(C) És una reflexió sobre l'adequació que ciclistes i vianants circulin, en tots els trams pel mateix camí? (E) Es una reflexión sobre la adecuación que ciclistas y peatones circulen, en todos los tramos, por el mismo camino

1. Vies Verdes, vianants i ciclistes al mateix camí?
Quan surto a caminar, sempre que puc evito passar per la Via Verda. Provocatiu,
no? Però... tot té una explicació resultat de la reflexió.
Si bé és cert que felicito l’èxit que han tingut aquests camins, també és cert que
penso que caldria fer un pas endavant en la gestió de l’ús d’aquests camins.
Al meu entendre, una part de l’èxit d’aquestes vies és que la gran majoria de la població
se sent segura circulant-hi. Quan dic “se sent” en refereixo a una apreciació subjectiva,
però és precisament aquesta percepció subjectiva la que l’ha fet indispensable per
triomfar.
Apunto alguns motius:
•
•
•
La senyalització. Una Via Verda està molt ben
senyalitzada: la morfologia de la via se diferencia
clarament dels camins de l’entorn; les senyals
t'ajuden a seguir i t'avisen de determinats perills;
la col·locació de baranes ,a banda i banda de la
via, eviten que t’apartis del camí en una possible
distracció.
Les restriccions. Hi està prohibida la circulació
de vehicles a motor, però a més, les baranes
tenen també la funció de constituir una barrera
física entre carreteres i la via verda.
Accessibilitat universal. La via verda és fàcil per
a tothom.
A les Vies Verdes
està prohibit circular-hi
amb vehicles a motor.
Si a tot això afegim que les Vies Verdes són dels pocs productes (de lleure, de salut,
fins i tot, turístics) que han superat la fase d’inauguració i ha suportat la fase de
manteniment és fàcil comprendre el seu èxit. En canvi, al principi del meu article deia:
cal fer un pas endavant.
Idees i Assessorament Turístic ● C/ Mare de Déu del Remei, 43 ● 17005 Girona ● Tel. 972 406 029 ● idees@idees.info

2. L’èxit té parts bones i parts dolentes, o al menys,
parts no tan satisfactòries.
La convivència de bicicletes i caminants en
determinats trams molt saturats genera
insatisfacció a molta part dels usuaris.
Jo mateixa em disgusto quan a cada moment
m’he d’apartar perquè passen bicicletes, però
suposo que tampoc a les bicicletes els deu
agradar que jo interfereixi el que pensen que és
el seu camí.
En alguns trams,
la convivència de bicicletes i vianants
és molt bona
I veieu que no em refereixo aquí a la “seguretat” o “no-seguretat” que perceben les
persones que hi circulen, tan sols, em refereixo al sentiment de disgust. En canvi, pel
que comprovo sovint, aquesta doble circulació no ajuda a garantir la seguretat de les
persones: bicicletes circulant més de pressa del que correspondria, grans i petits poc
atents al que passa al seu voltant, colles de caminants que ocupen tot el pas, etc. En
definitiva persones que busquen experiències molt diverses en un mateix espai. Davant
aquest fet hi ha diverses opcions: posar policies que vigilin el comportament i la
seguretat de la via, esperar a actuar quan hi hagi un accident, i també, fer un pas
endavant en la gestió d’aquestes vies.
Altres països han fet ja aquest pas amb un
èxit molt significatiu. Poso per exemple el
cas d’Anglaterra amb la creació :
de trams específics per a caminants,
trams específics per a ciclistes,
trams específics per a cavalls; i en canvi,
a altres trams hi pot circular tothom.
Aquesta, al meu entendre, és una
assignatura que cal apuntar per continuar
garantint l’èxit i la seguretat d’aquest
producte.
Alguns senders d’Anglaterra
són específics per a vianants.
Idees i Assessorament Turístic ● C/ Mare de Déu del Remei, 43 ● 17005 Girona ● Tel. 972 406 029 ● idees@idees.info

3. Possiblement avui és hora de crèixer més en qualitat que en qualitat.
Via Verda entre Girona i Anglès
Marta Rotllan
Girona, 16 d’octubre de 2013.
Idees i Assessorament Turístic ● C/ Mare de Déu del Remei, 43 ● 17005 Girona ● Tel. 972 406 029 ● idees@idees.info