot centenari. _Gimendez 49. LA REINA DE TOTS ELS MARS Aquesta història va passar per l’any 1900. És la història d’una noia pirata que es diu Carla. El seu pailebot centenari havia traslladat mercaderies per tot el món. L’havia batejat com El Dorat perquè era extraordinari. Un dia la capitana Carla va iniciar una aventura que es tractava de viatjar a “l’illa impossible”. Es deia Impossible perquè no es podia sortir viu de l’illa. Milers de pirates ho havien intentat i no ho havien aconseguit. Es deia que el pirata (o la pirata) que aconseguís el tresor de l’illa Impossible i en sortís viu, seria coronat com al millor pirata del món. La Carla va intentar-ho i ho va aconseguir. Havia passat per tot tipus de perills i res la va parar, fins i tot monstres que la van perseguir. Des d’aquell dia va ser la millor pirata del món. _AMN11 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 10 10/5/18 14:11
  11. 11. 11 50. LOS TRES AMIGOS EN EL BARCO Había en un barco, un pájaro de mi amigo Martí. Me asusté porque me dan miedo los pájaros. Un día, el pájaro se quedó atascado en una vela en el pailebot centenari. Aunque me daba mucho miedo, decidí ayudarlo y me subí hacia donde estaba el pájaro. Entonces se puso encima de mi mano y empezó a cantar. En ese momento me di cuenta de que ya no me daban miedo los pájaros. Nos hicimos amigos pero un día, se perdió y mi amigo Martí y yo nos pusimos a llorar. Entonces yo pensé en comprar otro pájaro de color amarillo. Martí se llevó una bonita sorpresa y estuvo muy feliz y el pájaro nuevo se puso a cantar en el barco. Entonces vimos de lejos que llegaba el pájaro perdido con más pájaros. Al final vivimos para siempre todos felices en el barco lleno de pájaros. _La Pailabot 51. ELS PIRATES I LA SIRENA Hi havia una vegada un pailebot centenari francès que viatjava per la costa francesa. Aquest vaixell s’havia construït l’any 1918 i navegava amb tres veles blanques. En el vaixell hi havia set pirates, quatre nois i tres noies. Un dia al matí molt d’hora, mentre encara dormien, van escoltar un soroll. No sabien qui l’havia fet. Van mirar al mar i hi havia una sirena que estava intentant dir-los que s’apropava una tempesta. Ells no l’entenien perquè era muda. La sirena els va assenyalar els núvols i van veure que eren d’una tempesta. De sobte, van començar els raigs i els trons i va començar a ploure molt. Com que les sirenes no podien parlar amb pirates perquè una altra sirena ho havia fet i la van matar, la sirena se’n va anar i els set pirates es van haver d’enfrontar a aquella terrible tempesta. _Cristina 52. UN PAILEBOT CENTENARI Hi havia una vegada, un pailebot que viatjava per la costa amb tretze mariners. Transportava carbó, ferro i eines a la ciutat de Roma per construir una catedral. Era l’any 1908 quan, un dia de tempesta, el pailebot va xocar amb un far abandonat. Estaven començant a enfonsar-se i van decidir que s’havien de quedar al far abandonat per refugiar-se de la tempesta. Allà van passar cinquanta anys i ningú va trobar el vaixell ni tampoc el far. Finalment, un any després, uns vigilants del mar van trobar-ho tot i ho van portar a Barcelona. Allà li van posar el nom de Pailebot Centenari al vaixell. _Naj 53. EL PAILEBOT Un pailebot centenari és un vaixell de càrrega. Els pailebots podien portar coses petites i amb rapidesa. El nom va sortir de l’anglès: pilot’s boat. Van embarcar al Mediterrani fa segles i van decidir acabar als anys 60. El pailebot Santa Eulàlia va ser construït al 1918 i li van dir Carmen Flores. Al principi van decidir transportar fruita, objectes i minerals. I així va destacar per haver anat a Amèrica, al 1921, i fer prou diners per pagar la construcció. Al 1928 un mallorquí el va comprar i va canviar de nom a Puerto de Palma. Al 1936 una mallorquina va comprar-lo i es va dir: Cala Sant Vicenç. A la guerra Civil van fer-lo servir com a eina de guerra. I finalment un museu el va aconseguir a una subhasta i el van restaurar per fer-lo com l’original. _Atir 54. EL PAILEBOT DESAPAREGUT Fa molts i molts anys a Jacksonville, un nen que es deia James volia ser mariner i solcar els mars amb els seus camarades. Però en James no volia un vaixell qualsevol, el que volia era un pailebot centenari. Conta la llegenda que un pirata anomenat Willi Goodman havia desaparegut després d’assaltar un gran vaixell i mai més l’havien vist. Quan el James va fer 16 anys els seus pares li van regalar un vaixell per navegar pels oceans però no era el que ell volia. Navegant, va arribar a les illes Mauritius i de cop i volta va aparèixer el Willi Goodman i va dir: no toqueu el meu tresor! El James va cridar: Ataqueu!!! Després d’aquella dura batalla es van endur el tresor i el van amagar en una cova, on el Willi Goodman havia amagat el seu pailebot centenari. _Lila 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 11 10/5/18 14:11
