Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Cs fra 2 cast 21 x27

414 views

Published on

Camino de santiago, castilla. 2006.

Published in: Travel
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Cs fra 2 cast 21 x27

  1. 1. Però, abans, queda per aclarir tot el que va passar el dia anterior i el dia després.Abans:Divendres, 5 de maig: Sortida BCN-Sants, 12:•30 Arribada prevista: Haro, 19:24 Arribada 20:23 (V.O. RENFE) Perdem bus a Santo Domingo de la Calzada (SDC). Cal agafar un taxi a SDC. 21:15, SDC: Plou. Albergs plens (això ens diu un pelegrí). Allotjament durgència a hostal de monges (50 € hab. doble, s/e) Sopar cafeteria SDC. Plats combinats. La cosa millora. Dormim en habitacions dobles (2J+2J). Plou tota la nit poc o molt. Després:Divendres 12 de maig tarda, dissabte 13 matí. 18:00 Sahagún. Alberg. Dutxa a lalberg de Sahagún. Estanc. Cervesa a la plaça Major de Sahagún. Ambient cubà. Sopar en "salón" cafeteria de Sahagún. A fumar a la cafeteria. Estació (21:30, tren previst per 22:02) Coneixem jubilat català que ha fet sol des de Roncesvalles a Sahagún en 10 dies, 45 km de mitjana (esgarrifança general). Prenem tren 22:15. Lliteres: sis tios en un camarot. No hi caben més que dues persones dretes (quina sort!).Dissabte, 13 de maig. Matinada. Mentre 2J dormen, 2J fan amics al tren. 03:00, 4 J dormen. De 06:00 a 08:00 Js van despertant-se segons lordre habitual. 08:36, hora prevista arribada. Hora real: 08: 50. 3J reclament per retard en arribada a Haro: Feta la llei, feta la... 4J es despedeixen: Sitges, Figueres, lH, BCN. Dilluns a pencar. Cert J no apareix fins divendres.
  2. 2. JORNADA 1Dia 06.05.06Sto. Domingo de laCalzada - Tosantos Amenaça pluja, tot és emboirat. Poc després de sortir de Santo Domingo de la Calzada passem un pont (Riu Glera, més endavant riu Oja /Rioja/) i enfilem ran de carretera. Alguns camioners ens parlen de sa mare. Es posa a ploure, fluixet, però cal treure els impermeables: vaja sarao. Plourà fins poc abans d’arribar a Grañón, darrer poble de la Rioja. Els camins quedaran molls i enfangats per tot el dia, però ja no plourà més (ex- 0 ceptuant una gotellada a l’arribar a Tosantos, i la nit de Frómista). Primer esmorzar en camí. Les monges no donaven res (per 50€, què vols?), i hem pres algo a l’habitació: cafè, fruits secs. A Grañón comprem entrepans, cerveses i cafès (ei, i la pastilla!). Cal prendre-s’ho al carrer o sota els porxos que hi ha a la placeta. Servei 5 únic al poble: tothom para aquí, i més amb aquest temps. En front, una vella església on hi ha un alberg (entrada per l’altre cantó, pujant un pis)... Sr. anglès preguntant per la parada del bus (afortunadament no busca el metro). Més tard el trobarem caminant. Què s’esperava? Picadilly? Per sortir del poble et fan seguir innecessàriament tot el carrer major -no sabem el nom- i retornar per un carrer paral•lel completament enfangat fent migdiada (no m’estranya, ja el coneixerem). Ens atén 10 que hi ha sota. Gràcies. Després, afortunadament, la pista millora. un xiquet valencià que trobarem sovint durant els pri- mers dies de camí (el de la motxilla de 20 kilos! barbeta i Ja som a província de Burgos. Oficina de Turisme ran de carretera; gran, espaiosa, porrets). Dutxa amb aigua freda, que santifica! A la tarda amb merchandising. Sello. “Me das un beso?”. “NO”. Sàvia resposta a una pregunta visita a l’ermita de la MD de la Peña (quin bagatge cultu- tonta. Venen souvenirs pesants -metall, ceràmica-, perfectes per carregar una setmana ral que fem!), i al Bar el Castaño (socis honoraris fins a 15 l’hora de l’oració). Sopar comunitari: arròs d’olla, feta per a l’esquena. Marxem sense res més que el segell i conya i alegria, que és el primer dia (ei, perquè rima, que també hi ha alegria i conya el darrer dia!). Un solet alegre comen- un altre valencià, millor que el menjat per 2J el migdia a ça a revifar l’ambient. Belorado, tot i l’Svetlana 1,2 o 3. Ambient cristianíssim: oració, treball comunitari, hospitaler amanerat amb cara Aturada de 2’. Compra de tabac: bàsic! En JP espera assegut a la font. En JA fotogra- de mossèn graponer,... Dormir a les 22:00, silenci. Des-20 prés de l’oració, pelegrins fan darrera cigarreta davant de fia escuts heràldics a les façanes de la decaiguda noblesa castellana (si em sentissin!). Fa solet, s’està bé al sol. Seguim. Per sort la temperatura és baixa, sinó, faria una xa- l’Hospital. Neteja comunitària. 