Cinema i Ciències Socials 1rESO

El cinema és, sens dubte, un suport fonamental per al professorat de Geo-
grafia i Història. Totes les pel·lícules es desenvolupen en un espai i en un
temps concrets, però, a més, alguns films tenen una temàtica específica-
ment relacionada amb els temes que els geògrafs i els historiadors investi-
guen i amb les qüestions que formen el dia a dia d’aquestes matèries a les
aules.
És per això que el cinema pot ser un suport d’una nova metodologia de
treball amb l’alumnat, menys expositiva i més indagadora; alhora, aquest
tipus d’activitats serveixen per tallar el ritme de la classe i motivar l’alum-
nat fent activitats que surten de la rutina diària.
A continuació, oferim una selecció de pel·lícules relacionades amb la te-
màtica del curs. S’ha elaborat una fitxa per a cada pel·lícula en què se’n
descriu l’argument i el context geogràfic o històric amb què es relaciona, i
s’aporta una selecció de les escenes i aspectes més interessants des del
punt de vista pedagògic.
CINEMAICIÈNCIESSOCIALS
517
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 517

518 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
Las montañas de la Luna
La pel·lícula narra diverses expedicions geogràfiques
que van fer els britànics per l’Àfrica a mitjan segle XIX.
Per això, pot ser una pel·lícula adequada per
complementar les unitats 1 i 6. Es podria comentar:
• Els viatges. L’ésser humà ha sentit des de sempre
la necessitat de viatjar, però les causes, els objectius
i el sentit del viatge poden ser molt variats. Alguns
exploradors emprenen el viatge a la recerca
de beneficis materials, d’altres pretenen aconseguir
fama i èxit i, finalment, també n’hi ha que volen
aprendre i contribuir al progrés científic.
• Les expedicions científiques. A la pel·lícula
es descriu detalladament com es van organitzar
les expedicions que van sortir a la recerca de les
«muntanyes de la Lluna», i dels problemes que
van tenir en Burton i l’Speke per acabar la seva
aventura amb èxit. També cal ressaltar
la importància dels instruments científics utilitzats
per amidar i recollir dades.
• La Reial Societat Geogràfica britànica. El seu paper
és fonamental en l’exploració de l’Àfrica, tant
pel suport econòmic per al finançament dels viatges,
com per ser el lloc en què els exploradors informen
dels descobriments fets.
• El colonialisme. Les expedicions científiques
del segle XIX gairebé sempre s’emmarquen
en el context més ampli de la colonialització.
Les grans potències europees necessitaven conèixer
i explorar prèviament el territori que volien explotar.
• Els paisatges i el clima. En Burton i l’Speke
travessen gran part del continent africà a la recerca
de les fonts del Nil. Per tant, la pel·lícula
és un recorregut pels diferents paisatges africans,
com ara la sabana, el desert, les muntanyes,
els llacs, etc. També s’hi mostra la influència
del clima en l’estil de vida dels habitants de l’Àfrica.
• La cartografia. En el segle XIX encara quedaven
zones del món sense cartografiar. En Burton
i l’Speke emprenen el viatge sense un mapa exacte
de l’indret que han de recórrer.
• La toponímia. Els geògrafs, a més de descobrir
i descriure, han de donar nom als llacs, muntanyes,
rius, etc., que troben. A vegades es respecten
els noms autòctons i d’altres s’escullen noms
occidentals. En aquest cas, per exemple, l’Speke
posa el nom de Victòria al gran llac on es pensa
que hi ha les fonts del Nil, en homenatge a la reina
britànica.
• Les demostracions científiques. «La ciència
demana amidaments meticulosos, anàlisis
exhaustives». Avui sabem que l’Speke tenia raó
i que realment havia descobert les fonts del Nil,
però la manera com les va trobar, com mostra
la pel·lícula, no va ser gaire científica.
• L’amistat, la lleialtat i la traïció. La relació entre
en Burton i l’Speke és molt complexa. Passa
d’una gran amistat a la traïció per part d’un d’ells,
mentre que l’altre és fidel fins al final.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
DADES TÈCNIQUES
Director: Bob Rafelson.
Any: 1990.
Durada: 130 minuts.
Intèrprets: Patrick Bergin (Richard Francis Burton), Iain Glen
(John Hanning Speke), Fiona Shaw (Isabel Arundell).
ARGUMENT
El capità Richard Francis Burton és un dels exploradors
més dinàmics i polifacètics d’Anglaterra i un home culte.
En John Hanning Speke és un home jove, aventurer, periodista;
el seu gran somni és viatjar a l’Àfrica per explorar terres
que l’home blanc no ha trepitjat mai. El 1854 els dos exploradors
aconsegueixen els mitjans per embarcar-se, en nom de l’Imperi
britànic, amb l’objectiu de descobrir el naixement del riu
més famós de l’Àfrica, el Nil.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 518

519࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
Límit vertical
En aquesta pel·lícula podem observar com és l’alta
muntanya i com és tant la relació de l’ésser humà amb
ella com la seva percepció. Podria ser un complement
de les unitats 2, 4 i 9.
• Verticalitat i relleu. En les escenes inicials
s’observa un tret característic de les muntanyes,
la verticalitat, que les fa pràcticament inaccessibles
a menys que es faci servir material específic.
• No totes les muntanyes són iguals. En aquest
sentit, cal contraposar les impressionants agulles
sauloses de Utah, que els protagonistes escalen
al principi, amb les muntanyes de la serralada
asiàtica del Karakorum que apareixen
més tard.
• Condicions atmosfèriques inestables. A l’alta
muntanya és habitual l’aparició de borrasques
i tempestes de gran envergadura formades en poc
temps i per sorpresa. A la pel·lícula es constata
que el clima d’alta muntanya és imprevisible.
• Un medi hostil per a l’ésser humà. A causa
de les baixes temperatures, a l’alta muntanya
són freqüents les congelacions (es veu
un dels alpinistes amb diversos dits amputats),
les cegueres transitòries per fred intens,
i fins i tot les morts (els cadàvers es conserven
en bon estat durant força temps, com s’aprecia
a la pel·lícula). També s’hi poden veure
altres efectes com ara mals de cap, nàusees
i vòmits, fatiga, insomni, etc.
• L’organització de l’escalada. L’escalada
d’una muntanya es fa sempre per fases, establint
un campament base i diversos d’altura per fer
una aclimatació correcta. No és una cosa que
s’improvisi; tot i que l’escalada en si es fa en pocs
dies, per a la planificació calen molts mesos.
• La zona de la mort. A partir dels 8.000 metres,
que és on es queden atrapats alguns dels alpinistes
de la pel·lícula, hi ha el «límit vertical» de resistència
per a l’ésser humà (de fet, es coneix com la «zona
de la mort»). El temps que es passa a aquesta altitud
és clau: com menys millor (més de 48 hores sol ser
mortal).
• Riscos naturals. A l’alta muntanya també hi ha
riscos naturals, com ara els despreniments de gel
i roca, les allaus i la presència d’esquerdes
a les glaceres.
• Llunyania i inaccessibilitat. A causa de la
inaccessibilitat i la llunyania respecte dels grans
centres de població, cal remarcar la importància
dels helicòpters i de la informàtica, tant per al
forniment de provisions com per a l’evacuació
de ferits.
• Les muntanyes com a límits administratius i espais
de conflicte. Les línies de cims de les muntanyes
han servit i serveixen sovint per traçar els límits
fronterers entre diferents unitats polítiques i, per tant,
a vegades també són espais de conflictes i litigis,
amb presència militar, com en aquesta pel·lícula.
DADES TÈCNIQUES
Director: Martin Campbell.
Any: 2001.
Durada: 119 minuts.
Intèrprets: Chris O’Donnell (Peter Garrett), Bill Paxton (Elliot
Vaughn), Robin Tunney (Annie Garrett).
ARGUMENT
El protagonista, en Peter, no té més remei que deixar morir
el seu pare a alta muntanya per poder salvar la seva vida
i la de la seva germana. Tres anys després d’aquesta
experiència traumàtica es veurà obligat a posar en marxa
una expedició de rescat al K2, el segon cim més alt del món,
ja que un experimentat grup d’escaladors, entre els quals hi ha
la seva germana, ha quedat atrapat a gran altitud en caure
en una esquerda.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 519