  12. 12. 12 CATEGORIA B (2003-2005) 1. UN ROBATORI ESTRAFOLARI Era un dia d’hivern, quan em van trucar del museu marítim: - Bon dia. Ens han robat una de les peces més importants de la nostra col·lecció! No sabem com ha pogut succeir. S’han endut un pailebot centenari!!! - Un pailebot centenari sencer?! Ara mateix vinc. Quan vaig arribar tothom estava molt esverat i ningú sabia què fer. Vaig preguntar a uns quants vigilants i vaig esbrinar que hi havia un tros del museu que dóna al port. Finalment, vaig trucar a la marina i els hi vaig donar el rol per si el podien localitzar, tot i que no ho creia gaire possible. Però sí, el van trobar! Vam anar a buscar el vaixell i, al aproximar-nos vam observar que estava ple de pirates!!! Al pujar a bord vam veure que eren el responsable del museu i uns quants vigilants que estaven posant a prova el sistema de seguretat! _Timó 2. VINCULADOS (Segon premi) -¡No puede pasar!- Exclama la enfermera mientras me encamino hacia la habitación de mi hermano. Abro la puerta y, para sorpresa de las dos, Pascual no está. Sin embargo sé dónde se ha metido. El muelle está mojado, pero ahí es dónde encuentro a Pascual, observando la ausencia del pailebote que lleva su mismo nombre. Me siento a su lado, le cojo una mano y empiezo: -Creo que sé cómo curarte. -¿Ah sí?- Dice, lejano. -Sí, y entiendo que parece una locura pero… Creo que tu salud está vinculada con el Pascual Flores, igual que la mía con el Carmen Flores. Su decadencia ha ido al mismo ritmo y tiempo que la tuya… Y si arreglamos ese barco a punto de ser un pailebote centenario… Te recuperarás. Tres años después la noticia me llegó como una tormenta a un marinero. El esqueleto del pailebote estaba demasiado deteriorado como para repararlo... _Coraline 3. ORGULLÓS DEL PAILEBOT CENTENARI La mar, sembla que em somrigui; alguns cops sense ensenyar les seves dents, altres me’n recordo d’aquell dia... la seva immensa tranquil·litat es transforma, ja a la riba, com grans ones. Un desig que només es nota estant en ell. Al entrar en el pailebot centenari et converteixes en el convidat d’honor. Veure el timó i pensar les bones navegacions passades amb ell. Veure tota la tripulació i estar-ne orgullós... Els crits dels mariners i les ordres del capità que et fan posar els pels de punta, d’aquella manera tan especial... com el primer cop que hi puges. Et sents lliure al pailebot solcant lleugerament les aigües de la mar. Navegar en honor a la patrona de Barcelona en el dia del meu Sant és espectacular. Et sents més emocionat que mai... apoteòsic. Així que et recomano anar-hi per omplir el teu somriure d’alegria... i d’ones. _Robertaramona 4. EL MISTERI DEL COFRE Era una nit fosca, en Petter Jackson i jo vam sortir a navegar amb el seu gat Xuiço. Vam entrar a les Illes Britàniques pel nord i vam vorejar-les cap al sud. Quan el timó tenia el rumb fixat, vam anar a revisar les provisions de la bodega i ens vam adonar que hi havia un cofre cobert de molsa i teranyines. Vam intentar obrir-lo però no es podia. Vam buscar una clau i no en vam trobar cap. Vam sortir a coberta. Mentre pensava vaig estar observant en Xuiço, duia una clau penjada al seu collar. La clau era daurada brillava amb el reflex de la llum de la lluna plena en aquella nit plena d’estrelles en el Pailebot Centenari. Vam obrir el cofre i... hi havia un sobre daurat. De dins vam treure unes fotografies d’un Pailebot del 1682 i unes entrades de cinema d’una pel·lícula de pirates. _Peter Jackson 5. EL BARCO Un barco que conocí en Alemania, era un pailebote centenario. Me moló mucho y quiero verlo otra vez. Le hice una foto. El barco era marrón flojo y blanco. Me quería montar y algún día me montaré. Soñé que mi papa tenía un barco del 1990 y además soñé que me montaba, lo conducía yo solo, me estrellé y me desperté del sueño. Entonces le conté a mi familia lo que soñé. Me dijeron que podía ser verdad lo que soñé. Yo no me lo creía. Aquí me fui a casa a pensar. Al final vi un vídeo y era verdad. _El cejas 6. PAILEBOTE 1991 Hace un año me subí a un pailebote centenario, era un velero enorme. Ese pailebote centenario no era un velero cualquiera, era grandísimo. Después me dejaron dar una vuelta con el Santa Eulalia. Más tarde vi a otro pailebote centenario que volvía con los pasajeros que vi antes. Mucho más tarde regresé a casa, que ya era muy tarde. Tuve que irme a casa, tenía que preparar la ropa del día siguiente. Me fui a la cama, a dormir y a descansar. Al día siguiente me fui al (CN) que significa club náutico para abreviar y ahí otra vez me volví a subir al pailebote centenario. Finalmente me fui al colegio fingiendo estar enfermo. _El marinero 7. LAS AVENTURAS DEL SANTA EULALIA Había una vez un pailebote centenario que lo llamaban Santa Eulalia. Un día salió a dar un paseo más allá de lo habitual. Pero cuando volvía a puerto se chocó contra un iceberg. Sus amigos marineros fueron a tapar el agujero. Desplegaron sus velas y todos regresaron a casa felices. _Flash 8. PAILEBOTE CENTENARIO SANTA EULÀLIA Cuentan que el Pailebote Centenario Santa Eulalia navegó en aguas americanas en 1921. Iba a América cargado de sal para intercambiarla por productos procedentes de allí y traerlos a España, pero en su viaje de vuelta nunca llegó a su destino, naufragó y se hundió en el fondo del mar. Dicen que cuando el mar está en calma y en las noches de luna llena, en el horizonte se puede ver, la figura de este barco gobernado por una mujer, y a su lado un lobo. Los marineros que lo han visto cuentan que ven cofres llenos de tesoros muy valiosos y que al aproximarse se aleja rápidamente. Este barco ha sido visto en todos los continentes. Muchos han salido en busca de los tesoros pero todos han fracasado. Hay personas que dudan si es cierto o sólo una historia que se han inventado, prueben de intentarlo, señores del jurado. _Mariposa dorada 9. EL PAILEBOT DEL RECORD A Torrevella, l’any 1917, vivia una jove que es deia Carmen, una noia molt sentimental, sempre havia pensat que es casaria per amor, però el seu pare la volia casar amb el fill d’un comerciant de la zona que mai havia vist. Va decidir que seria millor desaparèixer una temporada. Se li va ocórrer fer-se passar per un noi, va dirigir-se al moll on sempre recluten grumets per treballar i va inscriure’s com a Pascual, que era un nom familiar. Després d’un any navegant, desembarcà al port de Torrevella, estava malalta a causa d’una epidèmia comuna de l’època. El seu pare, penedit, la va cuidar fins el dia de la seva mort. Va construir un pailebot en honor a la seva filla, que va ser avarat al gener de l’any 1919 amb el nom de Carmen Flores. Un pailebot centenari al 2019... _Own 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 12 10/5/18 14:11