2J a dormir a les golfes (no fagor per posar-se a córrer. amb), sobre taulons de paleta, 2J al rebost, amb els ma- carrons. Trau al cap de JA a la nit: portes baixes, manca Paradeta de 15’. Relax de peus, menjar algo, beure algo. Dos grups: 3J + J; hi ha man- de previsió, JA marcat per deu dies. Hem trobat molt per-25 dra; el primer dia és dur, i estalviar vint metres val la pena. Passa gent que saludem. sonal foraster a l’alberg, americans, brasilers, britànics, Obres a la casa del costat. Un avi fa exercici sota el porxo on seiem: va donant voltes ...vés a saber! Segons com, potser som els únics que no en un radi de dos metres; quines seran les seves preferències, Alonso o Schumacher? sabíem on ens ficàvem! Per aquesta zona molts avis van amb espardenyes Pirelli, de llana, que a certa edat cal tenir els peus calents. Arriba el matí. Esmorzar comunitari: llet, pa, melmelada, 30 galetes (diuen que en tenen moltes al rebost! devia fer Molt camí per pujades i baixades, quan arribarem a Belorado? Bastants trams propers fallida la fàbrica). Alegria per poder marxar. Llibertat de a la carretera. No es veu Belorado per enlloc, fins que el teim als nassos. Entrada del pensament! Lloem al Sr. tot tocant el dos. poble baixant una vall: alberg entre les primeres cases. Més albergs. Comprem queviu-35 res per sopar en un super de marca desconeguda: espaguettis, sardines, pa, tonyina, fruita. Anem a dinar a un restaurant de menú: servei amb tres Svetlanes* (la tímida, l’alta i la tentasión!). Al costat, comiat de solters (no peregrins, no són els 4J!): el solter “despedit” va vestit de nena, color verd, afortunadament amb els gallumbos nets. Plaça guapa, gran, amb glorieta, porxos,... de les que agraden al JA (com a mínim). 40 • Svetlana (nom de dona de l’est:: Rússia, Ucraina,... veure sèrie TV3: Ventdelplà). Quatre cases, una església (que no falti!), un castanyer, un bar (“el Castaño”) i un al- berg. Millor dit, un Hospital de Peregrinos. Edifici vell reformat -repintat i obres a l’inte- rior-; fet amb enorme cura (ironia), tan sols cal veure com pintaven la paret! Hospitaler 45
  3. 3. JORNADA 2Dia 07.05.06Tosantos - Atapuerca Sortida matinera (ens ho sembla, però és tard). Fresqueta, boira baixa. Camí de lleuger ascens. Alegria matinal. Ha estat bé lexperiència mística. Hem sortit quasi il•lesos -ex- cepte el cap del JA. Interessant, però millor que shagi acabat, tanta intensitat... 0 A Espinosa del Camino -poble com acabat de bombardejar, cases enrunades, parets verticals a mig caure-trobem la placa del carrer de Sta. Cecília: ens fem una foto de família. De què ens sona el nom? (Sta. Cecíla, patrona dels enderrocs?). Esmorzar al bar. Bocata de torta amb truita de pernil?. Cerveses i cafè (sempre un quem un restaurant: triem el que sembla més interessant. 5 desgraciat, entre ells, i sovint un carajillo, o dos). Sortir i enfilar pujada als Montes de Bon dinar de diumenge: amanida de llagostins, solomi- Oca (continuació de la Sierra de la Demanda). Pujada sostinguda, relativament llarga, llo,...natillas de chocolate (PMI !!!), tallats i carajillos. Serà no molt forta. Trobem un pedregar convertit en pilotets de pedres: chortens* (fites) a la gana o era bo de veritat? Carta de pedra (pissarra), punta pala, lafició dels caminants. Serà per lloar al sant?, als caiguts en el camí? Com però bona (la carta, no la pedra). Rentem roba: sasseca a chorten, poc útils; no solen ser ni als llocs més útils ni més necessaris! Hi ha molta amb dificultats. Estenedor de difícil accés. Vent (i anirà 10 gent. La Rocio/Sonsoles, que ja devia ser a Tosantos (crec que hi ha una foto que ho a més). Fresqueta. Alberg: tot nou, com de bungalows. confirma). El valencià. Ciclistes. A larribar a dalt comença a aclarir-se el cel. Tenim un Dutxes patinen, terriblement perilloses! Després 2J (dife- mar de núvols a sota. La sierra de la Demanda -la de veritat, segur- és al fons, blavosa rents!) parlaran amb hostalera (20 anys?, "tenre" que di- i fosca, envoltada de núvols, més alta que on som nosaltres, cap al sud-sud-est: esplèn- uen a Girona, innocent, acollidora, ...un encant!. No dóna dida. Olor dherbes; taxus, roures i pins de plantació. Al primer pla que trobem hi ha una ni per a mals pensaments! (bé, podríem fer un esforç). 