Master & Commander
Aquesta pel·lícula, basada en una novel·la de Patrick
O’Brian, transcorre en el mar. És per això que pot ser
un bon complement de la unitat 3. Podeu comentar:
• El poder de Napoleó. Napoleó és amo de més
de mig Europa; només la Gran Bretanya li planta
cara. Els oceans s’han convertit en els grans camps
de batalla, que sovint es troben molt lluny del vell
continent, «a l’altra punta de món».
• Tècniques de navegació. Navegació a vela.
Les embarcacions de diferents mides es movien
sobretot empeses per la força del vent, element
crucial per a la navegació de l’època. Els pilots
i els capitans dels vaixells havien de tenir una gran
destresa a l’hora de manejar les naus d’acord amb
les forces de la naturalesa, aigües, vents, tempestes,
etc., sobretot tenint en compte que es tracta de mars
i climes molt diferents, a vegades d’una perillositat
enorme, com s’observa en la feroç tempesta
en què es troben immersos quan intenten doblar
el cap d’Hornos.
• Els navilis de guerra. Es poden observar
els elements que els componen, el seu gran
armament (com ara les característiques bateries
de canons), la nombrosa tripulació (200 homes,
molts dels quals molt joves), etc. El sistema normal
de detecció d’enemics és albirar-los mitjançant
ulleres de llarga vista.
• Ús de mapes, cartes nàutiques i instruments
d’orientació i navegació. Durant gran part
de la pel·lícula es veu el capità J. Aubrey i altres
mariners fent servir mapes, cartes nàutiques
i instruments per a l’orientació, l’amidament i
el càlcul de rumbs en el mar.
• Els naturalistes del final del segle XVIII i principi
del XIX. A la pel·lícula es pot veure com en Maturin,
el cirurgià del Surprise, és, a més de metge, biòleg
i músic, el prototip d’home amb inquietuds
que abasten diversos camps del saber.
• Comerç. Relació amb els nadius dels mars del Sud,
amb qui intercanvien objectes.
• Fauna i flora de les illes Galápagos. Quan arriben
a les illes es troben, per satisfacció del metge,
amb una rica i variada fauna que fins llavors
els era desconeguda (a ells i a gairebé tot el món):
iguanes, tortugues, aus poc desenvolupades
que no volen (els corbs marins) i una gran quantitat
d’insectes. També hi trobaran noves espècies
de plantes. Totes aquestes espècies animals
i vegetals quedaran plasmades en els dibuixos
d’un dels joves grumets que, com si fos un veritable
naturalista de l’època, elabora un quadern a l’estil
d’un tractat.
• Agudització de l’enginy. És interessant veure
que els homes d’aquella època s’havien de valdre
de qualsevol mitjà per sortir airosos de diverses
situacions. Vegeu l’ús d’esquers i de «disfresses»
per sorprendre l’enemic o l’autooperació del doctor
Maturin.
DADES TÈCNIQUES
Director: Peter Weir.
Any: 2003.
Durada: 135 minuts.
Intèrprets: Russell Crowe (capità Jack Aubrey), Edward Woodall,
Paul Bettany (Dr. Stephen Maturin).
ARGUMENT
Durant les guerres napoleòniques, França i Anglaterra lluiten
per mantenir la seva hegemonia com a potències mundials. Lluny
d’allà, en aigües de l’Amèrica del Sud, el vaixell de guerra de
l’armada britànica HMS Surprise intenta capturar el seu adversari
francès Archeron. Amb el vaixell malmès i la tripulació delmada,
el capità anglès, conegut com «l’Afortunat» perquè surt indemne
de les batalles, decideix complir el seu deure i persegueix el seu
agressor, tot i que això signifiqui posar en perill la seva tripulació.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 520

Atrapados en el hielo
La pel·lícula descriu molt bé la duresa del medi antàrtic
i la dificultat de l’ésser humà per sobreviure-hi.
És per això que és un bon complement de les unitats
5 i 6. Cal comentar:
• Baleners. Hi ha molt poca gent que s’atreveixi a anar
a les illes properes a l’Antàrtida, i els que ho fan
es queden a la costa. Generalment es tracta
de baleners, que es dediquen a un negoci
importantíssim en aquells moments, atès el gran
aprofitament que es podia fer d’aquests mamífers
gegantescos.
• Icebergs. Des que s’endinsa en l’oceà Antàrtic,
l’expedició comença a trobar grans masses
de gel flotant a la deriva a l’aigua salada,
les temibles illes de gel o icebergs, que els
compliquen les coses i els allunyen del seu
objectiu.
• Duresa del clima. Els expedicionaris saben
que en aquella latitud el clima és dur i canviant,
però no s’imaginen fins a quin punt. En cosa d’hores
la temperatura baixa alarmantment i congela l’aigua
que envolta el vaixell, el «resistent» Endurance,
i posa en perill les seves vides.
• Mitjans tècnics i materials. Malgrat la seva
resistència, l’Endurance no deixa de ser un vaixell
de fusta que, amb la pressió del gel al buc, acabarà
esberlant-se. Avui dia, els bucs dels vaixells estan
fets amb materials molt més resistents i duen grans
ganivetes a la proa per trencar el glaç al seu pas.
Tot i que la tripulació intenta apartar el gel del vaixell
de manera manual, no disposa d’un instrumental
sofisticat: només té pics i pales, que serveixen
de ben poc davant al gran gruix de la capa de gel.
• Fauna antàrtica. Es poden veure ocells com ara
els petrells o els corbs marins i mamífers com
ara les foques, la caça de les quals els permetrà
sobreviure durant l’any i cinc mesos que passen
perduts a l’Antàrtida. N’aprofitaran fins i tot el greix
com a combustible per escalfar-se i fondre el gel
per aconseguir aigua per calmar la set. També
és important l’aparició del krill, denominació
genèrica d’un grup innumerable de crustacis
que floten a prop de la costa i que permeten que
en Shackleton descobreixi que és a prop de la seva
salvació i de la dels homes que l’acompanyen.
• Navegació. Apareixen instruments com el sextant.
Qualsevol petit error en l’orientació pot ser
catastròfic, com s’observa en la conversa que té
en Shackleton amb els dos homes amb qui mira
d’arribar a l’illa Geòrgia del Sud en una petita
embarcació.
• Importància de la documentació gràfica i escrita
conservada. Gràcies a la supervivència de part dels
negatius del fotògraf de l’expedició, en Frank Hurley,
de les aquarel·les que va fer un altre dels membres
i dels diaris que van escriure alguns d’ells,
es té constància d’aquesta aventura i s’ha pogut
fer aquest documental amb gran realisme.
DADES TÈCNIQUES
Director: George Butler.
Any: 2000.
Durada: 98 minuts.
Intèrprets: Liam Neeson (narrador), Julian Ayer, John Blackborow, Mary
Crean O’Brien, Roland Huntford.
ARGUMENT
Aquest documental mostra una de les exploracions més ambicioses:
el primer viatge a peu per l’Antàrtida. El 8 d’agost de 1914, poc després
del començament de la Primera Guerra Mundial, l’explorador britànic
Ernest Shackleton i la seva tripulació van iniciar la travessa d’apropament
al continent antàrtic, però el vaixell va quedar encallat al gel abans
d’arribar-hi. Durant gairebé dos anys, l’exploració científica es converteix
en una lluita desesperada dels homes per sobreviure davant
les condicions extremes de la naturalesa.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 521