  13. 13. 13 10. MAR OBERT Era un matí tranquil, i jo anava al meu rotllo, quan de sobte el capità va dir “iseu les veles”. Em vaig espantar molt, però ho vaig deixar estar. Ja feia dues hores que anàvem cap a mar obert, en busca d’alguna illa. Feia estona que el capità estava desconcertat potser ens havíem perdut?, o potser ens havíem equivocat de camí?... no ho sé però estava desconcertat. El cas, és que aviat es va fer de nit i encara no sabíem on érem. Al matí, vam arribar al port de Barcelona, i tota la tripulació estava molt esverada netejant-ho tot perquè venia el director del museu més important de la ciutat; del museu marítim de Barcelona. Vaig meravellar-me en veure molts vaixells. Però el que més em va meravellar va ser la quantitat de gent que hi havia cridant visca, visca “mireu un pailebot centenari, el Santa Eulàlia”. _Reina de relats marítims 11. PRIMER VIATGE A CUBA A Torrevella, Alacant, el gener de 1919 era gèlid. Un capità i cinc mariners van emprendre un viatge que els va canviar la vida; era la primera vegada que el veler “Carmen Flores”, ara, un pailebot centenari, sortia a la mar a la part, és a dir, sense l’assegurança obligatòria. Va arribar el dia d’emprendre rumb fins a l’illa del Carib. La missió semblava senzilla, només havien de transportar blat a Cuba, però el capità havia sentit que hi havia mala mar i no estava convençut si havien fet bé. A mesura que s’apropaven al seu destí, el cel es tapava i s’enfosquia; i de tan intensament que bufava, el vent va trencar les veles. Preocupats, el capità i els seus tripulants, pensaven que ja no hi havia res a fer, però finalment van aconseguir arribar a la costa i es van poder repartir els beneficis. _Àncora 12. AIRES PASSATS “Elevin àncores!” Així es com va començar un viatge on els perills a alta mar podien aparèixer en qualsevol moment. Direcció Itàlia, un mes d’abril on les tempestes predominaven a tot el Mediterrani, i les costums d’aquell pailebot canviaven inesperadament. Era principis del segle XX, en plena guerra mundial, on hi havia gent fugint per intentar sobreviure. S’apropaven a Itàlia, era de nit, i la gent desesperada volia fugir del seu propi país. Una gran tempesta va caure sobre la coberta però no va trigar gaire en amainar. La missió va acabar amb èxit, però dins el vaixell es respirava tristor alhora que valentia. Setanta-nou anys després, el mateix pailebot, descansa al port. Un pailebot centenari encara amb aires de tristor i valentia, en el que a la seva coberta s’havien deixat anar llàgrimes i crits d’esperança. _Núria 13. PESCA D’ALTA MAR (Tercer premi) Un pailebot centenari navegava direcció a Amèrica, allà, aquella nit de 1992 el meu amic i jo teníem torn de guàrdia. Ja era fosc i la tempesta era forta. Les onades eren altíssimes i la fressa del vent m’eixordava entre el so dels trons. El pailebot se sacsejava tan bruscament que era difícil aguantar-se, estava marejat i m’aferrava tant com podia al trinquet. Però una gran onada va entrar al vaixell, el meu amic va poder aferrar- se al pal major, però jo vaig caure al mar. Cridava, les ones m’engolien i vaig perdre el coneixement. En despertar-me, em van explicar que el pailebot s’havia inclinat i havia enfonsat el bauprès al mar, tot recollint el meu cos inert. Per això, al “Chulo” li dec l’amor a la navegació, l’amor al mar, a la sal, als peixos i a les ones, però sobretot li dec la vida. _Oleguer 14. SEMPRE LA MATEIXA RUTINA En Josep era un home de rutina; s’aixecava pel matí, sempre amb el peu dret, es vestia, sempre del mateix color, i esmorzava, sempre les mateixes torrades amb mel. De jove havia estat capità del famós pailebot Santa Eulàlia, estava enamoradíssim d’aquell pailebot centenari! Totes les nits es dedicava a reviure en somnis les expedicions que havia fet en el passat, i de tant en tant, s’imaginava el dia aque aquell grandiós pailebot se l’hi aparegués, i se l’endugués per revire les aventures que junts havien viscut temps enrere. En Josep no va haver d’esperar gaire, un dia, mentre caminava per la platja, una meravellosa posta de sol sorgia de la mar cristal·lina, i d’entre tot aquell espectacle de colors ataronjats, va aparèixer un esplèndid pailebot. De cop, es va adonar, de que allò era el final d’una rutina, i que ara, començava una nova aventura. _Trencaclosques 15. UN PAILEBOTE CENTENARIO Era un pailebote centenario. Nos encantaba, nos enamoraba cuando abría sus velas y navegaba por aquellos mares. Siempre lo mirábamos con la esperanza de poder montar algún día en aquel barco tan alucinante y antiguo. Una tarde, pasábamos por delante del puerto de Barcelona, una ciudad hermosa, llena de sueños, cuando vi un cartel enorme en el que decía que había un concurso en el que el premio era montarse en ese barco y fue en ese momento en el que supe que debía participar. Justo allí vi crecer la esperanza de mis amigos también, así que cada uno corrió a su casa a escribir