15 torre de vigilància. Més enllà els pins ja són alts, sempre de plantació. • Els Chorten (veure també stupa), són tombes, monumetnt funeraris,... i seleven en mig de la muntanya fent de referència. També els jueus acostumen a posar pedres sobre les tombes. Localitzat centre interpretació -PARQUE ARQUEOLÓGI- CO- dAtapuerca. La prehistòria els ha donat vida aquest Caminar carenejant -amb un únic desnivell fortet al principi: baixa, puja-. Kms planejant poble. Venen cases noves a 20 kilos!, és dels pocs llocs per la carena. Primer contacte amb la morena de la veu dura (i lamic) a la que prenem on es veu créixer el poble! Bar únic. Contactes: policia 20 per malcarada (però si era la veu! com si fos dOsona! que tenen veu de cazalla, roga- nacional jubilat (85 anys). Got trencat, futbol. Uns pan- llosa i dura, del fred i la boira gebradora); ens anirem veient fins a Burgos. Plantació de talons tacats (JL), un innocent acusat. El asesino era el pins per tot arreu. Vegetació natural escassa: Taxus, alguns roures escanyolits, i poca poli! Sopar tapes i/o bocates. Ciclista molt simpàtic i trem- cosa més. Molts líquens penjant de les branques. Segon descans: uns fruits secs, beu- pat. Va sol. Ofereix sopar; resulta que hi havia una boti-25 re, descalçar. Primeres tirites. Inici de baixada suau, lenta. Monitors acompanyen grup ga oberta tota la tarda del diumenge: evident, som gent de deficients muntanya endins. Trobem els valencians que baixen. Xerradeta i adéu. sense fe. Com no hi hem pensat? El ciclista ens avançarà demà: lògic. Fa uns 60-70 km cada dia. Compartim habi- Gran monestir o similar quasi abandonat -com Poblet o Santes Creus-. Església arqui- tació amb pare i fill irlandesos. Poc contacte. Marxaran tectònicament guapa. Monestir -part- en obres. Únic carrer, i amb cases a un cantó, on dhora (i ben desperts!). Quina hòstia es fot el pare a la 30 hi ha el bar i lalberg. Per fora algunes cases disseminades. Molt dominguero (propi del matinada al caure de la llitera! JP encara riu (i semblava diumenge!). Passem sense parar. Enfilem pista per un bosc de pins seguit per una rou- serio i respectuós!). reda esclarissada. Més líquens. Pas canadenc; hi haurà vaques? Sí. Més enllà prats i vaques arreu: bestiar de carn, per fer bistecs. Vaques rústiques: banya llarga, peludes. Mares amb vedells molt joves. Comencem a anar lents (deducció sàvia): ens avancen 35 la morena i el noi. Shell i camino, dues imatges...iguals? (Veure foto). Passem (i això que hi ha un alberg guapo, segons la fulleteria). Enfilem cap a Atapuerca: carretera, únic camí. Tres megà- lits (a la tarda els exploraran 2J) i cartell dAtapuerca. JA il•lusionat: això és la capella 40 Sixtina de la prehistòria!. La muntanya sagrada! 2J: hi haurà un bar? (ficció literària). Atapuerca: no trobo lalberg: el tinc als nassos (JA)!. Logotip amb fletxa: confon. Ens instal•lem en alberg nou. (Morena i noi, que hem avançat!!, van al vell). Més tard bus-45
  4. 4. JORNADA 3 A lesquerra VILLALBILLA DE BURGOS -no confondre amb Villalbilla, Madrid, que sembla més de jet set!-. Ni Dia 08.05.06 tant sols reclam de lalberg (mal senyal!). Busquem lal- berg. Ni rastre. A la fi algú en sap algo. Fins a les 4 de la Atapuerca-Villalbilla tarda no obren. Dinar -bé, menys mal!-. Poc abans de de Burgos les quatre a fer cua davant de lalberg. Espera, no arri- Sortida: fa fresqueta. Carai, no!, fa fred!. Durarà hores. Fins a Burgos. JA amb pan- ba,....Busquem més. A la fi algú ens dóna un nom: "La talons curts: a fotres. Prenem algo abans de sortir: cafè, fruits secs. Inici de pujada. Isabel!" Al segon intent, busquem pel pavelló esportiu i Sortida de sol "epatant" a la nostra esquena. Contacte amb Rocio/Sonsoles (tercer, se- apareix la Isabel. "Ahora vengo, voy por la llave". Al cap gon?): fa esquena-stop: algú li vol portar la motxilla? Resignada, segueix pujant, lenta, de dos minuts torna. "Aquí tienen las llaves, cuando se 0 amb el seu etern somriure; és un diessel: pausada, però avança inexorablement, ens vayan las dejan en el buzón, no se olviden de dejarlas, ho demostrarà. La trobarem dies i dies, sembla impossible. Pla dalt de la sierra: creu que ya me perdieron las otras!". Adéu. Socorro: quin immensa; de tant en tant sen troben. Qui no fa propaganda no ven. Creuem la sierra alberg! 