Els últims dies de l’edèn
En aquesta pel·lícula es posa en evidència el perill
en què estan la selva amazònica i els seus pobladors
per l’agressió de l’«home blanc», que pretén construir-
hi una gran carretera. És una pel·lícula adequada per
a les unitats 5, 6 i 9. Es poden remarcar, com a mínim,
les següents qüestions d’interès per a l’alumnat:
• La preservació o la destrucció de la selva.
Al principi de la pel·lícula es veu la nova investigadora
intentant arribar al poblat on viu en Campbell:
és una zona de difícil accés i preservada de l’acció
dels éssers humans. Però està en perill, ja que
una companyia sense escrúpols ha començat
les feines de crema i tala d’una part de la selva
per construir-hi una gran carretera.
• Costums dels indígenes de l’Amazones i integració
d’en Campbell. A la pel·lícula es veu com és un poblat
d’una de les moltes tribus que viuen a l’Amazònia,
l’aparença dels seus habitants (que van pràcticament
nus i amb el cos pintat), les seves qualitats singulars
(com ara enfilar-se als arbres amb tota facilitat)
i els seus ritus animistes (com la festa de la palmera,
en què dansen al voltant d’una foguera disfressats
d’animals i sota els efectes de substàncies
al·lucinògenes). El doctor està totalment integrat
i ha ocupat el lloc del fetiller.
• Investigació i utilització de recursos naturals
de la selva amb fins científics. L’ajudant dirigeix la
fundació que finança la investigació d’en Campbell,
i se’n va a la selva a examinar els seus avenços
després de tres anys sense rebre’n notícies.
Ell li explica que ha creat un sèrum a partir d’una flor
que només creix al capdamunt dels arbres d’aquella
zona, amb la qual va aconseguir curar una malalta
de càncer. Es veu que és una flor que la tribu fa servir
com a aliment i curiosament l’única malalta
no en menja. Tot i així, només n’és efectiva la primera
mostra i han de descobrir quin element hi falta.
El descobriment tindria grans conseqüències
en el món occidental.
• Extinció dels indígenes i riscos d’entrar en contacte
amb els «homes blancs». El doctor indica que hi havia
nou milions d’habitants a l’Amazònia, dels quals
en sobreviuen només 200.000, a causa
de les malalties introduïdes per l’«home blanc»:
xarampió, grip, varicel·la i poliomielitis. Per això
és arriscat construir un laboratori i fer-hi venir més
investigadors. En Campbell se sent culpable perquè
una vegada va descobrir un analgèsic a la selva,
i quan van crear una infraestructura per explotar-lo
tot el poble va morir de pesta pel contacte amb
els blancs.
• Dilema moral entre els avenços científics i la vida
dels nadius. La doctora Crane vol una gran
investigació, mentre que en Campbell s’estima més
no posar en perill els nadius. Finalment, el poblat
i la zona són arrasats, però els investigadors
es traslladen amb els nadius i continuen buscant
l’element efectiu.
DADES TÈCNIQUES
Director: John McTiernan.
Any: 1992.
Durada: 109 minuts.
Intèrprets: Sean Connery (Dr. Robert Campbell), Lorraine Bracco
(Dra. Rae Crane), José Wilker (Dr. Miguel Ortega).
ARGUMENT
El doctor Robert Campbell viu a Mopalapal, en una vall pregona
de vegetació exuberant dins de la selva tropical. Només té com
a companyia els nadius de la selva, que l’adoren i li diuen
«home medicina», fins que arriba la Rae Crane, una dona
amb qui investigarà la utilitat d’una flor de la selva per a la cura
del càncer i lluitarà per defensar els nadius de les agressions
dels blancs, que pretenen arrasar la selva per construir-hi
una gran carretera.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 522

La historia del camello que llora
En aquesta pel·lícula es descriu l’estil de vida
d’una família de pastors mongols, i un dels paisatges
més difícils del món, el desert de Gobi. També s’explica
com la civilització occidental va modificant les
necessitats i costums d’aquests pobles. La pel·lícula
és un bon complement per a les unitats 5 i 9. Caldria
que l’alumnat es fixés en els aspectes següents:
• L’harmonia amb el medi. D’una banda, els pastors
mongols, que protagonitzen la pel·lícula, viuen
en contacte directe amb la terra i amb els animals
(ovelles, cabres, camells). D’altra banda,
tot i que no tenen gairebé res (segons els nostres
criteris), tots són feliços. Es conformen amb
el que la naturalesa els ofereix i tots els individus
del grup, inclosos els nens, col·laboren
en les tasques diàries. Pel que fa a això,
és fonamental l’oració en què demanen perdó
a la Terra, deessa mare, per les injustícies que
es cometen en contra seu, però resulta desolador
comprovar que els que menys fan patir la Terra
són els que demanen disculpes i es reuneixen
per fer-li ofrenes.
• L’estil de vida. L’alimentació, el vestir, els objectes
d’ús quotidià, etc., destaquen per la senzillesa
i l’austeritat. Només tenen el que és indispensable.
Els nens no tenen joguines, per exemple,
però s’entretenen amb els estris de cuina.
• L’habitatge. Les «cases» són tendes de campanya
que es desmunten amb facilitat per afavorir
la mobilitat, ja que els pastors són nòmades
que, segons les estacions, van d’un indret a un altre.
Ara bé, les llars són agradables i acollidores.
• La família. Tot i que aquesta gent viu en grups molt
reduïts, la família ho és en sentit ampli. Hi ha
diverses generacions (avis, pares i fills) que viuen
juntes per ajudar-se mútuament. Aquesta
convivència també és molt important per totes
les llegendes i coneixements que es transmeten
oralment, ja que la conversa és contínua durant
els àpats, moments de recolliment i esbarjo
en què s’aprofita per comentar com van les coses,
el comportament dels nens i dels animals
o l’organització de la feina.
• L’economia. La supervivència del grup depèn del fet
que els animals estiguin bé i produeixin els aliments,
la llana, el combustible, etc. Per això és tan
important que els parts siguin bons i que les cries
sobrevisquin, i per això els preocupa tant que
la mare rebutgi el camell blanc. A més, són molt
estalviadors i previsors: no malgasten res perquè
no s’ho poden permetre (per exemple, només agafen
la quantitat de pèl del camell que necessiten per fer
una corda i no en tallen ni una mica més
de la que necessiten en aquell moment).
• L’occidentalització. El contacte amb la ciutat i amb
els productes d’occident (cotxes, ràdios, bicicletes,
motos i, sobretot, la televisió) crea necessitats
a aquests pastors que abans no tenien.
DADES TÈCNIQUES
Director: Luigi Farloni, Byambasuren Davaa.
Any: 2003.
Durada: 90 minuts.
Intèrprets: Janchiv Ayurzana (Janchiv), Chimed Ohin (Chimed),
Amgaabazar Gonson (Amgaa).
ARGUMENT
Al sud de Mongòlia, una família de pastors nòmades ajuda
els seus camells a parir. Un dels camells aconsegueix donar
a llum una cria, però la rebutja, perquè és un camell blanc,
diferent de la resta. Tot i el desemparament de la cria,
que si no rep aliment morirà, i els esforços dels pastors,
la mare no s’entendreix. En un últim intent, la família envia
els seus dos fills a través del desert de Gobi a buscar un músic
que aconsegueixi emocionar la mare perquè accepti la cria.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 523

Ballant amb llops
Aquesta bonica pel·lícula és un exemple de mescla
intercultural i de relació de l’ésser humà amb la natura.
Per això és molt útil per complementar la unitat 9. Seria
interessant esmentar els aspectes següents:
• L’arribada a un lloc nou. En Dunbar arriba al punt
fronterer i saneja el riu. En treu els animals morts
i altres restes i els crema per evitar contagis, arregla
els terrenys del voltant de la caseta on s’allotja, etc.
En la seva integració al nou medi, coneix el llop
«Mitjons», a qui s’anirà guanyant de mica en mica
oferint-li menjar.
• Relació amb els indis. Des de la seva primera
visita, en Dunbar queda fascinat pels sioux
i farà tot el possible per establir-hi relació.
L’acostament serà lent. Primer són els indis
els que s’acosten a visitar-lo i ell qui els ensenya
i els obsequia amb objectes de la seva cultura.
Més tard, el convidaran al seu assentament
i li mostraran els seus costums. Les relacions
s’acceleraran i es faran més estretes gràcies
a la intervenció de Dreta amb el Puny Alçat,
la dona blanca adoptada de petita per la tribu
quan la seva família va ser assassinada
per un grup enemic (és interessant la contraposició
que es fa entre les tribus índies).
• Vestits, pintures i noms indis. En Dunbar s’adona
de la sorprenent cultura que té al davant... No són
de cap manera els éssers salvatges i incivilitzats
dels quals li havien parlat. Fan servir les seves
pròpies vestimentes, calçat, maquillatge (pintures
rituals), tenen les seves creences espirituals
i són extremadament respectuosos amb la natura.
Es «bategen» amb noms simbòlics que fan
referència als trets rellevants de la seva personalitat.
Ell, quan arriba a la culminació de la seva integració,
adopta aquestes particularitats.
• La caça de bisons. El respecte per la natura.
Des que arriba a les planes, en Dunbar mostra
interès per caçar un bisó, interès que comparteix
amb els seus veïns sioux i del qual el fan partícip
regalant-li una bonica pell d’un exemplar caçat
mesos enrere. Quan en Dunbar en descobreix
una gran bandada que s’acosta al territori sioux,
surt a trobar els caçadors i es prepara amb ells,
en una festa, per a la gran cacera. Quan segueixen
el rastre dels animals topen amb un espectacle
horrible: un centenar de bèsties mortes
i escorxades per caçadors blancs només per
fer negoci amb les pells. Pels sioux aquesta
carnisseria representa una ofensa contra la natura,
ja que el bisó és un do que la natura els ofereix
i no se’n pot malgastar res. Després d’això
comencen la cacera, maten només els animals
indispensables i segueixen una estratègia
molt acurada.
• Persecució dels indígenes. Finalment arriba
un destacament al lloc d’en Dunbar i, com en tot
el territori nord-americà, començarà la persecució
i l’arraconament dels indis. Això dóna peu a parlar
de la «Conquesta de l’Oest».
DADES TÈCNIQUES
Director: Kevin Costner.
Any: 1990.
Durada: 173 minuts.
Intèrprets: Kevin Costner (tinent Dunbar), Mary McDonnell (Dreta
amb el Puny Alçat), Graham Greene (Ocell Guia).
ARGUMENT
El tinent estatunidenc Dunbar és enviat a un lloc avançat
en territori indi. Allà es troba tot sol, i això facilita que
entri en contacte amb una tribu sioux. A poc a poc, en Durban
i els sioux aniran teixint una relació de respecte i admiració
mútua, gràcies a una dona blanca adoptada per la tribu
quan era petita, que els servirà d’intèrpret. Quan el tinent
se n’enamora i s’hi casa, acaba totalment integrat a la tribu.
Però llavors haurà de prendre una decisió.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 524