su relato y la brillante historia sobre ese pailebote y sé que, sea cual sea la historia que expliquen, serán ganadores aún así sin el premio porque a pesar de todo siempre tendremos el recuerdo de ese precioso pailebote en nuestras mentes y nuestros corazones. _Claudia Aranda 16. LA VUELTA AL MUNDO EN EL PAILEBOTE DE SANTA EULALIA Mi único propósito era viajar. Vivir mi propia aventura y ser el héroe de mi propia historia. Seguí mi instinto y me embarqué en un pailebote centenario. Era el pailebote de Santa Eulalia, un velero muy acogedor para mis necesidades. Lo llené de reservas y empecé mi viaje. Al principio todo iba según lo planeado pero, a medida que transcurría el viaje, pude observar cosas que nunca hubiera imaginado. No tenía rumbo. Simplemente seguía mi instinto, que me llevó hacia enormes volcanes, peleas contra piratas, islas desiertas donde se encontraban mis peores pesadillas, e incluso tuve que atravesar junglas que no tenían salida. Pero también pude observar cosas tan hermosas y espectaculares que me impedían continuar mi viaje: el canto de las sirenas, ciudades sumergidas... De repente, la voz de mi madre me interrumpió diciendo que ya era de noche y mañana continuaríamos leyendo. _Yo 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 13 10/5/18 14:11
  14. 14. 14 17. EL SUEÑO DEL NIÑO Un niño de 8 años se veía en un museo, mientras que con su madre vio un cuadro de un pailebote centenario muy curioso. Le pidió a su madre que para su cumpleaños le comprase un barco que se pareciese al del museo. Después de varios años, se empezó a dedicar a dibujar barcos, poner sus partes en cada sitio que pondría. Uno de los mejores barcos dibujados por él le llamó Pailebote de Santa Eulalia porque había una comida de su país con ese nombre y Santa Eulalia era el barrio de sus abuelos. Se lo puso porque dijo que de mayor transportaría esa comida de un país a otro, para que todo el mundo conociera el gusto que daba. Cuando se hizo más mayor, le contrataron para ser capitán del barco, gracias a todos esos estudios que se dedicaba a estudiar de pequeña. ¡¡Su sueño se hizo realidad!! _GiRIX 18. A LA LUZ DE LA LUNA Era una preciosa noche de verano. Había una preciosa y enorme luna. De repente a lo lejos, se veía un pequeño velero. La luz de la luna iluminaba una pequeña embarcación. En ella se veían a dos personas a bordo. Había una marea muy calmada, casi no había ni olas. Pero, de pronto se empezó a remover la marea y perdí de vista a esa pequeña embarcación. Estaba sentada en un banco. Vi bajar a uno de los tripulantes que iban a bordo y se tiró al suelo. Desde donde yo estaba se oía un llanto desconsolador. Me acerqué para ver si necesitaba ayuda. Él me explicó que habían estado a punto de naufragar debido a ese pailebote centenario llamado Santa Eulalia. Se levantó, fue en dirección hacia el puerto y cabizbajo le vi desaparecer entre la oscuridad de la noche. _Petita Formigueta 19. UN RECORD QUE PORTA L’ONA, EL XIUXIUEIG QUE ACOMPANYA EL VENT (Primer premi) És el vent i la vela els que fan avançar, els núvols de tela que naveguen pel mar, deixant l’horitzó amb uns tocs de blanc, portats pel vent que arrossega la fusta. Una mar de somnis i de comerços salpava; jo l’acompanyava. Com enyoro aquella fusta d’olivera que compon el rostre antic d’aquest vaixell, que aguantava els cops de l’aigua i el pes de la mercaderia que portàvem en cada trajecte. I aquells pals de pi, que resistien les fuetejades de les onades, que s’agafaven a la tela que ens empenyia els dies de vent. Oh pailebot, t’han batejat amb tants noms, que ja no sé com anomenar- te, però la mar n’ha escollit un: Santa Eulàlia, patrona de la nostra ciutat, Barcelona, tants anys navegant quedaran en el record que ens porta la mar, el record d’un pailebot centenari, per ser capità del pailebot Santa Eulàlia. _Darth Killer   2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 14 10/5/18 14:11
  15. 15. 15 CATEGORIA C (MAJORS DE 16 ANYS) 1. SI ANESSIS LLUNY M’agrada l’olor de mar i sovint els meus passejos em duen al Port Vell de Barcelona, on extasiat contemplo l’inflar de veles del navegar tradicional. M’apropo a l’estàtua de Joan Salvat Papasseit del Moll de la Fusta i m’hi assec a prop, i sento el vent xiuxiuejar-me paraules dels seus versos “Si anessis lluny, tan lluny que no et sabés, tampoc ningú sabria el meu destí...” i m’envola la imaginació amb el vent, em poso dret i m’enfilo per una estreta passarel·la i pujo al Santa Eulàlia, un pailebot centenari. Inspiro l’aire fresc marí impregnat de la brea que amara el fustam, sento el grinyol de la coberta sota les passes dels mariners i les lleugeres ones em bressolen mentre m’hi imagino navegant. I em torna Papasseit al cap, i desitjaria ja partir: “cap altre llavi no em tindria pres, però amb el teu nom faria el meu camí”. _Mariner 2. AVUI COM AHIR Quan el vaig veure a port no m’ho podia creure, era ell, el pailebot centenari amb el que vaig arribar a Barcelona ara fa ben bé 60 anys. El temps l’havia tractat bé, millor que a mi, ja no semblava aquella closca petita i inestable amb la que vam fer Almeria-Barcelona en 7 dies. Envoltats de paquets, la mare, els meus germans i jo el vam estimar, odiar, vam menjar pa amb oli i all, vam dormir a sobre dels sacs, vam jugar i ens vam avorrir. La mare estava inquieta no sabia, si en arribar, la Guardia Civil la faria tornar ja que no tenia permís de treball. Sa germana li deia: - quan arribeu a port, passejant, que no se n’adonin que acabeu