Aquest treball fet a Word tracta el tema de la pirateria musical.

1. 1
La pirateria musical.
Laura RomeroLema
4rtB ESO
Informàtica

2. Índex
1 –Introducció..................................................................................................................................1
1.1-Música analògica.....................................................................................................................1
1.2-Música digital............................................................................................................................3
2-Drets d’autor.................................................................................................................................5
3-La pirateria musical...................................................................................................................6
3.1-Origen..........................................................................................................................................6
3.2-Napster........................................................................................................................................6
3.3-Tipus ............................................................................................................................................6
3.4-Punts de vista............................................................................................................................7

3. 1
1-INTRODUCCIÓ
1.1- Música analògica
Què és el so analògic?
El terme "analògica" es refereix, en general, a una sèrie de valors que varien al llarg
del temps en forma contínua i es poden representar en forma d'ones.
El so analògic és, per tant, una funció contínua. L'hi diu analògic perquè imita o és
anàleg del seu senyal original. Aquest terme s'usa com a antònim de digital.
Aquest tipus de so es reprodueix i guarda a través de processos electrònics. En
aquests casos, les vibracions de les ones sonores captades per un micròfon es
transformen en senyals elèctrics. Aquests impulsos elèctrics arriben al dispositiu
analògic de gravació a través d'un cable.
-Dispositius i suports analògics
La majoria dels equips de reproducció i enregistrament d'àudio analògic han caigut
en desús. Els suports analògics més freqüents eren les cintes de casset i els discos
de vinil.
En les cintes de casset la informació dels senyals elèctrics captades pel micròfon
eren gravades magnèticament. Els discos de vinil reproduïen en els seus solcs les
ones sonores originals.
Els suports analògics van perdent qualitat a mesura que van sent usats o copiats.
Això es deu al contacte físic dels capçals o l'agulla de reproducció amb el suport del
so.
-Característiques del so
La intensitat d'un so expressa la quantitat d'energia acústica que aquest so conté i
es mesura en decibels (db).
El to és la qualitat dels sons que permet la seva distinció entre aguts i greus. La
gamma de freqüències audibles s'estén entre els 16-20 Hz i els 20.000 Hz. En
aquesta franja es comprenen els sons greus, mitjans i aguts.
El timbre està determinat pel nombre i intensitat dels harmònics que acompanyen
a un so i és específic per a cada font sonora. El timbre fa que els instruments
musicals que interpreten la mateixa nota, amb la mateixa freqüència, produeixin
diferent impressió en l'oïda.

4. 2
Vinil
Cassette

5. 3
1.2-Música digital
-Què és el so digital?
El so digital és tota aquella senyal sonora, normalment analògica, que es
reprodueix, guarda i edita en termes numèrics discrets. El senyal analògic es
codifica a través del sistema binari.
En el sistema binari qualsevol valor pot ser representat en termes d'1 i 0. Totes les
vibracions produïdes per l'aire són transformades en senyals elèctriques i
aquestes en combinacions de 1 i 0. Aquesta codificació es produeix utilitzant un
convertidor de senyal conegut com sampler.
-Dispositius i suports digitals
Els primers suports d'enregistrament d'àudio digital es van crear a principis dels
anys 80. Els sintetitzadors i samplers digitals van aparèixer també en aquestes
dates.
El suport digital més important ha estat el compact disc o CD, creat conjuntament
per Philips i Sony. En els CD estàndard es poden emmagatzemar fins a 700 mb de
dades i es reprodueixen a través d'un lector òptic. El declivi d'aquest suport va
començar amb l'aparició dels mp3.
-Avantatges del so digital
Els avantatges de l'àudio digital enfront del analògic són nombroses:
1.- Els sons gravats en un suport digital no perden qualitat amb el pas del temps ni
per l'ús (els suports com els CD, en canvi, sí que són delicats i es deterioren amb
facilitat).
2.- La qualitat d'aquest tipus de so és molt més gran que la qualitat de l'àudio
analògic (encara que, sobre això, hi ha opinions).
3.- La manipulació i edició del so digitalitzat és més senzilla i ofereix moltes més
possibilitats.
4.- L'emmagatzematge d'arxius d'àudio digitals pot ser infinit mentre que en el so
analògic està limitat per l'espai.
5.- Finalment, les còpies del mateix arxiu es poden fer tantes vegades com es vulgui
sense perjudicar l'original.

