2. VIA LACTEA
És una galàxia en forma d'espiral on es troba el sistema solar.
Està formada per més de 200 mil milions d'estels .
Tot fa suposar que al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre
supermassiu; tanmateix, és molt difícil que es pugui detectar a causa
de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia.
Totes les estrelles que veiem en el cel formen part de la nostra
galàxia, i són les que formen les agrupacions anomenades
constel·lacions.
3. EL SOL
És l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km).
L'energia del Sol és aprofitada pels éssers vius. Així, és la principal
font d'energia de la vida. També aporta l'energia que manté en
funcionament els processos del clima.
4. ELS PLANETES
Nom
Diàmetre
equatorial
Massa
Període
orbital
(anys)
Període de
rotació
(dies)
Satèl·lits
batejats
Anells Atmosfera
Rocosos
Mercuri 0.382 0.06 0.24 58.64 — no mínima
Venus 0.949 0.82 0.62 -243.02 — no CO2, N2
Terra[b] 1.00 1.00 1.00 1.00 1 no N2, O2
Mart 0.532 0.11 1.88 1.03 2 no CO2, N2
Gegants
gasosos
Júpiter 11.209 317.8 11.86 0.41 49 sí H2, He
Saturn 9.449 95.2 29.46 0.43 52 sí H2, He
Urà 4.007 14.6 84.01 -0.72 27 sí H2, He
Neptú 3.883 17.2 164.8 0.67 13 sí H2, He
Nans
(1) Ceres 0,08 0,000 2 4,60 0,38 0 no cap
Plutó 0,19 0,002 2 248,09 −6.39 3 no temporal
Haumea 0,37×0,16 0,000 7 285,38 0,16 2
Makemake ~0,12 0,000 7 309,88 ? 0 ? ? [d]
Eris 0,19 0,002 5 ~557 ~0,3 1 ? ? [d]
5. PLANETES CÀLIDS I FREDS
En el sistema solar hi ha planetes càlids i freds, el planeta més càlid és Venus
que arriba fins a 462 graus,i el més fred és Urà que arriba fins a -216 graus.
Normalment els planetes que estan més a prop del sol acostumen a ser
mes càlids que els que estan més lluny, però també depèn dels gasos de la seva
atmosfera, per això Venus és més càlid que Mercuri i Urà és més fred que Neptú.
6. LES CONSTEL·LACIONS
• Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o
estrelles sense relació entre ells i que formen
un dibuix imaginari.
• En total hi ha 88 agrupacions d'estrelles que
apareixen en la esfera celeste y que tenen el
nom de figures religioses o mitològiques,
animals objectes. Aquests termes també es
refereixen a àrees delimitades de la esfera
celeste que comprenen els grups de estrelles
amb nom.
7. LES CONSTEL·LACIONS MÉS CONEGUDES
OSSA MAJOR:
És una de les més famoses i la tercera més gran del cel.
Representa l'acompanyant caçadora d’Atemis que va se seduïda per
Zeus.
Les seves estrelles mes brillants son Alfa i Epsilon.
8. L’OSSA MENOR
Conte el Pol Nort celeste i representant una ossa, també.
De les estrelles principals de la ossa menor,també forma la figura d’un petit carro.
9. L’ESTRELLA POLAR
Només una estrella resta fixe en un punt sense moure's: l'Estel
Polar, que assenyala directament cap al nord geogràfic. Vet aquí
perquè és tan important!
Per localitzar-la, busqueu l‘ÓSSA
MAJOR ("El Carro"). Les dues estrelles
de l'extrem de la "cullera" assenyalen
gairebé exactament cap a l'Estel Polar,
que es troba a una distància quatre
vegades superior a la que separa
ambdues.
La Polar no és una estrella molt
brillant (només és de segona
magnitud) però és fàcil de reconèixer
perquè al voltant seu no hi ha altres
estels brillants que ens puguin
confondre.
Quan, per qualsevol motiu, l‘ ÓSSA
MAJOR no és visible, podeu trobar
l'Estel Polar a partir de CASSIOPEA. La
bisectriu de qualsevol dels dos angles
que formen la W apunta cap a la Polar.