d’arribar. Seixanta anys després els seus germans encara recorren el mar amb la seva càrrega humana. Gràcies pels serveis prestats. _Laia Pau 3. ULLERES DE PASTA GRUIXUDES La vela em tapa la Torre del moro amb les seves arrugues. Em recolzo al trinquet com una figura més d’un pailebot centenari. Un cabell se m’enganxa a la jaqueta d’algú que passa a prop meu. Fixo la mirada a l’horitzó, i repeteixo en veu baixa: “Les xiques de Torrevella al cresol diuen candil, a la finestra, ventana, i al julivert, perejil”. Era la seva dita preferida. Avui tindria 79 anys. Un senyor d’ulleres de pasta gruixudes s’asseu al meu costat. I observant el mar i una mica de cel, m’explica que és peixater des del 84. Anem parlant, i no sé com, li acabo explicant que és morta. Llavors em mira i a l’acte em besa. Vomito sobre la seva camisa beix. - M’estava marejant, pensava que podria aguantar-me més estona, perdona! Somriu i m’abraça com m’ho feia la mare, amb força. I a partir d’aquí, ens intercanviem el whatsapp. _Escopinya 4. CONFESSIÓ DE TRES REIS MARINERS Els reis d’orient no som reis, som mags i som de la mar. Ara ja ho saps. Li vaig demanar a Melcior que comerciés amb esperança navegant amb un pailebot centenari la resta de l’any, però salva més refugiats que no pas fa negoci. Aquest any vinent volem atracar a Barcelona, encara que les ventolines estan massa gastades per suportar una campanya nadalenca més. Crec que som més vaixellers d’un llatzeret improvisat, que no pas la digna carrossa dels regals de tots els infants de Barcelona. La màgia de Baltasar prové més d’hissar la compassió. Ajuda a tothom que troba perdut entre corrents. Et confesso els nostres orígens mariners, i quan em jubili, prometo arreglar la nau, i deixar- la al Museu Marítim perquè hi portis la teva família, aleshores els hi pots explicar el secret que avui t’he compartit. Gaspar _Enricguionista 5. TRAGÈDIA Un pailebot centenari s’enfonsa davant la Barceloneta. Al mateix ritme que la popa queda engolida per les aigües, les llàgrimes rodolen per les galtes dels barcelonins. El darrer homenatge del Pailebot Santa Eulàlia. _Xiruca 6. DIARI DE NAVEGACIÓ DEL CARMEN FLORES Alta mar, 21 de novembre del 1921 «Ahir a la vesprada s’escoltà un fort tro i la nau va començar a trontollar. S’havia girat un fort vent, que etzibava fortes fiblades contra els pals de l’embarcació. Ens trobàvem en alta mar rumb a Amèrica. Vaig ordenar que pleguessin vertiginosament les veles de l’embarcació per mantenir l’estabilitat. Em vaig dirigir cap a popa. Allí es trobava el timó. El vaig agafar amb fermesa i em vaig prometre que ningú em separaria de la meva nau. «- De pressa, llenceu l’àncora, hem de mantenir estable el buc del vaixell! - Sí, senyor capità! La tempesta elèctrica no aturava la seva ira contra la mar i tot allò que l’envoltava. Zeus semblava un pèl nerviós. - Tothom sota coberta! Vaig dir...» Aquell fragment no era més que una part del quadern de bitàcola del vaixell que és conegut com el pailebot Santa Eulàlia, un pailebot centenari. _Bitàcola 7. LLIURE Aquell rodamón dormia al Moll de la Fusta quan de sobte va escoltar un soroll estrany, va obrir els ulls i amb esglai va veure com davant d’ell un vaixell recuperava del fons del moll l’àncora, com les estatxes es dessliuraven soles, va veure com el vaixell s’allunyava a poc a poc alhora que es desplegaven les veles i cruixien els tres pals al notar el vent inflant- les, va ser llavors que va poder veure el cos translúcid d’un vell capità agafar amb força el timó i va escoltar la seva veu cridant als seus mariners que posaven rumb a Alacant. Aquell rodamón no ho sabia però era testimoni de com un pailebot centenari tornava al port on per primera vegada va navegar, amb les veles desplegades va sortir del port de Barcelona per solcar lliure el Mediterrani. _Rodamón 8. MARINER D’AIGUA DOLÇA Era la primera vegada que navegava en un pailebot centenari. Des de l’inici del viatge encara no s’havia trobat amb cap altra embarcació i ja trobava a faltar parlar amb algú. De sobte, va notar que la mar s’agitava. En girar-se va veure un vaixell de més de 30 metres d’eslora que estava més a prop del Santa Eulàlia del que era una distància prudencial. Es va dirigir a la popa, va deslligar els caps i va començar a arriar les veles. El llevant bufava molt fort i això li dificultava la maniobra. No podia tardar més perquè aquell vaixell se li tirava a sobre. Quan ja havia aconseguit recollir les veles i sortir del rumb del gran vaixell, un soroll va desorientar-lo... - Psssssst! Joan, baixa del vaixell - va xiuxiuejar-li la seva mare -. Això és un museu, fes el favor de comportar-te. _Mariner d’aigua dolça 9. MELCIOR Podem viure en una gran ciutat i estar sols? Segurament ens enganyem quan creiem que les persones que tenim al costat ens eviten la soledat, però és un sentiment que Melcior coneix molt bé. Avui li toca portar il·lusió a tota la ciutat. Arribarà al port amb un pailebot centenari, amb les veles esteses per aprofitar la brisa. Somia quedar-se sol al vaixell, navegant pel seu mar Mediterrani, i donar-li al Santa Eulàlia la possibilitat de tornar a visitar els antics ports de l’època en què transportava sal. Melcior estima el vaixell, de fet és el seu únic amic. No vol relacionar-se amb ningú, és un misantrop que somia navegar en solitari la resta dels seus dies. Avui no podrà ser. És 5 de gener i els seus conciutadans l’esperen. Tot i que es fa la promesa que serà l’última vegada, la visió del port li arrenca un somriure. _Molière 10. L’ESPERIT DEL PAILEBOT El veler ferm, elegant i agosarat, esdevé propi timó i alhora pròpia deriva en nits així. Com un fantasma clar, il·luminat per la celístia, s’allibera i deixa el port. Somriuen, titil·lant, els estels, fent rialletes: els tres pals els fan pessigolles. -És de somni!