El Temps nº1486 P.41-45

1. Sistema financer Economia
prats i camps
L’eix mediterrani financer
“A
vui estic més tranquil que La compra per un euro del Banc de València
ahir”. Ho deia, dimecres pas-
sat a València, un empresari per Caixa Bank, un any després que el Sabadell
mitjà que tradicionalment ha
operat amb el Banc de València. La ves- s’adjudicara la CAM, consolida la presència de
pra, la Comissió Nacional del Mercat
de Valors havia oficialitzat una notícia les entitats catalanes al País Valencià. L’un i
que de feia una setmana circulava pels l’altre han acabat arreplegant les despulles d’un
rogles financers valencians: CaixaBank
havia comprat al FROB per un euro el sistema financer en descomposició i condemnat,
Banc de València. La que durant anys
havia estat considerada la joia de la co- per imperícia i incapacitat, a la subordinació.
rona de les finances valencianes posava
punt i a banda a un any –la nacionalit- Tanmateix, el nou ‘statu quo’ obri noves
zació va tenir lloc el 21 de novembre de perspectives en les relacions econòmiques entre
2011– marcat per la inestabilitat, en què
fins i tot s’ha arribat a especular amb catalans i valencians.
una possible liquidació. No és estrany,
doncs, que dimarts al vespre alguns res-
piraren un poc més alleugerits. el procés de reestructuració financera vi. L’operació es concretarà en diverses
L’absorció de l’entitat amb seu al car- encetat fa quasi tres anys. Abans, havia fases i segueix un patró similar al que
rer de les Barques és la primera compra adquirit Caixa Girona i Banca Cívica, es va dissenyar en el cas de la compra
d’un banc que realitza CaixaBank en totes dues originàriament caixes d’estal- de la CAM pel Banc Sabadell. En una
4 DE DESEMBRE DEL 2012 EL TEMPS 41

2. Economia Sistema financer
El nou panorama financer Universitat de València Jordi Palafox
es felicita que siga CaixaBank i no
RÀNQUING PER TOTAL D’ACTIUS A L’ESTAT ESPANYOL una altra entitat qui se n’haja fet càrrec
Milers de milions d’euros finalment. La venda és “una garantia
de continuïtat del servei que es presta.
Contra l’opció de Bankinter, La Caixa
és més sòlida i és més caixa: a més
de mirar pels beneficis té una cultura
365
1
financera diferent de la dels bancs mit-
331 322 289 jans espanyols”.
164 158
Un mal menor. La crisi econòmica
Banc de València
+
Santander
(Estat espanyol),
BBVA (E. espanyol)
+
Bankia Banc Sabadell
+
Banco Popular
+ i financera ha tingut com a resultat la
CaixaBank inclou Banesto Unnim CAM Banco Pastor pèrdua de l’autonomia financera. Amb
Font: CaixaBank
l’excepció de Caixa Ontinyent, la resta
de les peces que formaven el mosaic
NOMBRE D’OFICINES AL PAÍS VALENCIÀ
financer valencià s’han despenjat en el
695 camí de la reestructuració. La CAM,
que arribà a ser la quarta caixa de
250 l’estat, fou adjudicada el desembre de
473
2011 al Banc Sabadell, que ara ostenta
112
3
el 28% de la quota del mercat valencià
607
2
de clients; el Banc de València és a les
445 mans d’Isidre Fainé; Ruralcaixa ha aca-
361
3
335
252 bat doblegant-se a l’andalusa Cajamar;
i Bancaixa, el principal emblema finan-
Banc de València
+
SabadellCAM cer valencià ha acabat dilapidada en el
CaixaBank gran fiasco que ha resultat ser Bankia.
(1) Actius previs a la transferència a SAREB. (2) Dades referides a 2011, Font: Institut Valencià de Finances, SabadellCAM El certificat de defunció de l’entitat va
segons l’Institut Valencià de Finances. (3) Oficines abans de l’absorció.
arribar a València també el passat di-
marts, quan va expirar, sense resultats,
primera fase, el Fons de Reestructuració de 445 oficines i té una quota de mercat el termini per a concretar la conversió
Ordenada Bancària (FROB) injectarà del 6,1%. De moment, estan per con- de l’entitat en fundació.