4 lliteres amb un llit plegat sota de cada una. Un dAtapuerca. Sòl calcari; tanques de filferro rovellades del vell recinte militar. A algun lloc bany brut i infecte. El terra, brut. Cap més servei ni utilitat. al sud hi deu haver el jaciment que no veurem. Es veu Burgos al fons. Baixem a la vall. (Com deu estar que quatre tios sen queixin!) Per sort 5 Petits villorrios sense donar senyals de vida. Cap persona a la vista, ni local ni visitant. el termo elèctric és nou i va bé. Dutxar-nos és la única cosa bona que podem fer. 2 J al bar. 2J a visitar el poble, A la fi un bar, calentet, amb bocates, birres, desgraciats (un) i cafès! Es va acumulant passejar, prendre el vent. partideta de cartes comunitària gent: entrem, esmorzen, marxen. Cua al lavabo, únic i unipersonal. Sortim. Quatre al bar. Sopar al mateix lloc, dormir com es pugui i tocar el italians perduts també pel desert. Més avall fan proves per trobar dreceres: fracàs total. dos. A la tarda ha aparegut parella cicloturista alemana:10 Els avancem. ens avançaran. Els avançarem. És el Camino! fugen esperitats. Més tard, basc -de Donosti, acaba de fer 50 km, i com qui res!- i senyora -lesionada, ha arribat Llarga peregrinació per una carretera de tercera. Petits nuclis, cases aïllades a lentorn en bus-; van a lhostal. Dormim sols a lalberg (raro, raro, de la carretera, horts, camps, oms* morts (immensos!). Fred i vent, vent i fred. El sol raro,..., bé, si el veus sentén!). El bar -restaurant ha estat treu el nas quan hi ha sort. De mica en mica ens anem apropant a Burgos, cada cop es la nostra llar. Dinar, sopar, tarda, cartes, ....Lavabo.15 percep més que arribem a la civilització. Villafria (ni que ho jurin!) a la vista, carreteres i nusos viaris. La Rocio amb els peus a laire i el somriure afable, seu en una cruïlla. Atra- pem els italians. Passem Villafria. Sinicia la zona industrial de Burgos: serà eterna, de quilòmetres, monòtona. I no hem trobat el Decathlon! JL ha perdut mitjons assecant-se, un de cada parell.20 • ULmus sp, arbre de la família de les ulmàcies. Travessar Burgos: és més llarga la zona industrial que la ciutat, o quasi. El recorregut per la ciutat tampoc té massa interès, exceptuant el que tots sabem. La "Caput cas- tellae" és una de les més importants ciutats del Camino. Mirant la guia un sadona de 25 que té un important patrimoni, però res resisteix el nostre avançar imparable -excepte alguna feromona, clar-. Ni rastre de la catedral, és a laltra punta. Casa del Cordón (que veurem gràcies a un guia espontani: "vengan, pasen por aquí y vean la casa de Cordón, que el camino no pasa por delante y se la perderán."); tenia raó. Fa de guia espontani el Sr.? Serà com el gos de Castrojeriz (vegeu dia 5)? o vigila com lavi de Boadilla del 30 Camino (dia 6)? Tips de buscar decidim parar al Primer lloc possible a prendre un cafè. Darrere de la Catedral, bareto infecte per descansar i salvar-nos del fred. Un dels banys més bruts que he vist (i tot el bar). Calma, que pot ser pitjor! Creuar pont (riu Arlanzón), els avis que prenen el sol ens indiquen el camí -són allà, veient passar el pelegrins, com qui veu passar el peix a la llotja-. com sen deuen enfotre! Pollancreda, alberg 35 de bungalows, hostalera brasilera (S/comentaris: Brasil, tararararà,...) Últim adéu a la morena i el noi. En el nostre record quedaran asseguts per sempre al porxo enfront de lalberg dinant,... Llarg passeig entre altíssims arbres. Prohibit fer foc. I les velles barba- coes recorden altres temps sense prohibicions. Monasterio de la Huelgas (vagues de sindicat? CCOO?); ara zona universitària. 40 Comença a fer bona temperatura. Camí planer, monòton però amb pollancres grans i frondosos. Estudiants en pràctiques de topografia. Servei o escola forestal. Obres duna gran urbanització privada. Canal xic, tren, estació (Alameda, nóm duna fàbrica). 45