- exclama la fauna marina, que li fa de seguici admirat. -Quants poemes haurà inspirat?- es pregunta la lluna plena, que se n’enamora i que s’hi vol embolcallar a les veles. La Mar Mediterrània s’encalma l’onatge per uns moments, per inspirar profundament, presa per un dolç deix de nostàlgia. El vaixell se n’encomana: recorda les càrregues de cereals, de fusta, de minarals. I els passatgers i les seves converses i les gavines se n’amaraven i se les emportaven, li feia l’efecte. -També duies sal, com jo. -Un pailebot centenari... 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 15 10/5/18 14:11
  16. 16. 16 Sospirà, el mar, dedicant-li una musiqueta d’aigües alegres. I acaba: -... que em tens un retall d’ànima robada! _Saptilesa 11. MASSA TARD Demà vindran a arreglar les goteres del teulat. Pujo a les golfes per a treure les quatre andròmines que hi queden. M’entrebanco i caic. Veig una fusta del terra que amb les goteres s’ha reinflat, sobresurt, i m’ha fet ensopegar. L’estiro i se’m queda a la mà, deixant al descobert un paquet embolicat amb lona encerada. Sembla molt antic. A dins hi trobo un llibre: el diari de bord d’un pailebot. Passo les pàgines, i desfilen davant dels meus ulls, vells mots que em parlen de tempestes i llampecs, de fam i de fred... i de nits de lluna plena en un mar esquitxat de plata. Un pailebot centenari on va navegar el meu Avi. I noto una esgarrifança quan me n’adono que l’Avi Miquel no repapiejava quan, als 98 anys, s’entestava en explicar-nos aventures marineres d’un passat llunyà que nosaltres desconeixíem... i que no ens podíem creure. _Oreig 12. SOPA DE PEIX (Tercer premi) Un pailebot centenari mostrava orgullós el trinquet sobre la línia de l’horitzó, amenaçant l’espectador amb la proa, com si el pal s’hagués d’allargar mentre s’apropava - demostrant, per a alguns, l’esfericitat de la Terra. L’Eulàlia passava hores perduda a l’interior del quadre que penjava sobre l’escriptori, normalment eludint alguna responsabilitat. - Eulàlia! Has acabat els deures? D’aquí a cinc minuts, sopem! La sopa cremava molt i l’Eulàlia es va ajupir amb el plat a l’alçada dels ulls mentre bufava suaument, formant ones sobre la superfície fumejant. De sobte, a l’altra riba del plat, entre la boira, una silueta va començar a formar-se lentament, dibuixant la forma d’un veler imponent. Que potser era en Pascual, que tornava a casa després de tants anys? Què diria, la mare? I ella, seria capaç de dir-li “pare”? - EULÀLIA! Se’t refreda la sopa! Una vegada més, s’havia quedat adormida sobre l’escriptori sense sopar. _Llum de Lluna 13. LLUNY Sempre somiava en viatjar lluny. Agafar quatre coses i ser lliure. La Celia no entenia de fred i calor si es tractava d’apropar-se al mar. El blau de l’aigua, l’olor a salat i la calma que sentia quan els dits del peu s’arronsien de fred a la voreta de la platja eren instants de felicitat. Ella volia viure per sempre amb aquesta sensació de llibertat. La immensitat del mar la feia sentir viva. Quan era petita, el seu avi li havia explicat una vegada un conte sobre un pailebot centenari anomenat Santa Eulàlia. Ella volia ser com aquesta embarcació ballant amb les onades. Va ser en aquell instant, un hivern vora el mar, quan recordant això va pensar en la cita d’un savi que deia “El temps no és or, la vida és el temps”. Aquell dia, com el mar, la Celia va marxar lluny, feliç i amb calma. _Verd trencat 14. ELS CABELLS AL VENT Em vaig despertar i encara eres allà, al meu costat, dormint, amb el llarg serrell que et tapava els ulls tancats. No te l’havies volgut tallar, deies que era el teu tret distintiu, el que donava personalitat al teu rostre angulós i que volies que t’acompanyés sempre. Caparrut com tu sol! Però això era el que et feia tan adorable i que t’estimés tant. Et vaig agafar la mà estrenyent-la fort i vaig pensar què feliç seríem deixant-ho tot enrere i anar a solcar mars infinits fins a la fi del món a bord d’un pailebot centenari com el Santa Eulàlia. Desplegaríem les veles, posaríem rumb al desconegut, veuríem animals fantàstics nedant al voltant del veler, sentiríem l’olor del mar als narius, la brisa a la cara esbullant-te els cabells. Sentiríem, en definitiva, la vida, la que se t’escapava en aquell llit asèptic i fred d’un hospital impersonal. _Salt 15. UN SOMNI FET REALITAT Els ulls de l’Emili es van esbatanar com plats en veure aquell imponent pailebot centenari. El seu somni sempre havia sigut navegar per mars i oceans i en breu es faria realitat. El cor li va començar a bategar amb més força, signe inequívoc de l’emoció que l’envaïa al veure aquell vaixell imponent. Cinc minuts més tard ja corria per la coberta, gaudint de cada moment en contace amb aquell vaixell ple d’història. De sobte, es va començar a moure i va sortir del port en direcció a un destí desconegut. Una mà coneguda es va posar sobre la seva espatlla i el va acompanyar cap a la proa, perquè veiés com el pailebot partia el mar en dos al seu pas, com si de Moisès es tractés. En aquell moment va saber que no oblidaria mai aquella sensació de llibertat i de poder que el vaixell transmetia. _Helios 16. A UN ALTRE RITME (Primer premi) Avui fa sol, i això és bo. Estira les branques, creixen