Nanuk el esquimal
En aquesta pel·lícula, considerada el primer
documental de la història del cinema, es descriuen
els costums dels esquimals a través d’en Nanuk,
que serveix d’exemple, i s’expliquen detalladament
les tècniques de caça i pesca, la construcció d’iglús,
etc. Tota la pel·lícula té un gran interès,
com a testimoni autèntic i real de la vida a l’Àrtic.
Per això és un bon complement de les unitats 5 i 9.
Se’n poden ressaltar les idees següents:
• L’Àrtic i els seus habitants. La pel·lícula comença
amb la presentació de l’Àrtic, el territori glaçat
on viuen els esquimals, i, tot seguit, amb l’aparició
d’en Nanuk i la Nyla, els protagonistes.
• El mitjà de transport. El caiac és el principal mitjà
de transport aquàtic i el trineu, tirat per gossos
esquimals, el transport terrestre per excel·lència.
Per descomptat, els esquimals, com que són pobles
nòmades, també recorren molts quilòmetres a peu,
tot i les dificultats i perills que representa viure
entre el glaç, la neu, les tempestes, etc.
• L’economia del bescanvi. En Nanuk i la seva família
intercanvien les pells de guineu i foca
per adornaments i caramels, i d’aquesta manera
entren en contacte amb el món occidental
i els seus productes.
• La caça i la pesca. Són la seva forma de vida,
la seva ocupació fonamental, i els proporcionen
no solament aliment sinó també abric i material
per a l’elaboració d’eines i utensilis. Les tècniques
de caça (foques, morses, etc.) i pesca són molt
curioses i originals, i realment enginyoses.
• Construcció de la casa. En Nanuk i la seva família
construeixen, amb gran rapidesa i eficàcia, una casa
de neu i gel, l’iglú, que els servirà de refugi
per passar la nit i protegir-se del fred. El seu
coneixement pràctic del medi és sorprenent;
per exemple, cobreixen l’iglú amb pells per
conservar la calor humana, però anant en compte
de no sobrepassar els zero graus perquè la cúpula
no es desplomi.
• L’alimentació. El seu aliment bàsic és la carn
de foca, que es menja crua. Han de consumir-la
a l’instant, tot just caçada, i compartir-la amb
els gossos, que formen part de la família. També
s’alimenten de peix, quan n’hi ha.
• El vestit. De dia es vesteixen amb pells de foca
i van completament coberts, de cap a peus,
per defensar-se de les baixes temperatures. Ara bé,
sempre duen les mans a l’aire. Durant les penoses
travesses introdueixen els cadells entre els abrics,
per protegir-los i també per aprofitar l’escalfor
del pelatge. Però quan arriba la nit, la millor manera
d’aconseguir i conservar l’escalfor és despullar-se
i posar-se a sota de les pells, tot el grup familiar
plegat.
• Els jocs i joguines dels nens. Els companys de joc
dels nens sovint són els animals, sobretot els cadells
dels gossos. També aprenen a fer anar l’arc.
DADES TÈCNIQUES
Director: Robert J. Flaherty.
Any: 1922.
Durada: 80 minuts.
Intèrprets: Nanuk, Nyla, Cunayou, Allee, Allegoo.
ARGUMENT
En aquesta pel·lícula es veu la vida quotidiana i els costums
d’en Nanuk, la seva dona Nyla i els seus fills, que formen
una família esquimal que habita a la badia de Hudson, al Canadà,
tal com eren les coses en aquell indret en les primeres dècades
del segle XX, abans de l’arribada de la cultura occidental. D’aquesta
manera, un home i la seva família, que tenen una manera
de relacionar-se amb la naturalesa hostil cada cop menys freqüent,
es converteixen en els protagonistes i en els representants
de la seva tribu i de les seves tradicions.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 525

Dersu Uzala
La pel·lícula mostra de manera excel·lent com
és la taigà i quina és la relació entre les persones
i aquest mitjà hostil. Per tant, es relaciona amb
les unitats 5 i 9 del llibre de l’alumnat.
Tot i que la pel·lícula, basada en el llibre de Vladimir
Arseniev, és interessant en la seva totalitat, convindria
fer que l’alumnat parés esment d’algunes idees
concretes:
• La pèrdua del bosc. Al principi de la pel·lícula
es destaca que el bosc, element característic
de la taigà, ha desaparegut només tres anys després
d’haver enterrat en Dersu, i que s’hi construeixen
cases. El bosc és, doncs, valorat de manera diferent.
• L’adaptació al medi. Els soldats russos, sense l’ajut
d’en Dersu, estan perduts a la taigà perquè no saben
interpretar la natura. A més, avancen i treballen molt
més a poc a poc, ja que no coneixen ni els perills
ni els «secrets» de la vida natural. En Dersu,
en canvi, «endevina» cada canvi de temps i sap
«llegir» cada petjada del camí. Això els permet
avançar-se als esdeveniments i estar previnguts
quan arriben els contratemps.
• Converses amb la natura. En Dersu es relaciona
amb la natura d’una manera molt especial: parla
amb el foc, l’aigua, l’aire, el sol i la lluna i s’hi dirigeix
amb gran respecte, perquè sap que si se’ls
«molesta» poden convertir-se en enemics molt
temibles; tenen una gran presència en la seva vida
quotidiana i els valora. Com que viu en contacte
íntim i en harmonia absoluta amb la natura,
en Dersu personifica els elements naturals i hi raona
com si fossin persones (creença animista).
• L’amistat entre persones de diferents cultures.
En Dersu i el capità es fan molt amics, tot
i les diferències que hi ha entre ells.
• El paisatge i el clima de la taigà. A la pel·lícula
es descriuen els canvis en el paisatge
i els problemes que les quatre estacions provoquen
en la taigà (fred, vent, neu, desglaç, mosquits,
tempestes, etc.). El director ens ho presenta amb
una fotografia acurada, amb sons, amb la llum, etc.
• La relació amb la resta d’animals. En Dersu
és un caçador i, per tant, mata els animals, però
també els respecta, perquè sap que la seva vida
en depèn. Per això s’enfada tant quan descobreix
les trampes que han fet els caçadors xinesos,
perquè sap que només en volen les pells i deixen
que els animals es podreixin.
• A la ciutat. Quan en Dersu arriba a la ciutat,
es produeix un autèntic xoc de civilitzacions,
que es tracta amb humor, però que resulta tràgic.
En Dersu no entén i no accepta que a la ciutat
es pagui per l’aigua, la llenya o el menjar,
que no es pugui disparar, que s’hagi de dormir
en «caixes», etc. En Dersu es va apagant a poc
a poc i per això, tot i que a casa del capità s’hi troba
segur i protegit, pren la decisió de tornar a la taigà,
al seu món.
DADES TÈCNIQUES
Director: Akira Kurosawa.
Any: 1975.
Durada: 141 minuts.
Intèrprets: Yuri Solomin (capità Vladimir Arseviev), Maksim
Munzuk (Dersu Uzala), Suimenkul Chokmorov (Jan Bao).
ARGUMENT
Al començament del segle XX, un grup de militars russos
que explora la part oriental de la taigà siberiana
i en fa amidaments entra en contacte amb un caçador nadiu
que viu al bosc, en Dersu Uzala, que els facilitarà la tasca
i els farà conèixer una altra manera de relacionar-se amb
la natura, diferent de la manera a la qual estan avesats. El capità
Arseniev serà qui quedarà més profundament impressionat
per la gran humanitat d’aquest home de cor pur.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 526

