1. SOFTWARE
Windows:
Microsoft Windows és una sèrie de sistemes operatius i interfícies gràfiques d'usuari produïts per
Microsoft. Microsoft va introduir per primera vegada un entorn operatiu anomenat Windows el
novembre de 1985 com un complement a MS-DOS, en resposta al creixent interès en les interfícies
gràfiques d'usuari (GUI).Microsoft Windows ha arribat a dominar el mercat del PC, superant al Mac
OS, que havia estat introduït prèviament. A partir d'octubre de 2009, Windows tenia
aproximadament el 91% de la quota de mercat dels sistemes operatius client usats a Internet. La
versió més recent d'un Windows client és el Windows 7; la versió més recent de servidor és el
Windows Server 2008 R2.
Mac:
El Mac OS (Macintosh Operating System) és un sistema operatiu creat per Apple Computer
('ordinador poma' en anglès) per a ordinadors Apple Macintosh. Destaca per la seva estabilitat,
potència gràfica i facilitat d'ús.
El Mac OS va ser el primer sistema operatiu comercial que incloïa interfície gràfica d'usuari.
Aquesta primera versió va sortir amb el Macintosh 128k l'any 1984. L'equip del Macintosh estava
format principalment per Bill Atkinson, Jef Raskin i Andy Hertzfeld.
Tot i que actualment s'acostuma a anomenar el sistema operatiu amb el nom genèric de Mac OS no
es va a començar a utilitzar aquest nom fins a la versió 7.6 cap als anys 90.
Linux:
Linux és el nucli del sistema operatiu GNU/Linux. Fou desenvolupat inicialment per Linus Torvalds
, i distribuït amb la llicència GPL de GNU. Normalment, el nucli es distribueix amb el conjunt
d'utilitats de GNU, entorns d'escriptori i altres aplicacions, formant un sistema operatiu complet.
Linus Torvalds, un estudiant d'Informàtica de la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia), en veure que
no es podia ampliar les funcions del Minix, va decidir crear el seu pròpi sistema operatiu
compatible amb Unix que un dels seus professors va anomenar Linux (de Linus Unix).
Va desenvolupar Linux com a part del seu projecte de final de carrera, i va presentar-ne la primera
versió el 17 de setembre de l'any, 1991 quan tenia tant sols 21 anys. A partir d'aquell moment,
nombrosos col·laboradors es van afegir al projecte. Milers de persones que volien executar Unix en
els seus PCs van veure a Linux la seva única alternativa, ja que que a Minix li faltaven massa coses.
Open office:
Pròpiament denominat OpenOffice.org (no OpenOffice, a causa d'una disputa de marques), és un

2. projecte comunitari per crear una paquet ofimàtic basada en codi obert (amb llicència LGPL),
procedent d'una versió antiga de StarOffice de Sun Microsystems. Actualment la marca és propietat
de l'empresa de programari Oracle.
Pot llegir i escriure directament els fitxers creats amb els programes de Microsoft Office Word,
Excel i Power Point, tot i que, a diferència d'aquest, fa servir servir per defecte els formats ODF,
que són estàndard ISO, IEC i OASIS.
La mida dels fitxers desats en els formats ODF és força menor a la mida dels fitxers equivalents
desats amb els formats de Microsoft Office.
Existeixen versions d'OpenOffice.org per a Microsoft Windows, GNU/Linux, Solaris i MacOS.
Les versions més recents d'StarOffice estan basades en el codi base de l'OpenOffice.org (de forma
similar a la relació existent entre Netscape Navigator i Mozilla).
Programari lliure:
El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat
sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar
sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris
també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a
Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa
d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar
serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o
certificació.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free
Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1).
L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que
tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és
un requisit.