6. 4
Cd
Mp3

7. 5
2-DRETS D’AUTOR
El dret d'autor és un conjunt de normes jurídiques i principis que afirmen els drets
morals i patrimonials que la llei concedeix als autors (els drets d'autor), pel sol fet
de la creació d'una obra literària, artística, musical, científica o didàctica, estigui
publicada o inèdita. La legislació sobre drets d'autor a Occident s'inicia en 1710
amb l'Estatut de la Reina Ana.
Està reconegut com un dels drets humans fonamentals en la Declaració Universal
dels Drets humans.
En el dret anglosaxó s'utilitza la noció de copyright (traduït literalment com 'dret
de còpia') que, en general comprèn la part patrimonial dels drets d'autor.
El dret d'autor es basa en la idea d'un dret personal de l'autor, fundat en una forma
d'identitat entre l'autor i la seva creació. El dret moral està constituït com a
emanació de la persona de l'autor: reconeix que l'obra és expressió de la persona
de l'autor i així se li protegeix.
La protecció dels drets d'autor es limita estrictament a l'obra, sense considerar
atributs morals de l'autor en relació amb la seva obra, excepte la paternitat; no ho
considera com un autor pròpiament tal, però té drets que determinen les
modalitats d'utilització d'una obra.
El símbol ℗ representa la reserva dels drets d'autor sobre un enregistrament, i és
l'abreviatura de la paraula "fonògraf", phonographen anglès, o registre fonogràfic.
Aquest símbol fa referència al fonograma (màster d'àudio) no a l'obra musical en si
gravada; és molt comú veure-ho imprès en les contraportades dels discos. D'altra
banda, el símbol © si fa referència al dret de còpia (copyright) que protegeix obres
intel·lectuals, com líriques i la música d'una cançó (escrits), llibres, obres
dramàtiques, obres cinematogràfiques i audiovisuals; dibuixos, pintures;
programes d'ordinador, etc.

8. 6
3-LA PIRATERIA MUSICAL
3.1-Origen
La pirateria musical no va néixer amb el CD, sinó amb la partitura. Fa quatre segles
el negoci de la música depenia del nombre de llibres de composicions venuts. Poc a
poc va anar evolucionant com amb programes con el Napster.
3.2-Napster
Napster era un servei de distribució d'arxius de música i pioner de les
xarxes P2P d'intercanvi creat per Shawn Fanning. La seva popularitat va començar
durant l'any 2000. La seva tecnologia permetia als aficionats a la música compartir
les seves col·leccions de MP3 fàcilment amb altres usuaris, la qual cosa va originar
protestes de les institucions de protecció dels drets d'autor.
La primera versió de Napster va ser publicada a finals del 1999. Va ser el primer
dels sistemes de distribució d'arxius P2P de popularitat massiva, era una xarxa
centralitzada, ja que utilitzava un servidor principal per mantenir la llista d'usuaris
connectats i els arxius compartits per cada un d'ells. Les transferències d'arxius,
però, eren realitzades entre els usuaris sense intermediaris.
A dies d’ara la pirateria ha evolucionat moltíssim, actualment només fa falta que
agafem una cançó que ens agradi, i en dos o tres minuts ja la tenim al nostre
dispositiu.
3.3-Tipus
-La pirateria simple: és la duplicació no autoritzada d'un enregistrament original
per obtenir guanys sense el consentiment del propietari dels drets.
L'empaquetatge de les còpies pirates és diferent de l'original. Les còpies pirates
són sovint recopilacions dels grans hits d'un artista específic, com pistes per a
balls.
-Les falsificacions: són còpies que s'empaqueten per semblar l'original tan
estretament com sigui possible. Es reprodueixen les marques i logotips del
fabricant i del productor original per enganyar al consumidor i creguin que ells
estan comprant un producte original.
-Bootlegs: són enregistraments d'actuacions en viu o de la transmissió en ràdio o
televisió, sense el permís de l'artista, compositor o companyia del registre

9. 7
3.4-Punts de vista
Hi ha molts punt de vista sobre aquest tema:
A favor: La gent que no te massa diners per gastar-se en música , està be que la
puguin descarregar, si només vols una cançó del cd, està molt bé tenir la opció de
poder-la descarregar abans de comprar tot el cd.
En contra: Els artistes guanyen menys diners, i no només el s artistes, sinó les
discogràfiques i tot el que les envolta.
Jo personalment estic a favor de que es pugui descarregar tot tipus de música per
Internet, però penso que haurien de controlar d’alguna manera el nombre de
descarregues a l’any.