Goril·les en la boira
La pel·lícula, basada en una història real, mostra
com és la selva de l’Àfrica equatorial i les dificultats
que té l’ésser humà per viure en un mitjà tan hostil,
i també la relació existent entre l’ésser humà i
els goril·les, habitants d’aquesta selva i que tantes
coses ens poden ensenyar sobre el nostre origen.
És, per tant, adequada per complementar la unitat 5.
Tot i que la pel·lícula és interessant de dalt a baix,
malgrat la violència d’algunes escenes, convindria
que l’alumnat parés esment als aspectes següents:
• La conservació de l’entorn natural. Els goril·les
viuen a la selva, un espai natural que cal protegir
no solament pel seu valor intrínsec, sinó també
per evitar la desaparició del seu entorn vital; per això
xoca amb els interessos econòmics d’alguns grups.
• Els paisatges i el clima. La selva és un dels
paisatges típics de les zones equatorials,
i es caracteritza per la vegetació abundant i
exuberant i, des del punt de vista climàtic,
per les elevades temperatures i precipitacions.
La pel·lícula ens permet apreciar tot això, i també
les dificultats d’adaptació de les persones.
• L’estudi dels goril·les. La Dian Fossey aconsegueix
apropar-se a animals perillosos, fugissers
i desconfiats per estudiar-ne el comportament,
sense tenir cap formació científica prèvia, només
amb l’ajuda d’un manual per orientar-se. Al principi,
les seves investigacions fracassen i no obté cap
resultat, però de mica en mica aconsegueix,
mitjançant l’observació, la imitació i grans dosis
de paciència, d’una banda, que els goril·les la tolerin
i admetin la seva presència i, de l’altra, distingir-los i
reconèixer-los tots.
• La relació entre l’ésser humà i els animals. Hi ha
alguns homes (els caçadors furtius) que s’acosten
als goril·les amb violència, per matar-los
o capturar-los a canvi de diners, i altres (com ara
la Dian Fossey) que s’hi apropa per buscar
el coneixement, la comprensió i fins i tot l’amistat.
• La relació dels occidentals amb els nadius.
L’«home blanc» no sap moure’s per la selva sense
l’ajuda d’un guia que conegui el medi, els perills
i els costums dels altres nadius... L’«home blanc»,
a canvi de diners, aconsegueix que els nadius, a
vegades furtivament i d’altres amb permisos legals,
matin els goril·les (només per fer-ne servir el cap
com a decoració i les mans com a cendrer)
o els capturin per dur-los a un zoològic. Així,
per la cobdícia i la pressió de l’«home blanc»,
els nadius mateixos destrueixen les seves riqueses
naturals.
• Les similituds entre el goril·la i l’ésser humà.
A partir del comportament dels goril·les, les relacions
entre ells, els gestos, els grunyits, els moviments,
etc., es pot comprendre més bé com era la vida
de l’ésser humà primitiu. És sorprenent i emocionant
descobrir com ens arribem a assemblar i quantes
coses tenim en comú.
DADES TÈCNIQUES
Director: Michael Apted.
Any: 1988.
Durada: 120 minuts.
Intèrprets: Sigourney Weaver (Dian Fossey), Bryan Brown (Bob
Campbell), Julie Harris (Roz Carr).
ARGUMENT
L’antropòloga Dian Fossey viatja a les muntanyes de Rwanda,
a l’Àfrica, per elaborar un cens dels goril·les en perill d’extinció.
Amb l’ajuda d’un nadiu, aconsegueix establir contacte
amb els animals salvatges, però el seu amor pels goril·les
i la seva lluita per protegir-los li causa problemes amb
les autoritats i els caçadors furtius, que venen les cries
als zoològics i maten els adults amb total impunitat.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 527

Terremoto
La pel·lícula descriu com una ciutat com ara
Los Ángeles queda completament destrossada per
un terratrèmol. És molt adequada per complementar
la unitat 10. Concretament, es pot remarcar el següent:
• Control i previsió. La tasca dels científics a l’hora
de prendre i analitzar dades és fonamental
per controlar el risc sísmic i minimitzar la catàstrofe.
• Les mesures. En aquest cas, les autoritats no
són capaces de reaccionar a temps i no prenen
les mesures necessàries per evitar-ne els estralls.
• La quotidianitat. A Califòrnia estan acostumats
als terratrèmols, perquè és una zona de gran risc
sísmic; per això gairebé no donen importància
als primer tremolors.
• El terratrèmol. Després de dos terratrèmols «d’avís»,
es produeix un gran terratrèmol, la terra s’obre,
els edificis s’esfondren, les persones cauen
dels gratacels, els ponts es trenquen, les canonades
s’esbotzen, tothom fuig atemorit...
• La reacció davant la catàstrofe. Algunes persones
reaccionen amb valor i tranquil·litat, però la majoria
pateix atacs de pànic. Tot i el caos general
i les nombroses dificultats, ràpidament s’organitzen
la recerca de desapareguts, l’ajuda i atenció
als malalts, la recollida de cadàvers, etc.
• Incomunicació. El terratrèmol malmet la xarxa
de comunicacions, no hi ha carreteres ni camins,
ni ràdio, ni telèfon, ni televisió: no funciona res.
• Els problemes afegits. El terratrèmol provoca
un seguit de problemes afegits, com ara fuites de
gas, intoxicacions i ascensors espatllats, que fan
que molta gent quedi atrapada dins els edificis.
• L’atenció sanitària. S’organitzen hospitals
d’emergència per atendre els ferits, es demana a tots
els metges que col·laborin, els pocs cotxes que hi ha
i que poden circular són requisats per transportar
els ferits. Però la situació és molt difícil i complicada.
D’altra banda, s’organitzen activitats per entretenir
els supervivents i fer més passadora l’espera
i s’amaguen les morts als familiars.
• Els saquejos. Tot i que els camions de l’exèrcit
envaeixen la ciutat i grups de soldats recorren
els carrers per evitar els saquejos, la gent entra
als comerços buits. Alguns soldats abusen del poder
i per això es produeixen picabaralles amb
els ciutadans i enfrontaments amb la policia.
• Les evacuacions preventives. Les autoritats, quan
constaten que la presa està malmesa, miren de dur
a terme evacuacions preventives. Els afectats
reaccionen amb incredulitat o amb pànic.
• La repetició. Quan tot estava més o menys controlat,
es produeix un altre terratrèmol i tot torna
a començar. El caos és com més va més gran.
• Les inundacions. La presa s’esbotza del tot
i als desastres del terratrèmol s’hi afegeixen
els provocats per les inundacions.
DADES TÈCNIQUES
Director: Mark Robson.
Any: 1974.
Durada: 123 minuts.
Intèrprets: Charlton Heston (Stewart Graff), Ava Gardmer (Remy
Royce-Graff), Genevieve Bujold (Denise Marshall), George
Kennedy (sergent Lew Slade), Lorne Greene (Sam Royce).
ARGUMENT
A Los Ángeles, a les 8 del matí, es detecta un tremolor de terra
similar als que sol patir la ciutat californiana. Però un jove sismòleg
sosté que és el preludi d’un terratrèmol d’intensitat enorme. Unes
hores més tard té lloc un segon tremolor i els tècnics ja no dubten
que hi haurà una catàstrofe. Avisen l’alcalde, però aquest,
que no vol provocar el pànic entre els habitants, renuncia
a ordenar-ne l’evacuació.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 528

