This presentation is about la prosa medieval

1. LA PROSA MEDIEVAL
1r de batxillerat

2. CONTEXT HISTÒRIC
S.XIII-XIV: expansió de la Corona d’Aragó pel Mediterrani
Aquest fet provoca l’aparició d’una literatura èpica que parla de les gestes històriques
del moment.
No es conserven cançons de gesta en català; el més aproximat a l’èpica catalana són les 4
cròniques
Textos en prosa que reflecteixen el màxim moment d’esplendor de la
Corona Catalanoaragonesa
- Crònica de Jaume I
- Crònica de Pere el Cerimoniós (III)
- Crònica de Ramon Muntaner
- Crònica de Bernat Desclot

3. LES CRÒNIQUES MEDIEVALS
La crònica és un gènere informatiu que explica uns fets reals amb objectivitat. En les
nostres cròniques es barregen elements llegendaris conservats per la tradició de la
cavalleria. Narren les gestes del reis de la Corona d’Aragó.
Tenen unes característiques comunes:
- Elements de ficció procedents de la literatura cavalleresca.
- Un patriotisme molt present en les cròniques com la justificació
de la política del reis.
- Un sentiment religiós
- La intenció didàctica i moralitzadora.
Foren escrites durant els segles XIII i XIV.

4. CRÒNNICADE JAUMEI . LLIBRE DELS FETS
Ocupa el regant de Jaume I (1213-1276)
És la primera obra narrativa medieval de temàtica històrica, redactada segurament
durant els últims anys del regant de Jaume I.
És una obra autobiogràfica que s’inicia amb l’engendrament del rei i acaba amb la mort
del mateix a València.
S’hi narren les conquestes de Mallorca, València i Múrcia.
Narració en 1a persona, que correspon a la veu del rei. Ús del plural majestàtic (Nós).
Llenguatge viu, amb fragments d’oralitat i oracions inacabades.
L’interès de l’obra el trobem en els valors del personatge
- Com a rei assegura la pau i administra justícia
- Com a cavaller és l’heroi conquistador de terres
- Com a humà hi veiem algú que pateix i s’emociona

5. CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT
Escrita per un funcionari de la cúria reial, Bernat Escrivà.
Escrita entre 1283 i 1289 (any de la mort de Bernat Escrivà).
Període històric molt ampli: 1162 Alfons I – 1285 Pere II.
La crònica es divideix en 3 parts: la primera part fa referència als regnats d’Alfons I, Pere
I i Jaume I; la segona i la tercera es concentren en els regnats del rei Pere II.
Informació extreta de l’arxiu reial i de testimonis.
Recorre a fonts llegendàries per escriure la primera part.
Gran expressivitat dels diàlegs, que reflecteix la situació anímica i els sentiments dels
personatges.
Algunes de les característiques són: Esperit cavalleresc, crueltat, patriotisme i descripció
de les situacions
Estil sobri i equilibrat.
Escrita en tercera persona.

6. CRÒNICADE RAMONMUNTANER
Escrita entre 1325 i 1328 i inclou des del naixement del rei Jaume I (1208) fins a la coronació del rei
Alfons III (1327).
La seva narració se centra en els fets reals i vol mostrar com les gestes dels reis d’Aragó són
providencials (fruit del favor de Déu).
Altres característiques a banda d’aquest providencialisme:
-Un gran monarquisme, que mostra els reis d’Aragó com a models de prínceps cristians.
-Exaltació de la unitat política, entesa com a conjunt de regnes que sorgeixen del casal dels comtes de
Barcelona.
-Elogi a la llengua catalana i a la seva unitat arreu del domini lingüístic.
Expressa les seves idees en un llenguatge narratiu àgil i viu amb moltes
interpel·lacions als oïdors “Què us diré” i recorre sovint al llenguatge col·loquial.

7. CRÒNICADE PERE EL CERIMONIÓS
Escrita entre el 1375 i el 1383.
Segurament inspirada en la Crònica de Jaume I, besavi del rei Pere.
Fa una breu presentació dels seus avantpassats i va repassant en 6 capítols els principals afers
del seu regnat, tot justificant la seva política.
No hi veiem el to heroic característic de en les altres cròniques.
Pere III encarrega als seus col·laboradors que redactin certs passatges en forma de dietari a
partir de documents oficials.
2 aspectes l’acosten
a l’estil de Jaume I
- L’ús d’expressions en altres llengües.
- Inclusió de records personals del rei.