  5. 5. JORNADA 4Dia 09.05.06Villalbilla de Burgos-Castrojeriz Prenem algo -cafè, fruit secs- i marxem, fugim. A la farmàcia el termòmetre ens dóna la temperatura (6º C) i lhora (7: 39). Baixem a lestació dAlameda, creuem la via i comencem el camí. Obres dautovies noves -ja era hora, quina falta que els fa! ara ja podran passar dos camions cada 10 minuts!- . Per cert, ja nhi ha una de perpendicular. 0 La Rosa dels vents. Pintades independentistes CASTELLANES a les pilastres de lau- tovia! Tindran un Carod-rovira de Castella? Algú és conscient del que costa trobar un església, com un arc del triomf! Una altra utilitat! lloc íntim on procedir en un país tant pla i sense arbres? Aconseguir un lapse lliure de pelegrins de pas? Afortunadament Villalbilla dóna joc i ofereix algunes possibilitats. 3 J, Calor. És tard. Gana. Castrojeriz. No sabem quin al- generosos, no sesperen; són molt discrets. I el J caga sota els ponts de lautovia inde- berg buscar ni on són; anem al primer: un càmping + 5 pendentista castellana. Tornarem a procedir, però mai més en un lloc tan emblemàtic, alberg. Ok. On dinar?. La Taberna? "Demasiado tarde, a tocar de lArlanzón. ya hemos cerrado la cocina" . "•&XJR%/F$/JHGW •$HVE%UB" (JA).. Tibantor a lambient, "se mastica la Tardajos i Rabé de la Calzada: poblets petits, cases baixes, velles, nobles, carrers tragedia" . Entre tots ho arreglen, JL pacifica. Algo troba- buits, escuts i hidalguia. Amagat entre carrerons trobem lalberg de Rabé de la Calza- rem. ....Passa el temps, les panxes somplen,...llom, pa,10 da. La formosa hospitalera és una gironina, sitgetana dadopció, francesa de llit (o és truita de patates i cervesa (de litre). Amigos para siempre! alemany?). Molt amable ens dóna esmorzar -llet, melmelada, galetes, torrades- i ens (Be you allways, be my friend!...). A la tarda 1er contacte cobra els 2 € lògics i de tarifa per cap. La Sra. és molt trempada, i el marit també, cal ser amb lICS (tres noies). Aproximació, prenen el sol. Nosal- esportius i reconèixer els valors de lenemic. Xerrem un ratet. Mentre 2J van -un a un- al tres també: Taules i birres. Primers diàlegs (quin futur que "Salón de pensar" (lavabo). Per cert, la casa té estructura dallotjament privat, familiar: ens espera!). El castell de Castrojeriz ens fa ombra. Ren-15 lavabo, cuina,...suposo que també les habitacions. Laspecte exterior de la casa no ho tar Roba: no sacaba mai el programa. Hostalers: família desmenteix. En sortir apareixen els valencians: faran paella també aquí? Seguim el holandesa (pare sense cama, Sra., fill, filla,), ...Anem a la nostre camí, que el sol comença a amenaçar-nos amb un dia del Cid: "Polvo, sudor y Taverna: sopar a un altre lloc...per recomanació de Toño. hierro,...." Cambrera entre sossa i guàrdia civil. Lalegria de la huer- ta!. Ni mals pensaments. Ni que vulguis. 20 Pujada, Pla. Baixada. Al fons Hornillos, un dels pobles més bonics que hem vist: cases homogènies, arreglades,...fa goig com pocs dels que veurem: és harmònic. En altres casos es barregen cases de cert nivell amb edificis desastrosos. Comença una bona pujada fins a un altiplà que serà bastant etern. Parella gran: ella amb motxilla, ell amb carretó; és un artilugi molt interessant. Camps de cereals i pèsols. Ocells que canten. 25 Esparvers,... Algun ramat vist de lluny. Plana que no sacaba. Cereals. Pèsols. Cants docells que no sacaben,... Sol. Pèsols. Rostolls. Ocells. Castella. A la immensa plana hi ha un petita osca, una vall menuda i acollidora amb un alberg solitari com un oasi en el desert, voltat darbres i de verdor, sota uns arbres -pollan-30 cres, oms?-, apartat del camí: massa esforç, no baixarem (300 m anar i tornar!). Pujar a una altra plana. Tant o més llarga que lanterior. O només ho sembla? No sacabarà mai? Petites valls laterals precioses, de pel•li americana romàntica dels 50 amb actors hollywoodians. Falta la caseta, el tancat pels cavalls, la rossa,... Hi ha els ocells, les ovelles,...35 Finalment baixada! Hontonàs: un museu de maquinària agrícola rovellada escampat per tot el poble: furgons, camions, tractors, arades, enbaladores,.... Al mig del poble, encarat al sol, un alberg -"el Puntido"-, que sembla molt concorregut, si més no tothom hi para a beure. Una església que fa ombra (caram, útil a la fi). Una cervesa per cap. Un 40 dels grups italians que trobarem a diferents llocs (lHerrara i el seu somriure); hi ha di- versos grups. La calor ens atonta (a uns més que a altres). La Sra. de les cuixes atonta algun J. Continuar. Sender, quilòmetres. Carretera, quilòmetres. Sort del arbres, a la carretera. Convento de San Antón: la carretera passa per sota les arcades de la vella45