les fulles, allarga les arrels, encara ets un petit arbret, però creixeràs. Seràs un gran arbre, encara falta molt de temps, però creixeràs i potser el nét d’aquest home que passeja al teu costat et tallarà. Seràs transportat lluny a tocar del mar, i et transformaran, agafaràs forma, corbes sinuoses, delicades, que formaran part de les quadernes, o de la coberta, i esdevindràs un vaixell. Llavors sí que viatjaràs, solcant els mars, lluny molt lluny, veuràs altres països, coneixeràs altres idiomes, altres costums, i quan passi molt de temps i ja siguis un pailebot centenari, tornaràs però no perquè ja no serveixis, si no perquè encara et quedarà molt per ensenyar als nens petits que no han viatjat i que no sabran que abans les coses es feien d’altres maneres i el temps passava, però a un altre ritme. _Tofol_c2 17. L’ESSÈNCIA Era una tarda d’hivern al port, la foscor envaïa la calma del mar, la boira surava sobre les ondulacions de plata i la humitat calava els ossos. Mentre ens acostàvem, la silueta d’un pailebot centenari s’anava definint. El batec de les ones al casc del vaixell semblava alçar veus de mariners que temps enrere havien sofert les inclemències dels navegants. Al pujar a bord, la fusta grinyolava sota els nostres peus, i les lones de les veles projectaven ombres inquietants. Conteníem la respiració mentre miràvem al nostre voltant. Un ocell solitari es posà sobre un dels pals, blanc i lluent per la llum de la lluna. Semblava un esperit de malaurança. El silenci, la quietud i aquella olor de calamars a la romana... un llum al fons alçà la veu - Senyors, vagin desembarcant que anem a tancar el Museu! _Sacatapus 18. A MANO ALZADA Hay familias sin historia, incapaces de transmitir códigos que las definan o determinen. Las hay con una historia que limita y encadena. Y luego están aquellas, cuya historia sostiene y guía, pero permite avanzar sin lastres. Bernat está contento de pertenecer a esta última categoría familiar; quizás por eso, recordar siempre le ha resultado agradable. Hoy ha recordado a su padre enseñándole a izar la vela de su llaüt con viento a babor. Sea por nostalgia, apego o lealtad, va a colaborar voluntariamente con el Museu Marítim. Ayudará a recuperar el plano del pailebote centenario donde trabajó, como calafateador, su bisabuelo, el alicantino. Observa unas fotografías de época y descompone mentalmente las formas del pailebote, para entender cómo se delineó el plano. A continuación, comienza a dibujar a mano alzada. Ha decidido prescindir del ordenador porque, hoy, además de recordar y comprender, le apetece imaginar y sentir el pasado. _Ane 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 16 10/5/18 14:11
  17. 17. 17 19. UN RATOLÍ A BORD Estava ben adormidet en un racó de la bodega... què feliç em sentia, poc m’imaginava que em trobava a bord de tot un pailebot centenari, el pailebot Santa Eulàlia, i per mi era el millor vaixell del món. Quina sort havia tingut de poder pujar-hi sense que ningú em veiés. Em vaig colar una nit que anava rebuscant menjar entre les escombraries, gairebé ni m’havia adonat que era al port. Vaig veure gent que pujava en aquella barcassa. Vaig anar per passadissos sense trobar res, però de cop... al·leluia... una taula, i damunt hi havia plats, uns tenien engrunes de pa, restes d’ossos amb trossets de carn... formatge!... De sobte, vaig sentir un cop darrer meu... era una escombra que volia esclafar-me... però, què havia fet jo?, perquè em perseguien? Em vaig amagar. No em van trobar, i vaig fer tot el viatge, de vegades ben marejat. Però caram... quin viatge! _Pirula 20. ELL... HO VA VEURE Aquell dia hi havia una boira que no deixava veure res. El pailebot Sta. Eulàlia anava avançant enmig d’aquella foscor, mentre el capità s’esforçava a veure quelcom. De sobte, va obrir els ulls com a plats... què és això? Déu meu!, una figura fantasmal era davant seu, amb una mirada amenaçadora. Es va quedar glaçat i sense respirar. De cop, l’espectre va fer com si s’abalancés cap ell, provocant-li un crit tan fort, que fins i tot el fantasma es va esvair. Tota la tripulació d’aquell pailebot centenari va córrer a veure què passava. El capità estava blanc, suava i respirava acceleradament. Quan els hi va poder explicar als companys el que havia vist, van esclatar amb fortes rialles. Ai Joan!!!!! No hauries d’agafar el timó amb la bóta de vi. En Joan no va contestar, però mai més va tornar a ser el mateix. Ell... ho havia vist. _Pirula 21. EL VUELO DE DOS ALMAS Mis manos se deslizan por sus curvas, siento el calor que desprende, comparto el viento y mis labios sienten el regusto a sal. Yo encima del mástil central, diviso el mar. Se mezcla el sol con las nubes y desparrama su acuarela de colores, convirtiendo el horizonte el más bonito de los lienzos. Mi mayor sueño se está cumpliendo, aunque ya solo sea un pobre espíritu. “Volar hacia las estrellas en el pailebote centenario”. Tan fantasma, como yo. Ligados por el ansia de navegar, nuestras almas se han mezclado y juntos surcamos hacia la aventura. Solo sé que es otra forma de vivir. _Dorada 22. NÉIXER Dormo plàcidament navegant en un vaixell que llisca sense fer soroll. Les onades em bressolen i encara no m’esquitxen. A coberta, però, els embats del vent, el mestral que bufa fred, pressionen i empenyen amb força. No hi ha més remei que rissar la major i afermar-la a la botavara. No em puc permetre ancorar-me. Em sento fràgil i tremolo d’emoció. Estic a prop de terra i espero amb ànsia conèixer qui m’estima. No