8. LA NARRACIÓ EN PROSA
Durant el s. XII i XIII s’estén per Europa la narració en prosa, que recrea, per una banda, els
continguts de la matèria de Bretanya i, per l’altra, conrea la novel·la amorosa i cortesana.
La matèria de Bretanya també
anomenada cicle artúric .
Llegendes sorgides de la cort dels
Plantegenet , el rei Artús i la reina
Ginebra i els cavallers de la taula
rodona.
La matèria de Roma. Novel·les que
es llegien a la cort, en vers al s.XII i
en prosa al s. XIII
Chretién de Troyes, considerat el pare de la
novel·la medieval europea

9. LA CAVALLERIA I ELS CAVALLERS ERRANTS
La cavalleria neix al s. XI , però al s. XV l’estructura feudal es troba en plena crisi i es creen
els exèrcits professionals i, per tant, la cavalleria perd la funció que tenia.
Els cavallers es dediquen a l’exhibició en tornejos, justes i passo d’armes.
En aquest context situem els
llibres de cavalleria i la novel·la
cavalleresca

10. NOVEL·LES DE CAVALLERIA
Novel·les de cavallers en prosa, s XII. Escrites en francès (Lancelot, el Sant Graal, rei Artús).
Recreen les aventures de cavallers de la cort del rei Artús.
Abundància d’elements meravellosos i inversemblants.
s. XIV, en castellà Amadís a Gaula, que inicia el gènere dels llibres de cavalleria. Tingué un gran
èxit durant els segles XIV i XV.
Presenten un cavaller de gran fortalesa que va errant pel món (cavaller errant). Un món ple
d’éssers misteriosos i de grans dificultats. El cavaller, hàbil en armes, s’hi ha d’enfrontar per
aconseguir honor i virtut.
L’acció se situa en una època d’un passat indefinit i en llocs remots, lluny de la realitat.
Van tenir una gran divulgació i en els s. XIV i XV es va posar de moda imitar les aventures dels
cavallers de ficció.

11. característiques
- Tracten temes cavallerescos i d’aventures.
- Centrats en el món clàssic (matèria de Roma )
i el món bretó (matèria de Bretanya o cicle
artúric).
- L’acció se situa en un temps remot i en una
geografia llunyana i exòtica.
- Elements meravellosos: nans, gegants. mags...
- Escenaris encantats .
- Escrites inicialment en vers.

12. NOVEL·LA CAVALLERESCA
Nom que proposa Martí de Riquer per a un tipus de novel·la de temàtica cavalleresca amb afany
realista.
Gènere narratiu en prosa, amb un heroi de ficció, ni històric ni llegendari. És un cavaller errant que
personifica l’ideal cavalleresc
Fidelitat, menyspreu a la mort, anhel
de glòria i llibertat , defensor de la fe,
del seu senyor i de la dama.
Era una figura real a tot Europa
durant els segles XIV i XV

13. La literatura catalana produí en el s. XV dues de les obres més importants d’aquest gènere
Curial e Güelfa, anònima Tirant lo Blanc, Joanot Martorell
Es caracteritzen pel seu realisme, els herois (Tirant i Curial) no són herois que visqueren en un
passat llunyà, sinó que són de l’època en què foren escrites les novel·les.
Realitzen actes en els quals hi podria haver pogut participar qualsevol cavaller d’aquell temps.
Es belluguen en una geografia real i coneguda, fins i tot s’hi esmenten personatges històrics de
l’època.
Els protagonistes són personatges forts i valents, però sense arribar a l’exageració fabulosa.
Els obstacles que han de vèncer no són mai fabulosos ni fantàstics com en el món artúric, sinó de
dimensions reals.
La destresa dels herois és fruit de la seva valentia i astúcia.
Les relacions amb la dama són presidides pels tòpics de l’amor cortès

14. CURIAL E GÜELFA
Novel·la cavalleresca anònima, escrita entre 1435 i 1462. L’autor
era culte i coneixia bé la literatura francesa, castellana, italiana i
llatina.
La història de Curial és la d’un cavaller sense fortuna que
aconsegueix ascendir dins la seva pròpia societat des del graó més
baix.
Curial reuneix totes les virtuts que ha de tenir un cavaller ideal.
Valor, força, intel·ligència, honestedat, obediència i bellesa física.
Argument
Curial, noble sense fortuna, d’extraordinària bellesa entra
al servei del marquès de Montferrat. La germana del
marquès, Güelfa, s’enamora de Curial en secret i el fa el
seu cavaller. Ell ha de respondre incrementant el seu
honor i mai farà pública aquesta relació. Al final Curial i
Güelfa es casen.