La recerca del foc
Aquesta pel·lícula de ciència-ficció mostra com era
la vida de l’ésser humà primitiu i la importància del foc
com a element de civilització. És adequada per
complementar la unitat 11. Tot i que és interessant en
la seva totalitat, malgrat la violència d’algunes escenes,
convindria que l’alumnat parés esment de:
• El foc com a element civilitzador. L’ésser humà
primitiu aconsegueix controlar el foc i utilitzar-lo
per escalfar-se, alimentar-se i defensar-se. Però
la relació de l’home primitiu amb el foc és molt
complexa: tot i que li fa por i respecte, sap
que el necessita, i per això el conserva amb molta
cura i l’adora. En general, pels grups paleolítics
posseir el foc era molt avantatjós, però també
presentava alguns inconvenients, com ara
l’enfrontament amb altres grups que no en tenien.
• La recerca del foc. En el viatge a la recerca del foc
entraran en contacte amb altres grups i coneixeran
altres formes de vida, algunes de més primitives
que les seves i d’altres de més evolucionades.
• El domini del foc. Alguns grups aconsegueixen
no només tenir i conservar el foc, sinó produir-lo.
D’aquesta manera tenen una independència més
gran respecte al medi natural i un grau més elevat
de diversificació i, per tant, de desenvolupament.
• L’estil de vida. A la pel·lícula es mostren diferents
tipus d’habitacle dels grups primitius. Uns viuen
en coves; d’altres, en aixoplucs naturals; d’altres,
a la intempèrie, i d’altres, en cabanes construïdes
amb canyes. El lloc escollit per establir-se determina
el grau de desenvolupament dels diferents grups,
per exemple pel que fa a l’alimentació (dels que
mengen carn crua fins als que la «cuinen» en
recipients de fang, passant pels que la couen al foc).
D’altra banda, els vestits també estan determinats
pel grau de desenvolupament i d’«humanització»
i també pel clima.
• La comunicació. Encara no existeix el llenguatge
verbal i per això gairebé tots els membres d’un grup
es comuniquen mitjançant crits i grunyits. Els grups
més desenvolupats, en canvi, sí que fan servir
paraules, construeixen oracions i saben riure i tot.
• La relació entre els grups. Per norma general,
les relacions entre els diferents grups són dolentes
i hi ha baralles i enfrontaments continus.
• El sentiment de pertinença i fidelitat a un grup.
A poc a poc, es comença a desenvolupar
la consciència de pertinença a un grup. Primer
és la noia rescatada la que torna al seu poblat
i després seran els tres personatges masculins
que, tot i que han estat acceptats en el poblat
de la noia, vencen el temor de fer el camí de tornada
a «casa» per dur el foc al seu poble.
• Els paisatges i els animals. Al llarg del viatge
a la recerca del foc, els personatges de la pel·lícula
travessen diversos paisatges i es troben amb
diferents animals, sovint molt perillosos i avui dia
extingits.
DADES TÈCNIQUES
Director: Jean-Jacques Annaud.
Any: 1981.
Durada: 90 minuts.
Intèrprets: Everet McGill, Rae Dawn, Ron Penlan.
ARGUMENT
La pel·lícula se situa a la prehistòria, a l’edat de pedra.
Fa 80.000 anys la supervivència de l’ésser humà depenia
de la possessió del foc, ja que era la millor manera de combatre
el fred i d’espantar les feres. La tribu dels ulam en tenia, sabia
com tenir-ne cura i com utilitzar-lo, però no sabia com crear-lo
i, per això, el seu gran repte era preservar-lo. Quan un membre
de la tribu rellisca, cau a sobre del foc i l’apaga, tots saben
que la seva vida corre perill. Per això, tres homes surten
a buscar la preuada flama per tornar-la als ulam.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 529

Terra de faraons
Aquesta pel·lícula, molt recomanable per veure
sencera, aborda diferents qüestions relacionades amb
la civilització egípcia; per això complementa la unitat
15. Es podria fer parar l’atenció en:
• L’entrada del faraó Kheops i la desfilada victoriosa.
Després de la seva última victòria, el mandatari
egipci torna carregat de botins i esclaus, i és rebut
amb tots els honors pel poble, que el condueix fins
al temple, on hi ha el gran sacerdot.
• La separació del faraó i la reina a causa de les
guerres. El faraó, ansiós per aconseguir més
riqueses, és sempre fora guerrejant, i això dificulta
la concepció d’un hereu.
• El politeisme. El faraó és un déu a la Terra i parla
en nom dels altres déus al poble.
• Els ritus funeraris i la importància de «l’altra
vida». Els egipcis donen gran importància a la mort,
ja que la consideren l’entrada a una vida més plena;
d’aquí ve la preparació de sarcòfags, piràmides, etc.
Per contra, els traïdors són llançats als cocodrils,
i així els priven de «l’altra vida». Kheops vol tenir
la piràmide més ben construïda per ser-hi enterrat
amb els seus tresors sense que ningú els pugui
trobar mai.
• El poder absolut del faraó i l’ús dels seus súbdits
per complir el seu desig. Tot el poble s’ha d’abocar
a la construcció de la piràmide del faraó, que té
poder absolut. Cada cop serà més difícil trobar
materials adequats, i això representarà que s’hagin
de transportar les pedres per l’Alt Nil i que el poble
es vagi esgotant progressivament.
• L’elecció entre tributs i una esposa. El faraó exigeix
a Xipre el pagament de tributs, però la seva princesa
s’ofereix com a esposa a canvi de l’exempció
d’aquests tributs. El faraó accepta i la converteix
en la seva segona muller, que serà la favorita, en
detriment de la reina, que li havia donat un hereu.
• Les intrigues cortesanes i les lluites pel poder.
L’ambiciosa princesa xipriota, gelosa de la primera
esposa i del príncep hereu, trama un complot per
desfer-se de tots dos. Ensenya al nen a tocar
la melodia dels encantadors de serps i deixa anar
una cobra dins les seves habitacions. Per protegir-lo,
la mare es tira al damunt de la serp i mor. Davant
les sospites del faraó, la segona esposa mana al seu
criat que l’assassini.
• La mort i enterrament del faraó. El faraó mor sabent
la traïció de la seva esposa, ja que la descobreix amb
un collar destinat al seu enterrament i sabent que,
tot i això, ella serà la seva successora. Ara bé, el seu
nomenament com a reina no es farà efectiu fins que
no s’hagi enterrat el faraó. El faraó s’enterrarà amb
el summe sacerdot.
• La venjança del summe sacerdot. El sacerdot enganya
la reina per entrar a la piràmide amb el seguici funerari
i l’enterra viva al costat del faraó. D’aquesta manera
aconsegueix venjar la mort del seu senyor.
DADES TÈCNIQUES
Director: Howard Hawks.
Any: 1955.
Durada: 103 minuts.
Intèrprets: Jack Hawkins (Kheops), Joan Collins (princesa
Nellifer), Dewey Martin (Senta), Alexis Minotis (Hamar).
ARGUMENT
Després d’aconseguir el poder i la riquesa en vida, el faraó Kheops
s’obsessiona amb el seu trànsit a «l’altra vida». Vol ser enterrat
a la piràmide més gran que s’hagi construït mai, i aconseguir
un sistema que la segelli i impedeixi els saquejos. Tots els recursos
d’Egipte es dediquen a aquesta empresa, però davant l’esgotament
de la matèria primera, el faraó decideix cobrar tributs a Xipre.
La seva princesa s’ofereix en lloc de les riqueses. Però l’ambició
de la princesa i les intrigues pel poder duran tragèdies a la cort.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 530

Els deu manaments
En aquesta pel·lícula, basada en la vida del personatge
bíblic Moisès, es pot observar des de la civilització
egípcia, on passa els seus trenta primers anys de vida
(que a la Bíblia s’ometen i per això s’ha hagut
de recórrer als escrits de Filó i Josep Flavi), fins a
la història de l’alliberació del poble d’Israel. Es relaciona
amb la unitat 15. D’entre les escenes en podem treure
els aspectes següents:
• Civilització egípcia del segle XIII aC. Molt
evolucionada des de tots els punts de vista: vida
política i social, costums, problemes de successió,
primacia de la intel·ligència, valentia i integritat
de Moisès davant el dret successori de Ramsès.
Importància de la pervivència de la persona a través
de l’edificació d’una gran urbs plena de monuments
amb la seva efígie i commemoracions de les seves
victòries. Mètodes de construcció, elaboració de tova
(importància de la palla i el fang), grans
coneixements de diferents materials i d’arquitectura,
enginyeria, matemàtiques, etc.
• Esclavitud. Els homes són propietat de l’Estat o
són lliures? La vida de l’esclau no val res, sobretot
si és ancià i desvalgut, com es demostra a les
escenes en què la mare biològica de Moisès està
a punt de morir esclafada per una gran pedra sense
que els capatassos facin res, o quan maten amb
una llança un ancià cansat de treballar.
• Problemàtica social amb el treballador. Gràcies a
les explicacions de Moisès –que s’enfronta a Ramsès
i als sacerdots–, el faraó arriba a la conclusió que és
millor tenir els esclaus ben alimentats i amb un dia
de descans a la setmana que no pas maltractats i
debilitats per la fam.
• Necessitat de l’oprimit de creure en un llibertador.
La fe. Sempre que hi ha hagut una comunitat
oprimida s’ha valgut de l’esperança d’un llibertador
que el tregui de l’opressió. La confiança en el seu
Déu fa que no perdin la fe i que aguantin les
penúries. Es contraposa la consecució d’un mateix
fi per diferents mitjans: Josuè, força i lluita, i Moisès,
pau i diàleg.
• Vida i costums dels beduins. Poble nòmada que
es dedica al pasturatge i que contrasta molt amb
el poble egipci.
• Història del poble hebreu. Moisès, després
d’escoltar la veu de Déu a la muntanya del Sinaí
(arbust encès) que el nomena llibertador del poble
d’Israel, torna a Egipte per començar la seva tasca.
Aquest és el Déu, venjatiu, que apareix a l’Antic
Testament. Per aconseguir que el faraó doni
la llibertat als israelites, Déu envia, a través
de Moisès, un seguit de calamitats al poble egipci:
episodi del bàcul i la serp; l’aigua es converteix
en sang durant set dies; les set plagues (simbologia
del nombre set); tempesta de pedra i foc; tenebres,
i mort dels primogènits egipcis. A la pel·lícula també
queda reflectit tot el pelegrinatge del poble d’Israel
en la seva alliberació.
DADES TÈCNIQUES
Director: Cecil B. De Mille.
Any: 1956.
Durada: 210 minuts.
Intèrprets: Charlton Heston (Moisès), Yul Brynner (Ramsès),
Anne Baxter (Nefertiti), Edward G. Robinson (Dathan), Yvonne
De Carlo (Sèfora), Debra Paget (Lília), John Derek (Josuè).
ARGUMENT
La pel·lícula narra la història bíblica de Moisès. Després d’haver
nascut, la seva mare el va abandonar a les aigües del riu Nil
d’on va ser salvat per la filla de Ramsès I, que el cria i l’educa
com a egipci i futur faraó. Però quan creix renuncia a la seva
vida de privilegis a la cort del faraó, decideix alliberar el poble
hebreu de l’esclavitud a què està sotmès i el guia cap a la terra
promesa.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 531