4.500 milions d’euros, amb l’objec- cretar alguns aspectes que preocupen Siga com siga, la compra del Banc
tiu de sanejar definitivament l’entitat. al sud de la Sénia com ara el tancament de València per CaixaBank representa
Els diners s’uneixen als 1.000 milions d’oficines allà on hi haja solapament la consolidació del control català sobre
d’euros que el FROB va aportar el –se n’ha parlat del tancament de fins una part de les finances valencianes, un
maig passat, de forma que la factura al 90% de les oficines–, els acomiada- escenari difícil d’imaginar quan fa tres
per a l’erari públic ascendirà, com a mí- ments –Brussel·les hi tindrà molt a dir– anys el govern espanyol va donar per
nim, a 5.500 milions d’euros. Després i, molt especialment, si es mantindrà la iniciat el ball de fusions i absorcions.
d’aquesta segona injecció, CaixaBank marca comercial o, per contra, s’optarà Aleshores, les reticències de la clas-
comprarà l’entitat per un euro. El Banc per operar amb la marca de CaixaBank se política valenciana (que en aquella
de València traspassarà aleshores al o una marca híbrida. És, aquesta última, primera fase, quan encara no s’havia
banc dolent, el Sareb, els seus actius una qüestió molt sensible pel valor precipitat tot i s’havia imposat el campe
tòxics. Finalment, l’acord entre Cai- simbòlic que per a la classe política i qui puga, encara hi comptava) van curt-
xaBank i el Frob contempla un esquema econòmica valenciana tindria una hi- circuitar qualsevol entesa entre les en-
de protecció d’actius pel qual aquest potètica desaparició d’una ensenya que titats d’un i altre costat de la Sénia. La
últim assumirà, durant el termini de 10 arrossega molt de valor sentimental. vista estava posada a Madrid. Primer es
anys, el 72,2% de les pèrdues que es El catedràtic d’anàlisi econòmica de la va especular amb la possibilitat d’una
puguen registrar en la cartera de crèdits fusió entre Caja Madrid i la CAM, però
a petites i mitjanes empreses i riscos finalment, i de forma precipitada, fou
contingents. Si tot va segons el que s’ha Palafox: “És irònic: Bancaixa qui uní el seu destí a la capital
previst, la pròxima primavera Banc de espanyola. L’obstinació mesetària ha
València estarà sota el control total del al final l’‘or català’ tingut els resultats que ja es coneixen.
banc català i iniciarà una etapa comple-
tament nova.
arreplega les restes Mentrestant, la banca catalana ha
aprofitat per créixer a costa de la fallida
L’operació concretada la setmana
passada reforçarà la presència de Cai-
provocades per la valenciana. El saldo de la reestructu-
ració financera és molt diferents per
xaBank en territori valencià, on disposa gestió del PP” a uns i altres: mentre els valencians
42 EL TEMPS 4 DE DESEMBRE DEL 2012

3. s’han quedat sense entitats pròpies, els Als anticatalanistes no els queda més prohoms molts lligats a Catalunya.
catalans n’han aconseguit situar dues que empassar-se aquest glop. És patètic La sensació de dol –per les entitats
de les seues entre les cinc primeres de que ara reclamen a La Caixa el manteni- perdudes– continua present a València
l’estat. Els principatins han aprofitat la ment de la identitat valenciana”. i entre les persones consultades per a
imperícia valenciana per a arreplegar aquest article, però tanmateix, i a la vista
les despulles d’un sistema financer que, Units per La Caixa. Al capdavall, del que ha passat en el cas de Bancaixa,
en altre temps, semblà vigorós. si les entitats valencianes han acabat a la majoria accepten que segurament la
A hores d’ara, el desembarcament de mans dels catalans no és perquè aquests via catalana és la menys dolenta de les
CaixaBank, com abans el del Sabadell, hagin desplegat cap campanya agressi- solucions, tant per a la CAM com per
ha estat molt ben rebut entre la classe va d’adquisicions, sinó perquè la matei- al Banc de València. Es tracta, al cap-
econòmica valenciana, que veu l’opor- xa classe política i financera indígena davall, d’entitats rigoroses, que no han
tunitat de comptar amb un aliat financer ha estat incapaç de traçar un futur propi. caigut en el parany del ciment i que, al
potent i fiable. Les institucions –contro- L’eslògan de “Barcelona és bona si la contrari que les valencianes, donen una
lades pel PP– s’ho miren amb una bar- bossa sona” ha acabat imposant-se per garantia de solvència. “El País Valencià
reja de perplexitat i resignació. Davant la via dels fets. “Això de l’anticatalanis- i Catalunya comparteixen mentalitat,
la magnitud de la desfeta (qui sap si el me s’ha exagerat moltíssim, sobretot en estructura empresarial, vocació expor-