15. TIRANT LO BLANC
L’autor és Joanot Martorell (València 1410-1465). Va ser un cavaller en el sentit més ampli de la
paraula : bel·licós, destre en les armes i en els ambients cortesans.
Martorell va encetar dos conflictes armats: un amb Ausiàs March (casament d’Isabel Martorell amb
Ausiàs March) i un altre amb Joan de Montpalau (Joan de Montpalau havia celebrat un matrimoni
secret amb Damiata Martorell ). Aquest segon conflicte portà Martorell fins a la cort anglesa, fet
que va influir molt en la novel·la.
Martorell es va estar a la cort anglesa un any i va
tenir accés a la biblioteca on va llegir la versió en
prosa del poema Guy de Warwick,
Aquest poema juntament amb el
Llibre de l’ordre de cavalleria de
Ramon Llull constitueix la base de
la primera part del Tirant
Hi ha un altre conflicte que Martorell reflecteix a la novel·la, és el que va mantenir amb
Gonçalbo d’Híjar, comanador de Muntalbà. Va ser un conflicte econòmic i Martorell se’n va
venjar fent que dos personatges duguessin el seu nom: Kirieleison de Muntalbà, un gegant
ridícul que diu molt i fa poc; Tomàs de Muntalbà, un cavaller que prefereix la deshonra de la
rendició abans que la mort.

16. 1464
Martorell va vendre per 150 sous el manuscrit de la novel·la a Martí
Joan de Galba
Si a aquest fet hi afegim que Martorell va morir el 1465 solter i sense descendència i que la
novel·la no fou publicada fins al 1490 ,és fàcil pensar en una doble autoria de la novel·la.
Molts estudiosos de l’obra apunten que Galba va escriure l’última part de la novel·la , els episodis del
nord d’Àfrica. Sembla ser que amplia, refà i acaba la novel·la a partir dels episodis que narren els fets
dels nord d’Àfrica.
canvis
Hi apareixen elements fantasiosos
Augmenta la retòrica

17. Novel·la total
Mario Vargas Llosa afirma que la novel·la és difícil de classificar i de definir : cavalleresca,
psicològica, social, militar ... TOTAL
CAVALLERESCA
El Punt de partida de la novel·la és el cavalleresc.
Martorell idealitza els cavallers dels primers temps a
través de la figura de Tirant. Guillem de Varoic li
ensenya tota aquesta base ètica que ha de tenir un
bon cavaller: el coratge en les justes i en les batalles,
el perdó de la vida, sentit de l’honor, solidaritat,
valentia, generositat...
MILITAR I
HISTÒRICA
Descripció detallada de les batalles i les tècniques i
tàctiques bèl·liques. Tirant aconsegueix tots aquests
coneixements bèl·lics a mesura que la seva carrera
militar progressa: cavaller, capità d’exèrcit i Cèsar de
l’Imperi.
Pel que fa a la història, Martorell introdueix fets que
succeïen , com el setge de Rodes (1444), la caiguda
de Constantinoble (1453).

18. DE
COSTUMS
La vida a la cort està descrita minuciosament. Els
personatges cortesans es presenten en societat amb uns
vestits rics, plens de brodadures, pells i ornaments
ostentosos. Les festes sovintegen i les que s’organitzen
amb motiu d’un torneig són sumptuoses. Martorell no es
cansa de descriure aquesta ostentació.
També ens presenta l’altra cara de la vida a la cort, la de la
falsa moral , les baixes passions, la gelosia o la traïció.
AMOROSA I
ERÒTICA
L’amor i l’erotisme són un component essencial en la
novel·la i un del s elements que la fan més original. Amor i
cavalleria van units, de manera que l’amor esdevé el motor
de la cavalleria. No hi ha cap fet d’armes que no es faci en
honor a una dama.
Al llarg de la novel·la es dóna notícia de diverses
pràctiques amoroses (lesbianisme, adulteri, incest, jocs
sensuals, etc) mai tractades vulgarment ja que Martorell se
serveix del joc de paraules i l’humor irònic per descriure
aquestes escenes.