Troia
La pel·lícula mostra les tensions entre les diferents
ciutats estat gregues i com se’n forja la unió.
A més, ens ofereix una visió de la societat grega,
i de la influència dels déus en la vida de les persones
segons les creences d’aquella època. I el més
important, ens mostra el paper de la guerra,
els diferents motius pels quals lluitava cadascú
(l’ambició, el poder, el patriotisme, l’amor per una dona
o el desig d’aconseguir la immortalitat a través
de la fama). La pel·lícula fa una important reflexió
sobre la història, sobre com alguns fets i personatges
perduraran a través dels segles. Aquest film és
un bon complement de les unitats 16 i 17. Entre
els molts aspectes interessants podem esmentar els
següents:
• Diferents formes de lluita i celebració de la pau
a la Grècia antiga. Al principi de la pel·lícula veiem
com es disposen a lluitar dos exèrcits grecs.
Per evitar una gran carnisseria entre pobles
germans, els dos millors guerrers decidiran la sort
dels seus exèrcits respectius.
• Exaltació de la guerra i de la immortalitat.
L’ambiciós rei Agamèmnon considera que la pau
és per a la dona i el dèbil. A més, a través
de la victòria l’home pot aconseguir la immortalitat.
El seu germà Menelau és més pacífic, però
la deshonra de veure que la seva dona fuig amb
l’enemic el força a combatre per esmenar l’oprobi.
• Dilema entre els interessos individuals i generals.
Durant la travessia cap a Troia, Paris confessa
al seu germà Hèctor, l’hereu, que Helena viatja amb
ells. Però ja és massa tard per recular; l’única opció
possible és continuar i preparar la defensa
de la ciutat.
• Formació de l’exèrcit més gran de l’antiguitat
i adhesió d’Aquil·les. Amb el pretext de venjar-se
de la deshonra patida per Menelau, Agamèmnon
aconsegueix que els grecs s’uneixin. La seva
veritable motivació és l’ampliació del seu domini.
Aquil·les es nega a embarcar, però Ulisses
el convenç de la transcendència de la seva
participació.
• Deshonra de Paris per la seva covardia. Paris
proposa enfrontar-se a Menelau per evitar la mort
de més homes, però, un cop ferit, fuig en comptes
de permetre que el remati, i és Hèctor qui el defensa
i mata el rei espartà. Paris queda deshonrat davant
del seu poble i de la seva estimada.
• Costums funeraris i ètica del guerrer. Aquil·les mata
Hèctor després d’una lluita heroica, però les seves
ganes de venjança són tan grans que transgredeix
l’ètica del guerrer i arrossega el cos del príncep troià
fins al seu campament. El vell rei, Príam, reclama
el cos del seu primogènit per dedicar-li un funeral
digne seguint els ritus grecs.
• L’estratègia venç la força. La famosa argúcia
d’Ulisses, amb què els grecs fingeixen haver fugit
i deixen un cavall de fusta a la platja, dins el qual hi
ha amagats els millors guerrers, dóna la victòria als
grecs.
DADES TÈCNIQUES
Director: Wolfgang Petersen.
Any: 2004.
Durada: 164 minuts.
Intèrprets: Brad Pitt (Aquil·les), Eric Bana (Hèctor), Diane
Kruger (Helena), Orlando Bloom (Paris).
ARGUMENT
Fa 5.200 anys, Agamèmnon aconsegueix l’aliança de tots els
regnes de Grècia. La pau amb Troia també sembla assegurada.
Però durant les celebracions el príncep troià Paris i la reina
d’Esparta, Helena, s’enamoren i fugen plegats. Els perseguiran
el marit deshonrat, Menelau, i el seu germà Agamèmnon,
amb la flota més gran que s’hagi vist mai, i un guerrer invencible,
Aquil·les. A Troia els espera Hèctor, i una ciutat considerada
inexpugnable. Així comença la guerra més gran de l’antiguitat.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 532

Espàrtac
La pel·lícula, basada en un fet real, té un gran interès
didàctic perquè presenta la situació dels esclaus
a la Roma del segle I aC, i il·lustra l’impressionant
intent de revolta contra la República romana conegut
com la III Guerra Servil, Guerra dels Esclaus o Guerra
dels Gladiadors. La pel·lícula és un bon complement
de les unitats 18 i 19. En la narració dels fets es pot
destacar el següent:
• Situació dels esclaus i revolta d’Espàrtac. Des
del principi de la pel·lícula s’explica que Espàrtac
neix fill d’una esclava i és explotat com a esclau.
Tot i així, no està disposat a acceptar la seva
situació, i vol aconseguir la llibertat.
• Formació dels gladiadors i frivolitat dels patricis
romans. Com que destaca per la seva força
i intrepidesa, Espàrtac és destinat a una escola
de gladiadors (dirigida pel plebeu Batiat) on coneix
Varínia, esclava britana explotada com a serventa
i prostituta perquè els joves en gaudeixin.
Uns patricis romans, entre ells el general Cras, volen
veure un combat de gladiadors a mort, només
per diversió. Quan Espàrtac és vençut per
un company etíop, els patricis demanen la seva
mort, però l’etíop els ataca a ells i l’assassinen. Cras
s’encaterina de Varínia i la compra. Davant d’aquest
abús de poder, Espàrtac decideix rebel·lar-se.
• Començament de la revolta dels esclaus i resposta
del Senat romà. La revolta que s’inicia a l’escola
de gladiadors va creixent, davant la preocupació
del Senat. Envien tres mil homes de la milícia
romana per enfrontar-se als esclaus acampats
al Vesubi, que aconsegueixen atacar-los per sorpresa
i aconseguir una victòria sonada.
• Creixement de la revolta. Després de saquejar
diversos indrets, Espàrtac pretén organitzar
un exèrcit regular disciplinat que pugui enfrontar-se
amb èxit a les poderoses legions romanes, i anar
alliberant tots els esclaus que trobi al seu pas. Gran
part del poder dels rebels radica en el fet que no
tenen por de la mort i estan disposats a qualsevol
cosa per aconseguir l’anhelada llibertat.
• Intrigues i lluites entre els poderosos. Mentrestant,
Cras, exemple de patrici romà ambiciós, planeja
pujar al poder, dissoldre el Senat i posar fi
a la República, tot i que sap que no pot prendre
Roma per la força amb les seves legions. Tot i així,
gràcies a la preocupació regnant, aconsegueix plens
poders per fer front a la revolta amb un poderós
exèrcit i tornar a la capital victoriós i amb carta
de llibertat per fer el que vulgui.
• Repressió de la revolució. El nombre, l’organització,
la tàctica i la tècnica militar de les legions romanes
comandades per Cras aconsegueixen apagar
la revolta i acabar amb els somnis de llibertat
d’Espàrtac i els seus. Gran part dels supervivents són
crucificats a la via Àpia com a escarment. Varínia,
però, queda en llibertat i el fill d’ella i d’Espàrtac neix
lliure.
DADES TÈCNIQUES
Director: Stanley Kubrick.
Any: 1960.
Durada: 196 minuts.
Intèrprets: Kirk Douglas (Espàrtac), Toni Curtis (Antoní), Laurence
Olivier (Cras), Peter Ustinov (Batiat), Charles Laughton (Grac), Jean
Simmons (Varínia), John Gavin (Juli Cèsar).
ARGUMENT
El traci Espàrtac, un esclau que treballa a la pedrera, és comprat
per un mercader perquè el formin a l’escola de gladiadors
de Càpua. Disconforme amb la seva situació de sotmetiment,
que l’obliga a enfrontar-se –fins i tot a mort– amb els seus
companys, encapçala una revolta de gladiadors que es va
convertint en un moviment cada cop més gran, fins que
les autoritats romanes decideixen posar-hi fi.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 533