Banc de València no hauria estat liquidat l’àmbit econòmic. Les relacions sempre tadora i competitiva... –apunta Muñoz–,
si no fóra per l’interès de CaixaBank), han estat fluides, com mana la realitat així que hem d’esperar dels nous ges-
els de la gavina han hagut de guardar a econòmica, i si no ha estat més visible tors que tinguen comprensió cap a les
l’armari la bandera de l’anticatalanisme ha estat per culpa de la contaminació necessitats del nostre territori”. Des
que havien agitat segons els convenia que ha emanat des d’un determinat del Principat, Joan B. Casas, degà del
políticament. “És ben irònic això que ha àmbit polític”, apunta l’economista i Col·legi d’Economistes de Catalunya
passat –apunta Jordi Palafox, catedràtic assagista Gustau Muñoz. En aquest considera una mala notícia que els veïns
d’anàlisi financera de la Universitat de sentit, Muñoz recorda les personalitats del sud s’hagen quedat sense financeres
València–. Al final és l’or català el qui d’Ignasi Villalonga (responsable, l’any autòctones. Tanmateix, arribats a aquest
ha de vindre a arreplegar les restes de la 1927, de la revalencianització del Banc punt, creu que “la solució catalana és la
desfeta provocada per aquests senyors. de València) i de Joaquim Reig, dos menys roïna” perquè “reforça el poder
Butlleta de subscripció
Butlleta de subscripció
Caràcter Personal, l’informem que les dades que ens facilite voluntàriament seran incorporades a un
Caràcter Personal, dades personals dades que Edicions del País Valencià, carrer Sant Ferran, un
cancel·lació de lesl’informem que lesdirigint-se a ens facilite voluntàriament seran incorporades a12,
cancel·lació de les dades personals dirigint-se a Edicions del País Valencià, carrer Sant Ferran, 12,
D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de Protecció de Dades de
D’acord amb l’article 5 de la exercir en tot moment de seus desembre de rectificació, Dades de
fitxer automatitzat. Vostè potLlei Orgànica 15/1999, els 13 dedrets d’accés,Protecció de oposició i
3er. 46001 ValènciaVostè pot exercir en tot moment els seus drets d’accés, rectificació, oposició i
Primer cognom
Primer cognom Segon cognom
Segon cognom Nom Nom
Adreça
Adreça Població
Població Codi Codi postal
postal
Telèfon particular
Telèfon particular Telèfon feinafeina
Telèfon
Faré el pagament de la subscripció de la manera següent:
Faré el pagament de la subscripció de la manera següent:
Telèfon mòbilmòbil
Telèfon Doc. Doc. d’identitat
d’identitat
Xec bancari adjunt a nom nom d’Edicions del Valencià
Xec bancari adjunt a d’Edicions del País País Valencià
Correu electrònic
Correu electrònic Domiciliació bancària (ompliu dades de sota)sota)
Domiciliació bancària (ompliu dades de
Data Data de naixement
de naixement Professió
Professió Transferència bancària
Transferència bancària
Se subscriu al setmanari EL TEMPS en format paper per un període d’un d’un any,
Se subscriu al setmanari EL TEMPS en format paper per un període any, Se subscriu al setmanari EL TEMPS en format digital per un un
Se subscriu al setmanari EL TEMPS en format digital per
prorrogable si no si no hi ha ordre en contra,import de 145 € / (estat espanyol,
prorrogable hi ha ordre en contra, i un i un import de 145 € / (estat espanyol, període d’un d’unprorrogable si no si no hi ha ordre en contra, i un
període any, any, prorrogable hi ha ordre en contra, i un
Andorra i Catalunya Nord)Nord)
Andorra i Catalunya import de 80 € 80 €
import de
Europa: 259 €
Europa: 259 €
fitxer automatitzat. o a subscripcions@ltemps.net
3er. 46001 València o a subscripcions@ltemps.net
Resta del món:món: €
Resta del 536 536 €
Dades de facturació
Dades de facturació
Nom Nom NIF /NIF / CIF
CIF
Adreça
Adreça Població
Població Codi Codi postal
postal
Domiciliació bancària
Domiciliació bancària
Distingits senyors: Caixa/banc
Distingits senyors: Caixa/banc Agència
Agència
Adreça
Adreça Població
Població Codi Codi postal
postal
Nom Nom i adreça del titular del compte
i adreça del titular del compte
Els pregue que, fins afins a nova ordre, els rebutspresentarà Edicions del País Valencià, SA, per l’import de la de la SUBSCRIPCIÓ ANUAL,
Els pregue que, nova ordre, els rebuts que que presentarà Edicions del País Valencià, SA, per l’import SUBSCRIPCIÓ ANUAL,
siguen pagats a càrrec:
siguen pagats a càrrec:
Núm.Núm. compte
compte de de de de
EL TEMPS Carrer SantSant Ferran,3er. • 46001 VALÈNCIA
EL TEMPS Carrer Ferran, 12, 12, 3er. • 46001 VALÈNCIA
Tel. 902 902 131 025 • subscripcions@eltemps.net •A-46186821
Tel. 131 025 • subscripcions@eltemps.net • CIF CIF A-46186821
Signatura
Signatura www.eltemps.cat
www.eltemps.cat