em modificarà el rumb aquest vent del dimoni que intercala moments de serenor amb grans batzacades que tallen la respiració. M’hi encaparro. Ja veig les ones encalmades petonejant la costa. El balanceig de les boies i el xisclar de les gavines m’acompanyen. La boira tancada dona pas a una claror expectant i llavors trec el cap. Sóc una nena. El pare, capità d’un pailebot centenari, em saluda. Hola, Lali! I em regala el nom: Eulàlia. _Aida 23. MEMORIAS DE ORO De entre cajas polvorientas recupero las viejas fotos de familia. Allí estáis los dos, serios, orgullosos y elegantes, posando para la posteridad. El abuelo con su traje, su bigote y el reloj de cadena de oro que sigue dando la hora de modo exacto. La abuela con su potente figura embarazada de luto. Detrás, con las velas desplegadas, mostrando todo su poderío, vuestro barco, un pailebote centenario por el que nadie daba un duro. Y que, con el tiempo, os hizo ricos, llevando mercancías de un lado a otro del océano. Y la mar, que a veces es egoísta, quiso quedarse para siempre con vuestra riqueza. Hoy soy yo rico también, en memorias de familia que se conservarán como oro en el mejor paño para los que vengan detrás. _Maest 24. UN MAR D’EULÀLIES El Pailebot SANTA EULÀLIA es vestia de gal·la avui. Flors, garlandes, fanalets, acompanyats d’una orquestra solemne, faria honor al seu nom i a la seva gran història!!!!...una història de supervivència, d’aventures i de reinventar-se tant els noms com la seva utilitat, celebrant els seus cent anys, rebent cent Eulàlies de la seva ciutat, Barcelona. Entre les afortunades Eulàlies, que anirien a bord del Pailebot històric, una nena. I no una nena qualsevol. Una Eulàlia forta, lluitadora, perseverant, rebel i amb FÉ, com el vaixell que du el seu nom. Ella, Eulàlia Blach, no volia creure que mai més no caminaria. Dia rere dia, va plantar cara al Síndrome de Guillain-Barré i ara era a bord d’un pailebot centenari!!! La seva feblesa no havia de ser una excusa. Necessitava omplir- se de brisa, d’onades, de mar i de llibertat! Un somni fet realitat. El Pailebot Santa Eulàlia ho sap, i cuidaria d’ella. _Bianca Amor 25. AMOR A ALTA MAR Vaig sortir a la matinada. Vorejant els amarraments dels pescadors que cantaven una cançó dolenta. Vaig notar l’aigua freda al front. Estava trist, angoixat i alhora esperançat. L’havia vist prop de les roques on es fa el palangre. Va ser el darrer bes d’onada. La darrera mirada als ulls de bou. L’enyorança em desmenjava el cor i les meves llàgrimes eren dolces. Vaig accelerar. Vent de popa. Veles obertes. Quan portava tot el dia remuntant onades, el dofí em va aturar i em va orientar cap el port nou de la badia on ens vàrem veure per primer cop. Vaig virar a estribord. Queia ja el sol, i el fred i el cansament em frenaven. Però vaig nedar més que navegar. I vaig percebre port. Allà estava. Un pailebot centenari. El meu Santa Eulàlia. Jo, un simple vaixell de pesca baixa em trobava amb el meu gran amor perdut. _Alberto Pagnelli 26. EL VELER IMPERIBLE La campana sona i tots els membres de la dotació es preparen per maniobrar de bolina. I tu petit grumet? És el teu primer viatge? Qui sóc segurament et preguntaràs, ara et respondré jove aventurer. Vaig néixer a les platges de Torrevella. El meu pare fou el mestre d’aixa Antoni Marí Aguirre i la meva mare els materials de la terra, fustes de pi i olivera. Durant dècades he transportat tot tipus de persones i de materials, sempre fidel als meus mariners. He canviat tants cops de nom i d’aspecte, que el meu primer armador ni em reconeixeria; tanmateix en les meves quadernes mai he perdut l’essència de veler. He sobreviscut a guerres devastadores. Vaig patir un greu incendi que gairebé posa fi a la meva existència... Però la perícia i l’amor que em processaven els meus tripulants em va salvar. Sóc un pailebot centenari, sóc el Santa Eulàlia! _Capità Rudnev 27. EL SOMRIURE DE LAURA El matí havia despertat tímid, sense pressa, a càmera lenta. La mà de Laura s’agafava forta i segura a la de la seva mare però les seves passes eren nervioses. De sobte va aparèixer davant seu, més gran del que havia pensat i l’estòmac va encongir. Quan la van convidar a pujar dalt d’aquell pailebot centenari va dubtar; el moviment del vaixell era dolç però ella no podia evitar mirar les aigües fosques que l’envoltaven. Finalment, va deixar que l’ajudessin a saltar dins d’aquell somni. Va deixar anar la mà protectora i es va encaminar com hipnotitzada cap al timó, va pujar a una petita plataforma de fusta i tot el seu món es va transformar. El vent la va despentinar, les veles la van saludar i ella es va imaginar tripulant aquella nau per terres llunyanes i al seu rostre es va dibuixar un somriure de felicitat. _Valeria Font 28. LA BOIRA El serviola provava de veure quelcom a través de la boira. Feia estona que només escoltava aquell so metàl·lic. La calma blanca només era trencada pel bes amorosit de les onades en el tallamar. A popa, el patró romania neguitós. La tensió era màxima. El noi de bord feia sonar la campana en resposta a aquell so fantasma. De sobte com una ombra es dibuixà per l’amura d’estribord i com una espasa en alt aquell bauprès avançava suau i inexorablement vers nosaltres. El patró feu sonar el corn desesperadament. Aquell buc i un, dos, tres pals creuren la nostra proa. - És el Pailebot centenari del Marítim! - cridà el patró. - Bona Proa! - s’escoltà des del Santa Eulàlia. _Escenavegant 2018-139 Concurs microrelats. Llibre v2.indd 17 10/5/18 14:11

×