  6. 6. JORNADA 5 en marxa! Sopar. Futbol, peregrins acaramelats i despe- dint-se (quina tia! molt alta i guapa; però dreta i vestida de Dia 10.05.07 pelegrina perd, comprovat al dia següent; o la nostàlgia l’ha aixafat molt). Falta l’amiga Ceci per acabar el judici Castrojeriz - Frómista al tio. Guanyarà el Sevilla la copa de la UEFA. 2J es que- den -previ pacte amb l’hospitaler/marit de l’hospitalera-. Esmorzar a la Taberna, foto i despedida. Per enèssima vegada ens recorda el 3%! I ell Tornaran a la carrera els tres, no se que corria més perill. té penjades dotzenes de bitllets a les bigues del bar; moneda de curs legal! Hi ha una L’amo del bar és jovial i dicharachero, la sensació final bella història a la Taberna: el seu gos -surt als diaris penjats a la paret- era el gos pelegrí és que entre tanta alegria ens ha timat. Alegria. Pitjor si (Berni, pastor alemany); nacompanyava cada dia un, escollit per ell, fins a Frómista i haguéssim sopat malament! 0 tornava. Algú el va enverinar un mes de febrer, fa mesos (o anys). Carrer llarg, solitari, cases de pedra, moltes esglésies; i si les contéssim? Caldrà fer-ne un recompte. A la fi sortim. Petita plana: travessem pla daiguamolls amb un pont llarguíssim. Comença una pujada. Collons, ningú se lesperava. Quin pendent!. 15%? El JA sescapa -normal, és un cabut- avança un ciclista en plena pujada: per explicar-ho als nets! També avança 5 a la Rocio/Sonsoles!. Petita plana -descans- i...baixada. JA perd cafè apostat amb JL. Plana immensa. Molins-generadors al sud. Cereals i pèsols cobreixen els camps per tot. Una font amb berenador en una pujadeta. Peregrins de tots colors. Aigua potable, bé escàs, fet anormal,...tots a beure. 10 Passada la plana i el turó, una petita baixada, un poble a la dreta -que no hi passa el camí- i un alberg als nassos. Una vella església reconvertida: bon treball, sembla un museu més que un allotjament. Hi ha lliteres a la sala mateixa on hi ha la recepció. Fa goig, guapo. Segellem. Seguim: pont antic sobre el Pisuerga, que pasa por Valladolid (no ho aprofitem). Avancem els italians, i arribem a Itero de la Vega: esmorzar! que ja 15 tocava. Birres, bocates de pernil, salchichón (fino), etc. Pa dolent, cafè bé. Mala llet entre pare i filla. connexió a internet....difícil, però aconseguim carregar el mòbil,... Algú recorda que va passar? hi ha algo a dir? Tirem de fulletó i dinternet. "Pequeña población de 187 vecinos por cuyo término discurre el canal de Castilla y que cuenta20 con interesantes bodegas excavadas bajo tierra." "Qué ver: Iglesia parroquial de Ntra. Sra. de la Asunción (s XVI) (...)Rollo gótico (s XV)" Què deu ser el rollo gòtic? Serà un classe magistral de la ESO? "El Rollo Jurisdiccional , de estilo gótico, ocupa el centro de una plaza,(...) conservando en muy buen estado un trabajo de gran belleza con motivos25 jacobeos. El rollo es símbolo de soberanía e independencia de la localidad, merced a un privilegio del Rey Enrique IV, confirmado por los Reyes Católicos en 1482, por el cual la villa dejaba de estar sometida a los derechos de jurisdicción de los señores de Melgar y Castrojeriz. Lamentablemente, como casi todos los hitos, cumplió funciones de picota donde se encadenaba a los ajusticiados".Boadilla, àrea de descans, font amb 30 roda per pujar laigua; pelegrí gira al revés: font espatllada. Ningú és perfecte. Indíge- na (80?) amb barret amb centenar de pins, vestit (traje), corbata, jaqueta de xandall, bastó... opina: "Hombre, ya la habéis jodido!" A la sortida comença canal de Castella. Fròmista: una població al sol. Final de la sisena etapa del Camino segons el Codex 35 Calixtinus, i que té importants monuments religiosos (què, sinò?): església de “san Martín,( s XI), uno de los mejores ejemplares románicos del mundo”. Acte de fe; no l’hem vist (o no ens n’hem enterat del nom, i això que aquest any fèiem cultureta!). Quina calor hi deu fer a l’estiu! Trobem l’alberg -municipal-; segellat de carnet. És mo- dern, està bé. Dinar al Van Dos ... Bé. Trenquen copa de JL: efectivament, van dos (el 40 cambrer va esberat, massa gent!). Ensaladilla, menestra, conill, bistecs,...cafès. Visita al poble (2J), bars (2J), 2a visita al poble (4J),... visita al CAP: en JF té un esquinç. Farmàcia. Cervesa/tònica. Arriben les de l’ICS: sopen a fora , amb l’alemany paparra (que dolenta és l’enveja), al costat, a la terrassa (carrer). Refresca i 4J passen a sopar a dintre. Segon contacte seriós: el JP ofereix serveis sanitaris i experiència. La ONG 45