4. Economia Sistema financer
mediterrani”. Casas opina que el des-
plegament català “accentuarà les bones
relacions i les complicitats” que, de “CaixaBank ha de
recuperar l’esperit de la
fa uns anys, s’han anat travant amb el
pretext del corredor mediterrani. Rafael
Beneyto, analista financer i membre
de la junta directiva de l’Institut Ignasi
Villalonga d’Economia i Empresa, creu
que l’expansió dels bancs catalans és, a
la vista de les circumstàncies, una bona
notícia. “A diferència de la banca autòc-
Corona d’Aragó”
tona, han suportat la crisi, la qual cosa ja
els dona un plus. Es tractarà, doncs d’un
Q
instrument important, ja no al servei de uina lectura fa de la compra Vicent Soler (Rocafort,
l’administració pública sinó al servei del Banc de València per La
d’una zona econòmica que, a pesar de Caixa? 1949) fou conseller
totes les dificultats, té potencial”, apun- —L’operació em deixa un sa-
ta Beneyto. bor de boca agredolç. D’una banda, durant el govern de
Contrastant amb el model de la ban- representa la constatació del final de les
ca catalana, Gustau Muñoz evoca el entitats autòctones. Després de recórrer Joan Lerma. Des
model madrileny, que ha acabat en un llarg camí han desaparegut en una del passat març és
l’evaporació de Bancaixa, el que fins ventada a causa de la mala gestió dels
fa tres anys era el principal buc finan- seus responsables i per una politització degà de la Facultat
cer valencià. “Hi ha hagut una aposta mal entesa. Ara bé, al comprador del
absolutament fallida de les elits econò- Banc de València se li reconeix una d’Economia de la
miques valencianes pel model Zaplana- manera de fer les coses que ens pot
Camps i ara se n’estan pagant les con- beneficiar. La gent de l’antiga CAM, Universitat de València.
seqüències –apunta aquest economista i ara en mans del Sabadell, reconeix en
assagista–. La manera com ha acabat la els nous gestors més rigor que no en
fusió entre Caja Madrid i Bancaixa és els seus predecessors. Fóra bo que això Madrid ha estat una esponja de tot i els
el millor símbol del fracàs de l’eix de la mateixa passara en el cas del Banc de valencians no han passat de ser gent de
prosperitat”. València. províncies, subalterns.
Tanmateix, totes les persones consul- La nota més negra en aquest nou es- M’agradaria pensar que les dues
tades per a aquest reportatge reclamen cenari la posa Bancaixa, que ha acabat entitats catalanes actuaran d’una altra
a l’entitat que dirigeix Isidre Fainé que en terra de ningú i sense que els valen- manera. No tindria sentit no aprofitar
no entre a foc en el Banc de València cians ja no hi tinguem res a veure. el coneixement que tenen els profes-
i aprofite el know-how acumulat per la —Creu que seria convenient que sionals valencians que porten tota la
proximitat al territori d’aquesta. “Per es mantinguera la marca Banc de vida treballant sobre el terreny. Allò
història i trajectòria, el Banc de Va- València? interessant seria que La Caixa trave
lència ha acumulat uns coneixements —Sense dubte això seria el més con- complicitats.
sobre les necessitats de les empreses venient. És més, confie que vagen una —El desembarcament d’entitats
valencianes superior al que haja pogut mica més enllà d’on ha anat el Banc catalanes és la solució menys dolenta
acumular La Caixa des que va obrir Sabadell amb la CAM. No es tracta per al sistema financer valencià?
mercat en territori valencià –apunta només de mantenir una marca comer- —Això dependrà de la filosofia dels
Rafa Beneyto–. La Caixa hauria de cial pròpia, sinó també de mantenir una nous gestors. Crec que per tradició i
saber aprofitar això”. “La Caixa és gestió autònoma, pròxima als agents per complicitat mental, el Sabadell i La
una institució gran, però té origen en econòmics i socials valencians. Si se’m Caixa poden arribar a ser entitats molt
el territori –apunta Joan B. Casas–. permet l’analogia històrica, allò de- respectades. Tots els fantasmes que en
Per tant, cal suposar-li una sensibilitat sitjable seria recuperar l’esperit de la el passat s’han conreat sobre el fet ca-
major respecte de la importància que té Corona d’Aragó. Seria molt bo que els talà, potser podrien esvair-se amb una
mantenir la marca comercial i el vincle nous responsables del Banc de València gestió propera i respectuosa. I això po-
amb el territori”. En l’edifici casticista aplicaren el principi del policentrisme dria ser així enfront del model Bankia,
neobarroc que acull la seu del Banc de territorial propi de la Corona d’Aragó que ha consistit en una sucursalització
València, mentrestant, molts treballa- i no el centralisme i l’uniformisme que inclement.