19. PSICOLÒGICA
La presentació que se’ns fa dels personatges no és
arquetípica, ja que la majoria van evolucionant a
mesura que es desenvolupa la novel·la. El personatge
que evoluciona menys és Carmesina (noia de 14 anys
que només es preocupa per preservar la seva
virginitat).
Tirant és un bon cortesà: sempre sap què ha de fer,
com s’ha de comportar i què ha de dir. A més, és un
cavaller exemplar, valent i coratjós. En la intimitat, en
canvi, és un noi tímid i que dubta i que se sotmet a
Carmesina.
L’autor ens deixa veure la
doble moral que regeix la
vida d’alguns personatges:
- l’emperadriu se’ns
presenta en públic com
una dona devota i, en
canvi, en la intimitat té
predilecció pels cavallers
joves.
- Hipòlit protagonitza actes
d’una generositat i
heroisme excepcional, a
mateix temps que tem
que l’emperador el trobi
al llit de l’emperadriu o
accepta joies i diners
d’aquesta.
L’amor fa canviar la Viuda Reposada, passa de ser una dida
de moral inflexible a ser víctima d’una passió que fa que
traeixi la princesa. Es converteix en un personatge irreflexiu,
que no pot controlar la passió que la devora i que fa que
cometi uns actes que tindran greus conseqüències per als dos
enamorats, per al negre Lauseta i per a ella mateix.
Un dels personatges més complexos i originals és
Plaerdemavida. La donzella que apareix per casualitat i que
acaba convertida en una jove alcavota. El seu discurs fresc, el
seu llenguatge col·loquial i la seva manera de narrar els fets
criden l’atenció, fins i tot de l’emperador.

20. LLENGUA I ESTIL
En la novel·la hi trobem dos estil lingüístics ben diferenciats
La valenciana prosa. Estil medieval de
redacció que estava de modal al s. XV i
que es caracteritza per l’ús
d’estructures sintàctiques complexes,
moltes perífrasis verbals, anteposició
de l’adjectiu al verb i un discurs molt
barroc i ornamentat
L’usa en alguns parlaments dels
personatges nobles, en les lletres de
batalla, en converses cortesanes, etc.
Un estil més planer i directe, amb
frases fetes i paraules amb doble
sentit, que sovint caracteritza els
personatges més plebeus.
En un mateix capítol, podem trobar-hi dos
personatges que conversen en registres
diferents i personatges que parlen en un
registre que no s’adiu amb el seu estat o
situació. Amb aquest contrast, l’autor busca
donar un toc humorístic a la situació.

21. Són característics els canvis de tractament en un mateix paràgraf ( alternança de vós i de tu). Ho
fa Plaerdemavida i Carmesina.
L’elegància de l’autor. Martorell és capaç de parlar de tot sense utilitzar ni un mot ofensiu; també és
capaç de trencar una escena que té una càrrega de dramatisme massa gran.
Tot això ho aconsegueix a través de diversos recursos
L’humor, la ironia,
l’adjectivació, els eufemismes i
les frases fetes.
Recursos que no presenta
separadament, sinó que els
combina entre si.
Pel que fa a les frases fetes, els eufemismes i les
expressions amb doble sentit, es concentren majoritàriament
en els episodis de caràcter eròtic.
L’autor en fa ús per no caure en la vulgaritat i aquest s capítols estan
farcits de lèxic i expressions procedents del vocabulari militar (retre
les armes, entrar al castell ).

22. ARGUMENT
Comença amb una carta de Joanot Martorell dient que el llibre és una traducció d’una obra anglesa que
ell va fer primer al portuguès i després al valencià a petició de l’Infant. Ningú dubta de l’autoria i s’entén la
carta com una ficció literària.
Narra la història d’un jove cavaller bretó.
Tirant primer participa en uns exercicis d’armes a Anglaterra, es trasllada a Rodes i Constantinoble per
lluitar contra els turcs, que amenacen l’imperi bizantí.
Les escenes de Constantinoble constitueixen la part més important i extensa de la novel·la.
Tirant s’enamora de Carmesina, la princesa de l’imperi, és un amor correspost, però es trobaran amb
diverses dificultats que no es resoldran fins al final. Paral·lelament es desenvoluparan altres històries
amoroses, com són la de Diafedus, amic de Tirant, amb Estefania, donzella de Carmesina; Hipòlit, amic
de Tirant, amb l’emperadriu.
Al final, Tirant i Carmesina es casen i l’emperador nomena Tirant Cèsar de l’imperi, però mor d’una
pulmonia. Carmesina mor a causa del dolor provocat per la mort de Tirant i l’emperador també mor
quan veu el patiment de la seva filla.
Sense Tirant ni l’emperador, la novel·la acaba amb el casament de l’emperadriu i Hipòlit, aquest regirà
l’imperi ja del tot pacificat.

23. La novel·la es divideix en 5 parts, per comoditat del lector, que corresponen als llocs geogràfics on es
desenvolupa l’acció
Tirant a Anglaterra
Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes
Tirant a l’Imperi Grec
Tirant al Nord d’Àfrica
Tirant torna a l’Imperi Grec