  7. 7. JORNADA 6Dia 11.05.06Frómista - Carrión delos Condes Sortir i a caminar. Tot tancat. temperatura agradable. El dia promet ser calentonet, i cal anar per feina, però a aquesta hora és fresquet, esplèndid. Afortunadament letapa serà curta i planera, dia de decans. Cafè i pastetes variades a Población de Campos. Per segona vegada apareixen les Pipas Facundo: JA en compra. "No te vayas de este mundo sin haber probado pipas Facundo" (Carrusel deportivo, la SER). Tothom parla 0 del Sevilla, campió de la UEFA, principalment la TV dels bars. Això no és res! I si el Barça guanyès la Xampinyons? Ah! llavors la cosa canvia! (Esos catalanes!) Comença una llarga peregrinació per carrils especials per a pelegrins, fets expressos ran de carretera. Tenen unes fites immenses- 80 cm, logo de ceràmica, quatre per in- 5 tersecció, moltes interseccions,... costosissim!- per evitar el pas de vehicles, excepte bicis. Centenars de fites. Quilòmetres i quilòmetres. Hi ha una via alternativa interior, algo més llarga -poc- i amb menys pobles. Tot pla. No hi ha altra cosa que horitzó. Horizontes lejanos! Si ve un andorrà es torna boig! Pocs arbres al llarg del camí: cal fer penitència i sacrificar-se, el pelegrí que es foti. De fet quasi cap arbre, excepte una 10 plantació de pollancres (molt útil si el ventre ho demana). A Villarmentero (o era a Re- venga?) hi ha un quiosc tronat sense cafetera; seients bruts, incòmodes i a laire lliure, sota unes uralites. Que naprenguin. Anirem a un altre lloc. A la Taverna de Castrojeriz ens van dir que aquí feien el millor lechazo -era lechazo?- 15 del país, bé, de la zona. No ho podrem comprovar. Hi ha un hostal, un restaurant, una església, una escultura de pelegrí,.... I un bar a la plaça. Hi esmorzem. Bocates, birres i cafès. Busqueu sirga a Internet (imagenes): sembla que no hi hagi res més al món! "...mencionada en los libros de peregrinos que immortaliza Alfonso X el Sabio en sus cantigas". Església de la Virgen Blanca -la vàrem veure, era als nassos- gòtica 20 amb reminiscències romàniques; té tres sepulcres policromats i un retaule "de tablas castellanas del s XVII" (que ens ho tradueixin). Població ja de cert pes. La més important del Camí a la Tierra de Campos. Residència de reis i pàtria chica del primer marquès de Santillana -per això té plaza i escultura a la 25 vila! (ei!, ho vam veure!)-. Dos monestirs (Sta. Clara i S. Zoilo), moltes esglésies (sta. María del Camino, Santiago, s. Andrés, s. Julián, N.S. de Belén). Diferents albergs: Tarda: 2J al bar. 2J al carrer. Passeig -4J- pel nucli antic i tres (a moltes guies solament en consten dos; el nostre no). Busquem el de més en- pel parc del Carrión; guapo. Gran i activa zona esportiva. llà, per ser més àgils a lhora de marxar; serà un problema: no trobarem on esmorzar. Per ser una ciutat menuda, vaja ambient i serveis. El JL Alberg de convent de monges, antic noviciat: dormitoris de nenes: llitets, dutxetes, ...i rep trucades de feina: cabreo! Sopar a la Corte. Hi hem 30 una monja riallera. Aquesta ens va explicar vida i miracles de lordre a la que ella i dinat bé, sopem bé. Cocido castellano (dallò més dietètic el convent pertanyen. Recordo algo de miracles, nens i francesos, però no eren de per sopar!), ensaladilla,.... Al mig dia gran servei (noies), Lourdes: normal, això passa cada dia. Passa capellà modèlic a saludar els pelegrins. al vespre servei masculí: peregrino, jodete!. Quatre euros, parets blanques, sant Crist i nen Jesús sobre la paret, entre les dues finestres,... posters del Camino i vida cristiana. No hi ha ningú encara. Esperances de Però el millor està per arribar. A lhabitació (12 pax), un 35 tranqil•litat....que es frustraran i molt. Somplirà; totes les habitacions plenes, o això ronca sorollosament, després un altre arriba i ràpidament semblarà al vespre. limitarà, amb més escàndol. Els mamuts de fa 80.000 anys eren mosquetes al seu costat fent soroll! Lescan- Dinar (Hostal la Corte): decidim dinar bé. Farem un bon dinar,...que no se sap mai. A dalera roncadora és insuportable. El JA pren mesures: cada viatge hi ha dhaver un bon dinar. De fet, pocs mals dinars hem tingut, però en es posa els taps de les orelles. Inútils. Agafa la manta, el 40 aquest cas som més generosos, i la generositat comença per nosaltres mateixos. Ribe- sac i el coixí i a dormir al passadís: que bé es dorm sobre ra de Duero criat en roure, lechazo (solament nhi ha per un), albergínia farcida al forn el terra dur! I el JP trobava el somier massa tou! Durant amb crema despinacs (wau!), xipirons farcits amb gambes, chuletón, ... Al mateix res- la nit plou i trona,...i el del terra pensava que picaven les taurant arribaran més tard les noies de lICS. Foto junts. Corones. Lalemany segueix. portes!45