dors aguanten la respiració a l’espera aplicava la Corona de Castella i que Ara hi ha una possibilitat de desar-
de saber com bufaran els vents proce- s’ha aplicat en el model Bankia. Alguns mar l’anticatalanisme per la via dels
dents de Catalunya. polítics en aquest país es van deixar en- fets. Alhora es posa en evidència que
lluernar per l’eix de la prosperitat, però l’eix de la prosperitat era una ente-
Violeta Tena això s’ha demostrat un autèntic fiasco. lèquia, un eix que més enllà del tren
44 EL TEMPS 4 DE DESEMBRE DEL 2012

5. rafa gil/arxiu
botijo i l’AVE no ha existit. És un temps han pogut mantenir els seus fan- dir pel que respecta a les infraestructu-
suposat eix, el de la prosperitat, que tasmes a base d’il·lusions, de fer-nos res, el finançament, la dotació de ser-
parla dues llengües distintes, en el sen- creure que érem els millors... Però amb veis públics... El resultat de tot plegat
tit lingüístic, però també conceptuals i la crisi, la corrupció, la mala gestió, és que en els darrers 20 anys hem patit
de cosmovisió. etcètera, això ja no s’aguanta de cap un procés d’empobriment respecte a la
—Aquesta connexió financera pot manera. El sentit de proclames com les mitjana espanyola. Al remat el resultat
contribuir a enfortir la integració de Bellver cauen en el patetisme més és que no ens hem dotat d’una via va-
econòmica de l’eix mediterrani? absolut. lenciana que ens permetera conquerir
—Si es fa bé, pot representar un punt —Se n’ha parlat molt, de la in- el futur. No hem pensat en el futur de
d’inflexió. En tot cas, aquest no és visibilitat de la classe econòmica i la nostra economia i de la nostra socie-
un problema d’integració empresarial, política valenciana... tat. En els últims 15 anys tot han estat
sinó d’entestament polític. Hem hagut —Les classes dirigents han pagat la flors i violes i no s’ha escoltat la veu
d’arribar a aquesta crisi per a entendre seua desídia envers els afers públics dels qui advertien de la necessitat de
que els veïns del nord són els nostres valencians. El que ara està succeint és canviar de model productiu. Tal adver-
aliats naturals. Si els catalans s’inde- el resultat d’una actitud històrica. Els tència ha quedat a nivell acadèmic però
penditzen no serà una bona notícia ha mancat una visió valenciana del no s’han posat mans a l’obra. Això ha
per a nosaltres perquè són els nostres món que alguns havíem reivindicat. estat així perquè la societat estava di-
aliats naturals en una Espanya que, si Això, que alguns qualificaven de ro- vidida, hi havia un abisme social al si
continua sent com és, serà d’una incle- màntic, s’ha traduït en una manca de de la societat valenciana. Aquells que
mència total contra la pluralitat. força i en incapacitat. Quan s’ha hagut el van crear al principi de la transició
—Mentre es consuma aquesta ope- de negociar sobre allò que importa, pensant que d’aquesta manera els seus
ració bancària, a les Corts Jorge ningú no ha defensat els interessos interessos de classe podien ser sal-
Bellver, portaveu del PP, anima a valencians. Quan es demanava cohesió vaguardats millor, anatematitzant els
rebel·lar-se contra el “domini” ca- social i nacional no es feia només per dissidents, arraconant els valencianis-
talà i el conseller Serafín Castellano raons ideològiques, sinó sobretot es tes... han vist, 30 anys més tard, que
impulsa la Comissió de les Senyes feia perquè la no existència d’aquesta ells també han estat perjudicats per la
d’Identitat amb ex-membres d’Unió cohesió ens ha acabat debilitant en tots seua manera de debilitar el conjunt de
Valenciana. els àmbits. la societat valenciana dividint-la.
—El Partit Popular està cada volta Ara veiem les conseqüències en
més allunyat de la realitat. Durant un l’àmbit financer, però el mateix es pot Violeta Tena
4 DE DESEMBRE DEL 2012 EL TEMPS 45