Ben-Hur
La història, adaptació d’una novel·la del segle XIX,
està emmarcada pel naixement i la mort de Crist,
i, tot i que se centra en una part de la vida fictícia
d’en Judà Ben-Hur, a través seu s’explica la difícil
situació viscuda en aquella època a Judea
i la repressió i les persecucions a què els romans van
sotmetre els jueus. És un bon complement
de les unitats 18 i 19. Cal cridar l’atenció sobre
els aspectes següents:
• Tensions d’origen religiós en una província
de l’Imperi romà. Judea, que fa un segle que està
sota el domini de Roma, viu entre la servitud a causa
de l’Imperi i els seus anhels de llibertat. En Ben-Hur
denuncia el sotmetiment de molts pobles, com
el seu: «El dia que Roma caigui se sentirà un crit
de llibertat arreu del món». Els jueus, encoratjats
per nous profetes, com ara Joan Baptista, no estan
disposats a acatar les imposicions romanes ni adorar
els déus pagans i esperen amb impaciència
l’arribada del Messies, el seu llibertador.
Mentrestant, els romans opten generalment
per actuar amb mà dura amb aquells que es
rebel·len contra les seves creences i el Cèsar,
divinitat a la Terra (com li fa veure el tribú Messala
al seu amic Judà).
• Puixança naval. Les galeres i les batalles marítimes.
L’Imperi romà no va aconseguir solament un gran
poder militar per terra. En l’aigua també es guanyen
i perden grans batalles, i per això cal disposar
d’una flota imponent de naus mogudes per
una infinitat de remers. En Judà, condemnat
a galeres, treballarà durant tres llargs anys com a
remer, però en una important batalla naval
aconsegueix salvar-li la vida al cònsol Quintus Arrius
que, des d’aleshores, serà el seu protector.
• La importància dels jocs. Les curses de quadrigues.
Quan arriba triomfant a Roma després de la batalla,
Arrius aconsegueix que el Cèsar i el Senat alliberin
Ben-Hur de les galeres. En aquests temps
es convertirà en un famós auriga, i adquirirà un gran
prestigi (els esports i jocs com a via d’ascens social).
Quan torna a Judea a buscar la seva família
les curses de quadrigues li serveixen per poder-se
venjar d’en Messala competint amb ell.
• Leprosos maleïts. Durant la seva llarga estada
a la presó, la Míriam i la Tirza, la mare i la germana
d’en Judà, han contret una de les malalties més
temibles de l’època, la lepra. Quan en Messala
se n’assabenta, les envia a un indret «maleït»
i apartat: la «vall dels leprosos». Allà hi vivien
amuntegats i marginats tots els leprosos, per odre
de les autoritats.
• Vida de Jesús de Natzaret. Tot i que no n’és
el protagonista, al llarg de la pel·lícula es fan
al·lusions a la seva vida a les quals val la pena parar
esment: cens romà, rumors sobre l’arribada
del veritable Messies, naixement de Jesús i adoració
dels Reis Mags, curació de malalts, rentada de mans
de Ponç Pilat, judici, condemna, crucifixió i mort,
entre d’altres.
DADES TÈCNIQUES
Director: William Wyler.
Any: 1959.
Durada: 212 minuts.
Intèrprets: Charlton Heston (Judà Ben-Hur), Jack Hawkins
(Quintus Arrius), Haya Harareet (Esther), Stephen Boyd (Messala).
ARGUMENT
A l’Imperi romà de l’època d’August i Tiberi, dos amics de la infantesa
es converteixen en enemics irreconciliables. El jueu Ben-Hur,
que pertany a una família noble de Judea, i en Messala, tribú que
dirigeix l’exèrcit d’ocupació romà, s’acaben enfrontant: quan acusen
falsament en Ben-Hur d’haver atemptat contra la vida del governador
romà, en Messala decideix donar una lliçó exemplar als jueus
i l’empresona juntament amb tota la seva família. En Ben-Hur
no descansarà fins que no compleixi la seva venjança.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 534

Gladiator (El gladiador)
La pel·lícula revela les intrigues d’una època
de successió a l’antiga Roma quan un emperador,
Marc Aureli, pretén que a la seva mort el poder retorni
al Senat en nom del poble i es restableixi una república
després de diversos anys d’Imperi. És un bon
complement per a la unitat 18, tot i que seria
interessant que l’alumnat llegís primer alguna biografia
de Marc Aureli i de Còmmode, per tal que detecti
alguns errors i biaixos de la pel·lícula. Aquests
són alguns aspectes que cal remarcar:
• Tàctiques i maquinària de guerra a l’antiga Roma.
Màxim porta els homes de Marc Aureli a una altra
gran victòria contra els «bàrbars» de la Germània.
En aquestes escenes inicials es poden observar
algunes tàctiques dels exèrcits romans, i també
l’armament utilitzat, que els va permetre conquerir
molts pobles.
• Canvi de govern. Marc Aureli sap que s’acosta
la seva mort i planeja la seva successió. Decideix
que el poder torni al Senat per mitjà del seu home
de confiança, Màxim, a qui considera com un fill.
• Religió. Ritus. Màxim resa als déus per
la seva família davant d’unes estatuetes de fang
que representen la seva dona i el seu fill.
• Traïció. Quan el fill de Marc Aureli, Còmmode,
s’assabenta que no succeirà el seu pare com
a emperador i coneix els plans del seu pare per a
Màxim, la gelosia fa que es precipitin les coses.
El jove matarà el seu pare i manarà que executin
el general i la seva família abans no tingui temps
de complir les ordres del vell emperador; d’aquesta
manera aconseguirà el poder.
• Venda d’esclaus. Màxim s’escapa de l’execució
i viatja a Hispània, també sota el domini romà,
on descobreix l’assassinat de la seva dona i el seu
fill. Allà un mercader d’esclaus el recull, malferit,
i el ven en una província romana de l’Àsia Menor
a un tractant de gladiadors. Els homes forts es venen
amb facilitat en el mercat d’esclaus com a lluitadors
per al circ.
• Jocs al circ. Festeigs per al poble. Còmmode
decreta 150 dies de jocs per guanyar-se el poble.
És interessant observar la magnífica reconstrucció
del Coliseu, circ romà per excel·lència, i veure
com els habitants de la capital de l’Imperi
s’entregaven a aquests festeigs.
• Religió. Vida després de la mort. Màxim parla
amb el seu amic Juba de la importància de la vida
després de la mort i confia que es retrobarà ben
aviat amb els seus éssers estimats. Això queda
evidenciat en les escenes finals de la pel·lícula.
• Venjança i restauració de l’ordre. Amb l’ajuda
de Lucil·la, germana de Còmmode, Màxim
és alliberat, però el Cèsar el torna a enxampar i
el desafia a un duel de gladiadors. Tot i que Còmmode
el fereix abans del combat, Màxim guanya el duel
i abans de morir restableix el Senat amb Grac
al capdavant, i així retorna el poder al poble.
DADES TÈCNIQUES
Director: Ridley Scott.
Any: 2000.
Durada: 103 minuts.
Intèrprets: Russel Crowe (Màxim), Joaquin Phoenix
(Còmmode), Connie Nielsen (Lucil·la), Oliver Reed (Pròxim).
ARGUMENT
El general romà Màxim és l’home de confiança de l’emperador
Marc Aureli. Quan el fill d’aquest, Còmmode, l’assassina
per pujar al tron, la vida de Màxim i de la seva família també
corre perill. El jove i autoproclamat emperador aconsegueix
matar la família de Màxim, però Màxim se’n salva. Després
de ser venut com a esclau, es converteix en gladiador
per guanyar-se el favor del poble des de l’arena i poder, així,
executar la seva venjança algun dia.
831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 535

Cinema i Ciències Socials 1rESO

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Cinema i Ciències Socials 1rESO

Similar to Cinema i Ciències Socials 1rESO (14)

Recently uploaded

Recently uploaded (6)

Cinema i Ciències Socials 1rESO