  8. 8. JORNADA 7Dia 12.05.06Carrión de los Con-des - Sahagún Ens toca diana la Dawns Lady (o Sra. Apagui el Llum). A les 6 a.m. ella ha acabat la son i obre el llum per a tots. Gràcies. Res de seguir dormint, la vida és jove, ganduls! El sol surt per tots igual i cal aprofitar-lo. Encara que els bars siguin tancats, els camins ja estan posats. 0 Comença letapa més llarga: 37 km. I comença bé: no hi ha cap lloc on esmorzar, i que- den 17 km fins al primer poble! Busquem, mirem un hotel, mirem la benzinera (fins a les 9; qui es lleva abans de les nou?),... RES. Agafem la pista asfaltada, com tots -dotzenes de pelegrins- i a fer camí. Al cap de 3 o 4 km de camí trobem cigonyes esmorzant: algú rega un camp dalfals i se napleguen dues dotzenes! Quina sort tenen! Elles cucs i 5 caragols. Nosaltres res! Què daria per uns cargols! El camí és extraordinàriament recte, planer, sobre una plana al•luvial, fet de tot-u (terra i pedres menudes compactades). Algun petit arbre al costat. Camps a les vores, arreu. Grups darbres conformen els horitzons. Allà lluny passa una carretera (autovia?), possiblement la N-120 que és com A la fi, seguim, fins Sahagún. Localitzat lalberg -vella es- el Camino però en carretera. Fa dies que ens acompanya. glésia reformada- ens dutxem, comprem records. Visita a 10 lestanc de la porxada (hem entrat a més estancs que a...; El camí és quasi recte. Ample i còmode. Paisatge pla i verd -ara, al maig-. En alguns segur, totes són tancades!). Cervesa a la plaça: quines llocs hi ha petits berenadors o "merenderos", àrees de descans, la majoria amb aigua cubanes! Quines mares. Quants dies fora de casa! So- no potable o sense. En una esmorzem com podem: JA cafè fred, altres aigua. Tots fruit par -franckfurt o menú,...- i cap a lestació. A les 10:02 ha secs, barretes energètiques,... A làrea trobem a Dawns Lady: que feliç que és ella! de recollir-nos el tren. Aquí coneixem un caminant jubilat 15 que ens passa la mà per la cara (Roncesvalles - Sahagún Com els cabrons roncadors, que deuen campar feliços al llarg del camí, com si res. Hi ha una via alternativa, no pas millor ni més curta sinò tot el contrari, que va resse- en 10 dies). Què hi farem. Hem fet el que hem pogut. guint la carretera. sol ser emprada per "turistas y viajeros" diu una guia de la Junta. Serà Sahagún serà la sortida per a la propera caminada. Tor- la ruta dels ateus? Ja ens hem perdut! narem el 2007. Tots. 20 A la fi, després dhores, un campanar llunyà. Però fins que no hi ets sobre no veus el poble. Un alberg esplèndid -piscina i tot-, hostaler jove, brasiler. Bar/hostal, sorprenent en un lloc tant apartat (cambrers amb uniforme!). Preus dhotel (que se sepa!) Quatre cases més conformen el poble. El camí torna a agermanar-se a la carretera; serà així ja fins Sahagún, amb petites excepcions. 25 Ledigos és petit -com tants- i tel trobes de cop. Té un alberg que depèn del Bar el Palo- mar, cosa que ja diu bastant del què pot ser: però pot sorprendret! No ho sabrem mai. "Quisiéramos agua, nos dice donde hay una fuente o nos puede dar agua?" "Siga el Camino y a treinta metros...": dos-cents, com a poc!. No és el primer cas de metratge 30 rar. 100 m és la mesura habitaual a trobar qualsevol cosa que no és a la vista. Àrea de descans: italiana caminant descalça amb bosses de plàstic als peus, italià bevent vi. I italians normals. Moratinos, poblet molt petit, un carrer, bodegues en desús sota un turó, i una casa (an-35 glòfona) on regalen als viatgers te, algo daliment, etc: bufet lliure. Sorprenent! Això és amor al Camino! Arribem al lloc previst per a dinar. Quedem 8 km de camí per arribar al final. Hi ha res- taurant! Bon aspecte; mengem molt bé: arròs de verdures i sèpia, bistec,... Decoració 40 dantiquari: ferrer i pagès. Tres grups de clients. Una parella. Un duet de toreros. Tres o quatre més que són del Barça, que ens saludaran més tard des de la carretera. "Visca el Barça!" criden traient el cap i el braç per la finestra. 45

×